Maresme MAR 005_Calella
Parc del Montnegre i el Corredor. El Montnegre. Serra de l’Avetar. Serra del Llop
Calella — Coll de l’Era de Mora — Coll dels Tres Termes — Can Benet Vives — Hortasavinyà — Collet del Vent — Coll de Porc — Collet de Faraó — Calella — Santa Susanna — Pineda de Mar
Mapes Comarcals de Catalunya. Maresme. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:980 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Hortsavinyà, al cor del Massís del Montnegre.
Recorregut per les muntanyes al nord de Calella i Pineda de Mar pertanyents al Montnegre. Un paisatge de boscos frondosos on predominen els alzinars que recorrem per bones pistes de sauló i que ens permet enllaçar el litoral amb Hortasavinyà, un bell llogaret al cor del massís.
Deixem la vila de Calella per la pista que ocupa el camí natural del Torrent del Raig. Just passem per sota l?autopista ens desviem a l?esque... Hortsavinyà, al cor del Massís del Montnegre.
Recorregut per les muntanyes al nord de Calella i Pineda de Mar pertanyents al Montnegre. Un paisatge de boscos frondosos on predominen els alzinars que recorrem per bones pistes de sauló i que ens permet enllaçar el litoral amb Hortasavinyà, un bell llogaret al cor del massís.
Deixem la vila de Calella per la pista que ocupa el camí natural del Torrent del Raig. Just passem per sota l’autopista ens desviem a l’esquerra per una forta pujada que ens deixa en una bona pista de sauló que recorre la carena que separa les valls que aboquen les seves aigües a les poblacions de Sant Pol i Calella.
La pista amb alguns trams costeruts ens puja al Turó de Golinons, bon mirador cap a migdia i des d’on divisem perfectament el nucli de Calella. Passat Coll de l’Era de Mora trobem la carretera d’Hortasavinyà, l’asfalt acaba aproximadament al cap d’un quilòmetre, que seguim fins al Collet de Sant Andreu, on ens desviem momentàniament per visitar l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda. Recuperem el camí i seguim fins al Coll dels Tres Termes, punt d’encontre de Tordera, Pineda i Calella, deixant la pista o carretera d’Hortasavinyà (si es vol escurçar la ruta es pot fer seguint aquest camí)
Acabem de pujar fins un coll entre els turons d’en Cona i la Grimola, ubicat a la carena divisòria dels relleus prelitorals que separen la costa de l’interior. Continuem per un bonic sender que puja al turó de la Grimola i que ens permet enllaçar amb l’ample collada on hi ha la finca de Can Benet Vives, punt on és fàcil coincidir amb altres ciclistes; en el trajecte que separa aquests dos colls podem gaudir, esporàdicament, d’una panoràmica extensa que abasta des del Montseny al Canigó passant pel cims del Pirineu del Gironès, emfatitzats per la capa de neu que els cobreix.
Des de la collada de Can Benet Vives podem albirar Santa Maria del Montnegre d’entre l’espessa boscúria. Continuem per una bona pista que ens porta a Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, l'església parroquial del llogaret d'Hortsavinyà. La capella original, romànica, va ser modificada i ampliada al llarg del temps. L'edifici fou reformat àmpliament l'any 1772, tot i que el campanar degué ser iniciat al segle XVI. La primera església, de la que no hi ha quasi restes avui dia, fou possiblement aixecada entre els segles IX o X i sota l'advocació de santa Eulàlia. L'advocació de sant Llop, patró dels aquitans, i bisbe d'Orleans, s'explica per la repoblació duta a terme per l'Emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, que estaven en poder dels sarraïns.
Pugem tot seguit al Collet de Tres Vents i anem fins al punt d’inflexió de la ruta, just on hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola, un petit oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca.
Iniciem el llarg descens que ens portarà a Santa Susanna. Un bonic trajecte entre alzinars que ens porta primer fins a Coll de Porc, més tard per un bonic sender fins a Coll de Faraó que ens regala amb vistes escadusseres del paisatge de la desembocadura de la Tordera i, des d’aquest coll enllaçant pistes ens deixem caure per la vall fins el nucli de Santa Susanna des d’on marxem per un voral de la carretera fins a Pineda i des d’aquí, seguint la costa, fins al punt de sortida.
