Alt Urgell AUR 056_Noves de Segre
Serra de Prada-Castellàs. Serra de Freixa. Serra de Taús.
Noves de Segre — Arguestues — Coll de Roc Picó —Port del Cantó — Les Piques — Collada de Pratnavall — Espaén —Nyus— Noves de Segre
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:57 km
Desnivell:1920 m
Temps:5 h 45 min
Dificultat:difícil
Informació
Ascensió a les Piques.
Ruta exigent per un territori soliu del Parc Natural de l'Alt Pirineu per una zona que s'emmarca entre dues estructures de relleu de primer ordre com són l'Espai Natural Protegit de la Serra de Prada-Castellàs i la muntanya de la Torreta de l'Orri. El trajecte recorre, sempre per la part alta i al voltant de la conca del riu de Castellàs, el municipi de les Valls d'Aguilar, format per tretze entitats de població amb un total de poc més de 300 habitants, l... Ascensió a les Piques.
Ruta exigent per un territori soliu del Parc Natural de l'Alt Pirineu per una zona que s'emmarca entre dues estructures de relleu de primer ordre com són l'Espai Natural Protegit de la Serra de Prada-Castellàs i la muntanya de la Torreta de l'Orri. El trajecte recorre, sempre per la part alta i al voltant de la conca del riu de Castellàs, el municipi de les Valls d'Aguilar, format per tretze entitats de població amb un total de poc més de 300 habitants, la majoria dels quals viuen a Noves de Segre, cap de municipi i punt de sortida de la ruta.
El trajecte és una llarga pujada amb considerables trams de fort pendent per arribar al cim de les Piques (1.969 m.), un cim d'orografia singular inclòs en el llistat dels "100 cims de la FEEC" que corona la Serra de Mollet i fa de nexe d'unió amb la Serra de Taús. Totes dues serres es caracteritzen per crestes bastides de prats d'alta muntanya de relleus ondulats i sinuosos coronades per blocs granítics que afloren tímidament i pendents abruptament encinglerades quan cauen cap al fons de les valls. Aquesta especial orografia paisatgística provoca que el viatger, senderista o ciclista, gaudi d'extenses panoràmiques del Pirineu i el Prepirineu absolutament genials, i obtingui un bitllet gratuït a una experiència d'alt voltatge, tant físic com mental. Imprescindible.
Sortim de Noves de Segre per la petita carretera que puja al nucli d’Arguestues. Just abans d’arribar-hi prenem una pista tenyida d’un vermell intens degut als materials vulcano-clàstics de l’orografia que ens envolta que contrasta amb el verd lluminós dels camps que travessa a l’inici. El camí salva un desnivell considerable i ens duu per trams de fort pendent al pla del Coll de Roc Picó. Durant el trajecte, quan la boscúria ens ho permet, gaudim de bones vistes dels relleus propers de Monturull, Port de Comte i Cadí i de més llunyans com el Puigmal a la Cerdanya.
Baixem fins a Guils del Cantó, poble de cases que creixen esglaonades en un pendís al fons del qual s’insinua un barranc marcat per l’abrupte esperó rocós de Cap de Roc que imprimeix caràcter a la sortida de la vall per on flueix el riu de Guils. Sense acabar d’arribar al poble ens desviem pel que havia estat l’antiga carretera que connectava amb el Pallars, ara convertida en un bonic camí cobert de verd pel qual és un plaer transitar en bicicleta de muntanya. Arribem a Port del Cantó, ample collada que separa les comarques d’Alt Urgell i Pallars Sobirà. S'havia anomenat Coll de la Pedra del Cantó per una pedra dreta, actualment desapareguda, identificada com un menhir de més de 4.000 anys d’antiguitat que marcava un punt de pas i pastures entre les dues comarques. Un grup de veïns dels dos vessants del port del Cantó, han col·locat simbòlicament al mateix punt una pedra de les mateixes característiques i mides que l’original
Continuem per la pista, ample i compactada, que duu al poble de Freixe. Al poc la deixem per una pista menys transitada que acaba en un sender poc senyalitzat que ens permet seguir la carena sense perdre alçada pràcticament sempre damunt la bicicleta. Enllacem amb la pista que puja de Freixe que ens endinsa en un dens bosc d’avets i pi negre de somni, cobert de molsa que fins i tot arrapa pels troncs, a voltes pedalant sobre roderes vermelles que semblen profundes cicatrius inferides en una atofada catifa herbosa d’intens verd. Quan sortim de la boscúria el paisatge creix exponencialment mostrant-nos, entre altres, els relleus prepirinencs del Montsec partits en tres unitats pels congostos de Terradets i Montrebei, Sant Gervàs o Montsant de Pallars i fins i tot, malgrat la poca visibilitat, s’intueix la singular silueta aragonesa del Turbó.
