Alt Empordà AEM 019_Tapis
Serra del Puig. Puig del Torn. Serrat del Cornell. Puig del Boixer. Roc del Bau.
Tapis – Coll de Perilló – Coll del Faig – Corral de la Flaguerona – Coustoges – Coll dels Horts – Tapis
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:25 km
Desnivell:880 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Volta transfronterera. La capçalera de l?Arnera
Pedalar per boscos frondosos que es desenvolupen en paisatges de naturalesa salvatge, ubicats als límits imaginaris delimitats per la frontera que recorre la carena del Massís de les Salines. Pedalar físicament per dos països sense que això suposi cap canvi paisatgístic fins que la típica arquitectura de Coustoges i les plaques del carrer bilingües ens indiquen que estem en territori francès.
Prenem una pista que ma... Volta transfronterera. La capçalera de l’Arnera
Pedalar per boscos frondosos que es desenvolupen en paisatges de naturalesa salvatge, ubicats als límits imaginaris delimitats per la frontera que recorre la carena del Massís de les Salines. Pedalar físicament per dos països sense que això suposi cap canvi paisatgístic fins que la típica arquitectura de Coustoges i les plaques del carrer bilingües ens indiquen que estem en territori francès.
Prenem una pista que marxa en paral·lel a la carretera a la banda de ponent i que ens baixa al llit del riu d’Arnera, que travessem per un petit pont. Naveguem riu avall travessant-lo diverses vegades, immersos en un bosc de frondoses capçades que només algunes escletxes de llum aconsegueixen travessar.
Sortim a la carretera, que recorrem uns quants metres abans de deixar-la per una pista a l’esquerra passat el primer revolt que trobem. Enfilem per la carena de la Serra del Puig, antic camí que porta al mas del mateix nom, ara abandonat. Durant el trajecte, la pista, amb trams de fort pendent, recorre boscos d’alzines sureres de gran antiguitat que ens traslladen a les èpoques en què l’explotació del suro era una activitat econòmica de primer ordre per al territori.
Des del Puig continuem pel camí de Coll de Perilló. Ens trobem immersos en un mar de densos boscos, fruït de l’abandó agrari i forestal com a resultat de la desaparició d’antics oficis com el del carboner, llenyataire, traginer... Deixem molts antics camins ara inutilitzats que menaven a espais oberts que ocupaven conreus i pastures i que actualment estan ocupats per un paisatge empobrit per la manca de presència del treball humà.
Arribem a Coll de Perilló. Només uns metres en separen de la frontera i ni tan sols les tanques fan que tinguem la sensació d’internar-nos un altre país. Naveguem per la part alta de la capçalera de la vall que abasteix el pantà de Boadella. Les panoràmiques del territori son extenses i es té un domini generós dels relleus de l’Alt Empordà.
Des de Coll de Faig fins al Corral de la Falgarona carenem per la mateixa línia fronterera, com identifiquen les diverses fites termenals senyalitzades sobre fons blanc amb una creu i un número que trobem pel camí, gaudint dels paisatges de ambdues bandes. Un trajecte realment bonic per un territori que desprèn solitud i salvatgia.
El lloc fronterer ara abandonat del Corral de la Falgarona era una casa que funcionava antigament com a restaurant i súper, tenia la meitat en territori francès i l’altra meitat en territori català, fet que permetia passar material d’una banda a l’altra sense sortir de la casa.
Passem la frontera diverses vegades fins que finalment travessem una antiga barrera fronterera en desús, rovellada pel pas del temps, des d’on entrem definitivament en territori del Vallespir. Arribem a Costoja, nucli fronterer que reparteix les seves aigües entre la Muga, a la subcomarca de l’Alta Garrotxa, i el Tec, al Vallespir.
Costoja conserva quasi íntegre el traçat de l'antiga cellera o sagrera formada a l'entorn de l'església de Santa Maria, de visita obligada, i del vell cementiri parroquial, que encara avui dia conserva al bell mig de la població les parets romàniques que el delimiten. La cellera tenia una forma trapezoïdal, perfectament observable avui dia, amb un petit barri a migdia, per on entraven els camins rals que comunicaven el poble amb el Vallespir i amb l'Empordà.
Continuem la ruta per un sender tècnic que baixa fins la carretera, el qual, si es vol, es pot evitar prenent directament la carretera. A Coll dels Horts deixem la carretera i continuem per la pista de Sant Andreu d’Oliveda. Deixem aquesta direcció per una pista que baixa al fons de la vall dels Horts, que resseguim navegant per una paisatge solitari de boscos frondosos.
