Ripollès RIP 050_Campdevànol
Serra Cavallera. Serra de Sant Amand. Vall de Ribes. Serra de Montgrony
Campdevànol – L’Herand – Sant Julià de Saltor – Coll de la Portella – Bruguera – Coll de la Pera – Ribes de Freser – El Baell – Collada de Grats – Campdevànol.
Mapes Comarcals de Catalunya. Ripollès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1505 m
Temps:5 h 30 min
Dificultat:difícil
Bells camins de la Vall de Ribes
A banda i banda de la vall de Ribes, allà on els contraforts de la Serra Cavallera i la Serra de Montgrony amb les seves muralles de pedra la tanquen cap al sud, hi ha bells camins que recorren paisatges oblidats de sorprenents fagedes, paratges encisadors que desprenen un aura de delicada bellesa. Una ruta amb dues senderes inoblidables: la de coll de Saltor a Bruguera i la del Baells a coll de Grats. Indiscutiblement fantàstica.
... Bells camins de la Vall de Ribes
A banda i banda de la vall de Ribes, allà on els contraforts de la Serra Cavallera i la Serra de Montgrony amb les seves muralles de pedra la tanquen cap al sud, hi ha bells camins que recorren paisatges oblidats de sorprenents fagedes, paratges encisadors que desprenen un aura de delicada bellesa. Una ruta amb dues senderes inoblidables: la de coll de Saltor a Bruguera i la del Baells a coll de Grats. Indiscutiblement fantàstica.
El primer tram de la ruta segueix pels vorals de la N-152 en direcció a Ribes. Un tram obligat que té elements d’interès que el fan més amable de recórrer. Passem per tres nuclis de població que es van formar a redòs de la industria tèxtil que va crèixer aprofitant l’aigua del Ter. Circular per les colònies tèxtils de Molinou, Pernau i l’Herand, aquesta darrera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és remuntar-se al passat industrial del Ripollès entre els segles XIX i XX a través de les seves construccions: les naus, les rescloses, les xemeneies o les diferents tipologies dels habitatges que acollien els treballadors.
Just passat l’Herand trobem el Pont de la Cabreta, una obra de bella factura inclosa també en l’esmentat Inventari. Aquest pont és d’esquena d’ase, formava part de l'antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya i era pas obligat de tots els viatgers abans de construir-se la carretera.
En poc més d’un quilòmetre trobem la pista que ens pujarà a Coll de Saltor. Els trams inicials per l’estreta vall presenten algunes rampes fortes. Les aturades per descansar es poden aprofitar per fer una ullada al Coll de Grats i el pas d’accès des de la vall de Ribes: una obertura tallada en les verticals parets que identificareu facilment a l’altra banda de la vall, pas que afrontarem a la segona part de la ruta.
El canvi quan entrem a la fageda, a la part alta de la vall, és notable: la pista millora considerablement, la progressió és més còmoda i l’espai es fa més amable; traspua un cert aire de misteri quan la llum juga amb les ombres i els diferents tons de verds de les capçaleres dels arbres o els ocres i marrons de les fulles caigudes al terra.
Als peus del Coll de Saltor veiem l’ermita de Sant Julià de Saltor, una antiga parròquia romànica del segle XI adosada literalment a una casa. El lloc havia estat força poblat, ja que l’any 1900 registrava una població de setanta habitants. Hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle XX.
Prop del coll, al vessant de ponent, surt un corriol que travessa la cinglera de Sant Eloi, al vessant de ponent de la Serra de Sant Amand, que ens permetrà arribar a Bruguera. El sender és una de les joies de la ruta. Aparentment, vist des de la llunyania, pot semblar complicat passar en bicicleta per aquesta zona degut als forts pendents i les cingleres que separen les abruptes valls. La sorpresa és considerable en comprovar que, exceptuant passos complicats o de pujada forta, el trajecte es pot fer muntat damunt la bici. Mentre recorrem aquest tram ens envaeixen sensacions contradictòries que van des de l’alegria per la bellesa del territori a la paüra de no trobar-se en cap lloc quan l’espesa vegetació de la fageda engoleix la llum i perdem totes les referències visuals. Realment tot el trajecte exhala salvatgia.
El sender desemboca en una pista que relaxa els pensaments i que porta directament a Bruguera, encara que el darrer tram, opcionalment, el podem fer per un sender en baixada de ferm irregular i rocallòs que ens fa trontollar damunt la montura.
