Alt Empordà AEM 035_Queixàs
El Mont. Serra de la Creu. Puig de Cantallops
Queixàs — Vilademires — Coll Sacreu — Segueró — Beuda —Coll de Jou — Palera — Besalú — Dosquers — Queixàs
Mapa digital Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:660 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Monestir del Sant Sepulcre de Palera
Ruta que visita un dels edificis més notables entre els testimonis del romànic al comtat de Besalú que va esdevenir centre de pelegrinatge de primer ordre durant els segles XI i XII.
Des del centre neuràlgic del nucli, l?església de Sant Martí anem per asfalt fins el restaurant Mas Cucut, punt des d?on encarem la ruta. Pedalem per un dels contraforts del Mont que s?estenen cap a la plana empordanesa. De fet, quan la boscúria... Monestir del Sant Sepulcre de Palera
Ruta que visita un dels edificis més notables entre els testimonis del romànic al comtat de Besalú que va esdevenir centre de pelegrinatge de primer ordre durant els segles XI i XII.
Des del centre neuràlgic del nucli, l’església de Sant Martí anem per asfalt fins el restaurant Mas Cucut, punt des d’on encarem la ruta. Pedalem per un dels contraforts del Mont que s’estenen cap a la plana empordanesa. De fet, quan la boscúria dona pas a camps de cultiu, la imatge de la muntanya es fa molt present per la seva proximitat. Passat un dipòsit d’aigua perdem alçada momentàniament per enfilar la carena de la Serra de la Creu. Passem per Sant Mateu de Vilademires i uns metres enllà per la petita ermita de Sant Roc. Quan la pujada es torna més planera ens desviem cap a Coll Sacreu i en una baixada rabent ens plantem al Pla de can Bosc sota mateix de la muntanya del Mont als peus de la qual veiem el nucli de Segueró.
El pas per aquest monumental i històric conjunt arquitectònic de Segueró demana un moment de pausa per conèixer els importants edificis que el formen: l’església de Santa Maria i les cases fortes d’el Castell i el Noguer, entre d’altres. Especial menció es mereix la gran masia del Noguer de Segueró, una de les més importants de la comarca. La genealogia dels Noguer és coneguda des del 1203 i el cognom perdurà fins al segle XIX. L'actual edifici és del segle XVIII, i té la façana amb esgrafiats. Hi ha diverses sales decorades amb pintures i un ric mobiliari, amb caixes de núvia, ceràmica, quadres i altres peces d'interès. La capella, dedicada a sant Teòfil, és neoclàssica, decorada en part per Panyó, i guarda figures de l'escultor Ramon Amadeu. La fama de riquesa i opulència de la masia es reflecteix en els coneguts versos: “si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Segueró i l'Espona de Saderra”.
Continuem per carretera en direcció a Beuda a la falda dels abruptes relleus del Mont sota l’atenta mirada del santuari que corona el cim, un lloc que va encisar a Verdaguer i des del qual, durant una estada d’estiu, va escriure alguns dels poemes de l’obra Canigó.
A la plaça de Beuda trobem la fantàstica església romànica de Sant Feliu amb una valuosa pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleus i arquets cecs i, en direcció a Coll de Can Jou, el castell Nou, no confondre amb el Castellot de les Bruixes. A la collada deixem l’asfalt i continuem per un bosc que ens acull als seus braços i ens deixa a l’objectiu del dia: el monestir del Sant Sepulcre de Palera.
L’església del Sant Sepulcre de Palera és l’únic vestigi en bon estat que es conserva de l’antic monestir benedictí que s’aixecava en aquest indret. És una església romànica del segle XI que s’esmenta en algun document des de l’any 1075. El lloc de Palera, però, seria esmentat pel comte bisbe Miró Bonfill gairebé cent anys abans. Des del principi seria un lloc de culte molt freqüentat, un centre de pelegrinatge, ja que una visita a aquesta església concedia els mateixos privilegis que visitar l’església homònima del Sant Sepulcre de Jerusalem. Palera va esdevenir una alternativa per aquells fidels que no podien emprendre el viatge a Terra Santa. Entrat el segle XII (1107) i fins a mitjans del segle XVI, a l’abadia s’hi establiria una comunitat benedictina que va fer necessària la construcció d’un conjunt de noves dependències annexes a l’església que s’adeqüessin a la nova vida monacal. Actualment, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici regna una austeritat sense cap mena de decoració. Les dependències monàstiques es conserven en molt mal estat i del claustre tant sols ens han quedat un parell de fragments de capitells.
