Garrotxa GAR 037_Beuda
Alta Garrotxa. El Mont. Serra de les Corones
Beuda — Coll de Jou — Collet de can Bosc —Collada dels Trulls — Coll de les Canals del Carig — Coll de Joncanat — Castellot de Fagars — Sous — el Mont — Sous — Beuda
Mapa Comarcal de Catalunya. Garrotxa. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1680 m
Temps:5 h 30 min
Dificultat:difícil
El Mont, un mirador excepcional únic.
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta, ja que tot el trajecte és realment una experiència colpidora. La ruta volta completament la muntanya per assolir el cim: s?endinsa per una vall angosta i feréstega coronada per cingleres per accedir a la cara nord, continua per una densa boscúria i, de cop i volta, a la vessant oposada, passem a dominar una gran extensió de paisatge que... El Mont, un mirador excepcional únic.
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta, ja que tot el trajecte és realment una experiència colpidora. La ruta volta completament la muntanya per assolir el cim: s’endinsa per una vall angosta i feréstega coronada per cingleres per accedir a la cara nord, continua per una densa boscúria i, de cop i volta, a la vessant oposada, passem a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim. La tornada es fa per un corriol per la vessant sud, una via directe que farà les delícies dels amants de les trialeres tècniques. Una ruta molt i molt recomanable.
Iniciem la ruta pel camí rural asfaltat que porta a Coll de Jou pedalant als peus de la vessant sud del Mont. Deixem el camí que duu a can Tries i Coll d’Espinau continuant en direcció a Sales de Lierca per la pista que porta a diverses finques amagades entre boscos frondosos. Just comencem a pujar després de caure en una petita fondalada deixem aquesta pista per una de secundària, molt boscosa, que te continuïtat en un petit sender que ens deixa en uns camps per sota Can Jonquerol. Travessem els camps i trobem una nova pista on iniciem el llarg ascens que ens portarà a l’objectiu de la ruta. Quan trobem la pista que puja a can Bosc la prenem. Anem guanyant alçada còmodament gaudint de bones vistes mentre pugem. Pedalem sobrevolant una vall feréstega i angosta coronada per cingleres en un ambient de solitud colpidora gaudint de cada volta de pedal. Arribem a can Bosc, una finca amb una gran masia ben restaurada que, tot i les tanques que barren el pas, es pot travessar pels camps de sota ja que s’ha tornat a obrir el camí de pas.
Al Collet de can Bosc, darrera la masia, trobem una pista no excessivament bona, en comparació a la que ens ha portat fins aquí, que transita per un frondós alzinar i ens connecta amb el camí de la masia Els Trulls que, perduda en el no-res, gaudeix d’una ubicació privilegiada des d’on es domina la profunda vall del Borró i els agrestes relleus on s’encaixa. Els Trulls és una masia molt malmesa, pràcticament en runes que per les restes de la seva l’estructura devia ser important en el seu temps: diversos edificis, baixos amb arcades, grans contraforts, carreus ben treballats, un pou d’aigua... i moltes feixes i camps al seu voltant.
Continuem pujant per una frondosa boscúria fins assolir el port de Coll de les Canals del Carig, on trobem el camí que porta a a Lliurona, un nucli que als anys 1980 un grup de joves va tornar a la vida, fins aquella data amb risc de despoblar-se. L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació.
Perdem alçada còmodament per la vessant nord de la Serra de les Corones pedalant per un camí cimentat que és pura delícia ciclo-turística. Naveguem immersos en una espessa boscúria on predomina el verd perenne dels alzinars que ens abracen i ens embolcallen en una intensa i acollidora solitud. Un trajecte on els sentits estant completament oberts a qualsevol estímul. Passat el mas Planells, un altra mas mig en runes que per estructura i volumetria havia de ser important, deixem aquest confortable camí i ens desviem a la dreta, ara rodant per una bonica fageda. Sortim a un espai obert, els Camps del Puigbalí on trobem una família de senglars que furguen tranquil·lament buscant aliment i, uns metres enllà, un grup d’isards que ens miren atentament abans de fugir de la nostra presència. Arribem a tocar de l’impressionant masia de Puigbalí, la pista d’accés directe està prohibida, ubicada en un replà des d’on gaudim de les extenses panoràmiques que abasten des dels Pirineus de l’Alt Empordà —Salines, Alberes i Cap de Creus— fins al Golf de Roses, un lloc ideal per fer una pausa i gaudir del moment abans d’iniciar l’atac al cim.
