Urgell URG 007_Anglesola
Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa. Plana de l’Urgell. Plans de Sió
Anglesola – Barbens – El Bullidor – El Tarrós – Tornabous – Poblat Ibèric del Molí d’Espígol – Anglesola
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:25 km
Desnivell:70 m
Temps:2 h 0 min
Dificultat:fàcil
Molí d?Espígol. La capital ibèrica dels ilergets.
Viatge per un mon pla de cels infinits només trencats en la llunyania per les serralades que l?abracen. Un recull d?imatges típiques de l?Urgell. Grans extensions cultivables, l?aigua canalitzada per mantenir-les, pobles disseminats per la gran planícia i una mostra representativa de l?ocupació del territori: el poblat ibèric de Molí d?Espígol.
Només sortir d?Anglesola ens abraça el paisatge que ens seguirà tot el... Molí d’Espígol. La capital ibèrica dels ilergets.
Viatge per un mon pla de cels infinits només trencats en la llunyania per les serralades que l’abracen. Un recull d’imatges típiques de l’Urgell. Grans extensions cultivables, l’aigua canalitzada per mantenir-les, pobles disseminats per la gran planícia i una mostra representativa de l’ocupació del territori: el poblat ibèric de Molí d’Espígol.
Només sortir d’Anglesola ens abraça el paisatge que ens seguirà tot el dia. Extensions cultivables de cereals i fruiters que semblen estendre’s sense límits cap a les serralades prepirinenques que tanquen la plana urgellenca pel nord. El vent bressola els primers brots dels cereals que es despleguen cap a l’horitzó, un mon totalment pla només trencat per algun petit turó en la llunyania o els campanar dels pobles que treuen el cap per fer present la seva existència.
Pedalem mecànicament enllaçant pobles envoltats d’aquest paisatge uniforme regat pel Canal d’Urgell. Barbens, el Bullidor i Tarròs evolucionen davant nostre abans d’arribar a Tornabous. Dos curiositats que cal conèixer: a Tarròs va néixer el president Lluís Companys i a Tornabous Salvador Seguí conegut com el Noi del Sucre, un dels personatges i líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
De Tornabous al poblat iber del Molí d’Espígol passem per la Bassa de Mas Ferrer, un lloc que convida a la contemplació i el relaxament. El poble iber dels ilergets té a Tornabous un dels principals exponents del seu potencial polític, comercial i econòmic abans de l’arribada dels romans. La ciutat ibèrica de Tornabous, establerta al Molí de l'Espígol, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. Tot i que els orígens de l’assentament són de finals de la primera edat del ferro, les restes arqueològiques del Molí de l’Espígol ens expliquen l’avançat urbanisme que aquesta comunitat va assolir en l’època del seu màxim esplendor, entre els segles IV i III aC.
És en aquest moment quan el Molí de l’Espígol va passar de ser un assentament a una ciutat, amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. La ciutat està envoltada per una muralla de forma circular el·líptica. La complexitat de les cases o innovacions com les canalitzacions sota l’enllosat posen de manifest la progressió del poblat. I, per sobre de tot, la disposició urbanística, que és la que ha arribat als nostres dies.
Les excavacions han deixat entreveure dos espais arqueològics ben definits: l’àmbit urbà, amb restes visibles i visitables, i un àmbit suburbà al nord, fora de les muralles de l’oppidum, fruit del creixement de la ciutat. També s’ha identificat la font que proveïa d’aigua la comunitat: una antiga bassa, actualment dessecada, situada fora del nucli emmurallat. Al voltant del 200 aC el poble ibèric dels ilergets es va desfer i es va abandonar el jaciment. Hi va haver una posterior reocupació fins al seu abandó total a mitjans del segle I aC.
Iniciem el tram final de la ruta seguint les sinuositats del canal d’Urgell que llisca pausadament per la plana, ara per l'Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa, un espai agrícola totalment pla dominat pel conreu cerealista extensiu, ideal i necessari per a les aus que nidifiquen entre els cultius, en especial per a l’esparver cendrós però també important per altres espècies d'aus lligades als conreus cerealístics, com el sisó, el gaig blau o la calàndria.
Març de 2018
CENTROS DE INTERÉS.
