Noguera NOG 034_Baronia de Rialb
Capçalera del Rialb. Serra d’Aubenç. Pla de Tolustre. Serra de Carreu
Sant Martí de Terrassola — Gavarra — Coll de Conseu — Carreu — Sant Martí de Terrassola
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1530 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Rodant entre cingles. Volta a la Vall de Carreu. Castell de Carreu
Ruta d?intensa bellesa, colpidora i molt solitària pedalant per un paisatge on la natura ha modelat un territori muntanyós de profunds barrancs pràcticament inaccessibles voltats de verticals cingleres. Un trajecte que comença a la engorjada vall del Rialb i volta totalment la agresta vall de Carreu amb l?objectiu posat en el llogaret de Carreu. Un aventura no apte per tothom.
El trajecte te dos c... Rodant entre cingles. Volta a la Vall de Carreu. Castell de Carreu
Ruta d’intensa bellesa, colpidora i molt solitària pedalant per un paisatge on la natura ha modelat un territori muntanyós de profunds barrancs pràcticament inaccessibles voltats de verticals cingleres. Un trajecte que comença a la engorjada vall del Rialb i volta totalment la agresta vall de Carreu amb l’objectiu posat en el llogaret de Carreu. Un aventura no apte per tothom.
El trajecte te dos curts trams on s’ha de descavalcar de la bicicleta per visitar els dos objectiu de la ruta, el petit poble de Gavarra i el llogaret de Carreu. La variant que us proposem evita aquest dos trams però no passa pels dos centres d’interès.
Sortim de l’ermita de Sant Martí de Terrassola o del Puig —o el pàrquing nº 44 en un voral del camí— fins trobar la llera del riu Rialb que travessem. Enfilem pel Barranc de l’Alzina, nom que pren de la finca que dedica part de la seva activitat al cultiu de l’alzina tofonera. Més enllà deixem la pista principal per una de pendent constant i ferm irregular de còdols que obliga a treballar de valent l’ascensió. A mesura que guanyem alçada gaudim d’una bonica imatge de la boira entapissant la Depressió Central des de la Segarra al Segrià, una massa blanca de perfil horitzontal que realça els relleus i valls que s’obren davant la nostra mirada.
La forta pujada acaba a la carena del serrat de Les Tres Creus. Ens desviem momentàniament per gaudir de l’espectacle paisatgístic que tenim al davant i que caracteritza l’ADN d’aquest territori, profundes i angostes barrancades tancades per cingleres verticals: mirant al nord veiem clarament els cingles de la capçalera del Rialb per sota dels quals passarem a la tornada i els de l’escarpat barranc de Carreu coronat pel poble de Gavarra, cap on anem.
Continuem per un camí de pendents més amables tot i que el ferm no millora fins que trobem, al lloc conegut com la Fossa dels Tres Senyors, la pista que connecta la Vall de Rialb amb Gavarra. Som a les envistes del poble però no hi arribem pel camí principal sinó per l’antic camí carreter que hi duia passant pel torrent de Gavarra. Els rocs i arbres que hi ha al mig del camí arribant al fons de la torrentera, dessota mateix del poble, ens obliguen a baixar de la bici. Els murs de pedra secà que suporten les parts més aèries confirmen que era un vial transitat. També les feixes colonitzades per la vegetació a l’altra banda del torrent demostren que aquests terrenys eren cultivats en temps no tant llunyans.
Seguim a peu intuïtivament un corriol que travessa el torrent diverses vegades i connecta amb una pista que ens permet arribar a Gavarra damunt la bicicleta. La calma que es respira entre els murs de les poques cases és total. A la part més alta destaquen del conjunt de cases que formen el nucli un casal d'aspecte medieval, que es pensa que podria ser alguna resta de l'antic castell, i l'església de Sant Sadurní. Tot i el aïllament del poble, a Gavarra existí des del s. XII el priorat-comanda de Sant Salvador d'Isot, la primera menció del qual data de 1190. Entre les poques notícies que ens han arribat d'aquesta comanda, se sap que el 1202 residia a Isot una comunitat mixta, i que una mica més tard el comanador d'Isot era el mateix que el de les cases hospitaleres de Costoja i Berga.
