Pallars Jussà PAJ 032_Tremp
Serra de Gurp
Tremp — Talarn — Santa Engràcia — Gurp — Sant Adrià — Eroles — Claret — Tremp
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1510 m
Temps:6 h 0 min
Dificultat:difícil
La Baronia d?Eroles
La espectacular ubicació de Santa Engracia damunt una cresta rocosa, el recuperat camí vell de Gurp a Sapeira, un sender que és una delícia en bicicleta, i el poble d?Eroles, origen de l?antiga baronia del mateix nom, bastit damunt un turó que sembla esmicolar-se per l?acció de l?aigua son tres punts claus de la Conca de Tremp que la ruta ens descobreix.
Sortim de Tremp pel Camí de Santa Engràcia per una pista que navega per la plana sembrada ... La Baronia d’Eroles
La espectacular ubicació de Santa Engracia damunt una cresta rocosa, el recuperat camí vell de Gurp a Sapeira, un sender que és una delícia en bicicleta, i el poble d’Eroles, origen de l’antiga baronia del mateix nom, bastit damunt un turó que sembla esmicolar-se per l’acció de l’aigua son tres punts claus de la Conca de Tremp que la ruta ens descobreix.
Sortim de Tremp pel Camí de Santa Engràcia per una pista que navega per la plana sembrada de camps que comencen a mostrar els primers brots verds que esdeveniran esplendoroses a la primavera. El deixem per enfilar de dret cap el nucli de Talarn, ubicat en l’extrem d’uns dels contraforts de la Serra de Gurp, literalment penjat sobre un tallat que s’aixeca sobre el curs de la Noguera Ribagorçana.
La vila de Talarn és l'antiga capital de la comarca del Pallars Jussà, condició que perdé a favor de Tremp a l'edat mitjana tardana. De la vila en destaquen el clos murat amb les torres i portals, Sant Martí de Talarn, La casa del Baró d'Eroles i algunes cases senyorials més, la font de Caps.
Prenem el camí de les Esqueretes que ens baixa al fons de la vall i ens permet connectar amb la carretera rural, pràcticament sense transit, que duu al poble de Santa Engràcia. Durant el trajecte, mentre guanyem alçada podem comprovar la bona ubicació de Talarn dalt de la cinglera que domina la vall de la Noguera Pallaresa i, des de més amunt, es domina la Conca de Tremp tancada al sud per les serres del Montsec, llevat del congost de Terradets per on s’esmuny el riu.
Quan guanyem la carena el paisatge es torna encara més espectacular ja que gaudim d’una bona vista del Cap del Boumort, la serra de Carreu o les abruptes i verticals parets que dibuixen el congost de Collegats. Un paisatge fragmentat depenent des de quina banda de la serra mirem que es completa com un puzle acabat dalt del turo on hi ha l’ermita del poble de Santa Engràcia. La ubicació del poble és espectacular: a més de 1.000 metres d'altitud, dalt de tot d'un espadat que aïlla el poble pels costats de ponent i nord-oriental. Al cim, al lloc conegut com les “Petjades del Diable” (unes marques a la mateixa roca) hi ha les restes d'una antiga torre i en un extrem del penya-segat, desafiant el buit, s’ubica l’Església de Santa Engràcia, al lloc on hi havia hagut també la capella de Sant Sebastià, de la qual en queden restes. Les vistes del territori des del cim son senzillament espectaculars i es fa difícil contenir l’eufòria davant la majestuositat del paisatge que ens embolcalla.
Continuem per la pista que marxa cap a la font fins trobar una pista que s’enfila cap a la Serra de Gurp. Anem a buscar el camí vell de Gurp a Sapeira, un antic camí que estava perdut i que recentment han recuperat i batejat com a Camí Moretó, prenent el nom de la Roca Moretó, punt on se separa del camí vell de Santa Engràcia a Castellàs. De fet el camí puja des del poble però el pendent no la fa practicable en bicicleta i mentre guanyem alçada travessa la pista per on evolucionem. Quan el tornem a trobar, ara més planer, l’ataquem sense dubtar-hi.
El camí és una autèntica delícia, només te alguns trams més tècnics quan ataca els passos més encinglerats, però la resta és assequible i es gaudeix d’un paisatge incommensurable, un autèntic plaer visual, sobre tot dels relleus més abruptes que es despengen de la carena de la serra de Gurp. Un trajecte on el paisatge, bressola ment, cor i ànima.
La tossuderia humana creant camins allà on sembla impossible passar ens permet arribar sense gaires problemes al poble de Gurp on continuem per la carretera d’arribada al nucli. La deixem i naveguem en direcció oest per la part alta d’un pla inclinat envoltats de vinyes de la casa Torres que ja fa anys que va estenent els seus tentacles pel territori recuperant antics camps erms. Fins i tot han restaurat les antigues Bordes de Sant Miquel. Arribem a Sant Adrià de Tendrui, nucli que pertanyia a la baronia d'Eroles, fins a l'extinció dels senyorius. Una curiositat: aquí nasqueren les germanes Asunció i Florentina Durán i Moné, passatgeres de segona classe del transatlàntic britànic RMS Titanic que varen sobreviure al naufragi.
