Conca de Barberà CBA 012_Santa Coloma de Queralt
Serra de la Portella. Serra d’Aguiló. Serra de Montfred. Serra de Montargull
Santa Coloma de Queralt — Goda — Els Plans de Ferran — Contrast — Rocamora — Bellmunt — Monfar — Civit — Monfred — Montargull — Santa Coloma de Queralt
Mapes Comarcals de Catalunya. Conca de Barberà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:39 km
Desnivell:800 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Despoblats de Goda, Monfred i Montargull
La ruta visita tres despoblats al voltant de Santa Coloma de Queralt, a l?altiplà de la Baixa Segarra. La Goda, Montfred i Montargull amaguen entre les seves parets històries quotidianes que ja no tornaran mai més. Un recorregut per l?altiplà de la Segarra emmarcat geogràficament en un territori amb entitat pròpia anomenat la Baixa Segarra.
Des del centre de Santa Coloma anem fins a la popular Font de les Canelles, un con... Despoblats de Goda, Monfred i Montargull
La ruta visita tres despoblats al voltant de Santa Coloma de Queralt, a l’altiplà de la Baixa Segarra. La Goda, Montfred i Montargull amaguen entre les seves parets històries quotidianes que ja no tornaran mai més. Un recorregut per l’altiplà de la Segarra emmarcat geogràficament en un territori amb entitat pròpia anomenat la Baixa Segarra.
Des del centre de Santa Coloma anem fins a la popular Font de les Canelles, un conjunt escultòric que consta d'unes fonts, d'una creu de terme gòtica i d'un abeurador, per prendre el camí Ral que duia a Igualada. Anem en direcció a Aguiló, poble ubicat damunt d’un turó des d’on domina la plana per la que naveguem. Més enllà de la collada de la Creu d’en Barràs les vistes ens ofereixen primers plans de la Serra de Queralt coronada per les restes del castell homònim i, també, la silueta a contrallum de crestes conglomeradas del massís de Montserrat.
Perdem alçada per arribar al despoblat de la Goda embolcallat en una densa vegetació que no el fa visible a primera vista. L’edifici que encara és manté dempeus és l’església tardo-romànica de Sant Pere. Deixem el despoblat i remuntem cap al Coll de la Goda. Una sorpresa ens queda a l’esquerra del camí, el dolmen dels Plans de Ferran, un sepulcre megalític del tipus cista, ubicat sobre un túmul natural des del qual podem gaudir en un dia clar dels relleus prepirinencs de Port de Compte, Cadí Pedraforca o Ensija, un teló de fons majestuós que emmarca la silueta piramidal del nucli d'Argençola, nucli que veiem en un primer pla.
Baixem fins a la Riera de Clariana que remuntem fins a Contrast, petit nucli on destaquen la Torre medieval rodona dels segles XII i XIII i la capella romànica de Sant Maur, deixem a la dreta Argençola, passem per Rocamora i enfilem cap a Bellmunt de Segarra a cavall de les conques de l'Anoia i la Ribera d'Ondara. Dins del nucli podem trobar les restes del castell datat el segle XII i l'església de Sant Pere.
Baixem cap a l’ample vall regada per l’incipient Ondara, esplèndidament verda i lluminosa. Al fons de l’altiplà segarrenc es pot veure la capital comarcal, Cervera emmarcada entre els relleus llunyans dels Montsecs. Arribant a Monfart remuntem còmodament fins al petit nucli de Civit, ubicat damunt un petit turó. Antigament s'anomenava Santa Maria del Coll del lloc de Civit, nom procedent de l'església homònima, temple que conserva trets romànics i gòtics.
Continuem remuntant fins la carena de la Serra de Montfred, coronada pel despoblat del mateix nom. Entre els vestigis del nucli en destaca la capella de Santa Fe. La resta d’edificacions estan completament enrunades i el seu deteriorament denota que molt possiblement cap a mitjans del segle XX el poble ja estava despoblat i caigut en l’oblit. Es desconeixen les causes del seu abandonament, però cal destacar que a un quilòmetre i mig s’hi troba un altre poble abandonat, Montargull, que es va despoblar el 1960 a causa de la manca de serveis bàsics. Aquest factor podria ser també el desencadenant del despoblament de Montfred, que per proximitat estava molt més vinculat a Montargull i a Santa Coloma de Queralt que no pas a Talavera.
Arribem al despoblat de Montargull, assentat al cim de la serra que dona nom al nucli, just en el límit amb la comarca de la Segarra, hi trobem la restaurada església de Sant Jaume, d’origen romànic; al segle X era dels Queralt, després, de l’orde del Temple i al segle XIV la tornaven a posseir els Queralt, senyors de Santa Coloma de Queralt. El castell i les cases es troben en ruïnes. La darrera família que habità Montargull foren els de cal Rei.
Des dels vestigis de l’antic poble fem un ràpid descens fins al final de la ruta.
