Pallars Jussà PAJ 038_Tremp
Serrat de Guamis. Serra dels Obacs. Mont de Conques. Estanys de Basturs. Serra de Coll. Serra dels N
Tremp — Vilamitjana — Sant Serni — Els Obacs de Llimiana — Conques — Basturs — Orcau — Coll d’Orcau — Pas Estret de Montesquiu — Tremp
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:50 km
Desnivell:1410 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Els Titanosaures d?Orcau
Una ruta que assoleix miradors naturals de vistes generoses i excepcionals del Pallars amb al·licients extres d?interpretació quan llegim amb la mirada del coneixement l?edat mitjana del castell i la vila d?Orcau, l?origen càrstic dels Estanys de Basturs o les icnites dels Titanosaures del Cretaci, elements que trobarem durant aquest imprescindible trajecte.
Iniciem la ruta per sota el pont de la Noguera Pallaresa de la carretera d?Isona... Els Titanosaures d’Orcau
Una ruta que assoleix miradors naturals de vistes generoses i excepcionals del Pallars amb al·licients extres d’interpretació quan llegim amb la mirada del coneixement l’edat mitjana del castell i la vila d’Orcau, l’origen càrstic dels Estanys de Basturs o les icnites dels Titanosaures del Cretaci, elements que trobarem durant aquest imprescindible trajecte.
Iniciem la ruta per sota el pont de la Noguera Pallaresa de la carretera d’Isona. Marxem pel marge dret entre horts i per damunt una barrera protectora que evita que el riu surti de mare. El travessem per un pont penjat conegut com la Passarel·la. Naveguem per la fèrtil terra de cultius d’Els Plans. Davant nostre tenim una imatge exquisida de primera hora del mati amb els verd lluents del incipients cereals i, al Fons, la barrera natural del massís del Montsec esberlada per la laboriosa insistència del riu en la formació del Congost de Terradets.
Més enllà del nucli de Gavet de la Conca travessem el cabalós canal homònim i, tot seguit, iniciem una dura pujada per pista no gaire còmode que ens deixa a la carretera que duu a Sant Serni, un poble que fou un nucli clos. Tot i que no en conserva l'estructura sencera, presenta prou elements per a identificar-lo com a tal, com carrers llargs sense travessies, cases formant la murada, restes de torres i portals, etcètera.
Al poble continuem pujant per les costerudes vessants de la Serra de Guamis. Un trajecte exigent que ens portarà a tocar d’un excel·lent mirador prop del poble d’Aransis, ubicat just a la vora dels petits espadats de la Serra dels Obacs. Un lloc per recuperar forces i gaudir de la gran panoràmica de la depressió de la Conca de Tremp i la Conca Dellà tancades per totes bandes per relleus poderosos: Montsecs, serra de Gurp, Boumort... i també identificareu a ponent la silueta del Turbó i, cap al nord, la silueta del Montsent del Pallars i els cims pirinencs del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Realment una fantàstic i vigorós estupefaent paisatgístic per afrontar la segona part de la ruta i l’objectiu d’aquesta, el poble Orcau, a l’altra banda de la depressió, fàcilment identificable per estar a recer del seu castell.
Perdem alçada per un antic camí, especialment bonic, que ens permet superar les inclinades vessants nord de la serra, navegar entre els camps que s’hi arreceren als seus peus i arribar al nucli de masos dispersos dels Obacs de Llimiana —hi ha una petita ermita amb un obùs de la guerra civil per campana, punt on iniciem una fantàstica i rabent baixada que ens portarà al poble de Conques, a l’altra banda del riu del mateix nom i recer de les restes del que fou el seu castell.
No marxem de Conques sense fer un cop d’ull a la seva església i deixem el poble per un dels seus antics carrerons. Fem un curt tram de carretera i poc abans del cementiri una pista difusa a l’inici ens puja al Mont de Conques, una formació geològica única a Europa: és un conjunt de masses rocoses de tova que formen una plataforma elevada lleugerament ovalada en forma de mesa, amb la part de dalt plana. Travessem aquest petit “altiplà” i baixem de cop cap els Estanys de Basturs; les vistes de les moles pètries de la Muntanya de Sant Corneli, Serra de Carreus i Serra de Carramina, aquestes dues separades per conegut congost del Forat de l’Agulla, son colpidores, Pre-Pirineu en estat pur.
