Alt Empordà AEM 016_Maçanet de Cabrenys
Espai Natural Protegit del Massís de les Salines
Maçanet de Cabrenys – Mina Canta o d’en Negrín – La Vajol – Coll de Lli – Castell de Cabrera – Coll de les Cordes – Santuari de les Salines – Maçanet de Cabrenys.
Mapa digital de catalunya. Alt Empordà. 1:50.000 Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:27 km
Desnivell:890 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Camins de l?exili i l?or de la República
El massís de les Salines, que separa la comarca de l'Alt Empordà de la zona del Vallespir, va ser un dels escenaris de l'èxode republicà durant la Guerra Civil. Dos passos fronterers, el de Coll de Lli i el del Santuari de les Salines ,que ens recorden la història d?uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d?origen per sobreviure a la barbàrie; una situació que malauradament es repe... Camins de l’exili i l’or de la República
El massís de les Salines, que separa la comarca de l'Alt Empordà de la zona del Vallespir, va ser un dels escenaris de l'èxode republicà durant la Guerra Civil. Dos passos fronterers, el de Coll de Lli i el del Santuari de les Salines ,que ens recorden la història d’uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d’origen per sobreviure a la barbàrie; una situació que malauradament es repeteix a diari amb l’actual “crisi dels refugiats”. Uns fets que qüestionen la solidaritat europea i, més enllà, la veritable condició humana.
Sortim de Maçanet de Cabrenys per la carretera en direcció a Darnius fins a trobar el GR, que seguim. Travessem un bosc encisador que sembla decorat per un expert “paisatgista japonès”. Tot sembla al seu lloc, alzines sureres que creixen enmig de blocs de pedra granítica de diferents mides i coberts de molsa, petits obstacles que anem sortejant per trobar el camí més adient per avançar. Sortim a la carretera que puja a la Vajol, que seguim en un tram fins a trobar una nova pista. Avancem immersos en aquest paisatge on els troncs de les sureres llueixen un vermell intens, despullats de la capa d’escorça protectora, seguint sempre la senyalització per evitar camins equivocats que ens desviarien de la nostra ruta.
Sortim a la pista que remunta per la vall de la Riera del Mas Castells. El camí es torna pedregós i amb trams fortament erosionats, i és dificil d’avançar sense tècnica en aquests tipus de situacions. Trobem una nova pista molt més còmoda que ens porta a la Mina Canta o d’en Negrín, la darrera mina de talc de Catalunya, que va passar a la història quan Juan Negrín (president del govern espanyol entre 1937 i 1939) a l'esclat de la Guerra Civil hi envià una remesa de quadres del Museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic en el vaixell Vita. Actualment la mina no està oberta al públic.
Arribem per carretera al nucli de la Vajol. Continuem per la carretera que mena al coll de la Manrella. La deixem quan trobem la pista que duu al Coll de Lli. Pedalem pel “Camí de la Retirada”, la ruta que com milers de republicans van seguir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Antonio Agirre Lekube. Seguim la pista entre perxades, castanyers joves als quals anomenen perxes, fins la font del Cu-cut. Al Coll de Lli deixem a la dreta el sender que portava els refugiats al municipi del cantó francès de les Illes.
Continuem pujant per la pista que duu al castell de Cabrera, una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú. Les ruïnes són damunt d'un escarpat penyal granític, de forma cònica, conegut com la roca de Cabrera, que domina les valls immediates i que ofereix visibilitat sobre una gran part de l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa. Seguim remuntant per trams de fort pendent, navegant per un frondòs bosc de pi roig. Quan el camí es suavitza deixem la pista per un fantàstic sender; hi ha un curt tram no ciclable que porta al Santuari de les Salines. L’edifici està ubicat en un petit pla que abans de la construcció de la capella era conegut com a Camp de les Salines, degut a les “saleres" o "salines" que hi havia, nom que feia referència a les lloses damunt de les quals els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven a pasturar. Després de l’edificació, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom.
Prop del santuari, per la pista de retorn a Maçanet, hi ha una cova on segons la tradició fou trobada l’antiga imatge de la Mare de Déu. Ens deixem caure veloçment fins al final de la ruta per una pista còmoda voltada d’una vegetació d'exuberància excepcional: pins, faigs, freixes, grèvols, roures, càdecs, falgueres...