Arribem a un petit coll just damunt del despoblat de Sant Sebastià de Buseu des d’on ataquem el cim per una pista costeruda que posa a prova les cames ja de per si cansades. El paisatge és immens i quan el camí s’aplana pedalem seguint les traces dels 4x4 dels pastors convertint cada pedalada en pura màgia paisatgística. Ja tenim el cim a la vista, una punta granítica que aflora tímidament per sobre els sinuosos relleus dels prats d’alta muntanya. Un cim de blocs granítics acomodats com llibres mal posats en una estanteria. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Les vistes son aclaparadores i miris on miris sempre tens una postal de relleus muntanyosos que recorren en 360º un important reguitzell de cims i serralades: Puigmal, Cadí, Pedraforca, Port del Compte, Boumort, Montsecs o el regitzell de cims pirinencs del Pallars, d’Andorra i la Cerdanya.
Continuem la ruta recorrent la carena de la Serra de Taús entre extensos prats d’alta muntanya empre acompanyats de bones vistes, de vegades pedalant entre muralles formades per llargues fileres de troncs de pi amuntegats i remuntant petits turons que donen forma a la serra fins que intuim el final de la serra quan aquesta s’enfonsa abruptament cap al fons de la vall, moment que iniciem un llarg i còmode descens, un trajecte deliciós, primer per la pista que trobem a la Collada de Pratnavall i més endavant per carretera, fins al punt de sortida.
Maig de 2021
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallsaguilar.ddl.net/turisme.php?lang=ca
Ruta exigent per un territori soliu del Parc Natural de l'Alt Pirineu per una zona que s'emmarca entre dues estructures de relleu de primer ordre com són l'Espai Natural Protegit de la Serra de Prada-Castellàs i la muntanya de la Torreta de l'Orri. El trajecte recorre, sempre per la part alta i al voltant de la conca del riu de Castellàs, el municipi de les Valls d'Aguilar, format per tretze entitats de població amb un total de poc més de 300 habitants, l... Ascensió a les Piques.
Ruta exigent per un territori soliu del Parc Natural de l'Alt Pirineu per una zona que s'emmarca entre dues estructures de relleu de primer ordre com són l'Espai Natural Protegit de la Serra de Prada-Castellàs i la muntanya de la Torreta de l'Orri. El trajecte recorre, sempre per la part alta i al voltant de la conca del riu de Castellàs, el municipi de les Valls d'Aguilar, format per tretze entitats de població amb un total de poc més de 300 habitants, la majoria dels quals viuen a Noves de Segre, cap de municipi i punt de sortida de la ruta.
El trajecte és una llarga pujada amb considerables trams de fort pendent per arribar al cim de les Piques (1.969 m.), un cim d'orografia singular inclòs en el llistat dels "100 cims de la FEEC" que corona la Serra de Mollet i fa de nexe d'unió amb la Serra de Taús. Totes dues serres es caracteritzen per crestes bastides de prats d'alta muntanya de relleus ondulats i sinuosos coronades per blocs granítics que afloren tímidament i pendents abruptament encinglerades quan cauen cap al fons de les valls. Aquesta especial orografia paisatgística provoca que el viatger, senderista o ciclista, gaudi d'extenses panoràmiques del Pirineu i el Prepirineu absolutament genials, i obtingui un bitllet gratuït a una experiència d'alt voltatge, tant físic com mental. Imprescindible.
