Pla de l`Estany PLE 008_Porqueres
Serra de Sant Pallari. Muntanyes de Rocacorba
Porqueres — Pujarnol — Collet de Pujarnol — Santuari de Rocacorba — Foleià — Biert — Collet de l’Asprell — Banyoles — Porqueres
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla de l’Estany. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:38 km
Desnivell:1425 m
Temps:4 h 45 min
Dificultat:difícil
Puigsou, el cim del Gironès
Proposta que s?enfila a la Muntanya de Rocacorba i al seu punt culminant, el Puigsou, cimadal de generoses panoràmiques que senyoreja la ciutat de Banyoles i els seus voltants. Durant l?ascensió coronem el cim de Sant Patallari i visitem el castell i església de Pujarnol. El retorn es fa per un sender de bella factura que surt de l?icònic santuari de Rocacorba i que agradarà als amants d?aquesta modalitat.
Iniciem la ruta a l'esglési... Puigsou, el cim del Gironès
Proposta que s’enfila a la Muntanya de Rocacorba i al seu punt culminant, el Puigsou, cimadal de generoses panoràmiques que senyoreja la ciutat de Banyoles i els seus voltants. Durant l’ascensió coronem el cim de Sant Patallari i visitem el castell i església de Pujarnol. El retorn es fa per un sender de bella factura que surt de l’icònic santuari de Rocacorba i que agradarà als amants d’aquesta modalitat.
Iniciem la ruta a l'església parroquial de Santa Maria de Porqueres, situada vora l'estany de Banyoles, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. Anem a buscar una pista pedalant en direcció a ponent cap a la Serra de Sant Pallari, primer objectiu de la ruta.
Enfilem cap a la muntanya per un camí cimentat que duu al mas de Can Lluti des d’on continuem pujant per una bona pista amb algun tram de fort pendent. Més endavant, passat can Lluti, ens desviem per un camí més laboriós que ens porta a les ruïnes del mas de can Paiella, tant emboscades que fins i tot costa de veure les antigues feixes. Can Paiella, com molts altres masos situats a mitja muntanya, era de difícil accés i els masovers vivien precàriament del poc que donava el bosc i la terra, on conreaven blat, civada i blat de moro, i la cria de bous com animals de treball per vendre. Tant dura era la vida que hi havia una expressió, “Vuit dies a can Paiella”, que moltes famílies de Banyoles deien a la mainada que eren desganats o una mica llepafils. El que si devien alimentar els masovers és l’ànima ja que sense arbres que amaguin les vistes, des del mas estant la panoràmica cap a Banyoles devia ser excel·lent.
Retrobem de nou la pista que hem deixat i remuntem fins al cim de Sant Patllari, un lloc amb vistes cap al Pirineu coronat per la petita ermita romànica del mateix nom. Sembla que en un principi era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182. L'any 1727 s'hi van fer unes remodelacions que van donar l'aspecte actual al temple. Es té notícia de la presencia d'ermitans fins a la segona meitat del segle XIX. Desfem el camí i baixem fins trobar la petita carretera que duu al lloc de Pujarnol, escrit com «Podio Ariulfi» o «Arnulfi», documentat des del 1017 i tots els documents fan referència al terme centrat per l'església parroquial de Sant Cebrià i el castell, o casa fortificada, situat al costat i actualment nomenada Torre de Pujarnols.
Continuem per carretera fins a l’objectiu principal el cim de Puigsou, fàcilment identificable per els repetidors que el coronen. Ascensió lenta que convida a la introspecció ja que el silenci, només trencat pels ciclistes de carretera que pugen i baixen del cim, un clàssic des de Banyoles, i les imatges panoràmiques que s’entreveuen entre la despullada arbreda, cap al Canigó i la vall de Mieres, ens ajuden a disminuir la dura sensació de progressar per asfalt amb BTT.
Un cop al cim gaudim de la panoràmica de l’Alt Empordà que s’albira des del sostre comarcal del Gironès. Ara que per vistes generoses les que es tenen des del el santuari de Rocacorba, construït al s. XVIII sobre un antic Castell del s. XI. Té una sola nau i guarda la rèplica de la imatge gòtica que representa a la Mare de Déu de la Pera.