Continuem la ruta, ara per pistes molt més rodadores. Baixem a la Font d’Isot. Una mirada observadora podrà identificar les restes arquitectòniques de la casa de Sant Salvador d'Isot just abans d’arribar-hi. Remuntem fins al Pla de Tolustre, un generós regal de la natura als peus de la vessant més amable de la Serra d’Aubenç que contrasta amb els aspres relleus d’aquest territori. Aquesta petita plana que traspua màgia i bellesa pertot és un lloc idíl·lic ple de calma que enamora. Tot i que la vida sembla aturada, alguns masos i la terra cultivada confirmen que no estem en territori totalment abandonat. Mentre travessem l’isolat pla, immersos en un silenci gairebé sepulcral, trobem a l’esquerra, entre la gran extensió cultivada amb alzines tofoneres, les restes de l’antiga capella de Sant Miquel, popularment coneguda com “Església rònega”, de la qual només resten alguns carreus ben arrenglerats del que fou l’absis.
Al final del pla la ruta canvia de direcció i ens puja envoltats de bonic bosc de pi roig a Coll de Conseu on trobem la petita carretera que puja de Gavarra. La seguim un tram agraint la pedalada còmoda que l’asfalt en regala. I no només això, en aquest curt tram pavimentat gaudim de la millor panoràmica del dia. Una preciosa postal centrada per la singular vall de Valldarques perfectament delimitada per les cingleres que el riu ha esculpit. Aquesta bonica vall queda emmarca al seu torn per les verticals cingleres de la Serra de Sant Joan a una banda i els pendents escarpats de la Serra d’Aubenc, a l’altra. I més enllà, al fons de la imatge, les serres del Cadí i Port del Comte.
Remuntem el Serrat de Porredon per una pista poc definida per connectar amb el camí que ens baixa al bucòlic lloc on s'ubica la masia de Coborriu. Continuem la ruta en direcció sud enganxats a la carena de la Serra de Carreu. A mesura que avancem la vall solcada pel Torrent de Carreu es fa cada vegada més profunda. En moments puntuals tenim també a la dreta una bona vista de la profunda Vall de Rialb tancada per verticals cingleres i la Serra de Carreu, nom coincident amb el de la serra per la qual pedalem, i vertebradora de l’incipient Rialb (riu blanc).
Arribem a un replà on s’ubica el llogaret de Carreu. Des de la distància la masia i els coberts, l’ermita i les restes de la torre de l’antic castell formen un conjunt harmònic amb el paisatge. Malauradament l’entorn està força deixat, maquinària rovellada, objectes en desús i altres elements totalment inútils desllueixen el conjunt arquitectònic. Carreu va ser un lloc important. Tot i la denominació de dos llocs propers amb la mateixa denominació de Carreu, es pot establir que el castell de Carreu, lloc esmentat l’any 1046 com a límit del castell de Gavarra, fou llegat per Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, a la seva muller Ermengarda. L’any 1221 Elisenda de Sallent donà el castell de Carreu a la casa de l’orde de l’Hospital d’Isot, de la baronia de Rialb, amb els seus termes i habitants, en franc alou.
Les restes de la torre de l’antic Castell recorda les nombroses torres que es construïren a mesura que es conquerien noves terres als sarraïns. Aquestes edificacions es bastiren d’ençà la darreria del segle X i, especialment, durant el segle XI. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que fos la fortificació del senyor del lloc, feta al segle XI o XII
Retrobem la carena de la Serra de Carreu i perdem alçada ràpidament. Voltem la línia de cingleres de la vessant occidental de la serra encadenant pistes cada cop més desdibuixades per la manca d’us amb l’objectiu de baixar al fons de la vall esculpida pel Rialb. La boira a la plana segueix inamovible. La pista s’acaba sota les parets de la Roca Encantada i aparentment no hi ha continuïtat. Cal anar a l’esquerra penetrant a la boscúria una desena de metres, hi ha un tronc d’un arbre mort al terra com a referència, fins trobar una rampa que sembla d’un antic camí ara força desdibuixat. Perdem alçada seguint el track i les traces més evidents, moltes vegades damunt la bici i les mateixes a peu, fins trobar una antiga pista sota mateix de l’Agulla Encantada, una agulla separada de la cinglera. Aquest antic camí connecta amb la pista que ens permetrà travessar el Rialb i acabar la ruta seguint pel marge dret del riu.
Al marge dret del riu trobem al principi un tram amb una pujada fatigosa, afortunadament asfaltat, per salvar el profund congost. Fem una darrera ullada a l’espectacular paisatge encinglerat que ens envolta abans de recorrer còmodament els quilometres que ens queden. Gaudim plenament d’aquest trajecte que a més ens ofereix un darrer regal: dues joies romàniques, Sant Salvador de Mas Barrat, d’aspecte ruïnós, i Sant Martí del Puig, en fase de restauració, i final d’una ruta molt recomenable.
Desembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Sadurní o Sant Serni de Gavarra. Sant Salvador d'Isot. Sant Miquel del Pla de Tolustre. Sant Salvador del Mas Barrat. Sant Martí de Terrassola o del Puig
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.ponts.cat/serveis/allotjament-i-restauracio
Ruta d?intensa bellesa, colpidora i molt solitària pedalant per un paisatge on la natura ha modelat un territori muntanyós de profunds barrancs pràcticament inaccessibles voltats de verticals cingleres. Un trajecte que comença a la engorjada vall del Rialb i volta totalment la agresta vall de Carreu amb l?objectiu posat en el llogaret de Carreu. Un aventura no apte per tothom.
El trajecte te dos c... Rodant entre cingles. Volta a la Vall de Carreu. Castell de Carreu
Ruta d’intensa bellesa, colpidora i molt solitària pedalant per un paisatge on la natura ha modelat un territori muntanyós de profunds barrancs pràcticament inaccessibles voltats de verticals cingleres. Un trajecte que comença a la engorjada vall del Rialb i volta totalment la agresta vall de Carreu amb l’objectiu posat en el llogaret de Carreu. Un aventura no apte per tothom.
El trajecte te dos curts trams on s’ha de descavalcar de la bicicleta per visitar els dos objectiu de la ruta, el petit poble de Gavarra i el llogaret de Carreu. La variant que us proposem evita aquest dos trams però no passa pels dos centres d’interès.
Sortim de l’ermita de Sant Martí de Terrassola o del Puig —o el pàrquing nº 44 en un voral del camí— fins trobar la llera del riu Rialb que travessem. Enfilem pel Barranc de l’Alzina, nom que pren de la finca que dedica part de la seva activitat al cultiu de l’alzina tofonera. Més enllà deixem la pista principal per una de pendent constant i ferm irregular de còdols que obliga a treballar de valent l’ascensió. A mesura que guanyem alçada gaudim d’una bonica imatge de la boira entapissant la Depressió Central des de la Segarra al Segrià, una massa blanca de perfil horitzontal que realça els relleus i valls que s’obren davant la nostra mirada.
La forta pujada acaba a la carena del serrat de Les Tres Creus. Ens desviem momentàniament per gaudir de l’espectacle paisatgístic que tenim al davant i que caracteritza l’ADN d’aquest territori, profundes i angostes barrancades tancades per cingleres verticals: mirant al nord veiem clarament els cingles de la capçalera del Rialb per sota dels quals passarem a la tornada i els de l’escarpat barranc de Carreu coronat pel poble de Gavarra, cap on anem.
Continuem per un camí de pendents més amables tot i que el ferm no millora fins que trobem, al lloc conegut com la Fossa dels Tres Senyors, la pista que connecta la Vall de Rialb amb Gavarra. Som a les envistes del poble però no hi arribem pel camí principal sinó per l’antic camí carreter que hi duia passant pel torrent de Gavarra. Els rocs i arbres que hi ha al mig del camí arribant al fons de la torrentera, dessota mateix del poble, ens obliguen a baixar de la bici. Els murs de pedra secà que suporten les parts més aèries confirmen que era un vial transitat. També les feixes colonitzades per la vegetació a l’altra banda del torrent demostren que aquests terrenys eren cultivats en temps no tant llunyans.
Seguim a peu intuïtivament un corriol que travessa el torrent diverses vegades i connecta amb una pista que ens permet arribar a Gavarra damunt la bicicleta. La calma que es respira entre els murs de les poques cases és total. A la part més alta destaquen del conjunt de cases que formen el nucli un casal d'aspecte medieval, que es pensa que podria ser alguna resta de l'antic castell, i l'església de Sant Sadurní. Tot i el aïllament del poble, a Gavarra existí des del s. XII el priorat-comanda de Sant Salvador d'Isot, la primera menció del qual data de 1190. Entre les poques notícies que ens han arribat d'aquesta comanda, se sap que el 1202 residia a Isot una comunitat mixta, i que una mica més tard el comanador d'Isot era el mateix que el de les cases hospitaleres de Costoja i Berga.
Continuem la ruta, ara per pistes molt més rodadores. Baixem a la Font d’Isot. Una mirada observadora podrà identificar les restes arquitectòniques de la casa de Sant Salvador d'Isot just abans d’arribar-hi. Remuntem fins al Pla de Tolustre, un generós regal de la natura als peus de la vessant més amable de la Serra d’Aubenç que contrasta amb els aspres relleus d’aquest territori. Aquesta petita plana que traspua màgia i bellesa pertot és un lloc idíl·lic ple de calma que enamora. Tot i que la vida sembla aturada, alguns masos i la terra cultivada confirmen que no estem en territori totalment abandonat. Mentre travessem l’isolat pla, immersos en un silenci gairebé sepulcral, trobem a l’esquerra, entre la gran extensió cultivada amb alzines tofoneres, les restes de l’antiga capella de Sant Miquel, popularment coneguda com “Església rònega”, de la qual només resten alguns carreus ben arrenglerats del que fou l’absis.
