Languedoc-Rosellón LAR 012_Targassona
Massís del Carlit. Plateau de la Calme
Targassone — Mollera dels Clots — Les Bulloses —Barraca de Prat Carrera — Mas de Vilalta — Targassone
https://www.geoportail.gouv.fr/
Resum
Distància:31 km
Desnivell:770 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Bany de paisatge d?alta muntanya
Una proposta de magnífics paisatges que des de Targassonne ens puja al Plateau de la Calme, un oasi de pau des d?on contemplar la gran depressió ceretana i els relleus compresos entre el Canigó i la Serra del Cadí que la tanquen pel sud i, alhora, ens regala també una excepcional i generosa panoràmica del massís del Carlit. Una ruta que excel·leix en paisatge amb un ?petit inconvenient? quan el riu Angostrina s?esmuny per un estret rocallós d?un... Bany de paisatge d’alta muntanya
Una proposta de magnífics paisatges que des de Targassonne ens puja al Plateau de la Calme, un oasi de pau des d’on contemplar la gran depressió ceretana i els relleus compresos entre el Canigó i la Serra del Cadí que la tanquen pel sud i, alhora, ens regala també una excepcional i generosa panoràmica del massís del Carlit. Una ruta que excel·leix en paisatge amb un “petit inconvenient” quan el riu Angostrina s’esmuny per un estret rocallós d’uns tres quilòmetres que cal fer a peu. Sigui com sigui, Pirineu en estat pur i un bàlsam pel cos i l’ànima.
A Targassona remuntem per carrers costeruts fins a la part alta del nucli, punt d’on surt una pista cimentada que ens puja a l’altiplà de la Calma. Un trajecte de meravelloses panoràmiques que a mesura que guanyem alçada s’eixamplen i creen la sensació d’estar voleiant per sobre la gran plana ceretana. Una postal panoràmica no virtual que va des del Canigó a la Serra del Cadí, tant extensa que no pots albirar-la només amb un cop d’ull. Aquest reguitzell de sensacions positives contemplant el paisatge té un suplement durant la pujada: l’aigua fresca que raja abundosa de la font de l’Arrel, just al costat del dolmen del mateix nom.
Deixem la pista asfaltada per una de poc fresada a la dreta, més aviat són corriols on cal esforçar-se per avançar, que puja als prats que s’estenen al nord del Pic dels Moros. A dalt la sorpresa es majúscula ja que d’una sola ullada gaudim dels principals cims del Massís del Carlit: puigs del Coll Roig, pic del Carlit i Puig Peric. Travessar la gran esplanada verda de l’altiplà de la Calme és un plaer sensorial d’alt voltatge, tant per la generosa vista del massís com per la plaent sensació d’eufòria que ens envaeix mentre naveguem entre prats i boscos de pi negre, embellit amb excel·lents panoràmiques, que ens porta primer fins al refugi de la Calma i seguint corriols fins a la Mollera dels Clots, als peus del Roc de la Calma, on hi ha diversos remuntadors de l’estació d'esquí de Font-Romeu, una de les més antigues dels Pirineus.
Seguim pujant fins a una de les cabines dels remuntadors ubicat a la carena oriental del Roc de la Calme, punt on ens deixem caure cap al nord per una camí que segueix la pista de descens. Ens desviem a l’esquerra sense baixar al fons de la vall, fins que trobem un sender que s’endinsa al bosc, hi ha pocs trams ciclables, que ens connecta amb una pista, no excessivament bona i amb alguns trams costeruts, que ens porta a l’idíl·lic Estany de la Pradella i, per extensió, a la presa del Llac de les Bulloses. A tall informatiu l’estany de la Bollosa era un seguit d'aiguamolls i basses que s'estenia des del peu del Puig Peric, on neix el riu (a través del Rec de Puig Peric), fins més al sud de la latitud del Carlit. S'aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat el Tren Groc i per a regular el cabal de la Têt.
Des de la presa desfem un tram de camí fins trobar el sender d’Angostrina, un sender especialment atractiu mentre travessa els prats que s’estenen al sud de l’Estany de Pradella, però impossible de ciclar quan s’endinsa al congost que el riu Angostrina ha obert a força d’insistir-hi per desembussar a la plana de la Cerdanya. A més el camí esta amanit amb blocs granítics que encara dificulten més la progressió fins i tot a peu i amb la bici al costat. És el que hi ha.
Afortunadament, quan arribem a Pla de Miró, uns tres quilòmetres més tard, tornem a pedalar per un agradable sender i tot el cansament físic i mental s’esvaeix gradualment quan a la Barraca de Prat Carrera trobem una bona pista que sobrevola la vall d’Angostrina i desapareix del tot quan gaudim de nou, en els darrers quilòmetres fins al punt de sortida, del fenomenal paisatge que ens ha acompanyat durant tota la jornada.
