Maresme MAR 009_Sant Pol de Mar
Parc del Montnegre i el Corredor. El Montnegre
Sant Pol de Mar — Coll de l’Era d’en Mora — Collet de Sant Andreu — Turó Gros — Coll de Basses — Cal Paraire — Coll Senís — Sant Iscle de Vallalta — Canet de Mar — Sant Pol de Mar
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:42 km
Desnivell:1500 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:difícil
Informació
Turó Gros, el cim del Montnegre
Ruta que s?enfila al cor del Montnegre per assolir una de les seves cimes, el Turó Gros, considerada el sostre comarcal del Maresme amb permís del Turó d?en Vives, d?alçada pràcticament similar. El trajecte fins al cim, una esplanada amb una torre de vigilància contra incendis, és un viatge a la idiosincràsia del massís, una muntanya abrupta, salvatge i a voltes impenetrable que fa olor a mediterrani i està coberta de boscos exuberants on predom... Turó Gros, el cim del Montnegre
Ruta que s’enfila al cor del Montnegre per assolir una de les seves cimes, el Turó Gros, considerada el sostre comarcal del Maresme amb permís del Turó d’en Vives, d’alçada pràcticament similar. El trajecte fins al cim, una esplanada amb una torre de vigilància contra incendis, és un viatge a la idiosincràsia del massís, una muntanya abrupta, salvatge i a voltes impenetrable que fa olor a mediterrani i està coberta de boscos exuberants on predominen l’alzina, la surera i el pi pinyer, i a les parts altes, destaquen, pel seu interès científic i paisatgístic, les rouredes de roure africà i de roure de fulla gran
A Sant Pol de Mar marxem carrers amunt cap al Club de Tennis, punt on comença la bona pista que s’endinsa per la vall de Golinons, una bonica i estreta vall que ens rep amb horts, palmeres, plataners i alzines, aquestes ja mes acord amb el perfil boscós del Montnegre. Eixim de la petita vall entre els turons de Golinons i l’Home Mort gaudint des de l’alçada del blau radiant i intens de la mediterrània.
Baixada fins a l’esplanada del coll de l’Era d’en Mora on enllacem amb la carretera de Hortasavinyà que seguim, primer per asfalt i més tard per pista rodadora, fins al collet Sant Andreu, punt on ens desviem per visitar l`ermita homònima d’origen romànic (s. XI o XII).
Continuem fins a prop de la Creu dels Tres Termes, punt on deixem la pista principal i ens desviem baixant cap al Sot d’en Terrades. Ens movem per una vall soliua i feréstega que traspua l’essència del massís i ens porta a les rodalies d’Hortasavinyà. Continuem per una bona pista fins a la collada de Sant Benet Vives, punt de pas obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsen al parc i un centre que acull activitats relacionades amb el desenvolupament harmònic de l'ésser humà, el cultiu del món intern de les persones i la pràctica d'una espiritualitat no confessional.
Continuem de pla en direcció a Sant Martí del Montnegre per l’obaga del cimal bressolats per una densa boscúria que ens omple d’energia positiva per afrontar la pujada cap al Turó Gros, l’objectiu del dia. Ens desviem per una pista a l’esquerra que puja a Santa Maria de Montnegre envoltats de castanyers que llueixen el millor verd possible sota la llum solar que sembla traspassar-los. El petit llogaret de Sant Maria de Montnegre havia estat centre de la baronia del Montnegre. A tocar de la capella hi havia el roure monumental de Santa Maria de tronc gruixut i brancatge dens i alt, malauradament una forta ventada el va fer caure deixant al descobert un tronc mig buit per podriment. Els Amics de Santa Maria del Montnegre han aconseguit que el Roure reneixi mitjançant clonació.
Acabem de pujar a la carena i la recorrem fins al Turó Gros. El camí transita per fantàstics boscos de roure africà i de roure de fulla gran. Pedalegem entre arbres alterosos de troncs allargats i esvelts rematats per capçades de verd primaveral i sotabosc immaculat amb la sensació que la màgia i l’energia que desprèn la carena cimera s’apodera totalment del visitant.
