Pallars Jussà PAJ 025_Senterada
Estany de Montcortès. Roc de Sant Aventí. Congost d’Erinyà
Senterada – Puigcerver – Mentui – Montsor – Reguard – Senterada
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:30 km
Desnivell:1280 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Despoblats als peus del Roc de Sant Aventí
Una ruta per gaudir de la bicicleta. Un viatge que es una teràpia en si mateix. Geografies d?alta muntanya en estat pur. Congostos que semblen profundes ferides del paisatge. Penya-segats vertiginosos de naturalesa conglomerada. Descobertes impensables com els despoblats de Puigcerver i Montsor. I el singular Estany de Montcortès. Masses elements per deixar escapar una ruta que exhuma bellesa per tots els porus.
Travesse... Despoblats als peus del Roc de Sant Aventí
Una ruta per gaudir de la bicicleta. Un viatge que es una teràpia en si mateix. Geografies d’alta muntanya en estat pur. Congostos que semblen profundes ferides del paisatge. Penya-segats vertiginosos de naturalesa conglomerada. Descobertes impensables com els despoblats de Puigcerver i Montsor. I el singular Estany de Montcortès. Masses elements per deixar escapar una ruta que exhuma bellesa per tots els porus.
Travessem el Flamissell pel pont que duu al càmping de la població. El camí asfaltat ens puja còmodament entre roures espigats que conviuen amb alzines i pins. A mesura que ens alcem, la Vall Fosca i els relleus del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es fan visibles. Molt més encara des de Puigcerver, un excels mirador del territori que competeix en igualtat de condicions amb Cèrvoles, ambdós penjats damunt un penya-segat sobre la vall, l’un enfront de l’altra.
L’arribada al poble és colpidora. La imatge dels murs de les cases esfondrades fent equilibri sobre el buit sacseja el cervell. Dempeus queden dos grans casalots que contrasten vivament amb la resta del poble. En una d’elles la família Turch elabora un formatge de cabra excel·lent, totalment ecològic, amb llet del seu ramat que pastura lliurement pels frondosos boscos que envolten el nucli. Històricament el poble formava un recinte clos a l'extrem de ponent, amb un carrer que hi duia seguint la carena des de llevant, que és per on arribava el camí. Enfilats dalt la carena les panoràmiques sobre la vall Fosca son atuïdores. Els cims nevats llueixen poderosos, d’entre ells l’inconfusible Montsent de Pallars. Als costers solellosos s’arrauleixen petits nuclis com Aguiró, Oveix o Antist. I a ponent treu el cap la mola calcària de l’Avedoga d’Adons, el cim de la abrupte Serra de Sant Gervàs. Quina magnificència tot just començar la ruta. I no acaben aquí les sorpreses!
El nostre camí cap a Mentui és també un trajecte preciós. Pedalem per l’obaga del Roc de Sant Aventí seguint un antic camí de ferradura que s’esmuny per un bosc de frondosa vegetació que engoleix al viatger. La boirina que embolcalla l’ambient per la manca de llum i la humitat omple el paisatge de màgia.
Arribem al petit nucli rural de Mentui. El més destacat és la seva església parroquial dedicada a Sant Antoni Abad. Continuem fins a l’Estany de Montcortés. Un paratge idíl·lic totalment inusual ja que és una formació d’origen càrstic que juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus.
Desfem un tram de camí continuant per la plàcida carretera que duu a Perecalç. El paisatge canvia sobtadament just travessada la carena de la serra de Perecalç. Un petit altiplà acull petites prades on pasturen assossegadament ramats de vaques impertorbables. També les panoràmiques creixen com bolets, sobretot des del Pla del Llac, un fantàstic lloc des d’on contemplar les meravelles que ens envolten. Nous relleus muntanyosos s’insinuen en la llunyania, a ponent el massís del Turbó i els cims de la Maladeta son ben visibles i identificables.
Seguim per la carena en direcció al cim del Roc de Sant Aventí que voltem per la dreta. El paisatge cap a migdia canvia significativament. A la dreta de la carena, els relleus conglomerats que es desprenen del Pic de Lleràs es mostren desafiants des de les seves parets verticals. Passat lo Tossalet les panoràmiques es multipliquen. A llevant el Boumort domina el territori. La morfologia suau de la serra a la part alta contrasta amb els relleus que s’enfonsen sobtadament cap a la Noguera Pallaresa formant el Congost de Collegats que, des de la nostra alçada, sembla una gran ferida inflingida al paisatge que no vol tancar-se. Una morfologia singular especialment bella.
I cap al migdia, al nostres peus, hi ha Montsor, un poble deshabitat on les parets lluiten estoicament contra l’embat del pas del temps, negant-se a desaparèixer per sempre més. Situat en un indret feréstec i solitari, el poble és un excel·lent balcó a la gran conca del Pallars Jussà, el pantà de Sant Antoni i, fins i tot, podem veurem al fons, el pantà de Cellers i la serralada del Montsec, barrera meridional de la comarca.
Deixem la pista del poble a l’esquerra i ens enfonsem cap a la vall del Flamissell navegant pels relleus que defineixen la vessant oest del Roc d’Aventí. Una bonica baixada que evitant el congost d’Erinyà ens deixa al nucli de Reguard, un poble habitat però gairebé despoblat, des d’on prenem el bonic camí de ferradura que fent llaçades pujava des del fons de la vall.
La carretera de Senterada posa punt i final a una gran ruta, molt gran.
Novembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Salvador de Puigcerver. Sant Antoni Abat de Mentui. Estany de Montcortès. Sant Feliu de Reguard
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.senterada.cat/
Una ruta per gaudir de la bicicleta. Un viatge que es una teràpia en si mateix. Geografies d?alta muntanya en estat pur. Congostos que semblen profundes ferides del paisatge. Penya-segats vertiginosos de naturalesa conglomerada. Descobertes impensables com els despoblats de Puigcerver i Montsor. I el singular Estany de Montcortès. Masses elements per deixar escapar una ruta que exhuma bellesa per tots els porus.
Travesse... Despoblats als peus del Roc de Sant Aventí
Una ruta per gaudir de la bicicleta. Un viatge que es una teràpia en si mateix. Geografies d’alta muntanya en estat pur. Congostos que semblen profundes ferides del paisatge. Penya-segats vertiginosos de naturalesa conglomerada. Descobertes impensables com els despoblats de Puigcerver i Montsor. I el singular Estany de Montcortès. Masses elements per deixar escapar una ruta que exhuma bellesa per tots els porus.
Travessem el Flamissell pel pont que duu al càmping de la població. El camí asfaltat ens puja còmodament entre roures espigats que conviuen amb alzines i pins. A mesura que ens alcem, la Vall Fosca i els relleus del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es fan visibles. Molt més encara des de Puigcerver, un excels mirador del territori que competeix en igualtat de condicions amb Cèrvoles, ambdós penjats damunt un penya-segat sobre la vall, l’un enfront de l’altra.
L’arribada al poble és colpidora. La imatge dels murs de les cases esfondrades fent equilibri sobre el buit sacseja el cervell. Dempeus queden dos grans casalots que contrasten vivament amb la resta del poble. En una d’elles la família Turch elabora un formatge de cabra excel·lent, totalment ecològic, amb llet del seu ramat que pastura lliurement pels frondosos boscos que envolten el nucli. Històricament el poble formava un recinte clos a l'extrem de ponent, amb un carrer que hi duia seguint la carena des de llevant, que és per on arribava el camí. Enfilats dalt la carena les panoràmiques sobre la vall Fosca son atuïdores. Els cims nevats llueixen poderosos, d’entre ells l’inconfusible Montsent de Pallars. Als costers solellosos s’arrauleixen petits nuclis com Aguiró, Oveix o Antist. I a ponent treu el cap la mola calcària de l’Avedoga d’Adons, el cim de la abrupte Serra de Sant Gervàs. Quina magnificència tot just començar la ruta. I no acaben aquí les sorpreses!
El nostre camí cap a Mentui és també un trajecte preciós. Pedalem per l’obaga del Roc de Sant Aventí seguint un antic camí de ferradura que s’esmuny per un bosc de frondosa vegetació que engoleix al viatger. La boirina que embolcalla l’ambient per la manca de llum i la humitat omple el paisatge de màgia.
Arribem al petit nucli rural de Mentui. El més destacat és la seva església parroquial dedicada a Sant Antoni Abad. Continuem fins a l’Estany de Montcortés. Un paratge idíl·lic totalment inusual ja que és una formació d’origen càrstic que juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus.
Desfem un tram de camí continuant per la plàcida carretera que duu a Perecalç. El paisatge canvia sobtadament just travessada la carena de la serra de Perecalç. Un petit altiplà acull petites prades on pasturen assossegadament ramats de vaques impertorbables. També les panoràmiques creixen com bolets, sobretot des del Pla del Llac, un fantàstic lloc des d’on contemplar les meravelles que ens envolten. Nous relleus muntanyosos s’insinuen en la llunyania, a ponent el massís del Turbó i els cims de la Maladeta son ben visibles i identificables.
Seguim per la carena en direcció al cim del Roc de Sant Aventí que voltem per la dreta. El paisatge cap a migdia canvia significativament. A la dreta de la carena, els relleus conglomerats que es desprenen del Pic de Lleràs es mostren desafiants des de les seves parets verticals. Passat lo Tossalet les panoràmiques es multipliquen. A llevant el Boumort domina el territori. La morfologia suau de la serra a la part alta contrasta amb els relleus que s’enfonsen sobtadament cap a la Noguera Pallaresa formant el Congost de Collegats que, des de la nostra alçada, sembla una gran ferida inflingida al paisatge que no vol tancar-se. Una morfologia singular especialment bella.
I cap al migdia, al nostres peus, hi ha Montsor, un poble deshabitat on les parets lluiten estoicament contra l’embat del pas del temps, negant-se a desaparèixer per sempre més. Situat en un indret feréstec i solitari, el poble és un excel·lent balcó a la gran conca del Pallars Jussà, el pantà de Sant Antoni i, fins i tot, podem veurem al fons, el pantà de Cellers i la serralada del Montsec, barrera meridional de la comarca.
Deixem la pista del poble a l’esquerra i ens enfonsem cap a la vall del Flamissell navegant pels relleus que defineixen la vessant oest del Roc d’Aventí. Una bonica baixada que evitant el congost d’Erinyà ens deixa al nucli de Reguard, un poble habitat però gairebé despoblat, des d’on prenem el bonic camí de ferradura que fent llaçades pujava des del fons de la vall.
La carretera de Senterada posa punt i final a una gran ruta, molt gran.
Novembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Salvador de Puigcerver. Sant Antoni Abat de Mentui. Estany de Montcortès. Sant Feliu de Reguard
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.senterada.cat/