Pallars Jussà PAJ 014_La Pobla de Segur

Card image cap
Espai d''interès natural de Vall Alta de Serradell-La Terreta-Serra de Sant Gervàs. Serra

La Pobla de Segur – Salàs de Pallars – Santa Engràcia – Collada de Castellet – Coll de Serradell – Cérvoles – Burguet – Naens – Senterada – La Pobla de Segur
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Prepirineu de Ponent: paisatges colpidors i oblidats

Una ruta per als viatgers més intrèpids i exigent físicament, sobretot quan resseguim els sis quilòmetres de carena per antics camins plens de còdols que dificulten tant la ciclabilitat com la marxa a peu tirant de la bicicleta. Per contra, els paisatges que s?albiren són realment colpidors.

Sortim de la Pobla de Segur des de la mateixa estació pel carrer paral·lel a la via que té continuïtat amb un nou sender...
Prepirineu de Ponent: paisatges colpidors i oblidats

Una ruta per als viatgers més intrèpids i exigent físicament, sobretot quan resseguim els sis quilòmetres de carena per antics camins plens de còdols que dificulten tant la ciclabilitat com la marxa a peu tirant de la bicicleta. Per contra, els paisatges que s’albiren són realment colpidors.

Sortim de la Pobla de Segur des de la mateixa estació pel carrer paral·lel a la via que té continuïtat amb un nou sender que ens passeja a prop del Pantà de Sant Antoni i que ens ofereix una primera vista de l’entorn que ens envolta.

Travessem per un pas soterrat la via del tren i enllacem des de la carretera que puja a Sant Joan de Vinyafrescal amb una pista que ens permet travessar el barranc del Solà pel pont de l’antiga carretera, força deteriorat. A l’altra banda, una pista que coincideix amb una ruta local de BTT, en general amb bon ferm, en duu a Salàs de Pallars.
Salàs de Pallars suposa el pas de la Conca Deçà, o de Tremp, a la Conca de Dalt, que s''obre de Salàs cap al nord. És un dels pocs municipis del Pallars Jussà que s’han mantingut inalterats al llarg del temps: ni s''ha ampliat en els darrers cent anys amb cap altre terme municipal suprimit, ni se l''ha agregat a cap altre, ni se n''ha incrementat o retallat el territori.


Sortim de Salas de Pallars pedalant pel pla a la dreta de la profunda vall del Barranc de Fontfreda, fins trobar una bona pista que ens porta a Santa Engràcia, a més de 1.000 metres d''altitud, dalt de tot d''un espadat que aïlla el poble pels costats de ponent i nord-oriental. Al cim, al lloc conegut com les “Petjades del Diable” (unes marques a la mateixa roca) hi ha les restes d''una antiga torre de guaita i del Castell i l’església parroquial.

La ruta continua per la pista que recorre l’esquena de la Serra de Santa Engràcia i ens duu al Coll de Serradell. Per trobar la pista hem de recular un petit tram. L’inici presenta un ferm amb força còdols. A mesura que guanyem alçada va millorant, encara que el sotragueig perdura. El que sí que millora constantment són les extenses panoràmiques que tenim del territori que ens envolta: tota la conca de Tremp, les serres, els Montsecs -que tanquen les valls pallareses i ribagorçanes i els estrets congostos que les separen-, el congost de Collegats, les serres prepirinenques properes, com Boumort, Carreu, etc. Un espectacle paisatgístic de primer ordre però que no serà l’únic de la ruta.

Quan el bell paisatge esdevé anodí, ens apareix sobtadament a l’altra banda de la collada de Castellet un espectacle visual senzillament impactant. El primer que ens sorprèn és la serra de Sant Gervàs, que s’erigeix com una fortalesa rocosa, una muralla gairebé inexpugnable que tanca la bonica vall de la comarca natural de la Terreta. Una vall de terres àrides regades per la Noguera Ribagorçana que s’ha obert pas entre les poderoses serres de verticals parets de Sant Gervàs i els Montsecs de l’Estall i d’Ares que la tanquen al nord i al sud respectivament. Un paisatge de semblant desèrtic sembrat de raconades rocalloses amb agulles i contraforts verticals que s’aixequen com talaies naturals i que li confereixen una fisonomia singular.



Aquest colpidor espectacle serà el nostre fidel company de viatge en la dura travessia per la carena divisòria que separa les valls de la Terrera i el Flamisell. Ens queden uns sis quilòmetres realment esgotadors encadenant les carenes de la serra de Castellet, Pui de Lleràs, l’Estall i Camporan, pedalant, sempre que es pot, per un antic camí ramader pràcticament oblidat i ple d’obstacles que dificulten la progressió. No és un trajecte apte per a tothom i encara que tot es fes caminant requereix una bona dosi de voluntat i paciència. Per altra banda, a mesura que avancem per damunt d’aquest terreny conglomerat creixen exponencialment les panoràmiques. Des del Pui de Lleràs, conegut també per la gent de la Terreta com la Pleta Verda perquè al cimal hi tancaven els grans ramats que feien la transhumància, atalaiem la llarga carena per on passa la carrerada que puja des del Montsec d’Ares, el Turbó, el Cotiella, la Peña Montañesa i, ja als Pirineus, el Bachimala, els Pics d’Eriste, el Posets i les Muntanyes Maleïdes, presidides per l’Aneto. Aclaparador i totalment satisfactori.

Les dificultats acaben als bonics prats de Camporan, on baixem fins un petit coll des del qual ens deixem caure sense traces de sender cap el bosc de l’esquerra per anar a trobar una pista un centenar de metres més avall. Una pista que ens baixa còmodament fins al poble de Cérvoles, pràcticament abandonat però de singular bellesa, ja que està encimbellat en una atalaia rocosa que forma part dels darrers contraforts de la serra de Camporan abans que aquesta es precipiti verticalment a la vall del Flamisell.

Per pista bona i carretera connectem en veloç descens amb els nuclis de Burguet, Naens i Senterada. Arribem a la Pobla de Segur per l’antiga i tranquil·la carretera que trobem abans d’arribar al túnel de la nova, força transitada però amb un bon voral, sense que puguem evitar aquest tram que ens separa de Senterada.

Desembre de 2015

CENTRES D’INTERÈS
Castell i església de Santa Engràcia. Cérvoles

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lapobladesegur.cat/