Moianès MOI 001_Moià
Serrat de Ferrerons. Serrat de l’Horabona. Serrat de la Busaroca
Moià — Coll de Casetes Altes — L'Estany — Rodors — Molí del Perer — Moià
El Moianès. 1:30.000. Editorial Piolet
Resum
Distància:30 km
Desnivell:845 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
Un dolmen, un monestir agustinià i una Mina
Camins històrics que passant pel Dolmen de Puig Rodó connecten la capital de la comarca amb el poble de l?Estany magnificat per la presència al seu municipi del Monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país i la Mina de l?Estany construïda per dessecar o desguassar l?aigua de l?estany que cobria el pla on s?assenta el poble
Deixem el centre neuràlgic de... Un dolmen, un monestir agustinià i una Mina
Camins històrics que passant pel Dolmen de Puig Rodó connecten la capital de la comarca amb el poble de l’Estany magnificat per la presència al seu municipi del Monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país i la Mina de l’Estany construïda per dessecar o desguassar l’aigua de l’estany que cobria el pla on s’assenta el poble
Deixem el centre neuràlgic de Moià, la plaça de Sant Sebastià, per un portal d’accès a la mateixa. Perdem alçada fins la Riera de les Graus on es troba el pont del mateix nom de l’antic camí ral de Moià a Vic. Sense travessar la riera prenem el camí que duu a la Granoia, masia del s.XVIII edificada al peu de la muntanya de Serrat de Ferrerons, un dels “morros” com en diuen al Moianès d’aquests turons allargassats d’estructura similar (forma de trapeci) que moren a l’altiplà formant un conjunt unificat entre Moià i Collsuspina.
Una bona pista festejada a banda i banda per roures nusos que comencen a despertar del període hivernal ens permet guanyar alçada amb comoditat. A la part alta ens desviem momentàniament a la dreta per visitar Sant Pere de Ferrerons, església que ja existia el 939 encara que l’edifici actual es féu construir el 1763 aprofitant part dels antics murs romànics i la torre-campanar que és bàsicament una edificació de la fi de l'època romànica.
Naveguem de pla un tram. Més endavant canviem de rumb per pujar cap a l’Estany. Pedalem entre antics bancals ara convertits en boscos de coníferes. Pel camí trobem una agradable sorpresa, el Dolmen de Puigrodó, un gran monument megalític del tipus galeria catalana, totalment restaurat i consolidat.
Passada una petita collada iniciem el descens cap a l’Estany. Ens desviem uns metres cap al turonet de La Barra per gaudir de les esplèndides panoràmiques que, a banda d’una bona perspectiva dels voltants del poble, abasten els relleus d’alta muntanya més propers, des de Port de Comte fins al Canigó, i per darrera la carena del Moixeró, un ull expert sabrà distingir també relleus fronterers com la Tossa Plana de Lles.
El petit nucli de l’Estany es troba a la falda del Puig Caritat i a la vora d'on hi havia l'estany, ja desaparegut, na antiga zona humida que va ésser dessecada al segle XVI per l'obertura de recs de drenatge i transformada en camps de conreu. Un d’aquests recs, el principal, es coneix com La Mina, va ser construïda entre els anys 1734 i 1737, pels decisió dels canonges que administraven el poble i el terme de l'Estany. La Mina fa 425 metres de llargada dels quals 390 m. són coronats per una volta de canó i la resta amb llosa plana, 1,10 metres d'amplada i 2,40 metres d'alçada.
No es pot marxar de l’Estany sense visitar el Monestir de Santa Maria. Fa més de 900 anys –el 1080- que en aquest indret s’establí una comunitat de monjos agustinians. Amb el temps, en el lloc de la petita primera església es construí un seguit d’edificis que demostren la seva esplendor: l’església de Santa Maria, el claustre romànic, les dependències per als canonges…Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i, sobretot, l’extraordinari claustre romànic amb els seus magnífics capitells esculpits, una joia de l’escultura religiosa de nivell internacional.
Continuem la ruta pel camí Ral que marcà el traçat del creixement de les cases del poble des dels primers moments dels segles XIII i XIV, també conegut com a Camí de Moià o Camí de Rodors. A ponent de la conca de l’Estany, una plàcida i petita plana, l’orografia canvia sobtadament i es torna més accidentada. A l’inici petites planes voltada de turons on els conreus llueixen un verd intens a l’inici de la primavera, com passa als contorns del Mas del Soler de Terrades o prop de l’ermita i castell de Rodors, cauen sobtadament centenars de metres, passat el mas rònec del Perer, com una esgarrapada profunda que defineix la singular orografia de l’altiplà del Moinès que de pla no en te res.
Al fons de la vall, travessem la riera al costat del Molí del Perer i enfilem per una pista amb forta pujada que segueix el GR recuperant amb esforços els metres perduts sobtadament com comprovem al Pla de Maria des d’on gaudim des d’una nova perspectiva, molt propera, de l’ermita Sant Feliu de Rodors a l’altra banda del barranc del mateix nom. Al mas de Coromines ens desviem per visitar el Castell de Clarà, un castell romànic protector en els seus orígens de la vila de Moià que malgrat el seu estat de ruïna, és possible de veure amb força claredat la distribució del castell i els seus principals elements. Sota les restes del castell hi ha la capella de Sant Andreu de Clarà, del segle XI o XII (opcionalment si no es vol fer aquesta visita es pot continuar recte fins al final de la ruta). A l’inici del sender de l’accés al castell hi ha un camí tècnic que baixa per la dreta del turó que prenem per enllaçar amb el camí ral que ens duu de nou a Moià.
