Berguedà BER 050_Gòsol
Serra del Verd. Cap d’Urdet
Gòsol – Coll de la Mola – Coll de Belitres – Cap d’Urdet – Coll de Pradell – Can Blanc – Coll de Gòsol – Gòsol
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:39 km
Desnivell:1740 m
Temps:4 h 45 min
Dificultat:difícil
Ascensió al Cap d?Urdet. Serra del Verd
Ruta exigent, no sempre ciclable, que ens permet descobrir una serra molt atractiva sovint oblidada a l?estar voltada de formacions de més entitat, com el Cadí, el Pedraforca, Serra d?Ensija o Port del Comte; alhora, aquest fet la converteix en un excel·lent mirador d?aquestes serres que li fan ombra. Les formes arrodonides del vessant nord i la part alta, encatifades de prats idílics d?alta muntanya i de bestiar que pastura lliurement, c... Ascensió al Cap d’Urdet. Serra del Verd
Ruta exigent, no sempre ciclable, que ens permet descobrir una serra molt atractiva sovint oblidada a l’estar voltada de formacions de més entitat, com el Cadí, el Pedraforca, Serra d’Ensija o Port del Comte; alhora, aquest fet la converteix en un excel·lent mirador d’aquestes serres que li fan ombra. Les formes arrodonides del vessant nord i la part alta, encatifades de prats idílics d’alta muntanya i de bestiar que pastura lliurement, contrasta amb el vessant sud, escarpat i agreste. Una cita ineludible per a aquells bikers que gaudeixin de l’alta muntanya, malgrat les dificultats.
Sortim del poble per la pista que, passant pel Coll de la Mola, porta a Tuixén. Al coll continuem per la pista de l’esquerra, de ferm irregular i pedregós, que ens pujarà fins al Coll de Belitres. Les dificultats comencen a partir del Planell de la Font, ja que el pendent es fa més dur. Les vistes, però, són espectaculars: el Pedraforca se’ns presenta des d’una nova perspectiva, molt diferent de la clàssica imatge que en té tothom; gaudim també de tota l’extensió de la Serra del Cadí i la Serra d’Ensija, coronada pel cim de la Gallina Pelada vist des de la seva cara més salvatge i encinglerada.
Finalitzada l’exigent pujada arribem als prats alpins del Coll de Belitres, que separa els dos cims de la Serra del Verd: el Cap del Verd i el Cap d’Urdet, un lloc realment idíl·lic que convida a descansar i gaudir de les extenses panoràmiques que ens omplen els ulls.
Recuperem forces per atacar la segona dificultat de la ruta: assolir el Cap d’Urdet per una senda irregular, exigent i no ciclable, d’uns dos quilòmetres de longitud, que comença a l’esquerra del coll. Les traces de l’inici del camí són evidents, i marxa, passant per un abeurador del bestiar, pel vessant nord del Cap d’Urdet fins al coll que hi ha entre aquest cim i el del Prat de Cap d’Aubès. Des d’aquest coll el camí continua pel vessant nord, perdent una mica d’alçada al principi i després d’una pujada costeruda ens deixa a tocar del cim. Opcionalment, des d’aquest coll surt un corriol que puja directament al Cap d’Urdet.
Un cop assolit el primer objectiu de la ruta passem a l’altra banda de la Serra del Verd inciant el descens cap el llogaret de Vilacireres, format per l’antiga església parroquial de Sant Jaume i masos dispersos, ubicat damunt d’un pla que penja damunt les abruptes i singulars cingleres de conglomerats excavades pel riu Aigua de Valls.
Deixem els bonics prats i ens tirem muntanya avall improvitzant el camí fins trobar la pista que puja de Vilacireres. La trobem ràpidament i continuem el descens. El camí no és massa bo ja que està farcit de rocs que fan del desplaçament un sotragueig constant que resta velocitat a la baixada. Fem una parada al Coll de Pradell, una atalaia i un bon mirador de la Vall de Lord.
A mesura que anem baixant la pista millora i ens permet avançar amb més fluidesa. Passem pel costat de la casa en runes de cal Felipó, a la vora la cinglera i amb bones vistes de la Serra de Busa, amb les seves verticals parets, i quan marxem en direcció est tenim sempre al davant les serres d’Ensija i de Rasos de Peguera. Passat el bonic mas de can Pelegri ens desviem cap a Can Blanc, un mas on es pot pendre alguna cosa si ens fallen les forces.
Iniciem la volta final a la Serra del Verd per una pista de desemboscar pràcticament en desús que inicialment marxa en pujada fins perdre alçada de cop. Quan la pista s’acaba de sobte, continuem per un corriol que en pocs metres ens conecta amb una nova pista que formava part del Camí Ral de Moripol a Vilacireres i que ens permet arribar fins a la Colladeta.
En aquest punt iniciem un dur ascens al Coll de Gósol que salva un desnivell de 150 metres en tan sols un quilòmetre. Opcionalment, encara que més llarg i amb una mica més de desnivell, és pot voltar per Moripol, un petit nucli deshabitat i en runes, la Serra de la Matella. En ambdues opcions arribem a Gósol pel Camí Ral que enllaçava tots dos nuclis i que està senyalitzat amb senyalització groga de PR.
