Gironès GIR 018_Medinyà
Espai Natural Protegit de les Riberes del Baix Ter
Medinyà — Cervià de Ter — Terradelles — Vilafreser — Perles — Querol — Prades — Ravós de Terri — Sant Andreu de Terri — Kerunta — Medinyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:37 km
Desnivell:530 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
El castell de Ravós de Terri i els orígens de Girona
El viatge comença entre els turons suaus del nord de les Gavarres, on el paisatge sembla respirar lentament i la història s?hi entrellaça amb la quietud. Els petits pobles que s?hi amaguen conserven encara el perfum del temps, amb esglésies romàniques que han sabut sobreviure als segles, transformades però fidels al seu origen. En aquest itinerari, tres noms ressonen amb força: el castell de Ravós de Terri, el poblat ibèric d... El castell de Ravós de Terri i els orígens de Girona
El viatge comença entre els turons suaus del nord de les Gavarres, on el paisatge sembla respirar lentament i la història s’hi entrellaça amb la quietud. Els petits pobles que s’hi amaguen conserven encara el perfum del temps, amb esglésies romàniques que han sabut sobreviure als segles, transformades però fidels al seu origen. En aquest itinerari, tres noms ressonen amb força: el castell de Ravós de Terri, el poblat ibèric de Kerunta i la necròpolis medieval dels Sants Metges.
L’objectiu principal de la ruta és el poblat ibèric de Kerunta, és considerat l’origen històric de Girona. Habitat des del segle VI aC, Kerunta era un oppidum fortificat que controlava les rutes comercials entre la costa i l’interior. Amb l’arribada dels romans, el seu paper estratègic va disminuir i la nova ciutat de Gerunda —l’actual Girona— va heretar part del seu entorn agrícola i de la seva xarxa de camins. Així, Kerunta pot entendre’s com el precedent directe de Girona, el primer nucli habitat que explica els orígens de la ciutat i del territori que l’envolta
Iniciem la ruta a l’altra banda de l’autopista de Medinyà. Pedalem a prop del riu Ter., que avança decidit cap al mar després d’haver obert pas entre la muntanya dels Sants Metges i els darrers contraforts ponentins de les Gavarres. El paisatge de ribera és frondós i ple de vida, i els corriols serpentejants ens conviden a avançar amb calma. En travessar una zona de pollancres, aquests arbres, perfectament alineats creen una atmosfera gairebé màgica, com si el bosc fos un escenari de ficció.
Arribem a Cervià de Ter, un poble medieval d’origen romà amb un ric patrimoni cultural. En destaquen el castell i el monestir de Santa Maria de Cervià, amb el seu claustre i els tres absis decorats amb pintures romàniques. Tots dos són visites imprescindibles, especialment el castell, des d’on les vistes abracen el massís de les Gavarres, la plana del Baix Ter i la muntanya del Montgrí, ja prop del mar.
Després iniciem un viatge ple d’encant pels relleus ondulats del nord de les Gavarres. Els boscos, densos i profunds, amaguen aquí i allà camps acabats de llaurar que trenquen la uniformitat verda del paisatge. El camí, llarg però serè, ens condueix fins a Terradelles, on ens espera la serenor romànica de l’església de Sant Martí de Tours.
Des de Terradelles, punt d’inflexió de la ruta, iniciem el camí de retorn. Els boscos ens tornen a envoltar fins que, de sobte, la vegetació s’esvaeix i s’obre davant nostre una carena despullada d’arbres. És un dels miradors naturals més esplèndids del recorregut, només superat per les vistes que ens esperen al poblat ibèric de Kerunta. Davant nostre s’estén un paisatge immens: el Pla de l’Estany desplegant-se com un mapa viu, i al fons, els relleus que van de Pujarnol fins al Canigó dibuixen un teló de fons imponent.
El següent destí és Ravós de Terri, nucli situat a la vall del mateix nom. El castell de Ravós de Terri és una joia discreta del Pla de l’Estany que combina història, arquitectura i tranquil·litat rural. Documentat des del segle XII, aquest antic castell medieval —avui masia fortificada— conserva torres, murs i l’encant auster dels edificis que han vist passar segles d’història. Al seu costat, l’església de Sant Cugat de Ravós, d’origen romànic, amaga restes de pintures murals medievals que sorprenen per la seva qualitat.
