Gironès GIR 010_Girona
Volcà de la Crosa. Riberes del Baix Ter
Girona — Quart — Fornells de la Selva — Volcà de la Crosa — Estanyol — Bescanó — Girona
Mapa Comarcal de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:40 km
Desnivell:380 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
El Volcà de la Crosa
Ruta planera al volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d?Europa. El volcà de la Crosa, situat a cavall del Gironès i La Selva (Aiguaviva, Bescanó, Sant Dalmai), és un indret d?incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d?Interès Natural. És una zona tranquil·la i molt agradable. Una ruta molt recomanable i sense exigència física.
Des del casc antic de Girona deix... El Volcà de la Crosa
Ruta planera al volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa. El volcà de la Crosa, situat a cavall del Gironès i La Selva (Aiguaviva, Bescanó, Sant Dalmai), és un indret d’incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural. És una zona tranquil·la i molt agradable. Una ruta molt recomanable i sense exigència física.
Des del casc antic de Girona deixem la ciutat seguint el riu Onyar i la Via Verda del Carrilet. Aquest carrilet va ser, durant dècades, el mitjà de transport preferit per la gent de Girona per acostar-se a les platges de Sant Feliu de Guíxols. Just passada una elegant passarel·la metàl·lica sobre el llit del riu Onyar i abans d’arribar al poble de Quart, deixem la via verda per una pista que ressegueix el camí forjat pel riu navegant entre densos boscos de ribera i camps de conreu. Arribats sota un viaducte de la carretera abandonem el curs del riu i fem una marrada connectant pistes i algun sender per arribar a Fornells de la Selva.
A Fornells anem fins la parta vella on hi ha l’església parroquial de Sant Cugat; el temple actual és de la segona meitat del segle XVI, de tradició gòtica amb elements renaixentistes i fortificat. A la plaça on s’ubica hi ha diversos bars que conviden a fer parada. Pedalem cap a ponent, travessant el nucli, la via fèrria, el polígon industrial, la línia del Tren d’Alta Velocitat i l’AP-7. Passat el Mas Renard la ruta torna a guanyar en bellesa movent-nos per camins emboscats o pistes que transiten entre grans extensions de conreu i espais oberts que ens permeten gaudir de boniques panoràmiques que abasten des del del Massís de les Gavarres als relleus orientals de les Guilleries o de la sempre vistosa Muntanya de Rocacorba, la mes alta de la comarca gironina.
Sense ni adonar-nos entrem de ple per un corriol a l’espai que ocupa el Volcà de la Crosa, el volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa (1.250 metres). La seva grandària excepcional és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània.
La pista que prenem circumval·la el perímetre del crater i s’enfila per un corriol al punt més alt, l’ermita de Sant Llop (225m), una de les edificacions més emblemàtiques de la zona. Els seus orígens podrien remuntar-se al segle X o XI, tot i que no se n’ha localitzat documentació escrita fins al segle XIII. Possiblement va servir també com a torre de vigilància ja que des de la seva ubicació privilegiada es domina tot el pla de la Selva des de Girona a Hostalric. A finals del segle XIX va formar part de la xarxa de telegrafia òptica de l’exercit. D’aquesta època data tant el fossat defensiu com la torre de rajols bastida damunt de l’espadanya.
Ens deixem caure per un corriol al cràter del volcà. Pel camí unes antigues grederes deixen al descobert els materials volcànics que la densa vegetació amaga. La fondària màxima del crater és de 74m i al cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d’una erupció posterior de mig milió d’anys. Travessem tot el con volcànic ara bastit de conreus de propietat privada, un conjunt fragmentat en més d’una vintena de propietaris. Aquesta divisió dóna un aspecte de petit mosaic variat de camps de conreu, plantades i boscos, on predominen les terres de conreu seguit de l’activitat forestal. Aquest modelat és heretat de
l’edat Mitjana. Si estem atents mentre eixim del crater podem observa al terra restes de petites mostres de roques volcàniques. Tot aquest recorregut pel perímetre del con volcànic i per l’interior del crater és de gran bellesa i impregna al visitant d’un gran serenor.
Continuem la ruta anant cap al petit nucli de l’Estanyol, on hi arribem per un bonic sender desprès d’un curt tram de carretera. Al poble ens crida l’atenció el comunidor de la seva església parroquial, una petita edificació als quatre vents, oberta pels quatre costats amb un petit porxo. El comunidor era habitual a les comarques muntanyenques de la Catalunya Vella amb la funció de permetre els capellans beneir els camps, collites i animals d’una forma digna i sense quedar sotmesos a les inclemències climàtiques. Servia per comunir (invocar ajut amb conjurs) davant les tempestes o altres calamitats. L'acte de comunir era un acte d'origen pagà, carregat de folklore ancestral, dins la fe cristiana, per la qual cosa molts es van enderrocar i fa segles que es van deixar de fer servir.
Per una petita carretera poc transitada arribem ràpidament a Bescanó, lloc des d'on prenem la Via Verda del Carrilet pedalant al costat del Ter per tornar de nou a Girona.