Deixem aquest refugi de pau i tranquil·litat envoltat de boscos per un corriol amb algun tram més tècnic que ens connecta amb una bona pista que enllaçant altres camins, ens porta a Besalú, seu de l’antic comtat del mateix nom. Passejar pel casc antic és una viatge al passat medieval de la vil·la ja que compta amb un conjunt històrico-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d’aquest conjunt: l'antiga església del monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç o la Casa Cornellà, totes tres edificacions romàniques del s XII; també en destaca el call jueu i en especial el Micvé o casa de banys rituals de Besalú que és, juntament amb el de Girona, l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. I, per descomptat, el majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià, un altre dels vestigis del Comtat de Besalú que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
Deixem la vila per l’icònic pont i baixem a la llera del riu Fluvià que travessem més endavant per una antiga passera força deteriorada per les revingudes del riu. A l’altra banda passem a tocar de la històrica fabrica de paper LC Paper que forma part del patrimoni industrial de Besalú, els orígens de la qual es remunten a 1881. Continuem navegant entre camps de cultiu sempre sota l’atenta mirada de la muntanya del Mont fins a l’ermita romànica de Sant Martí de Dosquers. Marxem cap al Pla de Maià des d’on identifiquem Segueró al peu de la muntanya. Deixem la carretera que duu a Maià de Montcalm pel camí que travessa el Pla de Can Cadamont, als peus de Puig de Benet. Quan arribem a can Farigola només ens queda remuntar fins a un petit coll al sud del Puig Magdalena i, desprès de passar per tres vailets seguits, iniciar el descens que ens porta al final de l’etapa.
CENTRES DE INTERÈS
Sant Mateu de Viladamires. Sant Roc de Vilademires. Sant Feliu de Beuda. Sant Sepulcre de Palera. Besalú. Sant Martí de Dosquers.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Cucut. https://mascucut.com/ca/restaurant-mascucut/
CARTOGRAFÍA
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Instituto Cartográfico de Catalunya (ICC).
Notes
Ruta que visita un dels edificis més notables entre els testimonis del romànic al comtat de Besalú que va esdevenir centre de pelegrinatge de primer ordre durant els segles XI i XII.
Des del centre neuràlgic del nucli, l?església de Sant Martí anem per asfalt fins el restaurant Mas Cucut, punt des d?on encarem la ruta. Pedalem per un dels contraforts del Mont que s?estenen cap a la plana empordanesa. De fet, quan la boscúria... Monestir del Sant Sepulcre de Palera
Ruta que visita un dels edificis més notables entre els testimonis del romànic al comtat de Besalú que va esdevenir centre de pelegrinatge de primer ordre durant els segles XI i XII.
Des del centre neuràlgic del nucli, l’església de Sant Martí anem per asfalt fins el restaurant Mas Cucut, punt des d’on encarem la ruta. Pedalem per un dels contraforts del Mont que s’estenen cap a la plana empordanesa. De fet, quan la boscúria dona pas a camps de cultiu, la imatge de la muntanya es fa molt present per la seva proximitat. Passat un dipòsit d’aigua perdem alçada momentàniament per enfilar la carena de la Serra de la Creu. Passem per Sant Mateu de Vilademires i uns metres enllà per la petita ermita de Sant Roc. Quan la pujada es torna més planera ens desviem cap a Coll Sacreu i en una baixada rabent ens plantem al Pla de can Bosc sota mateix de la muntanya del Mont als peus de la qual veiem el nucli de Segueró.
El pas per aquest monumental i històric conjunt arquitectònic de Segueró demana un moment de pausa per conèixer els importants edificis que el formen: l’església de Santa Maria i les cases fortes d’el Castell i el Noguer, entre d’altres. Especial menció es mereix la gran masia del Noguer de Segueró, una de les més importants de la comarca. La genealogia dels Noguer és coneguda des del 1203 i el cognom perdurà fins al segle XIX. L'actual edifici és del segle XVIII, i té la façana amb esgrafiats. Hi ha diverses sales decorades amb pintures i un ric mobiliari, amb caixes de núvia, ceràmica, quadres i altres peces d'interès. La capella, dedicada a sant Teòfil, és neoclàssica, decorada en part per Panyó, i guarda figures de l'escultor Ramon Amadeu. La fama de riquesa i opulència de la masia es reflecteix en els coneguts versos: “si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Segueró i l'Espona de Saderra”.