Continuem pujant per arribar al cim i just a les envistes del mateix ens desviem per un camí a la dreta, hi ha algun tram de fort pendent, que porta al bonic Coll de Joncanat, nexe d’unió entre el Mont i Corones. Comença aquí un tram molt deixat, herbós i exigent que marxa en direcció contraria i que en el punt d’inflexió concorda amb un sender que baixa del cim. Continuem, ara còmodament, fins trobar la pista que ens permet pujar al Castell de Falgars (el darrer tram és fa aper corriol). De l’antic castell només queda dempeus la base d’una extraordinària torre romana de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets d'1,90 metres. Per la tècnica constructiva emprada, molt similar a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu que aquesta torre va ser construïda pels romans en els segles II-I aC. Es fàcil endevinar que, tot i que les alzines s’han apoderat del lloc, des de la seva ubicació privilegiada al turó més oriental de la serra del Mont, la fortificació constituïa una talaia de primer ordre sobre l'Empordà, la badia de Roses, la vall del Fluvià, el Pla de l'Estany, així com sobre la zona més oriental dels Pirineus. Sembla obvi que la seva funció era de vigilància de l'explotació del territori i de les seves vies de comunicació.
Deixem aquesta magnífica talaia seguint la carena rocosa a peu, només un metres ja que molt aviat podem pedalar de nou i baixar sobre la bicicleta al Collet de les Farigoles. Fins aquí arribava una pista, ara un ample corriol, des de Sous. El camí ens deixa al Monestir de Sant Llorenç de Sous. Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat. Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona. La bellesa del conjunt monàstic convida a fer una parada per conèixer de primera ma aquest important lloc històric. És senzillament espectacular.
Igual d’espectacular son les panoràmiques que gaudim mentre pugem al Santuari de la Mare de Deu del Mont, postals paisatgístiques d’intensa bellesa i extensió que copsem en la seva totalitat al cim. El ventall geogràfic des d’aquest sensacional mirador demana una llarga parada per gaudir del moment. Davant la mirada atenta van desfilant la serralada dels Pirineus des del Puigmal fins a Cap de Creus morint a l’abadia de Roses, amb el Canigó dominant el conjunt; davant d’aquesta línia de relleus identifiquem amb claredat el Bassegoda, Comanegre, les cingleres de Sant Aniol o la serra Cavallera. I cap a ponent el sempre iconogràfic Pedraforca, acompanyat d’Ensija i Rasos de Peguera; i més ençà Sant Magdalena, Puigsacalm, Cabrera i els relleus del Collsacabra, el Montseny i les sempre verdes Guilleries. I seguint la línia que arrenca del Puigsacalm en direcció al mar, Finestres, la Salut, muntanyes de Rocacorba, les Gavarres i el Montgrí. I a contrallum Cadiretes i el Montnegre-Corredor a banda i banda de la Tordera. I no parlem dels pobles i viles escampats per la gran planícia a banda i banda del cim: Figueres, Girona, Banyoles, Besalú, Olot... Impressionant i molt emocionant!
Un lloc per entretenir-se i gaudir de la coneixença o descoberta del territori asseguts al costat de l’estàtua d’en Verdaguer. De fet, l'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). Un plaer visual de magnitud extrema. Un lloc molt inspirador i vivificant.
Encara amarats de tanta informació paisatgística deixem aquest magnífic mirador natural per un sender que per la vessant sud de la muntanya baixa directament a Beuda, uns 800 metres de desnivell per un corriol només apte per aquells que dominen aquest tipus de baixades, tot i que, si es vol, també es pot baixar directament per la carretera que duu a Segueró i a Beuda. Un final trepidant ple de grans moments que és un gran colofó a la gran marrada que hem fet per assolir el cim.