No us perdeu tampoc l’Espai d'Interès Natural dels Estanys de Basturs, una de les les quatre zones humides d'origen càrstic més notables de Catalunya. Un cop al poble de Basturs, més enllà del riu, ens trobem amb rampes fortes que ens permeten assolir els plans inclinats, tots conreats, que s’estenen als peus de la Muntanya de Sant Corneli. Un camí d’accés als mateix que va perfilant la vora del barranc que hem deixat enrere ens acosta a la vila d’Orcau.
Arribem a Orcau per un sender, antic camí de ferradura de Basturs molt utilitzat pels traginers, que passa pel Jaciment Paleontològic d’Orcau, on s’han identificat tres rastres, des dels quals corresponent a les petjades de dos Titanosaures que ens traslladen a l’era del Cretaci quan aquest territori era una gran zona deltaica on hi vivien, entre d’altres, els darrers gegants d’Europa.
La vila d’Orcau d’ubicació privilegiada sobre la conca i un oasi de calma i silenci on el temps sembla aturat. Els seus carrers esglaonats en el vessant que corona l’antic castell, seu de la baronia d’Orcau ens traslladen sense gaire imaginació a l’edat mitjana. A l’altra banda del torrent del Carant, davant mateix del poble hi havia el veïnat de les Eres de Sant Joan, actualment despoblat i les cases en ruïnes excepte la seva bonica ermita romànica.
Seguim de pujada fins a Coll d’Orcau. Rapida baixada fins al Pas Estret de Montesquiu, nom que pren del despoblat que veiem als nostres peus. Aquesta ample i despullada collada és un mirador de primer ordre des d’on gaudir dels relleus del Pirineu al sud del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Continuem per la pista que porta al Roc dels Neret fàcilment recognoscible per l’antena de telecomunicacions que el corona. No hi acabem d’arribar ja que a sota la cinglera ens desviem per una pista força pedregosa que ens deixa als afores de Suterranya. Enllaçant pistes i alguns corriols arribem al final d’una ruta que fàcilment podríem categoritzar de imprescindible.
Març de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Vilamitjana. Santa Maria de Vilamitjana. Sant Serni. Sant Urbà dels Obacs de Llimiana. Castell i Sant Miquel de Conques. Estanys de Basturs. Sant Julià de Basturs. Jaciment Paleontològic d’Orcau. L’Abadia d’Orcau. Sant Joan d’Orcau. Castell d’Orcau
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.ajuntamentdetremp.cat/el-municipi/visitans
https://www.pallarsjussa.net/
Una ruta que assoleix miradors naturals de vistes generoses i excepcionals del Pallars amb al·licients extres d?interpretació quan llegim amb la mirada del coneixement l?edat mitjana del castell i la vila d?Orcau, l?origen càrstic dels Estanys de Basturs o les icnites dels Titanosaures del Cretaci, elements que trobarem durant aquest imprescindible trajecte.
Iniciem la ruta per sota el pont de la Noguera Pallaresa de la carretera d?Isona... Els Titanosaures d’Orcau
Una ruta que assoleix miradors naturals de vistes generoses i excepcionals del Pallars amb al·licients extres d’interpretació quan llegim amb la mirada del coneixement l’edat mitjana del castell i la vila d’Orcau, l’origen càrstic dels Estanys de Basturs o les icnites dels Titanosaures del Cretaci, elements que trobarem durant aquest imprescindible trajecte.
Iniciem la ruta per sota el pont de la Noguera Pallaresa de la carretera d’Isona. Marxem pel marge dret entre horts i per damunt una barrera protectora que evita que el riu surti de mare. El travessem per un pont penjat conegut com la Passarel·la. Naveguem per la fèrtil terra de cultius d’Els Plans. Davant nostre tenim una imatge exquisida de primera hora del mati amb els verd lluents del incipients cereals i, al Fons, la barrera natural del massís del Montsec esberlada per la laboriosa insistència del riu en la formació del Congost de Terradets.
Més enllà del nucli de Gavet de la Conca travessem el cabalós canal homònim i, tot seguit, iniciem una dura pujada per pista no gaire còmode que ens deixa a la carretera que duu a Sant Serni, un poble que fou un nucli clos. Tot i que no en conserva l'estructura sencera, presenta prou elements per a identificar-lo com a tal, com carrers llargs sense travessies, cases formant la murada, restes de torres i portals, etcètera.
