Noguera NOG 007_Baldomar
Serra Mosquera. Serra del Montsec. Muntanya de Sant Mamet. Vall d’Ariet
Baldomar – Alòs de Balaguer – Sant Mamet – Vall d’Areit – La Clua – Baldomar
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:40 km
Desnivell:1460 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Sant Mamet i la Vall d?Ariet.
Camins pedregosos s?endinsen al cor de barrancs solitaris i abruptes per emergir al capdamunt d?un cim espectacular, Sant Mamet, un mirador excepcional de les terres lleidatanes, en especial del Prepirineu i la Depressió Central, i sentinella dels congostos dels Montsecs d?Ares i de Rúbies, entrades naturals al Pirineu de ponent. La tornada a Baldomar ens descobreix la magnífica Vall d?Ariet, un bell territori amagat i desconegut per la gran majori... Sant Mamet i la Vall d’Ariet.
Camins pedregosos s’endinsen al cor de barrancs solitaris i abruptes per emergir al capdamunt d’un cim espectacular, Sant Mamet, un mirador excepcional de les terres lleidatanes, en especial del Prepirineu i la Depressió Central, i sentinella dels congostos dels Montsecs d’Ares i de Rúbies, entrades naturals al Pirineu de ponent. La tornada a Baldomar ens descobreix la magnífica Vall d’Ariet, un bell territori amagat i desconegut per la gran majoria. Imprescindible.
Baldomar, un poble enclavat en una vall amable que ha recuperat la tradició vitivinícola, és a la ratlla de les serres del Prepirineu i molt a la vora del Segre, que durant l’Alta Edat Mitjana va fer de frontera inestable entre els comtats cristians de les muntanyes i els pobladors musulmans de la plana, més al sud.
Connectem Baldomar amb el poble d’Alòs de Balaguer travessant la Serra Mosquera. A l’altra banda de la carena de la serra trobem una pista asfaltada que ens baixa ràpidament a la carretera, prop d’Alòs de Balaguer. La ruta, però, es desvia abans per una pista que ens baixa al Barranc dels Codonys, on enllacem, després d’un curt tram inicial a peu de fort pendent, amb una pista que ens duu a l’ermita de Sant Miquel, situada als afores del nucli urbà d'Alòs, un conjunt genuïnament romànic que encara conserva restes precàries de fragments pictòrics originals en el seu interior.
Sense passar per Alòs connectem amb el camí de la Mina, una bona pista que enllaça Alòs de Balaguer amb l’ermita de Sant Mamet, ubicada al cim de la muntanya i destí final de la nostra ascensió. Una llarga pujada de poc més de 14 quilòmetres per salvar un desnivell de 1.100 metres. Malgrat aquest desnivell considerable, la pista, que serpenteja hàbilment entre profunds barrancs, és bona i rodadora, fet que permet progressar adequadament amb un mínim de forma física. A més, les panoràmiques que es despleguen a cada corba de nivell que guanyem la són realment espectaculars: imatges fragmentades d’un puzle que completem quan assolim el cim.
Al cim arrodonit de la muntanya hi ha l’ermita-refugi de Sant Mamet, encara que de l’original no en queda pràcticament res, ja que fins el 2000, any de la seva reconstrucció amb el treball altruista dels veïns de la zona, feia més de cent anys que estava en runes.
La magnitud panoràmica des del cim és excepcional. Una volta a la petita ermita ens il·lustra el paisatge més proper: fixant la mirada al nord gairebé toquem les impressionants parets dels Montsec d’Ares i Rúbies, amb el congost de Terradets que els fa de nexe i alhora és la porta d’accés al Pallars. Darrera el Montsec veiem clarament els cims del Pirineu Central o les serralades prepirinenques de llevant que un coneixedor del territori identificarà sense problemes: Cadí, Ensija o Rasos de Peguera. Finalment, l’arc visual que domina la vista en direcció sud abasta tota la Depressió Central, només escapçada per la proximitat de la Serra Carbonera i del Mont-roig, barreres naturals de la gran plana i punt de trobada del Segre i el Noguera Pallaresa.
Iniciem el descens a la Vall d’Ariet. Desfem el camí un curt tram, just fins trobar la pista que recorre la carena de la muntanya en direcció est. Un trajecte realment bonic per una pista pedregosa que s’enfila pels prats que encatifen les petites ondulacions que defineixen els cims de la carena. El descens a la vall es fa per un dels serrats de la Vall d’Ariet, concretament pel Serrat del Platxat. La baixada no és fàcil, ja que el camí esta sembrat de pedres grosses que la fan incomoda i pesada per la tensió acumulada durant uns tres cents metres de desnivell abans de trobar una bona pista al fons de la vall.
Recorrem en ràpida baixada la Vall d‘Ariet, una vall amagada i allargassada, protegida per singulars muralles calcàries i els vessants de les serres de l’Obac i Sant Mamet. Per la vall s’estenen disseminades les masies que formen el nucli del mateix nom, dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sòls o “desús”, Ariet del Mig i Ariet de Caps.
Ubicada a Sòls trobem l’antiga parròquia de Sant Bartomeu, una església romànica molt ben conservada. Des de l’ermita estant podem veure les restes del Castell d’Ariet o Castell dels Moros, situades en un petit turó voltat de vegetació boscosa. Les parets que queden dempeus pertanyen a l’antiga torre i tenen una alçada considerable.
Cap a la sortida de la vall trobem el bonic poble de la Clua de Meià. Sortim de la vall per la carretera que duu a Baldomar i que travessa un estret congost tancat per vertiginoses parets.
Novembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel d’Alòs de Balaguer. Ermita de Sant Mamet. Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet. Castell d’Ariet. Sant Julià de la Clua
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/
Camins pedregosos s?endinsen al cor de barrancs solitaris i abruptes per emergir al capdamunt d?un cim espectacular, Sant Mamet, un mirador excepcional de les terres lleidatanes, en especial del Prepirineu i la Depressió Central, i sentinella dels congostos dels Montsecs d?Ares i de Rúbies, entrades naturals al Pirineu de ponent. La tornada a Baldomar ens descobreix la magnífica Vall d?Ariet, un bell territori amagat i desconegut per la gran majori... Sant Mamet i la Vall d’Ariet.
Camins pedregosos s’endinsen al cor de barrancs solitaris i abruptes per emergir al capdamunt d’un cim espectacular, Sant Mamet, un mirador excepcional de les terres lleidatanes, en especial del Prepirineu i la Depressió Central, i sentinella dels congostos dels Montsecs d’Ares i de Rúbies, entrades naturals al Pirineu de ponent. La tornada a Baldomar ens descobreix la magnífica Vall d’Ariet, un bell territori amagat i desconegut per la gran majoria. Imprescindible.
Baldomar, un poble enclavat en una vall amable que ha recuperat la tradició vitivinícola, és a la ratlla de les serres del Prepirineu i molt a la vora del Segre, que durant l’Alta Edat Mitjana va fer de frontera inestable entre els comtats cristians de les muntanyes i els pobladors musulmans de la plana, més al sud.
Connectem Baldomar amb el poble d’Alòs de Balaguer travessant la Serra Mosquera. A l’altra banda de la carena de la serra trobem una pista asfaltada que ens baixa ràpidament a la carretera, prop d’Alòs de Balaguer. La ruta, però, es desvia abans per una pista que ens baixa al Barranc dels Codonys, on enllacem, després d’un curt tram inicial a peu de fort pendent, amb una pista que ens duu a l’ermita de Sant Miquel, situada als afores del nucli urbà d'Alòs, un conjunt genuïnament romànic que encara conserva restes precàries de fragments pictòrics originals en el seu interior.
Sense passar per Alòs connectem amb el camí de la Mina, una bona pista que enllaça Alòs de Balaguer amb l’ermita de Sant Mamet, ubicada al cim de la muntanya i destí final de la nostra ascensió. Una llarga pujada de poc més de 14 quilòmetres per salvar un desnivell de 1.100 metres. Malgrat aquest desnivell considerable, la pista, que serpenteja hàbilment entre profunds barrancs, és bona i rodadora, fet que permet progressar adequadament amb un mínim de forma física. A més, les panoràmiques que es despleguen a cada corba de nivell que guanyem la són realment espectaculars: imatges fragmentades d’un puzle que completem quan assolim el cim.
Al cim arrodonit de la muntanya hi ha l’ermita-refugi de Sant Mamet, encara que de l’original no en queda pràcticament res, ja que fins el 2000, any de la seva reconstrucció amb el treball altruista dels veïns de la zona, feia més de cent anys que estava en runes.
La magnitud panoràmica des del cim és excepcional. Una volta a la petita ermita ens il·lustra el paisatge més proper: fixant la mirada al nord gairebé toquem les impressionants parets dels Montsec d’Ares i Rúbies, amb el congost de Terradets que els fa de nexe i alhora és la porta d’accés al Pallars. Darrera el Montsec veiem clarament els cims del Pirineu Central o les serralades prepirinenques de llevant que un coneixedor del territori identificarà sense problemes: Cadí, Ensija o Rasos de Peguera. Finalment, l’arc visual que domina la vista en direcció sud abasta tota la Depressió Central, només escapçada per la proximitat de la Serra Carbonera i del Mont-roig, barreres naturals de la gran plana i punt de trobada del Segre i el Noguera Pallaresa.
Iniciem el descens a la Vall d’Ariet. Desfem el camí un curt tram, just fins trobar la pista que recorre la carena de la muntanya en direcció est. Un trajecte realment bonic per una pista pedregosa que s’enfila pels prats que encatifen les petites ondulacions que defineixen els cims de la carena. El descens a la vall es fa per un dels serrats de la Vall d’Ariet, concretament pel Serrat del Platxat. La baixada no és fàcil, ja que el camí esta sembrat de pedres grosses que la fan incomoda i pesada per la tensió acumulada durant uns tres cents metres de desnivell abans de trobar una bona pista al fons de la vall.
Recorrem en ràpida baixada la Vall d‘Ariet, una vall amagada i allargassada, protegida per singulars muralles calcàries i els vessants de les serres de l’Obac i Sant Mamet. Per la vall s’estenen disseminades les masies que formen el nucli del mateix nom, dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sòls o “desús”, Ariet del Mig i Ariet de Caps.
Ubicada a Sòls trobem l’antiga parròquia de Sant Bartomeu, una església romànica molt ben conservada. Des de l’ermita estant podem veure les restes del Castell d’Ariet o Castell dels Moros, situades en un petit turó voltat de vegetació boscosa. Les parets que queden dempeus pertanyen a l’antiga torre i tenen una alçada considerable.
Cap a la sortida de la vall trobem el bonic poble de la Clua de Meià. Sortim de la vall per la carretera que duu a Baldomar i que travessa un estret congost tancat per vertiginoses parets.
Novembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel d’Alòs de Balaguer. Ermita de Sant Mamet. Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet. Castell d’Ariet. Sant Julià de la Clua
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/