Setembre de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Cugat de Fornells. Sant Llop. Sant Andreu de l’Estanyol. Sant Llorenç de Bescanó
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.girona.cat/turisme/cat/index.php
Ruta planera al volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d?Europa. El volcà de la Crosa, situat a cavall del Gironès i La Selva (Aiguaviva, Bescanó, Sant Dalmai), és un indret d?incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d?Interès Natural. És una zona tranquil·la i molt agradable. Una ruta molt recomanable i sense exigència física.
Des del casc antic de Girona deix... El Volcà de la Crosa
Ruta planera al volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa. El volcà de la Crosa, situat a cavall del Gironès i La Selva (Aiguaviva, Bescanó, Sant Dalmai), és un indret d’incomparable bellesa paisatgística que va ser declarat Espai Protegit d’Interès Natural. És una zona tranquil·la i molt agradable. Una ruta molt recomanable i sense exigència física.
Des del casc antic de Girona deixem la ciutat seguint el riu Onyar i la Via Verda del Carrilet. Aquest carrilet va ser, durant dècades, el mitjà de transport preferit per la gent de Girona per acostar-se a les platges de Sant Feliu de Guíxols. Just passada una elegant passarel·la metàl·lica sobre el llit del riu Onyar i abans d’arribar al poble de Quart, deixem la via verda per una pista que ressegueix el camí forjat pel riu navegant entre densos boscos de ribera i camps de conreu. Arribats sota un viaducte de la carretera abandonem el curs del riu i fem una marrada connectant pistes i algun sender per arribar a Fornells de la Selva.
A Fornells anem fins la parta vella on hi ha l’església parroquial de Sant Cugat; el temple actual és de la segona meitat del segle XVI, de tradició gòtica amb elements renaixentistes i fortificat. A la plaça on s’ubica hi ha diversos bars que conviden a fer parada. Pedalem cap a ponent, travessant el nucli, la via fèrria, el polígon industrial, la línia del Tren d’Alta Velocitat i l’AP-7. Passat el Mas Renard la ruta torna a guanyar en bellesa movent-nos per camins emboscats o pistes que transiten entre grans extensions de conreu i espais oberts que ens permeten gaudir de boniques panoràmiques que abasten des del del Massís de les Gavarres als relleus orientals de les Guilleries o de la sempre vistosa Muntanya de Rocacorba, la mes alta de la comarca gironina.
Sense ni adonar-nos entrem de ple per un corriol a l’espai que ocupa el Volcà de la Crosa, el volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa (1.250 metres). La seva grandària excepcional és deguda a la violència eruptiva a conseqüència de la presència d’una gran bossa d’aigua subterrània.
La pista que prenem circumval·la el perímetre del crater i s’enfila per un corriol al punt més alt, l’ermita de Sant Llop (225m), una de les edificacions més emblemàtiques de la zona. Els seus orígens podrien remuntar-se al segle X o XI, tot i que no se n’ha localitzat documentació escrita fins al segle XIII. Possiblement va servir també com a torre de vigilància ja que des de la seva ubicació privilegiada es domina tot el pla de la Selva des de Girona a Hostalric. A finals del segle XIX va formar part de la xarxa de telegrafia òptica de l’exercit. D’aquesta època data tant el fossat defensiu com la torre de rajols bastida damunt de l’espadanya.
Ens deixem caure per un corriol al cràter del volcà. Pel camí unes antigues grederes deixen al descobert els materials volcànics que la densa vegetació amaga. La fondària màxima del crater és de 74m i al cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d’una erupció posterior de mig milió d’anys. Travessem tot el con volcànic ara bastit de conreus de propietat privada, un conjunt fragmentat en més d’una vintena de propietaris. Aquesta divisió dóna un aspecte de petit mosaic variat de camps de conreu, plantades i boscos, on predominen les terres de conreu seguit de l’activitat forestal. Aquest modelat és heretat de
l’edat Mitjana. Si estem atents mentre eixim del crater podem observa al terra restes de petites mostres de roques volcàniques. Tot aquest recorregut pel perímetre del con volcànic i per l’interior del crater és de gran bellesa i impregna al visitant d’un gran serenor.
Continuem la ruta anant cap al petit nucli de l’Estanyol, on hi arribem per un bonic sender desprès d’un curt tram de carretera. Al poble ens crida l’atenció el comunidor de la seva església parroquial, una petita edificació als quatre vents, oberta pels quatre costats amb un petit porxo. El comunidor era habitual a les comarques muntanyenques de la Catalunya Vella amb la funció de permetre els capellans beneir els camps, collites i animals d’una forma digna i sense quedar sotmesos a les inclemències climàtiques. Servia per comunir (invocar ajut amb conjurs) davant les tempestes o altres calamitats. L'acte de comunir era un acte d'origen pagà, carregat de folklore ancestral, dins la fe cristiana, per la qual cosa molts es van enderrocar i fa segles que es van deixar de fer servir.
Per una petita carretera poc transitada arribem ràpidament a Bescanó, lloc des d'on prenem la Via Verda del Carrilet pedalant al costat del Ter per tornar de nou a Girona.
Setembre de 2024
CENTRES DE INTERÈS
Sant Cugat de Fornells. Sant Llop. Sant Andreu de l’Estanyol. Sant Llorenç de Bescanó
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.girona.cat/turisme/cat/index.php