La connexió de Sant Adrià i Eroles te un tram complicat a la part alta del Barranc de Sant Adrià que cal fer a peu per travessar-lo tant per baixar-hi com per eixir-ne. Afortunadament el tram és curt i aviat pedalem de pla per un sender ample que desemboca en un camp que cal travessar per trobar la pista que hi arriba. Connectant camins diversos arribem al nucli d’Eroles. L'origen del poble fou el castell d'Eroles, situat a l'extrem sud-est del poble actual. Aquest castell és on nasqué la baronia d'Eroles. A partir del castell i del camí que hi menava s'anà organitzant el poble, que consta bàsicament d'un sol carrer allargassat i una plaça.
El territori d'Eroles fou creat com un alou donat en testament per la vescomtessa Sança a l'arxilevita Traver, en nom de la canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Així, havia de ser una possessió de l'església, però els comtes de Pallars hi mantingueren sempre privilegis, de manera que el 1149 hi consignà com a castlà, o carlà, d'Eroles i Montllobar Roger d'Eroles, iniciador de la nissaga dels Eroles i de la baronia, una de les històriques del Pallars Jussà. Una data a saber: a Eroles hi havia un magnífic molí d'oli (trull), amb embigat de fusta, idèntic al de Puigverd. Tot i ser un poble amb molta història en l’actualitat tot el seu territori està molt despoblat i fins i tot hi ha cases i l’església en molt mal estat o directament en runes.
Des de l’altra banda del barranc on s’assenta Eroles, per on continuem la ruta, la imatge de les cases assentades arran d’una cinglera molt erosionada provoca certa basarda. De fet el terreny per on tornem està fortament erosionat, gairebé desèrtic de vegetació. A l’inici naveguem per sobre el marge esquerra del Barranc de Ricós, baixem al fons del mateix i remuntem novament a l’altra banda i continuem per un bonic sender seguint el marge dret fins la capella de Santa Helena, lloc privilegiat des d’on es domina Tremp. Per arribar enllacem amb un nou sender que ens baixa de nou al barranc des d’on anem fins al punt de sortida.
Novembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Torre i ermita de Santa Engràcia. Santa Maria d'Eroles. Castell d’Eroles. Sant Adrià de Tendrui.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.pallarsjussa.net
La espectacular ubicació de Santa Engracia damunt una cresta rocosa, el recuperat camí vell de Gurp a Sapeira, un sender que és una delícia en bicicleta, i el poble d?Eroles, origen de l?antiga baronia del mateix nom, bastit damunt un turó que sembla esmicolar-se per l?acció de l?aigua son tres punts claus de la Conca de Tremp que la ruta ens descobreix.
Sortim de Tremp pel Camí de Santa Engràcia per una pista que navega per la plana sembrada ... La Baronia d’Eroles
La espectacular ubicació de Santa Engracia damunt una cresta rocosa, el recuperat camí vell de Gurp a Sapeira, un sender que és una delícia en bicicleta, i el poble d’Eroles, origen de l’antiga baronia del mateix nom, bastit damunt un turó que sembla esmicolar-se per l’acció de l’aigua son tres punts claus de la Conca de Tremp que la ruta ens descobreix.
Sortim de Tremp pel Camí de Santa Engràcia per una pista que navega per la plana sembrada de camps que comencen a mostrar els primers brots verds que esdeveniran esplendoroses a la primavera. El deixem per enfilar de dret cap el nucli de Talarn, ubicat en l’extrem d’uns dels contraforts de la Serra de Gurp, literalment penjat sobre un tallat que s’aixeca sobre el curs de la Noguera Ribagorçana.
La vila de Talarn és l'antiga capital de la comarca del Pallars Jussà, condició que perdé a favor de Tremp a l'edat mitjana tardana. De la vila en destaquen el clos murat amb les torres i portals, Sant Martí de Talarn, La casa del Baró d'Eroles i algunes cases senyorials més, la font de Caps.
Prenem el camí de les Esqueretes que ens baixa al fons de la vall i ens permet connectar amb la carretera rural, pràcticament sense transit, que duu al poble de Santa Engràcia. Durant el trajecte, mentre guanyem alçada podem comprovar la bona ubicació de Talarn dalt de la cinglera que domina la vall de la Noguera Pallaresa i, des de més amunt, es domina la Conca de Tremp tancada al sud per les serres del Montsec, llevat del congost de Terradets per on s’esmuny el riu.