Cal destacar arribant a Santa Susanna la Paret d’en Ratés, antiga canalització d'aigua de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur. Va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu de l’Arboceda. Forn de Calç de can Pica. Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà. Ermita de la Mare de Déu de l’Erola. La Paret d’en Ratés. Santa Maria de Pineda
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.calellabarcelona.com/
Recorregut per les muntanyes al nord de Calella i Pineda de Mar pertanyents al Montnegre. Un paisatge de boscos frondosos on predominen els alzinars que recorrem per bones pistes de sauló i que ens permet enllaçar el litoral amb Hortasavinyà, un bell llogaret al cor del massís.
Deixem la vila de Calella per la pista que ocupa el camí natural del Torrent del Raig. Just passem per sota l?autopista ens desviem a l?esque... Hortsavinyà, al cor del Massís del Montnegre.
Recorregut per les muntanyes al nord de Calella i Pineda de Mar pertanyents al Montnegre. Un paisatge de boscos frondosos on predominen els alzinars que recorrem per bones pistes de sauló i que ens permet enllaçar el litoral amb Hortasavinyà, un bell llogaret al cor del massís.
Deixem la vila de Calella per la pista que ocupa el camí natural del Torrent del Raig. Just passem per sota l’autopista ens desviem a l’esquerra per una forta pujada que ens deixa en una bona pista de sauló que recorre la carena que separa les valls que aboquen les seves aigües a les poblacions de Sant Pol i Calella.
La pista amb alguns trams costeruts ens puja al Turó de Golinons, bon mirador cap a migdia i des d’on divisem perfectament el nucli de Calella. Passat Coll de l’Era de Mora trobem la carretera d’Hortasavinyà, l’asfalt acaba aproximadament al cap d’un quilòmetre, que seguim fins al Collet de Sant Andreu, on ens desviem momentàniament per visitar l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda. Recuperem el camí i seguim fins al Coll dels Tres Termes, punt d’encontre de Tordera, Pineda i Calella, deixant la pista o carretera d’Hortasavinyà (si es vol escurçar la ruta es pot fer seguint aquest camí)
Acabem de pujar fins un coll entre els turons d’en Cona i la Grimola, ubicat a la carena divisòria dels relleus prelitorals que separen la costa de l’interior. Continuem per un bonic sender que puja al turó de la Grimola i que ens permet enllaçar amb l’ample collada on hi ha la finca de Can Benet Vives, punt on és fàcil coincidir amb altres ciclistes; en el trajecte que separa aquests dos colls podem gaudir, esporàdicament, d’una panoràmica extensa que abasta des del Montseny al Canigó passant pel cims del Pirineu del Gironès, emfatitzats per la capa de neu que els cobreix.
Des de la collada de Can Benet Vives podem albirar Santa Maria del Montnegre d’entre l’espessa boscúria. Continuem per una bona pista que ens porta a Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, l'església parroquial del llogaret d'Hortsavinyà. La capella original, romànica, va ser modificada i ampliada al llarg del temps. L'edifici fou reformat àmpliament l'any 1772, tot i que el campanar degué ser iniciat al segle XVI. La primera església, de la que no hi ha quasi restes avui dia, fou possiblement aixecada entre els segles IX o X i sota l'advocació de santa Eulàlia. L'advocació de sant Llop, patró dels aquitans, i bisbe d'Orleans, s'explica per la repoblació duta a terme per l'Emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, que estaven en poder dels sarraïns.
Pugem tot seguit al Collet de Tres Vents i anem fins al punt d’inflexió de la ruta, just on hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola, un petit oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca.
Iniciem el llarg descens que ens portarà a Santa Susanna. Un bonic trajecte entre alzinars que ens porta primer fins a Coll de Porc, més tard per un bonic sender fins a Coll de Faraó que ens regala amb vistes escadusseres del paisatge de la desembocadura de la Tordera i, des d’aquest coll enllaçant pistes ens deixem caure per la vall fins el nucli de Santa Susanna des d’on marxem per un voral de la carretera fins a Pineda i des d’aquí, seguint la costa, fins al punt de sortida.
Cal destacar arribant a Santa Susanna la Paret d’en Ratés, antiga canalització d'aigua de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur. Va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu de l’Arboceda. Forn de Calç de can Pica. Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà. Ermita de la Mare de Déu de l’Erola. La Paret d’en Ratés. Santa Maria de Pineda
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.calellabarcelona.com/