Juliol de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Santa Margarida. Sant Jaume de Vilacireres
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1
Ruta exigent, no sempre ciclable, que ens permet descobrir una serra molt atractiva sovint oblidada a l?estar voltada de formacions de més entitat, com el Cadí, el Pedraforca, Serra d?Ensija o Port del Comte; alhora, aquest fet la converteix en un excel·lent mirador d?aquestes serres que li fan ombra. Les formes arrodonides del vessant nord i la part alta, encatifades de prats idílics d?alta muntanya i de bestiar que pastura lliurement, c... Ascensió al Cap d’Urdet. Serra del Verd
Ruta exigent, no sempre ciclable, que ens permet descobrir una serra molt atractiva sovint oblidada a l’estar voltada de formacions de més entitat, com el Cadí, el Pedraforca, Serra d’Ensija o Port del Comte; alhora, aquest fet la converteix en un excel·lent mirador d’aquestes serres que li fan ombra. Les formes arrodonides del vessant nord i la part alta, encatifades de prats idílics d’alta muntanya i de bestiar que pastura lliurement, contrasta amb el vessant sud, escarpat i agreste. Una cita ineludible per a aquells bikers que gaudeixin de l’alta muntanya, malgrat les dificultats.
Sortim del poble per la pista que, passant pel Coll de la Mola, porta a Tuixén. Al coll continuem per la pista de l’esquerra, de ferm irregular i pedregós, que ens pujarà fins al Coll de Belitres. Les dificultats comencen a partir del Planell de la Font, ja que el pendent es fa més dur. Les vistes, però, són espectaculars: el Pedraforca se’ns presenta des d’una nova perspectiva, molt diferent de la clàssica imatge que en té tothom; gaudim també de tota l’extensió de la Serra del Cadí i la Serra d’Ensija, coronada pel cim de la Gallina Pelada vist des de la seva cara més salvatge i encinglerada.
Finalitzada l’exigent pujada arribem als prats alpins del Coll de Belitres, que separa els dos cims de la Serra del Verd: el Cap del Verd i el Cap d’Urdet, un lloc realment idíl·lic que convida a descansar i gaudir de les extenses panoràmiques que ens omplen els ulls.
Recuperem forces per atacar la segona dificultat de la ruta: assolir el Cap d’Urdet per una senda irregular, exigent i no ciclable, d’uns dos quilòmetres de longitud, que comença a l’esquerra del coll. Les traces de l’inici del camí són evidents, i marxa, passant per un abeurador del bestiar, pel vessant nord del Cap d’Urdet fins al coll que hi ha entre aquest cim i el del Prat de Cap d’Aubès. Des d’aquest coll el camí continua pel vessant nord, perdent una mica d’alçada al principi i després d’una pujada costeruda ens deixa a tocar del cim. Opcionalment, des d’aquest coll surt un corriol que puja directament al Cap d’Urdet.
Un cop assolit el primer objectiu de la ruta passem a l’altra banda de la Serra del Verd inciant el descens cap el llogaret de Vilacireres, format per l’antiga església parroquial de Sant Jaume i masos dispersos, ubicat damunt d’un pla que penja damunt les abruptes i singulars cingleres de conglomerats excavades pel riu Aigua de Valls.
Deixem els bonics prats i ens tirem muntanya avall improvitzant el camí fins trobar la pista que puja de Vilacireres. La trobem ràpidament i continuem el descens. El camí no és massa bo ja que està farcit de rocs que fan del desplaçament un sotragueig constant que resta velocitat a la baixada. Fem una parada al Coll de Pradell, una atalaia i un bon mirador de la Vall de Lord.
A mesura que anem baixant la pista millora i ens permet avançar amb més fluidesa. Passem pel costat de la casa en runes de cal Felipó, a la vora la cinglera i amb bones vistes de la Serra de Busa, amb les seves verticals parets, i quan marxem en direcció est tenim sempre al davant les serres d’Ensija i de Rasos de Peguera. Passat el bonic mas de can Pelegri ens desviem cap a Can Blanc, un mas on es pot pendre alguna cosa si ens fallen les forces.
Iniciem la volta final a la Serra del Verd per una pista de desemboscar pràcticament en desús que inicialment marxa en pujada fins perdre alçada de cop. Quan la pista s’acaba de sobte, continuem per un corriol que en pocs metres ens conecta amb una nova pista que formava part del Camí Ral de Moripol a Vilacireres i que ens permet arribar fins a la Colladeta.
En aquest punt iniciem un dur ascens al Coll de Gósol que salva un desnivell de 150 metres en tan sols un quilòmetre. Opcionalment, encara que més llarg i amb una mica més de desnivell, és pot voltar per Moripol, un petit nucli deshabitat i en runes, la Serra de la Matella. En ambdues opcions arribem a Gósol pel Camí Ral que enllaçava tots dos nuclis i que està senyalitzat amb senyalització groga de PR.
Juliol de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Santa Margarida. Sant Jaume de Vilacireres
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://gosol.ddl.net/gosol.php?lg=1