Setembre de 2023
CENTRES DE INTERÈS
Torre del Puig de Far, Torre del Far o Castellot de Falgars. Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous. Santuari de la mare de Deu del Mont.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://turisme.beuda.cat/
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta, ja que tot el trajecte és realment una experiència colpidora. La ruta volta completament la muntanya per assolir el cim: s?endinsa per una vall angosta i feréstega coronada per cingleres per accedir a la cara nord, continua per una densa boscúria i, de cop i volta, a la vessant oposada, passem a dominar una gran extensió de paisatge que... El Mont, un mirador excepcional únic.
L'ascensió a la Muntanya del Mont és una excepcionalment gratificant, especialment si es fa en bicicleta, ja que tot el trajecte és realment una experiència colpidora. La ruta volta completament la muntanya per assolir el cim: s’endinsa per una vall angosta i feréstega coronada per cingleres per accedir a la cara nord, continua per una densa boscúria i, de cop i volta, a la vessant oposada, passem a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim. La tornada es fa per un corriol per la vessant sud, una via directe que farà les delícies dels amants de les trialeres tècniques. Una ruta molt i molt recomanable.
Iniciem la ruta pel camí rural asfaltat que porta a Coll de Jou pedalant als peus de la vessant sud del Mont. Deixem el camí que duu a can Tries i Coll d’Espinau continuant en direcció a Sales de Lierca per la pista que porta a diverses finques amagades entre boscos frondosos. Just comencem a pujar després de caure en una petita fondalada deixem aquesta pista per una de secundària, molt boscosa, que te continuïtat en un petit sender que ens deixa en uns camps per sota Can Jonquerol. Travessem els camps i trobem una nova pista on iniciem el llarg ascens que ens portarà a l’objectiu de la ruta. Quan trobem la pista que puja a can Bosc la prenem. Anem guanyant alçada còmodament gaudint de bones vistes mentre pugem. Pedalem sobrevolant una vall feréstega i angosta coronada per cingleres en un ambient de solitud colpidora gaudint de cada volta de pedal. Arribem a can Bosc, una finca amb una gran masia ben restaurada que, tot i les tanques que barren el pas, es pot travessar pels camps de sota ja que s’ha tornat a obrir el camí de pas.
Al Collet de can Bosc, darrera la masia, trobem una pista no excessivament bona, en comparació a la que ens ha portat fins aquí, que transita per un frondós alzinar i ens connecta amb el camí de la masia Els Trulls que, perduda en el no-res, gaudeix d’una ubicació privilegiada des d’on es domina la profunda vall del Borró i els agrestes relleus on s’encaixa. Els Trulls és una masia molt malmesa, pràcticament en runes que per les restes de la seva l’estructura devia ser important en el seu temps: diversos edificis, baixos amb arcades, grans contraforts, carreus ben treballats, un pou d’aigua... i moltes feixes i camps al seu voltant.
Continuem pujant per una frondosa boscúria fins assolir el port de Coll de les Canals del Carig, on trobem el camí que porta a a Lliurona, un nucli que als anys 1980 un grup de joves va tornar a la vida, fins aquella data amb risc de despoblar-se. L'obertura d'una escola reconeguda per la Generalitat va contribuir a estabilitzar el projecte de repoblació.
Perdem alçada còmodament per la vessant nord de la Serra de les Corones pedalant per un camí cimentat que és pura delícia ciclo-turística. Naveguem immersos en una espessa boscúria on predomina el verd perenne dels alzinars que ens abracen i ens embolcallen en una intensa i acollidora solitud. Un trajecte on els sentits estant completament oberts a qualsevol estímul. Passat el mas Planells, un altra mas mig en runes que per estructura i volumetria havia de ser important, deixem aquest confortable camí i ens desviem a la dreta, ara rodant per una bonica fageda. Sortim a un espai obert, els Camps del Puigbalí on trobem una família de senglars que furguen tranquil·lament buscant aliment i, uns metres enllà, un grup d’isards que ens miren atentament abans de fugir de la nostra presència. Arribem a tocar de l’impressionant masia de Puigbalí, la pista d’accés directe està prohibida, ubicada en un replà des d’on gaudim de les extenses panoràmiques que abasten des dels Pirineus de l’Alt Empordà —Salines, Alberes i Cap de Creus— fins al Golf de Roses, un lloc ideal per fer una pausa i gaudir del moment abans d’iniciar l’atac al cim.