La densa vegetació que embolcalla el Turó Gros ens amaga les vistes que normalment ofereixen els cims. Ara bé, si teniu la sort de poder accedir a la torre de vigilància, les panoràmiques del territori que s’albiren son generoses i espectaculars. L’alçada que ens proporciona la torre per sobre la coberta arbòria ens regala unes esplèndides panoràmiques de 360º que arriben des del port de Barcelona i Montjuic, passant pel corredor vallesà i el Montseny fins a Cap de Creus. Espectacular.
Continuem la ruta carenant hipnotitzats per la bellesa boscana que ens envolta fins a Coll de Basses on passem a la cara solell. Tenim una baixada entretinguda pels forts pendents i la rocalla fins a cal Paraire. A partir d’aquesta finca el descens millora considerablement i arribem amb celeritat, excepte un tram final opcional per corriol, a Sant Iscle de Vallalta. Continuem un curt tram per carretera en paral·lel a la riera de Vallalta fins trobar la pista que ens puja al Mirador de la Creu de Canet, ubicada als contraforts més meridionals de la serra del Montnegre i el Corredor gaudint d’una bona perspectiva que abasta des Canet fins a Sant Pol amb el mar de rerefons.
La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als pobles que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Lluís Domènech i Montaner, en va ser l'arquitecte i el 1926, una forta ventada la va fer caure. La segona Creu fou una còpia de la primera. Projectada per Pere Domènech Roura fill de l’anterior. També va caure a l'inici de la Guerra Civil el 1936.Durant els anys 40 s'hi va col·locar una creu de fusta. Després, fent una recaptació de fons fins al 1954 que es va encarregar un nou projecte, a l'arquitecte Isidre Puig Boada.
Baixem per una bona pista fins els afores de Canet on trobem el camí de Canet a Sant cebrià de Vallalta. La deixem a l’alçada de Bellavista i Bellaguarda per un camí que ens baixa fins a el Farrell, punt on marxem cap al final de la ruta, Sant Pol de Mar
Abril de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu. Santa Maria de Montnegre. La Salut de Sant Iscle de Vallalta. La Creu de Canet.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.santpol.cat/turisme
Ruta que s?enfila al cor del Montnegre per assolir una de les seves cimes, el Turó Gros, considerada el sostre comarcal del Maresme amb permís del Turó d?en Vives, d?alçada pràcticament similar. El trajecte fins al cim, una esplanada amb una torre de vigilància contra incendis, és un viatge a la idiosincràsia del massís, una muntanya abrupta, salvatge i a voltes impenetrable que fa olor a mediterrani i està coberta de boscos exuberants on predom... Turó Gros, el cim del Montnegre
Ruta que s’enfila al cor del Montnegre per assolir una de les seves cimes, el Turó Gros, considerada el sostre comarcal del Maresme amb permís del Turó d’en Vives, d’alçada pràcticament similar. El trajecte fins al cim, una esplanada amb una torre de vigilància contra incendis, és un viatge a la idiosincràsia del massís, una muntanya abrupta, salvatge i a voltes impenetrable que fa olor a mediterrani i està coberta de boscos exuberants on predominen l’alzina, la surera i el pi pinyer, i a les parts altes, destaquen, pel seu interès científic i paisatgístic, les rouredes de roure africà i de roure de fulla gran
A Sant Pol de Mar marxem carrers amunt cap al Club de Tennis, punt on comença la bona pista que s’endinsa per la vall de Golinons, una bonica i estreta vall que ens rep amb horts, palmeres, plataners i alzines, aquestes ja mes acord amb el perfil boscós del Montnegre. Eixim de la petita vall entre els turons de Golinons i l’Home Mort gaudint des de l’alçada del blau radiant i intens de la mediterrània.
Baixada fins a l’esplanada del coll de l’Era d’en Mora on enllacem amb la carretera de Hortasavinyà que seguim, primer per asfalt i més tard per pista rodadora, fins al collet Sant Andreu, punt on ens desviem per visitar l`ermita homònima d’origen romànic (s. XI o XII).