Juny de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen de l’Arrel.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.france-voyage.com/francia-guia-turismo/targassonne-commune-26338.htm
Una proposta de magnífics paisatges que des de Targassonne ens puja al Plateau de la Calme, un oasi de pau des d?on contemplar la gran depressió ceretana i els relleus compresos entre el Canigó i la Serra del Cadí que la tanquen pel sud i, alhora, ens regala també una excepcional i generosa panoràmica del massís del Carlit. Una ruta que excel·leix en paisatge amb un ?petit inconvenient? quan el riu Angostrina s?esmuny per un estret rocallós d?un... Bany de paisatge d’alta muntanya
Una proposta de magnífics paisatges que des de Targassonne ens puja al Plateau de la Calme, un oasi de pau des d’on contemplar la gran depressió ceretana i els relleus compresos entre el Canigó i la Serra del Cadí que la tanquen pel sud i, alhora, ens regala també una excepcional i generosa panoràmica del massís del Carlit. Una ruta que excel·leix en paisatge amb un “petit inconvenient” quan el riu Angostrina s’esmuny per un estret rocallós d’uns tres quilòmetres que cal fer a peu. Sigui com sigui, Pirineu en estat pur i un bàlsam pel cos i l’ànima.
A Targassona remuntem per carrers costeruts fins a la part alta del nucli, punt d’on surt una pista cimentada que ens puja a l’altiplà de la Calma. Un trajecte de meravelloses panoràmiques que a mesura que guanyem alçada s’eixamplen i creen la sensació d’estar voleiant per sobre la gran plana ceretana. Una postal panoràmica no virtual que va des del Canigó a la Serra del Cadí, tant extensa que no pots albirar-la només amb un cop d’ull. Aquest reguitzell de sensacions positives contemplant el paisatge té un suplement durant la pujada: l’aigua fresca que raja abundosa de la font de l’Arrel, just al costat del dolmen del mateix nom.
Deixem la pista asfaltada per una de poc fresada a la dreta, més aviat són corriols on cal esforçar-se per avançar, que puja als prats que s’estenen al nord del Pic dels Moros. A dalt la sorpresa es majúscula ja que d’una sola ullada gaudim dels principals cims del Massís del Carlit: puigs del Coll Roig, pic del Carlit i Puig Peric. Travessar la gran esplanada verda de l’altiplà de la Calme és un plaer sensorial d’alt voltatge, tant per la generosa vista del massís com per la plaent sensació d’eufòria que ens envaeix mentre naveguem entre prats i boscos de pi negre, embellit amb excel·lents panoràmiques, que ens porta primer fins al refugi de la Calma i seguint corriols fins a la Mollera dels Clots, als peus del Roc de la Calma, on hi ha diversos remuntadors de l’estació d'esquí de Font-Romeu, una de les més antigues dels Pirineus.
Seguim pujant fins a una de les cabines dels remuntadors ubicat a la carena oriental del Roc de la Calme, punt on ens deixem caure cap al nord per una camí que segueix la pista de descens. Ens desviem a l’esquerra sense baixar al fons de la vall, fins que trobem un sender que s’endinsa al bosc, hi ha pocs trams ciclables, que ens connecta amb una pista, no excessivament bona i amb alguns trams costeruts, que ens porta a l’idíl·lic Estany de la Pradella i, per extensió, a la presa del Llac de les Bulloses. A tall informatiu l’estany de la Bollosa era un seguit d'aiguamolls i basses que s'estenia des del peu del Puig Peric, on neix el riu (a través del Rec de Puig Peric), fins més al sud de la latitud del Carlit. S'aprofità una presa construïda entre el 1903 i el 1910 per a proveir electricitat el Tren Groc i per a regular el cabal de la Têt.
Des de la presa desfem un tram de camí fins trobar el sender d’Angostrina, un sender especialment atractiu mentre travessa els prats que s’estenen al sud de l’Estany de Pradella, però impossible de ciclar quan s’endinsa al congost que el riu Angostrina ha obert a força d’insistir-hi per desembussar a la plana de la Cerdanya. A més el camí esta amanit amb blocs granítics que encara dificulten més la progressió fins i tot a peu i amb la bici al costat. És el que hi ha.
Afortunadament, quan arribem a Pla de Miró, uns tres quilòmetres més tard, tornem a pedalar per un agradable sender i tot el cansament físic i mental s’esvaeix gradualment quan a la Barraca de Prat Carrera trobem una bona pista que sobrevola la vall d’Angostrina i desapareix del tot quan gaudim de nou, en els darrers quilòmetres fins al punt de sortida, del fenomenal paisatge que ens ha acompanyat durant tota la jornada.
Juny de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen de l’Arrel.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.france-voyage.com/francia-guia-turismo/targassonne-commune-26338.htm