Continuem pujant per arribar al cim i just a les envistes del mateix ens desviem per un camí a la dreta, hi ha algun tram de fort pendent, que porta al bonic Coll de Joncanat, nexe d’unió entre el Mont i Corones. Comença aquí un tram molt deixat, herbós i exigent que marxa en direcció contraria i que en el punt d’inflexió concorda amb un sender que baixa del cim. Continuem, ara còmodament, fins trobar la pista que ens permet pujar al Castell de Falgars (el darrer tram és fa aper corriol). De l’antic castell només queda dempeus la base d’una extraordinària torre romana de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets d'1,90 metres. Per la tècnica constructiva emprada, molt similar a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu que aquesta torre va ser construïda pels romans en els segles II-I aC. Es fàcil endevinar que, tot i que les alzines s’han apoderat del lloc, des de la seva ubicació privilegiada al turó més oriental de la serra del Mont, la fortificació constituïa una talaia de primer ordre sobre l'Empordà, la badia de Roses, la vall del Fluvià, el Pla de l'Estany, així com sobre la zona més oriental dels Pirineus. Sembla obvi que la seva funció era de vigilància de l'explotació del territori i de les seves vies de comunicació.
Deixem aquesta magnífica talaia seguint la carena rocosa a peu, només un metres ja que molt aviat podem pedalar de nou i baixar sobre la bicicleta al Collet de les Farigoles. Fins aquí arribava una pista, ara un ample corriol, des de Sous. El camí ens deixa al Monestir de Sant Llorenç de Sous. Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont. Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat. Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona. La bellesa del conjunt monàstic convida a fer una parada per conèixer de primera ma aquest important lloc històric. És senzillament espectacular.
Igual d’espectacular son les panoràmiques que gaudim mentre pugem al Santuari de la Mare de Deu del Mont, postals paisatgístiques d’intensa bellesa i extensió que copsem en la seva totalitat al cim. El ventall geogràfic des d’aquest sensacional mirador demana una llarga parada per gaudir del moment. Davant la mirada atenta van desfilant la serralada dels Pirineus des del Puigmal fins a Cap de Creus morint a l’abadia de Roses, amb el Canigó dominant el conjunt; davant d’aquesta línia de relleus identifiquem amb claredat el Bassegoda, Comanegre, les cingleres de Sant Aniol o la serra Cavallera. I cap a ponent el sempre iconogràfic Pedraforca, acompanyat d’Ensija i Rasos de Peguera; i més ençà Sant Magdalena, Puigsacalm, Cabrera i els relleus del Collsacabra, el Montseny i les sempre verdes Guilleries. I seguint la línia que arrenca del Puigsacalm en direcció al mar, Finestres, la Salut, muntanyes de Rocacorba, les Gavarres i el Montgrí. I a contrallum Cadiretes i el Montnegre-Corredor a banda i banda de la Tordera. I no parlem dels pobles i viles escampats per la gran planícia a banda i banda del cim: Figueres, Girona, Banyoles, Besalú, Olot... Impressionant i molt emocionant!
Un lloc per entretenir-se i gaudir de la coneixença o descoberta del territori asseguts al costat de l’estàtua d’en Verdaguer. De fet, l'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). Un plaer visual de magnitud extrema. Un lloc molt inspirador i vivificant.
Encara amarats de tanta informació paisatgística deixem aquest magnífic mirador natural per un sender que per la vessant sud de la muntanya baixa directament a Beuda, uns 800 metres de desnivell per un corriol només apte per aquells que dominen aquest tipus de baixades, tot i que, si es vol, també es pot baixar directament per la carretera que duu a Segueró i a Beuda. Un final trepidant ple de grans moments que és un gran colofó a la gran marrada que hem fet per assolir el cim.
Setembre de 2023
CENTRES DE INTERÈS
Torre del Puig de Far, Torre del Far o Castellot de Falgars. Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous. Santuari de la mare de Deu del Mont.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://turisme.beuda.cat/