Continuem fins a prop de la Creu dels Tres Termes, punt on deixem la pista principal i ens desviem baixant cap al Sot d’en Terrades. Ens movem per una vall soliua i feréstega que traspua l’essència del massís i ens porta a les rodalies d’Hortasavinyà. Continuem per una bona pista fins a la collada de Sant Benet Vives, punt de pas obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsen al parc i un centre que acull activitats relacionades amb el desenvolupament harmònic de l'ésser humà, el cultiu del món intern de les persones i la pràctica d'una espiritualitat no confessional.
Continuem de pla en direcció a Sant Martí del Montnegre per l’obaga del cimal bressolats per una densa boscúria que ens omple d’energia positiva per afrontar la pujada cap al Turó Gros, l’objectiu del dia. Ens desviem per una pista a l’esquerra que puja a Santa Maria de Montnegre envoltats de castanyers que llueixen el millor verd possible sota la llum solar que sembla traspassar-los. El petit llogaret de Sant Maria de Montnegre havia estat centre de la baronia del Montnegre. A tocar de la capella hi havia el roure monumental de Santa Maria de tronc gruixut i brancatge dens i alt, malauradament una forta ventada el va fer caure deixant al descobert un tronc mig buit per podriment. Els Amics de Santa Maria del Montnegre han aconseguit que el Roure reneixi mitjançant clonació.
Acabem de pujar a la carena i la recorrem fins al Turó Gros. El camí transita per fantàstics boscos de roure africà i de roure de fulla gran. Pedalegem entre arbres alterosos de troncs allargats i esvelts rematats per capçades de verd primaveral i sotabosc immaculat amb la sensació que la màgia i l’energia que desprèn la carena cimera s’apodera totalment del visitant.
La densa vegetació que embolcalla el Turó Gros ens amaga les vistes que normalment ofereixen els cims. Ara bé, si teniu la sort de poder accedir a la torre de vigilància, les panoràmiques del territori que s’albiren son generoses i espectaculars. L’alçada que ens proporciona la torre per sobre la coberta arbòria ens regala unes esplèndides panoràmiques de 360º que arriben des del port de Barcelona i Montjuic, passant pel corredor vallesà i el Montseny fins a Cap de Creus. Espectacular.
Continuem la ruta carenant hipnotitzats per la bellesa boscana que ens envolta fins a Coll de Basses on passem a la cara solell. Tenim una baixada entretinguda pels forts pendents i la rocalla fins a cal Paraire. A partir d’aquesta finca el descens millora considerablement i arribem amb celeritat, excepte un tram final opcional per corriol, a Sant Iscle de Vallalta. Continuem un curt tram per carretera en paral·lel a la riera de Vallalta fins trobar la pista que ens puja al Mirador de la Creu de Canet, ubicada als contraforts més meridionals de la serra del Montnegre i el Corredor gaudint d’una bona perspectiva que abasta des Canet fins a Sant Pol amb el mar de rerefons.
La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als pobles que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Lluís Domènech i Montaner, en va ser l'arquitecte i el 1926, una forta ventada la va fer caure. La segona Creu fou una còpia de la primera. Projectada per Pere Domènech Roura fill de l’anterior. També va caure a l'inici de la Guerra Civil el 1936.Durant els anys 40 s'hi va col·locar una creu de fusta. Després, fent una recaptació de fons fins al 1954 que es va encarregar un nou projecte, a l'arquitecte Isidre Puig Boada.
Baixem per una bona pista fins els afores de Canet on trobem el camí de Canet a Sant cebrià de Vallalta. La deixem a l’alçada de Bellavista i Bellaguarda per un camí que ens baixa fins a el Farrell, punt on marxem cap al final de la ruta, Sant Pol de Mar
Abril de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu. Santa Maria de Montnegre. La Salut de Sant Iscle de Vallalta. La Creu de Canet.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.santpol.cat/turisme