Alt Empordà AEM 032_L'Escala
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Muntanya Gran.
L'Escala — Santa Maria del Palau — Torre Ferrana — Sobrestany — Bellcaire d’Empordà — Albons — Les Corts — L'Escala
Santa Maria del Palau. Torre Ferrana. Sant Joan de Bellcaire. Castell de Bellcaire. Castell d’Albons
Resum
Distància:27 km
Desnivell:170 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
Els dominis dels castells de Montgrí i Bellcaire
Una ruta per fer en família que ens descobreix la plana que s?estén al nord del Montgrí, escenari de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal representats respectivament pels castells de Montgrí i de Bellcaire. Una pedalada per un territori amb una mínima elevació respecte al nivell del mar que ens permet gaudir de serralades llunyanes com els relleus de Cap de Creus o els Pirineus.
Iniciem ... Els dominis dels castells de Montgrí i Bellcaire
Una ruta per fer en família que ens descobreix la plana que s’estén al nord del Montgrí, escenari de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal representats respectivament pels castells de Montgrí i de Bellcaire. Una pedalada per un territori amb una mínima elevació respecte al nivell del mar que ens permet gaudir de serralades llunyanes com els relleus de Cap de Creus o els Pirineus.
Iniciem la ruta als afores de l’Escala, concretament al Patronat de Turisme, per evitar problemes d’aparcament ja que depenent de l’època de l’any pot ser difícil trobar lloc al nucli. Prenem una pista que enfila al petit turó de la Muntanya Rodona. A l’altra banda hi ha el veïnat de les Corts, llogaret on trobem dues torres de defensa en molt bon estat integrades en els masos Feliu i Torreportes. Enllaçant alguns carril bici i carrers del nucli arribem al port, centre neuràlgic de la vila; de fet el topònim prové del llatí Scala, denominació comú a la Mediterrània oriental per referir-se a un port que és refugi habitual d'embarcacions.
Marxem inicialment cap a Cala Montgó entre apartaments i cases d’estiueig totalment mancades de vida fora de temporada, una clara demostració dels canvis econòmics dels pobles vora el mar que han passat de viure de la pesca al turisme, tot i que l’Escala es molt coneguda, a banda de les ruïnes d’Empúries i els seus paisatges naturals, per les seves anxoves fins al punt que moltes botigues de la vila s'hi dediquen exclusivament.
Als límits a migdia entre l’entorn urbà i la Muntanya gran entrem sota el paraigües del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, prenent el bonic Camí del Cossi, preciós, sobretot en els trams que està flanquejat per murs de pedra seca, una mostra de l’arquitectura tradicional que gaudim plenament quan ens endinsem de ple entre els suaus relleus de la Muntanya gran per arribar a Santa Maria del Palau.
El conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau és un jaciment medieval constituït per un petit temple romànic i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). Ens deixem caure alegrement cap a la plana connectant amb una bona pista que seguim en direcció al massís muntanyós calcari del Montgrí, abrupte malgrat la seva poca altitud i formes arrodonides. El cim està coronat per un alterós castell, una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II.
Canviem de direcció per anar a Sobrestany. Pel camí trobem l’interessant Torre Ferrana, un mas fortificat proper a l'antic Estany de Bellcaire, un bucòlic lloc on un ramat d’ovelles pastura tranquil·lament ignorant la lluita aferrissada de dos bocs que decideixen a cops de cap qui dels dos porta el lideratge.
Naveguem per la gran plana empordanesa entre extenses plantacions de fruiters i entrem a Bellcaire d’Empordà passant pel costat de l’església de Sant Joan, temple romànic del segle XI amb elements posteriors dels segles XII i XIII. A la part alta s’alça el magnífic castell que fou residència dels Comtes d'Empúries. La construcció d'aquesta fortalesa fou motiu de discòrdia amb el rei Jaume II pel fet que els usatges preceptuaven que només el rei podia aixecar fortificacions noves. Molt a prop hi havia, a més, la fortalesa reial del Castell del Montgrí i el castell d'Albons, feudataris del rei. El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV.
Ens deixem caure, és un dir, de nou sobre terreny pla. Pedalem cap al punt de sortida, pedalant ara cap al nord, enllaçant camins rurals que serveixen de connexions neuràlgiques entre les grans extensions agràries del Baix Empordà que es despleguen al nord del Montgrí, present en tot moment durant aquesta part del trajecte. A mig camí passem per Albons, un nucli que té el seu origen en les fortificacions de l'antic castell i l'església parroquial de Sant Cugat, on més tard es va formar un conjunt de cases agrupades entorn del pujol.
