Garraf GAF 003_Olivella
Massís del Garraf. Penya Riscle. Mata-rodona. Les Piques. Llaureada.
Olivella — Vallcarca — Campdàsens — el Collet de can Lluçà — Collada de Vallgrassa — Plana Novella — Olivella
Mapes Comarcals de Catalunya. Garraf. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:36 km
Desnivell:1040 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana
L?essència del Parc del Garraf en un sol viatge.
Ruta atractiva que recorre el Parc del Garraf transversalment des del nucli d?Olivella en direcció al mar, travessant valls i remuntant colls, i ens permet gaudir plenament d?aquest Espai Natural Protegit desvetllant-nos tota la seva riquesa patrimonial i paisatgística així com la seva cara més descarnada reflectida en les grans explotacions de ciment i pedra.
Sortim des de l?església del nucli en direcció sud pe... L’essència del Parc del Garraf en un sol viatge.
Ruta atractiva que recorre el Parc del Garraf transversalment des del nucli d’Olivella en direcció al mar, travessant valls i remuntant colls, i ens permet gaudir plenament d’aquest Espai Natural Protegit desvetllant-nos tota la seva riquesa patrimonial i paisatgística així com la seva cara més descarnada reflectida en les grans explotacions de ciment i pedra.
Sortim des de l’església del nucli en direcció sud per una pista cimentada que ens endinsa al Parc Natural seguint la direcció de Mas Bargalló, nom que rep en aquestes contrades el margalló, la palmera autòctona. Aquest mas, documentat des de 1334, s'emplaça al costat del camí de Jafre a Olivella, a l’altra banda del seu veí, el Mas de l'Aliona.
Mantenim la direcció que portem i enllacem amb el següent coll des del qual tenim una ample perspectiva del cor del Garraf que ens mostra un conjunt de muntanyes baixes de pell calcària recoberta, en la majoria de casos, tant sols per vegetació arbustiva. Ens deixem caure a la vall drenada per la riera de Jafra passant pels Masets de Jafra, totalment abandonats a l’igual que el poble que els hi dona nom. Engolits al Fondo de Jafra arribem a la Fassina. Aquest bonic mas realitza diverses activitats en les seves instal·lacions. Una de les quals és l'elaboració de productes ecològics a partir dels fruits que troben a l'entorn natural i les verdures i fruites que cultiven a l'hort. Elaboren, per exemple, melmelades, licors i també crispetes ecològiques.
Des de la finca remuntem novament fins trobar una bona pista que seguim a la dreta en direcció a Sitges. Una ampla panoràmica ens mostra els relleus del Garraf que es banyen al mar. Al mig de la vall de Vallcarca, coronant un promontori, hi ha la masia de Mas Quadrell. Al fons també s’intueixen les canteres de Vallcarca. Ens deixem caure per la vall i al final de la mateixa, a l’antic nucli de població de Vallcarca, ara abandonat, ens trobem amb la dura realitat: les pedreres, la fabrica de ciment i l’immens pont de l’autopista, tot al costat del mar; ferides incurables, autèntiques cicatrius que malmeten el paisatge per sempre més. És l’eterna lluita entre la conservació i la necessitat sense terme mig.
Vallcarca antigament acollia els treballadors de les instal·lacions industrials de la fàbrica de ciment Fradera (1903), les pedreres veïnes, les portuàries i les de l'estació de Renfe. Actualment tot aquesta vall esta força degradada per dues vastes pedreres i una enorme fàbrica de ciment a tocar del port que contrasta fortament amb la bellesa del territori del Parc. El port fou construït l'any 1913 per donar sortida als materials de la fàbrica de ciment. EIs vaixells mercants que ancoraven al port portaven ciment a les Illes Balears i també a molts llocs de la costa de la Península. Amb el ciment de Vallcarca es varen construir els embassaments de Susqueda i de Sau, així com molts edificis de la Universitat de Barcelona. Tot el conjunt te l’aparença que hom s’imagina quan pensa en un futur poc optimista.
Aviat però aquesta descoratjadora imatge queda esvaïda quan remuntem per l’antiga carretera de bellíssima factura de Campdàsens. Un cop al pla de Campdàsens, una gran dolina que ha estat habitada des del temps dels ibers i actualment ocupada per vinyes, tornem a gaudir novament del paisatge del Parc del Garraf. De camí al nucli passem per Ca n’Amell, una masia amb aspecte de fortalesa degut a la torre medieval de defensa que hi te adossada.
Arribem a Campdàsens, un petit nucli de cases, una capella del segle XIX i una torre quadrangular de defensa d'origen romànic. Un lloc paradisíac, envejablement soliu i bell, tot i que el subministra d’aigua depèn de la pluja. Remuntem fins al Coll de can Lluçà des d’on tenim una magnifica imatge d’aquesta plana alta i els relleus circumdants emmarcats per una immensa mar blava. A partir d’aquí entrem al cor del massís del Garraf. El paisatge que ens envolta està format per abruptes relleus calcaris de elevació modesta, pràcticament nus d’arbreda, amb antics bancals que demostren la ocupació humana del massís en temps passats.