Si teniu la sort de trobar oberta l’hostatgeria, tot el conjunt està ubicat damunt d’un cimal rocós en forma de proa de vaixell, gaudireu d’unes vistes espectaculars del territori. En direcció oposada a les agulles del rellotge la mirada abasta tot l’Alt Empordà, des del Montgrí fins les Salines passant per les Illes Medes, les Gavarres, el Golf de Roses, Serra de Rodes i les Alberes; cap el nord podem identificar clarament el Mont _el Canigó queda amagat pel Puigsou—, Puigmal, Puigsacalm, Cabreres, Montseny, el Far i les Guilleries; i cap el sud enllà destaquen el massís de Cadiretes i el Montnegre. Si ho trobeu tancat es pot pujar al cimal a l’altra banda del santuari. El Santuari de Rocacorba es va construir al s. XVIII sobre un antic Castell del s. XI. Té una sola nau, i guarda la rèplica de la imatge gòtica que representa a la Mare de Déu de la Pera.
Continuem la ruta pel sender que baixa al veïnat de Foleia, un bonic corriol amb alguns trams de graons de roca, excessivament alts, que s’han de fer a peu. En general però, la major part del trajecte es pot fer damunt la bici amb un mínim de tècnica. Un camí deliciós per l’obaga d’un exuberant alzinar amb afloraments rocosos sobrevolant els relleus abruptes i verticals de la muntanya que faran les delícies dels amants d’aquests tipus de camins; opcionalment es pot evitar aquest tram i, alhora, escurçar la ruta tornant al Pla de Martís prenent la pista que surt a tocar un monòlit de roca i que ens deixarà a l’ample collada de can Ramaió, punt de pas des de Foleià.
De Foleià seguim un atractiu camí emboscat i ombrívol que ens connecta amb el mas la Cadalt. Baixem fins la collada de can Ramaió i Biert, poble format per alguns masos dispersos que encara resten habitats i la parròquia de Sant Martí de Biert, esmentada el segle X. Ens deixem caure en fort pendent al fons de l’angosta vall del Revardit. Pujada per pista bona però costeruda fins als peus del Collet de can Gelada on deixem la pista per un bonic i entretingut camí que ens porta al Collet de l’Asprell.
Descens fins a la plana i, connectant camins diferents, passem per Vil·la romana de Vilauba i l’antic balneari de Banyoles des d’on arribem al bellíssim i icònic Estany de la ciutat que perfilem per tornar al punt de sortida.
Febrer de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pallari. Sant Cebrià de Pujarnols. Castell o Torre de Pujarnols. Sant Nicolau. Sant Maria de Rocacorba. Castell de Rocacorba. Sant Martí de Biert. Vil·la romana de Vilauba
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.banyoles.cat/ca-es/
Proposta que s?enfila a la Muntanya de Rocacorba i al seu punt culminant, el Puigsou, cimadal de generoses panoràmiques que senyoreja la ciutat de Banyoles i els seus voltants. Durant l?ascensió coronem el cim de Sant Patallari i visitem el castell i església de Pujarnol. El retorn es fa per un sender de bella factura que surt de l?icònic santuari de Rocacorba i que agradarà als amants d?aquesta modalitat.
Iniciem la ruta a l'esglési... Puigsou, el cim del Gironès
Proposta que s’enfila a la Muntanya de Rocacorba i al seu punt culminant, el Puigsou, cimadal de generoses panoràmiques que senyoreja la ciutat de Banyoles i els seus voltants. Durant l’ascensió coronem el cim de Sant Patallari i visitem el castell i església de Pujarnol. El retorn es fa per un sender de bella factura que surt de l’icònic santuari de Rocacorba i que agradarà als amants d’aquesta modalitat.
Iniciem la ruta a l'església parroquial de Santa Maria de Porqueres, situada vora l'estany de Banyoles, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. Anem a buscar una pista pedalant en direcció a ponent cap a la Serra de Sant Pallari, primer objectiu de la ruta.
Enfilem cap a la muntanya per un camí cimentat que duu al mas de Can Lluti des d’on continuem pujant per una bona pista amb algun tram de fort pendent. Més endavant, passat can Lluti, ens desviem per un camí més laboriós que ens porta a les ruïnes del mas de can Paiella, tant emboscades que fins i tot costa de veure les antigues feixes. Can Paiella, com molts altres masos situats a mitja muntanya, era de difícil accés i els masovers vivien precàriament del poc que donava el bosc i la terra, on conreaven blat, civada i blat de moro, i la cria de bous com animals de treball per vendre. Tant dura era la vida que hi havia una expressió, “Vuit dies a can Paiella”, que moltes famílies de Banyoles deien a la mainada que eren desganats o una mica llepafils. El que si devien alimentar els masovers és l’ànima ja que sense arbres que amaguin les vistes, des del mas estant la panoràmica cap a Banyoles devia ser excel·lent.