Octubre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Mina Canta o d’en Negrín. Sant Martí de la Vajol. Castell de Cabrera. Santuari de les Salines
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
http://ca.maçanetdecabrenys.cat/
Santuari de les Salines
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
El massís de les Salines, que separa la comarca de l'Alt Empordà de la zona del Vallespir, va ser un dels escenaris de l'èxode republicà durant la Guerra Civil. Dos passos fronterers, el de Coll de Lli i el del Santuari de les Salines ,que ens recorden la història d?uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d?origen per sobreviure a la barbàrie; una situació que malauradament es repe... Camins de l’exili i l’or de la República
El massís de les Salines, que separa la comarca de l'Alt Empordà de la zona del Vallespir, va ser un dels escenaris de l'èxode republicà durant la Guerra Civil. Dos passos fronterers, el de Coll de Lli i el del Santuari de les Salines ,que ens recorden la història d’uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d’origen per sobreviure a la barbàrie; una situació que malauradament es repeteix a diari amb l’actual “crisi dels refugiats”. Uns fets que qüestionen la solidaritat europea i, més enllà, la veritable condició humana.
Sortim de Maçanet de Cabrenys per la carretera en direcció a Darnius fins a trobar el GR, que seguim. Travessem un bosc encisador que sembla decorat per un expert “paisatgista japonès”. Tot sembla al seu lloc, alzines sureres que creixen enmig de blocs de pedra granítica de diferents mides i coberts de molsa, petits obstacles que anem sortejant per trobar el camí més adient per avançar. Sortim a la carretera que puja a la Vajol, que seguim en un tram fins a trobar una nova pista. Avancem immersos en aquest paisatge on els troncs de les sureres llueixen un vermell intens, despullats de la capa d’escorça protectora, seguint sempre la senyalització per evitar camins equivocats que ens desviarien de la nostra ruta.
Sortim a la pista que remunta per la vall de la Riera del Mas Castells. El camí es torna pedregós i amb trams fortament erosionats, i és dificil d’avançar sense tècnica en aquests tipus de situacions. Trobem una nova pista molt més còmoda que ens porta a la Mina Canta o d’en Negrín, la darrera mina de talc de Catalunya, que va passar a la història quan Juan Negrín (president del govern espanyol entre 1937 i 1939) a l'esclat de la Guerra Civil hi envià una remesa de quadres del Museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic en el vaixell Vita. Actualment la mina no està oberta al públic.
Arribem per carretera al nucli de la Vajol. Continuem per la carretera que mena al coll de la Manrella. La deixem quan trobem la pista que duu al Coll de Lli. Pedalem pel “Camí de la Retirada”, la ruta que com milers de republicans van seguir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña i el Lehendakari basc José Antonio Agirre Lekube. Seguim la pista entre perxades, castanyers joves als quals anomenen perxes, fins la font del Cu-cut. Al Coll de Lli deixem a la dreta el sender que portava els refugiats al municipi del cantó francès de les Illes.
Continuem pujant per la pista que duu al castell de Cabrera, una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú. Les ruïnes són damunt d'un escarpat penyal granític, de forma cònica, conegut com la roca de Cabrera, que domina les valls immediates i que ofereix visibilitat sobre una gran part de l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa. Seguim remuntant per trams de fort pendent, navegant per un frondòs bosc de pi roig. Quan el camí es suavitza deixem la pista per un fantàstic sender; hi ha un curt tram no ciclable que porta al Santuari de les Salines. L’edifici està ubicat en un petit pla que abans de la construcció de la capella era conegut com a Camp de les Salines, degut a les “saleres" o "salines" que hi havia, nom que feia referència a les lloses damunt de les quals els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles quan hi pujaven a pasturar. Després de l’edificació, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom.
Prop del santuari, per la pista de retorn a Maçanet, hi ha una cova on segons la tradició fou trobada l’antiga imatge de la Mare de Déu. Ens deixem caure veloçment fins al final de la ruta per una pista còmoda voltada d’una vegetació d'exuberància excepcional: pins, faigs, freixes, grèvols, roures, càdecs, falgueres...
Octubre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Mina Canta o d’en Negrín. Sant Martí de la Vajol. Castell de Cabrera. Santuari de les Salines
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
http://ca.maçanetdecabrenys.cat/
Santuari de les Salines
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).