Assolit el Coll de Valgrassa continuem per la carretera que duu a la Plana Novella, un trajecte que ens regala boniques i extenses panoràmiques del massís. Ens acostem al Monestir budista del Garraf, una comunitat contemporània instal·lada al 1996 al Palau Novella, una antiga casa d'indians que construí en Pere Domenèch i Grau -natural de l'illa Cristina i resident a Cuba- on hi havia l’antiga masia Plana Novella de la família Raventós. L’Edifici es força eclèctic i té en el seu interior una sèrie de decoracions interessants com pot ser una sala neoàrab. Exteriorment imita un fortí amb un mur alt, amb garites a les cantonades i als costats de les portes.
Continuem la ruta per la carretera que pel fons de la vall ens puja fins a l’Observatori Astronòmic del Garraf. Un curt sender per darrera la casa ens duu fins a una capelleta i al Camí Vell d’Olesa de Bonesvalls. No us perdeu passada la capelleta, l’aljub mig amagat per la vegetació, esta just a sobre d’una raconada de la pista que fa de pàrquing, una cisterna excavada en el terreny i revestida de pedra seca. Continuem el trajecte per la pista que ara perd alçada ràpidament. Cal estar pendent de no passar-se un corriol senyalitzat que trobem a la nostra esquerra i que ens portarà sense gaires problemes al coll d’accés al Castell Vell d’Olivella. Malgrat que de l'antic castell d'Olivella, documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs, les vistes des de dalt de la torre són de primer ordre. Prop del castell hi ha els murs de les restes de l'antiga capella romànica de Sant Pere.
Ens deixem caure per la pista d’accés al castell i l’ermita per desviar-nos tot seguit per un sender que ens portarà a dos centres d’interés: només començar, la Font del Rector i, al final del divertit sender, la barraca del Borregaire, una autèntica obra d’arquitectura rural de visita obligada. Ens deixem caure pel Fondo fins trobar la petita plana plena de vinyes i el turó on s’assenta el nucli antic d’Olivella, final de la ruta.
Maig de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Torre de ca l’Amell. Torre de Campdàsens. Capella de la Preciosíssima Sang de Jesucrist de Campdàsens. Monestir budista del Garraf. Observatori Astronòmic del Garraf. Aljub de la carrerada del Camí Vell d'Olesa. Castell d’Olivella. Sant Pere del Castell Vell. Font del Rector. Barraca del Borregaire
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.garrafturisme.cat/poblacions/olivella/
Ruta atractiva que recorre el Parc del Garraf transversalment des del nucli d?Olivella en direcció al mar, travessant valls i remuntant colls, i ens permet gaudir plenament d?aquest Espai Natural Protegit desvetllant-nos tota la seva riquesa patrimonial i paisatgística així com la seva cara més descarnada reflectida en les grans explotacions de ciment i pedra.
Sortim des de l?església del nucli en direcció sud pe... L’essència del Parc del Garraf en un sol viatge.
Ruta atractiva que recorre el Parc del Garraf transversalment des del nucli d’Olivella en direcció al mar, travessant valls i remuntant colls, i ens permet gaudir plenament d’aquest Espai Natural Protegit desvetllant-nos tota la seva riquesa patrimonial i paisatgística així com la seva cara més descarnada reflectida en les grans explotacions de ciment i pedra.
Sortim des de l’església del nucli en direcció sud per una pista cimentada que ens endinsa al Parc Natural seguint la direcció de Mas Bargalló, nom que rep en aquestes contrades el margalló, la palmera autòctona. Aquest mas, documentat des de 1334, s'emplaça al costat del camí de Jafre a Olivella, a l’altra banda del seu veí, el Mas de l'Aliona.
Mantenim la direcció que portem i enllacem amb el següent coll des del qual tenim una ample perspectiva del cor del Garraf que ens mostra un conjunt de muntanyes baixes de pell calcària recoberta, en la majoria de casos, tant sols per vegetació arbustiva. Ens deixem caure a la vall drenada per la riera de Jafra passant pels Masets de Jafra, totalment abandonats a l’igual que el poble que els hi dona nom. Engolits al Fondo de Jafra arribem a la Fassina. Aquest bonic mas realitza diverses activitats en les seves instal·lacions. Una de les quals és l'elaboració de productes ecològics a partir dels fruits que troben a l'entorn natural i les verdures i fruites que cultiven a l'hort. Elaboren, per exemple, melmelades, licors i també crispetes ecològiques.