Retrobem de nou la pista que hem deixat i remuntem fins al cim de Sant Patllari, un lloc amb vistes cap al Pirineu coronat per la petita ermita romànica del mateix nom. Sembla que en un principi era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182. L'any 1727 s'hi van fer unes remodelacions que van donar l'aspecte actual al temple. Es té notícia de la presencia d'ermitans fins a la segona meitat del segle XIX. Desfem el camí i baixem fins trobar la petita carretera que duu al lloc de Pujarnol, escrit com «Podio Ariulfi» o «Arnulfi», documentat des del 1017 i tots els documents fan referència al terme centrat per l'església parroquial de Sant Cebrià i el castell, o casa fortificada, situat al costat i actualment nomenada Torre de Pujarnols.
Continuem per carretera fins a l’objectiu principal el cim de Puigsou, fàcilment identificable per els repetidors que el coronen. Ascensió lenta que convida a la introspecció ja que el silenci, només trencat pels ciclistes de carretera que pugen i baixen del cim, un clàssic des de Banyoles, i les imatges panoràmiques que s’entreveuen entre la despullada arbreda, cap al Canigó i la vall de Mieres, ens ajuden a disminuir la dura sensació de progressar per asfalt amb BTT.
Un cop al cim gaudim de la panoràmica de l’Alt Empordà que s’albira des del sostre comarcal del Gironès. Ara que per vistes generoses les que es tenen des del el santuari de Rocacorba, construït al s. XVIII sobre un antic Castell del s. XI. Té una sola nau i guarda la rèplica de la imatge gòtica que representa a la Mare de Déu de la Pera.
Si teniu la sort de trobar oberta l’hostatgeria, tot el conjunt està ubicat damunt d’un cimal rocós en forma de proa de vaixell, gaudireu d’unes vistes espectaculars del territori. En direcció oposada a les agulles del rellotge la mirada abasta tot l’Alt Empordà, des del Montgrí fins les Salines passant per les Illes Medes, les Gavarres, el Golf de Roses, Serra de Rodes i les Alberes; cap el nord podem identificar clarament el Mont _el Canigó queda amagat pel Puigsou—, Puigmal, Puigsacalm, Cabreres, Montseny, el Far i les Guilleries; i cap el sud enllà destaquen el massís de Cadiretes i el Montnegre. Si ho trobeu tancat es pot pujar al cimal a l’altra banda del santuari. El Santuari de Rocacorba es va construir al s. XVIII sobre un antic Castell del s. XI. Té una sola nau, i guarda la rèplica de la imatge gòtica que representa a la Mare de Déu de la Pera.
Continuem la ruta pel sender que baixa al veïnat de Foleia, un bonic corriol amb alguns trams de graons de roca, excessivament alts, que s’han de fer a peu. En general però, la major part del trajecte es pot fer damunt la bici amb un mínim de tècnica. Un camí deliciós per l’obaga d’un exuberant alzinar amb afloraments rocosos sobrevolant els relleus abruptes i verticals de la muntanya que faran les delícies dels amants d’aquests tipus de camins; opcionalment es pot evitar aquest tram i, alhora, escurçar la ruta tornant al Pla de Martís prenent la pista que surt a tocar un monòlit de roca i que ens deixarà a l’ample collada de can Ramaió, punt de pas des de Foleià.
De Foleià seguim un atractiu camí emboscat i ombrívol que ens connecta amb el mas la Cadalt. Baixem fins la collada de can Ramaió i Biert, poble format per alguns masos dispersos que encara resten habitats i la parròquia de Sant Martí de Biert, esmentada el segle X. Ens deixem caure en fort pendent al fons de l’angosta vall del Revardit. Pujada per pista bona però costeruda fins als peus del Collet de can Gelada on deixem la pista per un bonic i entretingut camí que ens porta al Collet de l’Asprell.
Descens fins a la plana i, connectant camins diferents, passem per Vil·la romana de Vilauba i l’antic balneari de Banyoles des d’on arribem al bellíssim i icònic Estany de la ciutat que perfilem per tornar al punt de sortida.
Febrer de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pallari. Sant Cebrià de Pujarnols. Castell o Torre de Pujarnols. Sant Nicolau. Sant Maria de Rocacorba. Castell de Rocacorba. Sant Martí de Biert. Vil·la romana de Vilauba
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.banyoles.cat/ca-es/