Març de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de la Goda. Dolmen dels Plans de Ferran. Torre medieval de Contrast. Sant Maur de Contrast. Castell de Rocamora. Sant Pere de Bellmunt de Segarra. Santa Maria de Montfar. Santa Maria del Coll del lloc de Civit. Santa Fe de Montfred. Sant Jaume de Montargull.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://scq.cat/turisme
La ruta visita tres despoblats al voltant de Santa Coloma de Queralt, a l?altiplà de la Baixa Segarra. La Goda, Montfred i Montargull amaguen entre les seves parets històries quotidianes que ja no tornaran mai més. Un recorregut per l?altiplà de la Segarra emmarcat geogràficament en un territori amb entitat pròpia anomenat la Baixa Segarra.
Des del centre de Santa Coloma anem fins a la popular Font de les Canelles, un con... Despoblats de Goda, Monfred i Montargull
La ruta visita tres despoblats al voltant de Santa Coloma de Queralt, a l’altiplà de la Baixa Segarra. La Goda, Montfred i Montargull amaguen entre les seves parets històries quotidianes que ja no tornaran mai més. Un recorregut per l’altiplà de la Segarra emmarcat geogràficament en un territori amb entitat pròpia anomenat la Baixa Segarra.
Des del centre de Santa Coloma anem fins a la popular Font de les Canelles, un conjunt escultòric que consta d'unes fonts, d'una creu de terme gòtica i d'un abeurador, per prendre el camí Ral que duia a Igualada. Anem en direcció a Aguiló, poble ubicat damunt d’un turó des d’on domina la plana per la que naveguem. Més enllà de la collada de la Creu d’en Barràs les vistes ens ofereixen primers plans de la Serra de Queralt coronada per les restes del castell homònim i, també, la silueta a contrallum de crestes conglomeradas del massís de Montserrat.
Perdem alçada per arribar al despoblat de la Goda embolcallat en una densa vegetació que no el fa visible a primera vista. L’edifici que encara és manté dempeus és l’església tardo-romànica de Sant Pere. Deixem el despoblat i remuntem cap al Coll de la Goda. Una sorpresa ens queda a l’esquerra del camí, el dolmen dels Plans de Ferran, un sepulcre megalític del tipus cista, ubicat sobre un túmul natural des del qual podem gaudir en un dia clar dels relleus prepirinencs de Port de Compte, Cadí Pedraforca o Ensija, un teló de fons majestuós que emmarca la silueta piramidal del nucli d'Argençola, nucli que veiem en un primer pla.
Baixem fins a la Riera de Clariana que remuntem fins a Contrast, petit nucli on destaquen la Torre medieval rodona dels segles XII i XIII i la capella romànica de Sant Maur, deixem a la dreta Argençola, passem per Rocamora i enfilem cap a Bellmunt de Segarra a cavall de les conques de l'Anoia i la Ribera d'Ondara. Dins del nucli podem trobar les restes del castell datat el segle XII i l'església de Sant Pere.
Baixem cap a l’ample vall regada per l’incipient Ondara, esplèndidament verda i lluminosa. Al fons de l’altiplà segarrenc es pot veure la capital comarcal, Cervera emmarcada entre els relleus llunyans dels Montsecs. Arribant a Monfart remuntem còmodament fins al petit nucli de Civit, ubicat damunt un petit turó. Antigament s'anomenava Santa Maria del Coll del lloc de Civit, nom procedent de l'església homònima, temple que conserva trets romànics i gòtics.
Continuem remuntant fins la carena de la Serra de Montfred, coronada pel despoblat del mateix nom. Entre els vestigis del nucli en destaca la capella de Santa Fe. La resta d’edificacions estan completament enrunades i el seu deteriorament denota que molt possiblement cap a mitjans del segle XX el poble ja estava despoblat i caigut en l’oblit. Es desconeixen les causes del seu abandonament, però cal destacar que a un quilòmetre i mig s’hi troba un altre poble abandonat, Montargull, que es va despoblar el 1960 a causa de la manca de serveis bàsics. Aquest factor podria ser també el desencadenant del despoblament de Montfred, que per proximitat estava molt més vinculat a Montargull i a Santa Coloma de Queralt que no pas a Talavera.
Arribem al despoblat de Montargull, assentat al cim de la serra que dona nom al nucli, just en el límit amb la comarca de la Segarra, hi trobem la restaurada església de Sant Jaume, d’origen romànic; al segle X era dels Queralt, després, de l’orde del Temple i al segle XIV la tornaven a posseir els Queralt, senyors de Santa Coloma de Queralt. El castell i les cases es troben en ruïnes. La darrera família que habità Montargull foren els de cal Rei.
Des dels vestigis de l’antic poble fem un ràpid descens fins al final de la ruta.
Març de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de la Goda. Dolmen dels Plans de Ferran. Torre medieval de Contrast. Sant Maur de Contrast. Castell de Rocamora. Sant Pere de Bellmunt de Segarra. Santa Maria de Montfar. Santa Maria del Coll del lloc de Civit. Santa Fe de Montfred. Sant Jaume de Montargull.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://scq.cat/turisme