Octubre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria del Palau. Torre Ferrana. Sant Joan de Bellcaire. Castell de Bellcaire. Castell d’Albons
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Una ruta per fer en família que ens descobreix la plana que s?estén al nord del Montgrí, escenari de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal representats respectivament pels castells de Montgrí i de Bellcaire. Una pedalada per un territori amb una mínima elevació respecte al nivell del mar que ens permet gaudir de serralades llunyanes com els relleus de Cap de Creus o els Pirineus.
Iniciem ... Els dominis dels castells de Montgrí i Bellcaire
Una ruta per fer en família que ens descobreix la plana que s’estén al nord del Montgrí, escenari de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal representats respectivament pels castells de Montgrí i de Bellcaire. Una pedalada per un territori amb una mínima elevació respecte al nivell del mar que ens permet gaudir de serralades llunyanes com els relleus de Cap de Creus o els Pirineus.
Iniciem la ruta als afores de l’Escala, concretament al Patronat de Turisme, per evitar problemes d’aparcament ja que depenent de l’època de l’any pot ser difícil trobar lloc al nucli. Prenem una pista que enfila al petit turó de la Muntanya Rodona. A l’altra banda hi ha el veïnat de les Corts, llogaret on trobem dues torres de defensa en molt bon estat integrades en els masos Feliu i Torreportes. Enllaçant alguns carril bici i carrers del nucli arribem al port, centre neuràlgic de la vila; de fet el topònim prové del llatí Scala, denominació comú a la Mediterrània oriental per referir-se a un port que és refugi habitual d'embarcacions.
Marxem inicialment cap a Cala Montgó entre apartaments i cases d’estiueig totalment mancades de vida fora de temporada, una clara demostració dels canvis econòmics dels pobles vora el mar que han passat de viure de la pesca al turisme, tot i que l’Escala es molt coneguda, a banda de les ruïnes d’Empúries i els seus paisatges naturals, per les seves anxoves fins al punt que moltes botigues de la vila s'hi dediquen exclusivament.
Als límits a migdia entre l’entorn urbà i la Muntanya gran entrem sota el paraigües del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, prenent el bonic Camí del Cossi, preciós, sobretot en els trams que està flanquejat per murs de pedra seca, una mostra de l’arquitectura tradicional que gaudim plenament quan ens endinsem de ple entre els suaus relleus de la Muntanya gran per arribar a Santa Maria del Palau.
El conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau és un jaciment medieval constituït per un petit temple romànic i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). Ens deixem caure alegrement cap a la plana connectant amb una bona pista que seguim en direcció al massís muntanyós calcari del Montgrí, abrupte malgrat la seva poca altitud i formes arrodonides. El cim està coronat per un alterós castell, una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II.
Canviem de direcció per anar a Sobrestany. Pel camí trobem l’interessant Torre Ferrana, un mas fortificat proper a l'antic Estany de Bellcaire, un bucòlic lloc on un ramat d’ovelles pastura tranquil·lament ignorant la lluita aferrissada de dos bocs que decideixen a cops de cap qui dels dos porta el lideratge.
Naveguem per la gran plana empordanesa entre extenses plantacions de fruiters i entrem a Bellcaire d’Empordà passant pel costat de l’església de Sant Joan, temple romànic del segle XI amb elements posteriors dels segles XII i XIII. A la part alta s’alça el magnífic castell que fou residència dels Comtes d'Empúries. La construcció d'aquesta fortalesa fou motiu de discòrdia amb el rei Jaume II pel fet que els usatges preceptuaven que només el rei podia aixecar fortificacions noves. Molt a prop hi havia, a més, la fortalesa reial del Castell del Montgrí i el castell d'Albons, feudataris del rei. El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV.
Ens deixem caure, és un dir, de nou sobre terreny pla. Pedalem cap al punt de sortida, pedalant ara cap al nord, enllaçant camins rurals que serveixen de connexions neuràlgiques entre les grans extensions agràries del Baix Empordà que es despleguen al nord del Montgrí, present en tot moment durant aquesta part del trajecte. A mig camí passem per Albons, un nucli que té el seu origen en les fortificacions de l'antic castell i l'església parroquial de Sant Cugat, on més tard es va formar un conjunt de cases agrupades entorn del pujol.
Octubre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria del Palau. Torre Ferrana. Sant Joan de Bellcaire. Castell de Bellcaire. Castell d’Albons
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).