Quan guanyem la carena el paisatge es torna encara més espectacular ja que gaudim d’una bona vista del Cap del Boumort, la serra de Carreu o les abruptes i verticals parets que dibuixen el congost de Collegats. Un paisatge fragmentat depenent des de quina banda de la serra mirem que es completa com un puzle acabat dalt del turo on hi ha l’ermita del poble de Santa Engràcia. La ubicació del poble és espectacular: a més de 1.000 metres d'altitud, dalt de tot d'un espadat que aïlla el poble pels costats de ponent i nord-oriental. Al cim, al lloc conegut com les “Petjades del Diable” (unes marques a la mateixa roca) hi ha les restes d'una antiga torre i en un extrem del penya-segat, desafiant el buit, s’ubica l’Església de Santa Engràcia, al lloc on hi havia hagut també la capella de Sant Sebastià, de la qual en queden restes. Les vistes del territori des del cim son senzillament espectaculars i es fa difícil contenir l’eufòria davant la majestuositat del paisatge que ens embolcalla.
Continuem per la pista que marxa cap a la font fins trobar una pista que s’enfila cap a la Serra de Gurp. Anem a buscar el camí vell de Gurp a Sapeira, un antic camí que estava perdut i que recentment han recuperat i batejat com a Camí Moretó, prenent el nom de la Roca Moretó, punt on se separa del camí vell de Santa Engràcia a Castellàs. De fet el camí puja des del poble però el pendent no la fa practicable en bicicleta i mentre guanyem alçada travessa la pista per on evolucionem. Quan el tornem a trobar, ara més planer, l’ataquem sense dubtar-hi.
El camí és una autèntica delícia, només te alguns trams més tècnics quan ataca els passos més encinglerats, però la resta és assequible i es gaudeix d’un paisatge incommensurable, un autèntic plaer visual, sobre tot dels relleus més abruptes que es despengen de la carena de la serra de Gurp. Un trajecte on el paisatge, bressola ment, cor i ànima.
La tossuderia humana creant camins allà on sembla impossible passar ens permet arribar sense gaires problemes al poble de Gurp on continuem per la carretera d’arribada al nucli. La deixem i naveguem en direcció oest per la part alta d’un pla inclinat envoltats de vinyes de la casa Torres que ja fa anys que va estenent els seus tentacles pel territori recuperant antics camps erms. Fins i tot han restaurat les antigues Bordes de Sant Miquel. Arribem a Sant Adrià de Tendrui, nucli que pertanyia a la baronia d'Eroles, fins a l'extinció dels senyorius. Una curiositat: aquí nasqueren les germanes Asunció i Florentina Durán i Moné, passatgeres de segona classe del transatlàntic britànic RMS Titanic que varen sobreviure al naufragi.
La connexió de Sant Adrià i Eroles te un tram complicat a la part alta del Barranc de Sant Adrià que cal fer a peu per travessar-lo tant per baixar-hi com per eixir-ne. Afortunadament el tram és curt i aviat pedalem de pla per un sender ample que desemboca en un camp que cal travessar per trobar la pista que hi arriba. Connectant camins diversos arribem al nucli d’Eroles. L'origen del poble fou el castell d'Eroles, situat a l'extrem sud-est del poble actual. Aquest castell és on nasqué la baronia d'Eroles. A partir del castell i del camí que hi menava s'anà organitzant el poble, que consta bàsicament d'un sol carrer allargassat i una plaça.
El territori d'Eroles fou creat com un alou donat en testament per la vescomtessa Sança a l'arxilevita Traver, en nom de la canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Així, havia de ser una possessió de l'església, però els comtes de Pallars hi mantingueren sempre privilegis, de manera que el 1149 hi consignà com a castlà, o carlà, d'Eroles i Montllobar Roger d'Eroles, iniciador de la nissaga dels Eroles i de la baronia, una de les històriques del Pallars Jussà. Una data a saber: a Eroles hi havia un magnífic molí d'oli (trull), amb embigat de fusta, idèntic al de Puigverd. Tot i ser un poble amb molta història en l’actualitat tot el seu territori està molt despoblat i fins i tot hi ha cases i l’església en molt mal estat o directament en runes.
Des de l’altra banda del barranc on s’assenta Eroles, per on continuem la ruta, la imatge de les cases assentades arran d’una cinglera molt erosionada provoca certa basarda. De fet el terreny per on tornem està fortament erosionat, gairebé desèrtic de vegetació. A l’inici naveguem per sobre el marge esquerra del Barranc de Ricós, baixem al fons del mateix i remuntem novament a l’altra banda i continuem per un bonic sender seguint el marge dret fins la capella de Santa Helena, lloc privilegiat des d’on es domina Tremp. Per arribar enllacem amb un nou sender que ens baixa de nou al barranc des d’on anem fins al punt de sortida.
Novembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Torre i ermita de Santa Engràcia. Santa Maria d'Eroles. Castell d’Eroles. Sant Adrià de Tendrui.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.pallarsjussa.net