Juny de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Coustoges.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.canmach.com/index.php/es/
Pedalar per boscos frondosos que es desenvolupen en paisatges de naturalesa salvatge, ubicats als límits imaginaris delimitats per la frontera que recorre la carena del Massís de les Salines. Pedalar físicament per dos països sense que això suposi cap canvi paisatgístic fins que la típica arquitectura de Coustoges i les plaques del carrer bilingües ens indiquen que estem en territori francès.
Prenem una pista que ma... Volta transfronterera. La capçalera de l’Arnera
Pedalar per boscos frondosos que es desenvolupen en paisatges de naturalesa salvatge, ubicats als límits imaginaris delimitats per la frontera que recorre la carena del Massís de les Salines. Pedalar físicament per dos països sense que això suposi cap canvi paisatgístic fins que la típica arquitectura de Coustoges i les plaques del carrer bilingües ens indiquen que estem en territori francès.
Prenem una pista que marxa en paral·lel a la carretera a la banda de ponent i que ens baixa al llit del riu d’Arnera, que travessem per un petit pont. Naveguem riu avall travessant-lo diverses vegades, immersos en un bosc de frondoses capçades que només algunes escletxes de llum aconsegueixen travessar.
Sortim a la carretera, que recorrem uns quants metres abans de deixar-la per una pista a l’esquerra passat el primer revolt que trobem. Enfilem per la carena de la Serra del Puig, antic camí que porta al mas del mateix nom, ara abandonat. Durant el trajecte, la pista, amb trams de fort pendent, recorre boscos d’alzines sureres de gran antiguitat que ens traslladen a les èpoques en què l’explotació del suro era una activitat econòmica de primer ordre per al territori.
Des del Puig continuem pel camí de Coll de Perilló. Ens trobem immersos en un mar de densos boscos, fruït de l’abandó agrari i forestal com a resultat de la desaparició d’antics oficis com el del carboner, llenyataire, traginer... Deixem molts antics camins ara inutilitzats que menaven a espais oberts que ocupaven conreus i pastures i que actualment estan ocupats per un paisatge empobrit per la manca de presència del treball humà.
Arribem a Coll de Perilló. Només uns metres en separen de la frontera i ni tan sols les tanques fan que tinguem la sensació d’internar-nos un altre país. Naveguem per la part alta de la capçalera de la vall que abasteix el pantà de Boadella. Les panoràmiques del territori son extenses i es té un domini generós dels relleus de l’Alt Empordà.
Des de Coll de Faig fins al Corral de la Falgarona carenem per la mateixa línia fronterera, com identifiquen les diverses fites termenals senyalitzades sobre fons blanc amb una creu i un número que trobem pel camí, gaudint dels paisatges de ambdues bandes. Un trajecte realment bonic per un territori que desprèn solitud i salvatgia.
El lloc fronterer ara abandonat del Corral de la Falgarona era una casa que funcionava antigament com a restaurant i súper, tenia la meitat en territori francès i l’altra meitat en territori català, fet que permetia passar material d’una banda a l’altra sense sortir de la casa.
Passem la frontera diverses vegades fins que finalment travessem una antiga barrera fronterera en desús, rovellada pel pas del temps, des d’on entrem definitivament en territori del Vallespir. Arribem a Costoja, nucli fronterer que reparteix les seves aigües entre la Muga, a la subcomarca de l’Alta Garrotxa, i el Tec, al Vallespir.
Costoja conserva quasi íntegre el traçat de l'antiga cellera o sagrera formada a l'entorn de l'església de Santa Maria, de visita obligada, i del vell cementiri parroquial, que encara avui dia conserva al bell mig de la població les parets romàniques que el delimiten. La cellera tenia una forma trapezoïdal, perfectament observable avui dia, amb un petit barri a migdia, per on entraven els camins rals que comunicaven el poble amb el Vallespir i amb l'Empordà.
Continuem la ruta per un sender tècnic que baixa fins la carretera, el qual, si es vol, es pot evitar prenent directament la carretera. A Coll dels Horts deixem la carretera i continuem per la pista de Sant Andreu d’Oliveda. Deixem aquesta direcció per una pista que baixa al fons de la vall dels Horts, que resseguim navegant per una paisatge solitari de boscos frondosos.
Juny de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Coustoges.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.canmach.com/index.php/es/