Sant Roc de Barbens. Santa Maria d’el Bullidor. Santa Cecilia d'el Tarròs. Bassa de Mas Ferrer. Poblat íber del Molí d’Espígol
ALOJAMIENTOS / RESTAURANTES
https://www.casaruralcalsinto.com/
Viatge per un mon pla de cels infinits només trencats en la llunyania per les serralades que l?abracen. Un recull d?imatges típiques de l?Urgell. Grans extensions cultivables, l?aigua canalitzada per mantenir-les, pobles disseminats per la gran planícia i una mostra representativa de l?ocupació del territori: el poblat ibèric de Molí d?Espígol.
Només sortir d?Anglesola ens abraça el paisatge que ens seguirà tot el... Molí d’Espígol. La capital ibèrica dels ilergets.
Viatge per un mon pla de cels infinits només trencats en la llunyania per les serralades que l’abracen. Un recull d’imatges típiques de l’Urgell. Grans extensions cultivables, l’aigua canalitzada per mantenir-les, pobles disseminats per la gran planícia i una mostra representativa de l’ocupació del territori: el poblat ibèric de Molí d’Espígol.
Només sortir d’Anglesola ens abraça el paisatge que ens seguirà tot el dia. Extensions cultivables de cereals i fruiters que semblen estendre’s sense límits cap a les serralades prepirinenques que tanquen la plana urgellenca pel nord. El vent bressola els primers brots dels cereals que es despleguen cap a l’horitzó, un mon totalment pla només trencat per algun petit turó en la llunyania o els campanar dels pobles que treuen el cap per fer present la seva existència.
Pedalem mecànicament enllaçant pobles envoltats d’aquest paisatge uniforme regat pel Canal d’Urgell. Barbens, el Bullidor i Tarròs evolucionen davant nostre abans d’arribar a Tornabous. Dos curiositats que cal conèixer: a Tarròs va néixer el president Lluís Companys i a Tornabous Salvador Seguí conegut com el Noi del Sucre, un dels personatges i líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
De Tornabous al poblat iber del Molí d’Espígol passem per la Bassa de Mas Ferrer, un lloc que convida a la contemplació i el relaxament. El poble iber dels ilergets té a Tornabous un dels principals exponents del seu potencial polític, comercial i econòmic abans de l’arribada dels romans. La ciutat ibèrica de Tornabous, establerta al Molí de l'Espígol, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. Tot i que els orígens de l’assentament són de finals de la primera edat del ferro, les restes arqueològiques del Molí de l’Espígol ens expliquen l’avançat urbanisme que aquesta comunitat va assolir en l’època del seu màxim esplendor, entre els segles IV i III aC.
És en aquest moment quan el Molí de l’Espígol va passar de ser un assentament a una ciutat, amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia. La ciutat està envoltada per una muralla de forma circular el·líptica. La complexitat de les cases o innovacions com les canalitzacions sota l’enllosat posen de manifest la progressió del poblat. I, per sobre de tot, la disposició urbanística, que és la que ha arribat als nostres dies.
Les excavacions han deixat entreveure dos espais arqueològics ben definits: l’àmbit urbà, amb restes visibles i visitables, i un àmbit suburbà al nord, fora de les muralles de l’oppidum, fruit del creixement de la ciutat. També s’ha identificat la font que proveïa d’aigua la comunitat: una antiga bassa, actualment dessecada, situada fora del nucli emmurallat. Al voltant del 200 aC el poble ibèric dels ilergets es va desfer i es va abandonar el jaciment. Hi va haver una posterior reocupació fins al seu abandó total a mitjans del segle I aC.
Iniciem el tram final de la ruta seguint les sinuositats del canal d’Urgell que llisca pausadament per la plana, ara per l'Espai Natural Protegit d'Anglesola-Vilagrassa, un espai agrícola totalment pla dominat pel conreu cerealista extensiu, ideal i necessari per a les aus que nidifiquen entre els cultius, en especial per a l’esparver cendrós però també important per altres espècies d'aus lligades als conreus cerealístics, com el sisó, el gaig blau o la calàndria.
Març de 2018
CENTROS DE INTERÉS.
Sant Roc de Barbens. Santa Maria d’el Bullidor. Santa Cecilia d'el Tarròs. Bassa de Mas Ferrer. Poblat íber del Molí d’Espígol
ALOJAMIENTOS / RESTAURANTES
https://www.casaruralcalsinto.com/