Continuem per carretera en direcció a Beuda a la falda dels abruptes relleus del Mont sota l’atenta mirada del santuari que corona el cim, un lloc que va encisar a Verdaguer i des del qual, durant una estada d’estiu, va escriure alguns dels poemes de l’obra Canigó.
A la plaça de Beuda trobem la fantàstica església romànica de Sant Feliu amb una valuosa pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleus i arquets cecs i, en direcció a Coll de Can Jou, el castell Nou, no confondre amb el Castellot de les Bruixes. A la collada deixem l’asfalt i continuem per un bosc que ens acull als seus braços i ens deixa a l’objectiu del dia: el monestir del Sant Sepulcre de Palera.
L’església del Sant Sepulcre de Palera és l’únic vestigi en bon estat que es conserva de l’antic monestir benedictí que s’aixecava en aquest indret. És una església romànica del segle XI que s’esmenta en algun document des de l’any 1075. El lloc de Palera, però, seria esmentat pel comte bisbe Miró Bonfill gairebé cent anys abans. Des del principi seria un lloc de culte molt freqüentat, un centre de pelegrinatge, ja que una visita a aquesta església concedia els mateixos privilegis que visitar l’església homònima del Sant Sepulcre de Jerusalem. Palera va esdevenir una alternativa per aquells fidels que no podien emprendre el viatge a Terra Santa. Entrat el segle XII (1107) i fins a mitjans del segle XVI, a l’abadia s’hi establiria una comunitat benedictina que va fer necessària la construcció d’un conjunt de noves dependències annexes a l’església que s’adeqüessin a la nova vida monacal. Actualment, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici regna una austeritat sense cap mena de decoració. Les dependències monàstiques es conserven en molt mal estat i del claustre tant sols ens han quedat un parell de fragments de capitells.
Deixem aquest refugi de pau i tranquil·litat envoltat de boscos per un corriol amb algun tram més tècnic que ens connecta amb una bona pista que enllaçant altres camins, ens porta a Besalú, seu de l’antic comtat del mateix nom. Passejar pel casc antic és una viatge al passat medieval de la vil·la ja que compta amb un conjunt històrico-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d’aquest conjunt: l'antiga església del monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç o la Casa Cornellà, totes tres edificacions romàniques del s XII; també en destaca el call jueu i en especial el Micvé o casa de banys rituals de Besalú que és, juntament amb el de Girona, l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. I, per descomptat, el majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià, un altre dels vestigis del Comtat de Besalú que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
Deixem la vila per l’icònic pont i baixem a la llera del riu Fluvià que travessem més endavant per una antiga passera força deteriorada per les revingudes del riu. A l’altra banda passem a tocar de la històrica fabrica de paper LC Paper que forma part del patrimoni industrial de Besalú, els orígens de la qual es remunten a 1881. Continuem navegant entre camps de cultiu sempre sota l’atenta mirada de la muntanya del Mont fins a l’ermita romànica de Sant Martí de Dosquers. Marxem cap al Pla de Maià des d’on identifiquem Segueró al peu de la muntanya. Deixem la carretera que duu a Maià de Montcalm pel camí que travessa el Pla de Can Cadamont, als peus de Puig de Benet. Quan arribem a can Farigola només ens queda remuntar fins a un petit coll al sud del Puig Magdalena i, desprès de passar per tres vailets seguits, iniciar el descens que ens porta al final de l’etapa.
CENTRES DE INTERÈS
Sant Mateu de Viladamires. Sant Roc de Vilademires. Sant Feliu de Beuda. Sant Sepulcre de Palera. Besalú. Sant Martí de Dosquers.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Cucut. https://mascucut.com/ca/restaurant-mascucut/
CARTOGRAFÍA
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Instituto Cartográfico de Catalunya (ICC).
Notes