Abans d’arribar a l’objectiu final, fem una breu parada a Sant Andreu de Terri, una església d’origen romànic amb absis i campanar gòtics, construïda pels monjos de Santa Maria d’Amer entre els anys 840 i 860. A l’horitzó ja es divisa la muntanya dels Sants Metges, coronada per l’antic castell de Sant Julià, avui reconvertit en restaurant i hotel gestionat pels germans Roca. Per arribar-hi, cal travessar la carretera que puja des de Sant Julià de Ramis i continuar pel camí asfaltat que mena al poblat ibèric de Kerunta.
Aquest jaciment, situat al capdamunt del puig de Sant Julià (200 m d’altitud), domina visualment el curs del Ter, el congost i les planes de l’Empordà i de Girona. La seva posició estratègica permetia controlar les rutes comercials que connectaven la plana interior amb la costa, i fins i tot observar, en dies clars, les antigues ciutats gregues de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries).
Kerunta, habitat des del segle VI aC, era un oppidum fortificat amb cabanes excavades a la roca. Els seus habitants vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç, i mantenien relacions amb altres pobles ibèrics i amb colònies gregues. Amb l’arribada dels romans, el poblat va perdre protagonisme davant la nova ciutat de Gerunda (l’actual Girona), que heretà part de la seva xarxa de camins i del seu entorn agrícola.
Visitar Kerunta és recórrer més de dos mil anys d’història i entendre com aquest territori va esdevenir un punt clau d’encreuament de cultures i de comunicació entre la costa i l’interior.
En el descens cap a Medinyà, la ruta ens ofereix una darrera parada imprescindible: l’ermita romànica dels Sants Metges i la seva necròpolis medieval, situades al capdamunt de la muntanya. L’indret, serè i panoràmic, és un mirador natural sobre el curs del Ter i sobre les valls que, segles enrere, van veure néixer Kerunta i créixer Gerunda.
Octubre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Castell i Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. Sant Martí de Tours (Terradelles). Sant Sadurní de Vilafreser. Torre de Vilafreser. Sant Llorenç de Perles. Sant Cugat de Ravós. Castell de Ravós. Sant Andreu de Terri. Poblat ibèric de Kerunta. Sants Metges. Necròpolis medieval dels Sants Megteges.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
Restaurant El Racó de Medinyà – Tel. 872 07 04 72
Restaurant El Caliu de Medinyà – Tel. 972 49 80 64
Hotel Restaurant Medinyà – Tel. 972 49 80 00
El viatge comença entre els turons suaus del nord de les Gavarres, on el paisatge sembla respirar lentament i la història s?hi entrellaça amb la quietud. Els petits pobles que s?hi amaguen conserven encara el perfum del temps, amb esglésies romàniques que han sabut sobreviure als segles, transformades però fidels al seu origen. En aquest itinerari, tres noms ressonen amb força: el castell de Ravós de Terri, el poblat ibèric d... El castell de Ravós de Terri i els orígens de Girona
El viatge comença entre els turons suaus del nord de les Gavarres, on el paisatge sembla respirar lentament i la història s’hi entrellaça amb la quietud. Els petits pobles que s’hi amaguen conserven encara el perfum del temps, amb esglésies romàniques que han sabut sobreviure als segles, transformades però fidels al seu origen. En aquest itinerari, tres noms ressonen amb força: el castell de Ravós de Terri, el poblat ibèric de Kerunta i la necròpolis medieval dels Sants Metges.
L’objectiu principal de la ruta és el poblat ibèric de Kerunta, és considerat l’origen històric de Girona. Habitat des del segle VI aC, Kerunta era un oppidum fortificat que controlava les rutes comercials entre la costa i l’interior. Amb l’arribada dels romans, el seu paper estratègic va disminuir i la nova ciutat de Gerunda —l’actual Girona— va heretar part del seu entorn agrícola i de la seva xarxa de camins. Així, Kerunta pot entendre’s com el precedent directe de Girona, el primer nucli habitat que explica els orígens de la ciutat i del territori que l’envolta
Iniciem la ruta a l’altra banda de l’autopista de Medinyà. Pedalem a prop del riu Ter., que avança decidit cap al mar després d’haver obert pas entre la muntanya dels Sants Metges i els darrers contraforts ponentins de les Gavarres. El paisatge de ribera és frondós i ple de vida, i els corriols serpentejants ens conviden a avançar amb calma. En travessar una zona de pollancres, aquests arbres, perfectament alineats creen una atmosfera gairebé màgica, com si el bosc fos un escenari de ficció.