Al final del pla la ruta canvia de direcció i ens puja envoltats de bonic bosc de pi roig a Coll de Conseu on trobem la petita carretera que puja de Gavarra. La seguim un tram agraint la pedalada còmoda que l’asfalt en regala. I no només això, en aquest curt tram pavimentat gaudim de la millor panoràmica del dia. Una preciosa postal centrada per la singular vall de Valldarques perfectament delimitada per les cingleres que el riu ha esculpit. Aquesta bonica vall queda emmarca al seu torn per les verticals cingleres de la Serra de Sant Joan a una banda i els pendents escarpats de la Serra d’Aubenc, a l’altra. I més enllà, al fons de la imatge, les serres del Cadí i Port del Comte.
Remuntem el Serrat de Porredon per una pista poc definida per connectar amb el camí que ens baixa al bucòlic lloc on s'ubica la masia de Coborriu. Continuem la ruta en direcció sud enganxats a la carena de la Serra de Carreu. A mesura que avancem la vall solcada pel Torrent de Carreu es fa cada vegada més profunda. En moments puntuals tenim també a la dreta una bona vista de la profunda Vall de Rialb tancada per verticals cingleres i la Serra de Carreu, nom coincident amb el de la serra per la qual pedalem, i vertebradora de l’incipient Rialb (riu blanc).
Arribem a un replà on s’ubica el llogaret de Carreu. Des de la distància la masia i els coberts, l’ermita i les restes de la torre de l’antic castell formen un conjunt harmònic amb el paisatge. Malauradament l’entorn està força deixat, maquinària rovellada, objectes en desús i altres elements totalment inútils desllueixen el conjunt arquitectònic. Carreu va ser un lloc important. Tot i la denominació de dos llocs propers amb la mateixa denominació de Carreu, es pot establir que el castell de Carreu, lloc esmentat l’any 1046 com a límit del castell de Gavarra, fou llegat per Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, a la seva muller Ermengarda. L’any 1221 Elisenda de Sallent donà el castell de Carreu a la casa de l’orde de l’Hospital d’Isot, de la baronia de Rialb, amb els seus termes i habitants, en franc alou.
Les restes de la torre de l’antic Castell recorda les nombroses torres que es construïren a mesura que es conquerien noves terres als sarraïns. Aquestes edificacions es bastiren d’ençà la darreria del segle X i, especialment, durant el segle XI. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que fos la fortificació del senyor del lloc, feta al segle XI o XII
Retrobem la carena de la Serra de Carreu i perdem alçada ràpidament. Voltem la línia de cingleres de la vessant occidental de la serra encadenant pistes cada cop més desdibuixades per la manca d’us amb l’objectiu de baixar al fons de la vall esculpida pel Rialb. La boira a la plana segueix inamovible. La pista s’acaba sota les parets de la Roca Encantada i aparentment no hi ha continuïtat. Cal anar a l’esquerra penetrant a la boscúria una desena de metres, hi ha un tronc d’un arbre mort al terra com a referència, fins trobar una rampa que sembla d’un antic camí ara força desdibuixat. Perdem alçada seguint el track i les traces més evidents, moltes vegades damunt la bici i les mateixes a peu, fins trobar una antiga pista sota mateix de l’Agulla Encantada, una agulla separada de la cinglera. Aquest antic camí connecta amb la pista que ens permetrà travessar el Rialb i acabar la ruta seguint pel marge dret del riu.
Al marge dret del riu trobem al principi un tram amb una pujada fatigosa, afortunadament asfaltat, per salvar el profund congost. Fem una darrera ullada a l’espectacular paisatge encinglerat que ens envolta abans de recorrer còmodament els quilometres que ens queden. Gaudim plenament d’aquest trajecte que a més ens ofereix un darrer regal: dues joies romàniques, Sant Salvador de Mas Barrat, d’aspecte ruïnós, i Sant Martí del Puig, en fase de restauració, i final d’una ruta molt recomenable.
Desembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Sadurní o Sant Serni de Gavarra. Sant Salvador d'Isot. Sant Miquel del Pla de Tolustre. Sant Salvador del Mas Barrat. Sant Martí de Terrassola o del Puig
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.ponts.cat/serveis/allotjament-i-restauracio