Des de la finca remuntem novament fins trobar una bona pista que seguim a la dreta en direcció a Sitges. Una ampla panoràmica ens mostra els relleus del Garraf que es banyen al mar. Al mig de la vall de Vallcarca, coronant un promontori, hi ha la masia de Mas Quadrell. Al fons també s’intueixen les canteres de Vallcarca. Ens deixem caure per la vall i al final de la mateixa, a l’antic nucli de població de Vallcarca, ara abandonat, ens trobem amb la dura realitat: les pedreres, la fabrica de ciment i l’immens pont de l’autopista, tot al costat del mar; ferides incurables, autèntiques cicatrius que malmeten el paisatge per sempre més. És l’eterna lluita entre la conservació i la necessitat sense terme mig.
Vallcarca antigament acollia els treballadors de les instal·lacions industrials de la fàbrica de ciment Fradera (1903), les pedreres veïnes, les portuàries i les de l'estació de Renfe. Actualment tot aquesta vall esta força degradada per dues vastes pedreres i una enorme fàbrica de ciment a tocar del port que contrasta fortament amb la bellesa del territori del Parc. El port fou construït l'any 1913 per donar sortida als materials de la fàbrica de ciment. EIs vaixells mercants que ancoraven al port portaven ciment a les Illes Balears i també a molts llocs de la costa de la Península. Amb el ciment de Vallcarca es varen construir els embassaments de Susqueda i de Sau, així com molts edificis de la Universitat de Barcelona. Tot el conjunt te l’aparença que hom s’imagina quan pensa en un futur poc optimista.
Aviat però aquesta descoratjadora imatge queda esvaïda quan remuntem per l’antiga carretera de bellíssima factura de Campdàsens. Un cop al pla de Campdàsens, una gran dolina que ha estat habitada des del temps dels ibers i actualment ocupada per vinyes, tornem a gaudir novament del paisatge del Parc del Garraf. De camí al nucli passem per Ca n’Amell, una masia amb aspecte de fortalesa degut a la torre medieval de defensa que hi te adossada.
Arribem a Campdàsens, un petit nucli de cases, una capella del segle XIX i una torre quadrangular de defensa d'origen romànic. Un lloc paradisíac, envejablement soliu i bell, tot i que el subministra d’aigua depèn de la pluja. Remuntem fins al Coll de can Lluçà des d’on tenim una magnifica imatge d’aquesta plana alta i els relleus circumdants emmarcats per una immensa mar blava. A partir d’aquí entrem al cor del massís del Garraf. El paisatge que ens envolta està format per abruptes relleus calcaris de elevació modesta, pràcticament nus d’arbreda, amb antics bancals que demostren la ocupació humana del massís en temps passats.
Assolit el Coll de Valgrassa continuem per la carretera que duu a la Plana Novella, un trajecte que ens regala boniques i extenses panoràmiques del massís. Ens acostem al Monestir budista del Garraf, una comunitat contemporània instal·lada al 1996 al Palau Novella, una antiga casa d'indians que construí en Pere Domenèch i Grau -natural de l'illa Cristina i resident a Cuba- on hi havia l’antiga masia Plana Novella de la família Raventós. L’Edifici es força eclèctic i té en el seu interior una sèrie de decoracions interessants com pot ser una sala neoàrab. Exteriorment imita un fortí amb un mur alt, amb garites a les cantonades i als costats de les portes.
Continuem la ruta per la carretera que pel fons de la vall ens puja fins a l’Observatori Astronòmic del Garraf. Un curt sender per darrera la casa ens duu fins a una capelleta i al Camí Vell d’Olesa de Bonesvalls. No us perdeu passada la capelleta, l’aljub mig amagat per la vegetació, esta just a sobre d’una raconada de la pista que fa de pàrquing, una cisterna excavada en el terreny i revestida de pedra seca. Continuem el trajecte per la pista que ara perd alçada ràpidament. Cal estar pendent de no passar-se un corriol senyalitzat que trobem a la nostra esquerra i que ens portarà sense gaires problemes al coll d’accés al Castell Vell d’Olivella. Malgrat que de l'antic castell d'Olivella, documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs, les vistes des de dalt de la torre són de primer ordre. Prop del castell hi ha els murs de les restes de l'antiga capella romànica de Sant Pere.
Ens deixem caure per la pista d’accés al castell i l’ermita per desviar-nos tot seguit per un sender que ens portarà a dos centres d’interés: només començar, la Font del Rector i, al final del divertit sender, la barraca del Borregaire, una autèntica obra d’arquitectura rural de visita obligada. Ens deixem caure pel Fondo fins trobar la petita plana plena de vinyes i el turó on s’assenta el nucli antic d’Olivella, final de la ruta.
Maig de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Torre de ca l’Amell. Torre de Campdàsens. Capella de la Preciosíssima Sang de Jesucrist de Campdàsens. Monestir budista del Garraf. Observatori Astronòmic del Garraf. Aljub de la carrerada del Camí Vell d'Olesa. Castell d’Olivella. Sant Pere del Castell Vell. Font del Rector. Barraca del Borregaire
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.garrafturisme.cat/poblacions/olivella/