Març de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Pont dels Graus. Sant Pere de Ferrerons. Dolmen Puig Rodó. Monestir de Santa Maria de l'Estany. La Mina de l’Estany. Sant Feliu de Rodors. Castell de Rodors. Castell de Clarà. Sant Andreu de Clarà
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.consorcidelmoianes.cat/
Camins històrics que passant pel Dolmen de Puig Rodó connecten la capital de la comarca amb el poble de l?Estany magnificat per la presència al seu municipi del Monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país i la Mina de l?Estany construïda per dessecar o desguassar l?aigua de l?estany que cobria el pla on s?assenta el poble
Deixem el centre neuràlgic de... Un dolmen, un monestir agustinià i una Mina
Camins històrics que passant pel Dolmen de Puig Rodó connecten la capital de la comarca amb el poble de l’Estany magnificat per la presència al seu municipi del Monestir de Santa Maria, una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país i la Mina de l’Estany construïda per dessecar o desguassar l’aigua de l’estany que cobria el pla on s’assenta el poble
Deixem el centre neuràlgic de Moià, la plaça de Sant Sebastià, per un portal d’accès a la mateixa. Perdem alçada fins la Riera de les Graus on es troba el pont del mateix nom de l’antic camí ral de Moià a Vic. Sense travessar la riera prenem el camí que duu a la Granoia, masia del s.XVIII edificada al peu de la muntanya de Serrat de Ferrerons, un dels “morros” com en diuen al Moianès d’aquests turons allargassats d’estructura similar (forma de trapeci) que moren a l’altiplà formant un conjunt unificat entre Moià i Collsuspina.
Una bona pista festejada a banda i banda per roures nusos que comencen a despertar del període hivernal ens permet guanyar alçada amb comoditat. A la part alta ens desviem momentàniament a la dreta per visitar Sant Pere de Ferrerons, església que ja existia el 939 encara que l’edifici actual es féu construir el 1763 aprofitant part dels antics murs romànics i la torre-campanar que és bàsicament una edificació de la fi de l'època romànica.
Naveguem de pla un tram. Més endavant canviem de rumb per pujar cap a l’Estany. Pedalem entre antics bancals ara convertits en boscos de coníferes. Pel camí trobem una agradable sorpresa, el Dolmen de Puigrodó, un gran monument megalític del tipus galeria catalana, totalment restaurat i consolidat.
Passada una petita collada iniciem el descens cap a l’Estany. Ens desviem uns metres cap al turonet de La Barra per gaudir de les esplèndides panoràmiques que, a banda d’una bona perspectiva dels voltants del poble, abasten els relleus d’alta muntanya més propers, des de Port de Comte fins al Canigó, i per darrera la carena del Moixeró, un ull expert sabrà distingir també relleus fronterers com la Tossa Plana de Lles.
El petit nucli de l’Estany es troba a la falda del Puig Caritat i a la vora d'on hi havia l'estany, ja desaparegut, na antiga zona humida que va ésser dessecada al segle XVI per l'obertura de recs de drenatge i transformada en camps de conreu. Un d’aquests recs, el principal, es coneix com La Mina, va ser construïda entre els anys 1734 i 1737, pels decisió dels canonges que administraven el poble i el terme de l'Estany. La Mina fa 425 metres de llargada dels quals 390 m. són coronats per una volta de canó i la resta amb llosa plana, 1,10 metres d'amplada i 2,40 metres d'alçada.
No es pot marxar de l’Estany sense visitar el Monestir de Santa Maria. Fa més de 900 anys –el 1080- que en aquest indret s’establí una comunitat de monjos agustinians. Amb el temps, en el lloc de la petita primera església es construí un seguit d’edificis que demostren la seva esplendor: l’església de Santa Maria, el claustre romànic, les dependències per als canonges…Del monestir medieval en resten l’església, les sales del museu i, sobretot, l’extraordinari claustre romànic amb els seus magnífics capitells esculpits, una joia de l’escultura religiosa de nivell internacional.
Continuem la ruta pel camí Ral que marcà el traçat del creixement de les cases del poble des dels primers moments dels segles XIII i XIV, també conegut com a Camí de Moià o Camí de Rodors. A ponent de la conca de l’Estany, una plàcida i petita plana, l’orografia canvia sobtadament i es torna més accidentada. A l’inici petites planes voltada de turons on els conreus llueixen un verd intens a l’inici de la primavera, com passa als contorns del Mas del Soler de Terrades o prop de l’ermita i castell de Rodors, cauen sobtadament centenars de metres, passat el mas rònec del Perer, com una esgarrapada profunda que defineix la singular orografia de l’altiplà del Moinès que de pla no en te res.
Al fons de la vall, travessem la riera al costat del Molí del Perer i enfilem per una pista amb forta pujada que segueix el GR recuperant amb esforços els metres perduts sobtadament com comprovem al Pla de Maria des d’on gaudim des d’una nova perspectiva, molt propera, de l’ermita Sant Feliu de Rodors a l’altra banda del barranc del mateix nom. Al mas de Coromines ens desviem per visitar el Castell de Clarà, un castell romànic protector en els seus orígens de la vila de Moià que malgrat el seu estat de ruïna, és possible de veure amb força claredat la distribució del castell i els seus principals elements. Sota les restes del castell hi ha la capella de Sant Andreu de Clarà, del segle XI o XII (opcionalment si no es vol fer aquesta visita es pot continuar recte fins al final de la ruta). A l’inici del sender de l’accés al castell hi ha un camí tècnic que baixa per la dreta del turó que prenem per enllaçar amb el camí ral que ens duu de nou a Moià.
Març de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Pont dels Graus. Sant Pere de Ferrerons. Dolmen Puig Rodó. Monestir de Santa Maria de l'Estany. La Mina de l’Estany. Sant Feliu de Rodors. Castell de Rodors. Castell de Clarà. Sant Andreu de Clarà
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.consorcidelmoianes.cat/