Sortim de Noves de Segre per la petita carretera que puja al nucli d’Arguestues. Just abans d’arribar-hi prenem una pista tenyida d’un vermell intens degut als materials vulcano-clàstics de l’orografia que ens envolta que contrasta amb el verd lluminós dels camps que travessa a l’inici. El camí salva un desnivell considerable i ens duu per trams de fort pendent al pla del Coll de Roc Picó. Durant el trajecte, quan la boscúria ens ho permet, gaudim de bones vistes dels relleus propers de Monturull, Port de Comte i Cadí i de més llunyans com el Puigmal a la Cerdanya.
Baixem fins a Guils del Cantó, poble de cases que creixen esglaonades en un pendís al fons del qual s’insinua un barranc marcat per l’abrupte esperó rocós de Cap de Roc que imprimeix caràcter a la sortida de la vall per on flueix el riu de Guils. Sense acabar d’arribar al poble ens desviem pel que havia estat l’antiga carretera que connectava amb el Pallars, ara convertida en un bonic camí cobert de verd pel qual és un plaer transitar en bicicleta de muntanya. Arribem a Port del Cantó, ample collada que separa les comarques d’Alt Urgell i Pallars Sobirà. S'havia anomenat Coll de la Pedra del Cantó per una pedra dreta, actualment desapareguda, identificada com un menhir de més de 4.000 anys d’antiguitat que marcava un punt de pas i pastures entre les dues comarques. Un grup de veïns dels dos vessants del port del Cantó, han col·locat simbòlicament al mateix punt una pedra de les mateixes característiques i mides que l’original
Continuem per la pista, ample i compactada, que duu al poble de Freixe. Al poc la deixem per una pista menys transitada que acaba en un sender poc senyalitzat que ens permet seguir la carena sense perdre alçada pràcticament sempre damunt la bicicleta. Enllacem amb la pista que puja de Freixe que ens endinsa en un dens bosc d’avets i pi negre de somni, cobert de molsa que fins i tot arrapa pels troncs, a voltes pedalant sobre roderes vermelles que semblen profundes cicatrius inferides en una atofada catifa herbosa d’intens verd. Quan sortim de la boscúria el paisatge creix exponencialment mostrant-nos, entre altres, els relleus prepirinencs del Montsec partits en tres unitats pels congostos de Terradets i Montrebei, Sant Gervàs o Montsant de Pallars i fins i tot, malgrat la poca visibilitat, s’intueix la singular silueta aragonesa del Turbó.
Arribem a un petit coll just damunt del despoblat de Sant Sebastià de Buseu des d’on ataquem el cim per una pista costeruda que posa a prova les cames ja de per si cansades. El paisatge és immens i quan el camí s’aplana pedalem seguint les traces dels 4x4 dels pastors convertint cada pedalada en pura màgia paisatgística. Ja tenim el cim a la vista, una punta granítica que aflora tímidament per sobre els sinuosos relleus dels prats d’alta muntanya. Un cim de blocs granítics acomodats com llibres mal posats en una estanteria. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Les vistes son aclaparadores i miris on miris sempre tens una postal de relleus muntanyosos que recorren en 360º un important reguitzell de cims i serralades: Puigmal, Cadí, Pedraforca, Port del Compte, Boumort, Montsecs o el regitzell de cims pirinencs del Pallars, d’Andorra i la Cerdanya.
Continuem la ruta recorrent la carena de la Serra de Taús entre extensos prats d’alta muntanya empre acompanyats de bones vistes, de vegades pedalant entre muralles formades per llargues fileres de troncs de pi amuntegats i remuntant petits turons que donen forma a la serra fins que intuim el final de la serra quan aquesta s’enfonsa abruptament cap al fons de la vall, moment que iniciem un llarg i còmode descens, un trajecte deliciós, primer per la pista que trobem a la Collada de Pratnavall i més endavant per carretera, fins al punt de sortida.
Maig de 2021
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallsaguilar.ddl.net/turisme.php?lang=ca