Al poble continuem pujant per les costerudes vessants de la Serra de Guamis. Un trajecte exigent que ens portarà a tocar d’un excel·lent mirador prop del poble d’Aransis, ubicat just a la vora dels petits espadats de la Serra dels Obacs. Un lloc per recuperar forces i gaudir de la gran panoràmica de la depressió de la Conca de Tremp i la Conca Dellà tancades per totes bandes per relleus poderosos: Montsecs, serra de Gurp, Boumort... i també identificareu a ponent la silueta del Turbó i, cap al nord, la silueta del Montsent del Pallars i els cims pirinencs del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Realment una fantàstic i vigorós estupefaent paisatgístic per afrontar la segona part de la ruta i l’objectiu d’aquesta, el poble Orcau, a l’altra banda de la depressió, fàcilment identificable per estar a recer del seu castell.
Perdem alçada per un antic camí, especialment bonic, que ens permet superar les inclinades vessants nord de la serra, navegar entre els camps que s’hi arreceren als seus peus i arribar al nucli de masos dispersos dels Obacs de Llimiana —hi ha una petita ermita amb un obùs de la guerra civil per campana, punt on iniciem una fantàstica i rabent baixada que ens portarà al poble de Conques, a l’altra banda del riu del mateix nom i recer de les restes del que fou el seu castell.
No marxem de Conques sense fer un cop d’ull a la seva església i deixem el poble per un dels seus antics carrerons. Fem un curt tram de carretera i poc abans del cementiri una pista difusa a l’inici ens puja al Mont de Conques, una formació geològica única a Europa: és un conjunt de masses rocoses de tova que formen una plataforma elevada lleugerament ovalada en forma de mesa, amb la part de dalt plana. Travessem aquest petit “altiplà” i baixem de cop cap els Estanys de Basturs; les vistes de les moles pètries de la Muntanya de Sant Corneli, Serra de Carreus i Serra de Carramina, aquestes dues separades per conegut congost del Forat de l’Agulla, son colpidores, Pre-Pirineu en estat pur.
No us perdeu tampoc l’Espai d'Interès Natural dels Estanys de Basturs, una de les les quatre zones humides d'origen càrstic més notables de Catalunya. Un cop al poble de Basturs, més enllà del riu, ens trobem amb rampes fortes que ens permeten assolir els plans inclinats, tots conreats, que s’estenen als peus de la Muntanya de Sant Corneli. Un camí d’accés als mateix que va perfilant la vora del barranc que hem deixat enrere ens acosta a la vila d’Orcau.
Arribem a Orcau per un sender, antic camí de ferradura de Basturs molt utilitzat pels traginers, que passa pel Jaciment Paleontològic d’Orcau, on s’han identificat tres rastres, des dels quals corresponent a les petjades de dos Titanosaures que ens traslladen a l’era del Cretaci quan aquest territori era una gran zona deltaica on hi vivien, entre d’altres, els darrers gegants d’Europa.
La vila d’Orcau d’ubicació privilegiada sobre la conca i un oasi de calma i silenci on el temps sembla aturat. Els seus carrers esglaonats en el vessant que corona l’antic castell, seu de la baronia d’Orcau ens traslladen sense gaire imaginació a l’edat mitjana. A l’altra banda del torrent del Carant, davant mateix del poble hi havia el veïnat de les Eres de Sant Joan, actualment despoblat i les cases en ruïnes excepte la seva bonica ermita romànica.
Seguim de pujada fins a Coll d’Orcau. Rapida baixada fins al Pas Estret de Montesquiu, nom que pren del despoblat que veiem als nostres peus. Aquesta ample i despullada collada és un mirador de primer ordre des d’on gaudir dels relleus del Pirineu al sud del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Continuem per la pista que porta al Roc dels Neret fàcilment recognoscible per l’antena de telecomunicacions que el corona. No hi acabem d’arribar ja que a sota la cinglera ens desviem per una pista força pedregosa que ens deixa als afores de Suterranya. Enllaçant pistes i alguns corriols arribem al final d’una ruta que fàcilment podríem categoritzar de imprescindible.
Març de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Vilamitjana. Santa Maria de Vilamitjana. Sant Serni. Sant Urbà dels Obacs de Llimiana. Castell i Sant Miquel de Conques. Estanys de Basturs. Sant Julià de Basturs. Jaciment Paleontològic d’Orcau. L’Abadia d’Orcau. Sant Joan d’Orcau. Castell d’Orcau
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.ajuntamentdetremp.cat/el-municipi/visitans
https://www.pallarsjussa.net/