Pla de l`Estany PLE 006_Orfes
Serra del Bon Aire. Estany de Banyoles. Pla de Martís. El Fluvià
Orfes — Galliners — Vilavenut —Vilademí —Fontcoberta — Banyoles — Esponellà — Crespià — Espinavessa — Canellas — Orfes
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla de l’Estany. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:54 km
Desnivell:635 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Pedalant pel Terraprim del Pla de l?Estany
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de petis nuclis de caire medieval que recorrem alternant ufanoses boscúries, boscos d?alzinars i pi blanc principalment, i paisatges agrícoles. Tres aspectes geogràfics destaquen de la ruta: l?Estany de Banyoles, el magnífic Pla de Martís i el Fluvià.
Deixem el petit nucli d?Orfes pertanyent a Vilademuls per la carretera ... Pedalant pel Terraprim del Pla de l’Estany
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de petis nuclis de caire medieval que recorrem alternant ufanoses boscúries, boscos d’alzinars i pi blanc principalment, i paisatges agrícoles. Tres aspectes geogràfics destaquen de la ruta: l’Estany de Banyoles, el magnífic Pla de Martís i el Fluvià.
Deixem el petit nucli d’Orfes pertanyent a Vilademuls per la carretera en direcció al cementirir. En un revolt tancat prenem una sender ample, malmès per l’aigua, entapissat de còdols i que sembla que la vegetació vulgui engolir; tot i així és pot anar fent fins trobar una pista que ens millora el ritme i la pedalada i ens porta al nucli de Galliners.
Continuem uns metres per asfalt fins trobar la pista que marxa per sota de can Mercader. Entrem en una ombrívola boscúria, els Boscos de can Vilader, per on remuntem fins trobar una petita carretera. Pedalem per asfalt fins més enllà de Vilavenut, on ens desviem pel bonic camí rural asfaltat que duu a Vilademí. Abans d’arribar-hi ens desviem per una pista que s’endinsa cap a les profunditats regades pel la riera Ribera de la Farga, sempre emboscats, punt des d’on remuntem per arribar a Fontcoberta. Tot aquest primer tram, des d’Orfes a Foncoberta, es caracteritza per una orografia suau, amb tossals ondulats i petites valls, que obliguen a curtes pujades i baixades, típic d’aquesta àrea de transició entre la plana litoral i la muntanya mitjana de l’interior on l’ocupació humana es presenta dispersa i formada per petits pobles i masos aïllats.
El nucli històric de Fontcoberta, un indret que rep aquest nom per la font coberta que hi ha tocar de la casa fortificada de can Pujol i que aplega altres veïnats històrics de caire medieval amb cases dels segles XIII-XIV-XV i fins i tot cases fortificades com la ja esmentada o la de Figueroles. L'edifici més important és l'església romànica de Sant Feliu. El temple fou consagrat el 922, però l'edifici actual és del segle XII, amb un presbiteri reformat el segle XVI.
Des de Fontcoberta una pista que travessa el riu Gamburret ens porta a Figueroles i des d’aquí, encadenant camins diferent, arribem a l’interessant centre històric de Banyoles i d’aquí a l’extrem sud del conegut estany. L'Estany de Banyoles el més gran dels estanys càrstics de Catalunya en què neix aigua de forma natural. També és l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat. Voltem la llacuna per ponent gaudint d’un plaent moment pedalant vora les aigües. Pel camí passem per l'església romànica de Santa Maria de Porqueres, situada vora l'estany.
Enllacem amb la continuïtat de la Via Verda de Girona a Banyoles, la coneguda ruta del Tren Pinxo, que s’estira de Banyoles fins Serinyà, tram que ens acosta al Clot d’Espolla (un estanyol d’inundació temporal), punt on iniciem la travessa del superb Pla de Martís. Un petit altiplà de bellesa extraordinària ja que des de la seva horitzontalitat es gaudeix de les relleus que envolten aquest territori i, fins i tot, més enllà. En definitiva creuar-lo pedalant es un plaer visual, inigualable si es fa a la primavera amb el camps tenyits de verd intens.
Deixem el Pla de Martís i caiem sobtadament cap a la llera del Fluvià. Marxem aigües avall per un camí planer envoltat d’un frondós alzinar que marxa vora el riu i que en aquest tram te diverses rescloses que retenen l’aigua per a usos industrials, com la Resclosa de Martís que trobem en direcció a Esponellà. A l’altra banda del pantà, incrustada a la cinglera hi ha les restes de l’església troglodítica de Sant Miquel de la Roca.
Seguim la ruta fins a Esponellà des d’on marxem per carretera fins a Crespià, petit nucli de marcat caràcter medieval amb la major part de cases de pedra que li confereixen un gran atractiu i on destaca l’església romànica de Santa Eulàlia.
Iniciem el darrer tram de la ruta per camins planers i còmodes que marxen pel marge esquerra del Fluvià passant pel nuclis d’Espinavessa i Canellas abans d’arribar al punt de sortida de la ruta, Orfes; per arribar-hi cal passar el riu a gual que implica mullar-se els peus.
Setembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Julià de Galliners. Sant Sadurní de Vilavenut. Sant Feliu de Fontcoberta. Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Santa Maria de Porqueres. Sant Miquel de la Roca. Sant Cebrià d’Esponella. Santa Eulàlia d’Esponellà
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
Restaurant La Barretina. http://www.labarretinafondadorfes.cat/
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de petis nuclis de caire medieval que recorrem alternant ufanoses boscúries, boscos d?alzinars i pi blanc principalment, i paisatges agrícoles. Tres aspectes geogràfics destaquen de la ruta: l?Estany de Banyoles, el magnífic Pla de Martís i el Fluvià.
Deixem el petit nucli d?Orfes pertanyent a Vilademuls per la carretera ... Pedalant pel Terraprim del Pla de l’Estany
Ruta pel paisatge de transició entre la plana empordanesa i els aspres de la Garrotxa, un territori de petis nuclis de caire medieval que recorrem alternant ufanoses boscúries, boscos d’alzinars i pi blanc principalment, i paisatges agrícoles. Tres aspectes geogràfics destaquen de la ruta: l’Estany de Banyoles, el magnífic Pla de Martís i el Fluvià.
Deixem el petit nucli d’Orfes pertanyent a Vilademuls per la carretera en direcció al cementirir. En un revolt tancat prenem una sender ample, malmès per l’aigua, entapissat de còdols i que sembla que la vegetació vulgui engolir; tot i així és pot anar fent fins trobar una pista que ens millora el ritme i la pedalada i ens porta al nucli de Galliners.
Continuem uns metres per asfalt fins trobar la pista que marxa per sota de can Mercader. Entrem en una ombrívola boscúria, els Boscos de can Vilader, per on remuntem fins trobar una petita carretera. Pedalem per asfalt fins més enllà de Vilavenut, on ens desviem pel bonic camí rural asfaltat que duu a Vilademí. Abans d’arribar-hi ens desviem per una pista que s’endinsa cap a les profunditats regades pel la riera Ribera de la Farga, sempre emboscats, punt des d’on remuntem per arribar a Fontcoberta. Tot aquest primer tram, des d’Orfes a Foncoberta, es caracteritza per una orografia suau, amb tossals ondulats i petites valls, que obliguen a curtes pujades i baixades, típic d’aquesta àrea de transició entre la plana litoral i la muntanya mitjana de l’interior on l’ocupació humana es presenta dispersa i formada per petits pobles i masos aïllats.
El nucli històric de Fontcoberta, un indret que rep aquest nom per la font coberta que hi ha tocar de la casa fortificada de can Pujol i que aplega altres veïnats històrics de caire medieval amb cases dels segles XIII-XIV-XV i fins i tot cases fortificades com la ja esmentada o la de Figueroles. L'edifici més important és l'església romànica de Sant Feliu. El temple fou consagrat el 922, però l'edifici actual és del segle XII, amb un presbiteri reformat el segle XVI.
Des de Fontcoberta una pista que travessa el riu Gamburret ens porta a Figueroles i des d’aquí, encadenant camins diferent, arribem a l’interessant centre històric de Banyoles i d’aquí a l’extrem sud del conegut estany. L'Estany de Banyoles el més gran dels estanys càrstics de Catalunya en què neix aigua de forma natural. També és l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat. Voltem la llacuna per ponent gaudint d’un plaent moment pedalant vora les aigües. Pel camí passem per l'església romànica de Santa Maria de Porqueres, situada vora l'estany.
Enllacem amb la continuïtat de la Via Verda de Girona a Banyoles, la coneguda ruta del Tren Pinxo, que s’estira de Banyoles fins Serinyà, tram que ens acosta al Clot d’Espolla (un estanyol d’inundació temporal), punt on iniciem la travessa del superb Pla de Martís. Un petit altiplà de bellesa extraordinària ja que des de la seva horitzontalitat es gaudeix de les relleus que envolten aquest territori i, fins i tot, més enllà. En definitiva creuar-lo pedalant es un plaer visual, inigualable si es fa a la primavera amb el camps tenyits de verd intens.
Deixem el Pla de Martís i caiem sobtadament cap a la llera del Fluvià. Marxem aigües avall per un camí planer envoltat d’un frondós alzinar que marxa vora el riu i que en aquest tram te diverses rescloses que retenen l’aigua per a usos industrials, com la Resclosa de Martís que trobem en direcció a Esponellà. A l’altra banda del pantà, incrustada a la cinglera hi ha les restes de l’església troglodítica de Sant Miquel de la Roca.
Seguim la ruta fins a Esponellà des d’on marxem per carretera fins a Crespià, petit nucli de marcat caràcter medieval amb la major part de cases de pedra que li confereixen un gran atractiu i on destaca l’església romànica de Santa Eulàlia.
Iniciem el darrer tram de la ruta per camins planers i còmodes que marxen pel marge esquerra del Fluvià passant pel nuclis d’Espinavessa i Canellas abans d’arribar al punt de sortida de la ruta, Orfes; per arribar-hi cal passar el riu a gual que implica mullar-se els peus.
Setembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Julià de Galliners. Sant Sadurní de Vilavenut. Sant Feliu de Fontcoberta. Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Santa Maria de Porqueres. Sant Miquel de la Roca. Sant Cebrià d’Esponella. Santa Eulàlia d’Esponellà
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
Restaurant La Barretina. http://www.labarretinafondadorfes.cat/