Passejar pel veïnat de Bruguera, un bonic poble de postal als peus del Taga, ens remet a altres temps, quan els pobles rurals vivien exclusivament de la pagesia; encara ara, aquest esperit és present en moltes de les cases del nucli.
La dura pujada a Coll de la Pera es veu alleujada per les millors vistes de la ruta cap a les valls del Freser, el Taga i la serra de Sant Amand. Al coll continuem per una bella vereda emboscada que ens deixa al bucòlic paratge dels Plans de la Maçana. La panoramica sobre la vall de Ribes, tancada pels cims que coronen l’Espai Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser és esplèndida i acompanya la baixada a Ribes de Freser, literalment encaixat al fons de la vall.
Iniciem la segona part de la ruta pedalant amb una cadència monòtona per la carretera del Baell, fet que ens permet contemplar els relleus pels quals hem transitat durant el primer tram de l’itinerari.
Passat el Baell, en un punt senyalitzat prenem la pista en direcció a Montgrony. Quan aquesta s’acaba, trobem la segona sendera del dia. A l’inici, cal empènyer la bici per pujar fins al pas que ens deixa passar a l’altra banda de les parets verticals de les Canaleres, que ens separen de la vall de Barricó. Fins que la sendera no s’aplana no podem muntar damunt la bici, però l’ambient és realment abrupte.
El tram fins a Coll de Grats és molt atractiu per a qualsevol ciclista i transmet les mateixes sensacions que la sendera de Sant Amand. A Coll de Grats, una pista mig oblidada ens porta sota les impressionants parets calcàries de llevant del Puig de Sant Pere, continuació de les del santuari de Montgrony.
Iniciem un llarg i trepidant descens per la vall de la Brugala que ens deixa a la carretera de Campdevànol a Gombreny, on prenem el Camí Ral que connectava ambdues poblacions. Aquest antic camí passa per la bonica ermita de Sant Llorenç i per la popular font de Sant Eudald. Aquest camí ral ara recuperat ens descobreix un paratge natural que en bona part marxa en paral·lel al riu Merdàs i ens recorda que aquesta és terra de comtes i abats, un territori pertanyent als antics dominis del Monestir de Santa Maria de Ripoll i on segons la llegenda havia cavalcat el cavall en flames del Comte Arnau.
Juny de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Colònia textil de l’Herand. Pont de la Cabreta. Sant Julià de Saltor. Sant Feliu de Bruguera. Sant Llorenç de Campdevànol. Camí Ral de Ripoll a La Pobla de Lillet
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.campdevanol.org/
A banda i banda de la vall de Ribes, allà on els contraforts de la Serra Cavallera i la Serra de Montgrony amb les seves muralles de pedra la tanquen cap al sud, hi ha bells camins que recorren paisatges oblidats de sorprenents fagedes, paratges encisadors que desprenen un aura de delicada bellesa. Una ruta amb dues senderes inoblidables: la de coll de Saltor a Bruguera i la del Baells a coll de Grats. Indiscutiblement fantàstica.
... Bells camins de la Vall de Ribes
A banda i banda de la vall de Ribes, allà on els contraforts de la Serra Cavallera i la Serra de Montgrony amb les seves muralles de pedra la tanquen cap al sud, hi ha bells camins que recorren paisatges oblidats de sorprenents fagedes, paratges encisadors que desprenen un aura de delicada bellesa. Una ruta amb dues senderes inoblidables: la de coll de Saltor a Bruguera i la del Baells a coll de Grats. Indiscutiblement fantàstica.
El primer tram de la ruta segueix pels vorals de la N-152 en direcció a Ribes. Un tram obligat que té elements d’interès que el fan més amable de recórrer. Passem per tres nuclis de població que es van formar a redòs de la industria tèxtil que va crèixer aprofitant l’aigua del Ter. Circular per les colònies tèxtils de Molinou, Pernau i l’Herand, aquesta darrera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és remuntar-se al passat industrial del Ripollès entre els segles XIX i XX a través de les seves construccions: les naus, les rescloses, les xemeneies o les diferents tipologies dels habitatges que acollien els treballadors.
Just passat l’Herand trobem el Pont de la Cabreta, una obra de bella factura inclosa també en l’esmentat Inventari. Aquest pont és d’esquena d’ase, formava part de l'antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya i era pas obligat de tots els viatgers abans de construir-se la carretera.
En poc més d’un quilòmetre trobem la pista que ens pujarà a Coll de Saltor. Els trams inicials per l’estreta vall presenten algunes rampes fortes. Les aturades per descansar es poden aprofitar per fer una ullada al Coll de Grats i el pas d’accès des de la vall de Ribes: una obertura tallada en les verticals parets que identificareu facilment a l’altra banda de la vall, pas que afrontarem a la segona part de la ruta.