Arribem a Cervià de Ter, un poble medieval d’origen romà amb un ric patrimoni cultural. En destaquen el castell i el monestir de Santa Maria de Cervià, amb el seu claustre i els tres absis decorats amb pintures romàniques. Tots dos són visites imprescindibles, especialment el castell, des d’on les vistes abracen el massís de les Gavarres, la plana del Baix Ter i la muntanya del Montgrí, ja prop del mar.
Després iniciem un viatge ple d’encant pels relleus ondulats del nord de les Gavarres. Els boscos, densos i profunds, amaguen aquí i allà camps acabats de llaurar que trenquen la uniformitat verda del paisatge. El camí, llarg però serè, ens condueix fins a Terradelles, on ens espera la serenor romànica de l’església de Sant Martí de Tours.
Des de Terradelles, punt d’inflexió de la ruta, iniciem el camí de retorn. Els boscos ens tornen a envoltar fins que, de sobte, la vegetació s’esvaeix i s’obre davant nostre una carena despullada d’arbres. És un dels miradors naturals més esplèndids del recorregut, només superat per les vistes que ens esperen al poblat ibèric de Kerunta. Davant nostre s’estén un paisatge immens: el Pla de l’Estany desplegant-se com un mapa viu, i al fons, els relleus que van de Pujarnol fins al Canigó dibuixen un teló de fons imponent.
El següent destí és Ravós de Terri, nucli situat a la vall del mateix nom. El castell de Ravós de Terri és una joia discreta del Pla de l’Estany que combina història, arquitectura i tranquil·litat rural. Documentat des del segle XII, aquest antic castell medieval —avui masia fortificada— conserva torres, murs i l’encant auster dels edificis que han vist passar segles d’història. Al seu costat, l’església de Sant Cugat de Ravós, d’origen romànic, amaga restes de pintures murals medievals que sorprenen per la seva qualitat.
Abans d’arribar a l’objectiu final, fem una breu parada a Sant Andreu de Terri, una església d’origen romànic amb absis i campanar gòtics, construïda pels monjos de Santa Maria d’Amer entre els anys 840 i 860. A l’horitzó ja es divisa la muntanya dels Sants Metges, coronada per l’antic castell de Sant Julià, avui reconvertit en restaurant i hotel gestionat pels germans Roca. Per arribar-hi, cal travessar la carretera que puja des de Sant Julià de Ramis i continuar pel camí asfaltat que mena al poblat ibèric de Kerunta.
Aquest jaciment, situat al capdamunt del puig de Sant Julià (200 m d’altitud), domina visualment el curs del Ter, el congost i les planes de l’Empordà i de Girona. La seva posició estratègica permetia controlar les rutes comercials que connectaven la plana interior amb la costa, i fins i tot observar, en dies clars, les antigues ciutats gregues de Rhode (Roses) i Emporion (Empúries).
Kerunta, habitat des del segle VI aC, era un oppidum fortificat amb cabanes excavades a la roca. Els seus habitants vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç, i mantenien relacions amb altres pobles ibèrics i amb colònies gregues. Amb l’arribada dels romans, el poblat va perdre protagonisme davant la nova ciutat de Gerunda (l’actual Girona), que heretà part de la seva xarxa de camins i del seu entorn agrícola.
Visitar Kerunta és recórrer més de dos mil anys d’història i entendre com aquest territori va esdevenir un punt clau d’encreuament de cultures i de comunicació entre la costa i l’interior.
En el descens cap a Medinyà, la ruta ens ofereix una darrera parada imprescindible: l’ermita romànica dels Sants Metges i la seva necròpolis medieval, situades al capdamunt de la muntanya. L’indret, serè i panoràmic, és un mirador natural sobre el curs del Ter i sobre les valls que, segles enrere, van veure néixer Kerunta i créixer Gerunda.
Octubre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Castell i Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter. Sant Martí de Tours (Terradelles). Sant Sadurní de Vilafreser. Torre de Vilafreser. Sant Llorenç de Perles. Sant Cugat de Ravós. Castell de Ravós. Sant Andreu de Terri. Poblat ibèric de Kerunta. Sants Metges. Necròpolis medieval dels Sants Megteges.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
Restaurant El Racó de Medinyà – Tel. 872 07 04 72
Restaurant El Caliu de Medinyà – Tel. 972 49 80 64
Hotel Restaurant Medinyà – Tel. 972 49 80 00