El canvi quan entrem a la fageda, a la part alta de la vall, és notable: la pista millora considerablement, la progressió és més còmoda i l’espai es fa més amable; traspua un cert aire de misteri quan la llum juga amb les ombres i els diferents tons de verds de les capçaleres dels arbres o els ocres i marrons de les fulles caigudes al terra.
Als peus del Coll de Saltor veiem l’ermita de Sant Julià de Saltor, una antiga parròquia romànica del segle XI adosada literalment a una casa. El lloc havia estat força poblat, ja que l’any 1900 registrava una població de setanta habitants. Hi havia un rector que feia de mestre als nens i nenes de la rodalia fins a principis de segle XX.
Prop del coll, al vessant de ponent, surt un corriol que travessa la cinglera de Sant Eloi, al vessant de ponent de la Serra de Sant Amand, que ens permetrà arribar a Bruguera. El sender és una de les joies de la ruta. Aparentment, vist des de la llunyania, pot semblar complicat passar en bicicleta per aquesta zona degut als forts pendents i les cingleres que separen les abruptes valls. La sorpresa és considerable en comprovar que, exceptuant passos complicats o de pujada forta, el trajecte es pot fer muntat damunt la bici. Mentre recorrem aquest tram ens envaeixen sensacions contradictòries que van des de l’alegria per la bellesa del territori a la paüra de no trobar-se en cap lloc quan l’espesa vegetació de la fageda engoleix la llum i perdem totes les referències visuals. Realment tot el trajecte exhala salvatgia.
El sender desemboca en una pista que relaxa els pensaments i que porta directament a Bruguera, encara que el darrer tram, opcionalment, el podem fer per un sender en baixada de ferm irregular i rocallòs que ens fa trontollar damunt la montura.
Passejar pel veïnat de Bruguera, un bonic poble de postal als peus del Taga, ens remet a altres temps, quan els pobles rurals vivien exclusivament de la pagesia; encara ara, aquest esperit és present en moltes de les cases del nucli.
La dura pujada a Coll de la Pera es veu alleujada per les millors vistes de la ruta cap a les valls del Freser, el Taga i la serra de Sant Amand. Al coll continuem per una bella vereda emboscada que ens deixa al bucòlic paratge dels Plans de la Maçana. La panoramica sobre la vall de Ribes, tancada pels cims que coronen l’Espai Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser és esplèndida i acompanya la baixada a Ribes de Freser, literalment encaixat al fons de la vall.
Iniciem la segona part de la ruta pedalant amb una cadència monòtona per la carretera del Baell, fet que ens permet contemplar els relleus pels quals hem transitat durant el primer tram de l’itinerari.
Passat el Baell, en un punt senyalitzat prenem la pista en direcció a Montgrony. Quan aquesta s’acaba, trobem la segona sendera del dia. A l’inici, cal empènyer la bici per pujar fins al pas que ens deixa passar a l’altra banda de les parets verticals de les Canaleres, que ens separen de la vall de Barricó. Fins que la sendera no s’aplana no podem muntar damunt la bici, però l’ambient és realment abrupte.
El tram fins a Coll de Grats és molt atractiu per a qualsevol ciclista i transmet les mateixes sensacions que la sendera de Sant Amand. A Coll de Grats, una pista mig oblidada ens porta sota les impressionants parets calcàries de llevant del Puig de Sant Pere, continuació de les del santuari de Montgrony.
Iniciem un llarg i trepidant descens per la vall de la Brugala que ens deixa a la carretera de Campdevànol a Gombreny, on prenem el Camí Ral que connectava ambdues poblacions. Aquest antic camí passa per la bonica ermita de Sant Llorenç i per la popular font de Sant Eudald. Aquest camí ral ara recuperat ens descobreix un paratge natural que en bona part marxa en paral·lel al riu Merdàs i ens recorda que aquesta és terra de comtes i abats, un territori pertanyent als antics dominis del Monestir de Santa Maria de Ripoll i on segons la llegenda havia cavalcat el cavall en flames del Comte Arnau.
Juny de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Colònia textil de l’Herand. Pont de la Cabreta. Sant Julià de Saltor. Sant Feliu de Bruguera. Sant Llorenç de Campdevànol. Camí Ral de Ripoll a La Pobla de Lillet
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.campdevanol.org/