Urgell URG 002_Verdú
Secans de Belianes-Preixana
Verdú de Segarra – Preixana – Bellpuig de Segarra – Verdú
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:220 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
Paisatge horitzontal, llum i color
Un plaent viatge per un territori on els pobles aprofiten la mínima elevació per assentar-se i controlar el territori. Petits turons que destaquen i es fan visibles amb facilitat des de la llunyania degut a un horitzó extremadament pla. Canals que serpentegen per relleus horitzontals regant grans extensions de conreus que a la tardor mostren els colors terrosos dels camps acabats de llaurar, colors que a la primavera mutaran en verds intensos... Paisatge horitzontal, llum i color
Un plaent viatge per un territori on els pobles aprofiten la mínima elevació per assentar-se i controlar el territori. Petits turons que destaquen i es fan visibles amb facilitat des de la llunyania degut a un horitzó extremadament pla. Canals que serpentegen per relleus horitzontals regant grans extensions de conreus que a la tardor mostren els colors terrosos dels camps acabats de llaurar, colors que a la primavera mutaran en verds intensos. I en qualsevol època de l’any, si no hi ha la boira típica dels freds hiverns, predominen uns cels blaus lluminosos que il·luminen cada pedalada, sempre plàcida i fàcil.
Sortim de Verdú pel camí de Sant Martí de Maldà. Naveguem per l’extensa plana i des dels punts enlairats, ja podem veure des de la llunyania sobreeixint del perfil pla de l’horitzó urgellenc, les siluetes dels pobles de Preixana i Bellpuig. Un petit promontori seguint en paral·lel al Fondo dels Marquesos crida l’atenció. En aquest tossal, a la vora de la carretera local que va de Tàrrega a Sant Martí de Maldà, s'ubica el poblat ibèric dels Estinclells.
El jaciment dels Estinclells és un nucli fortificat ilerget, construït i ocupat al llarg del segle III aC., que presenta un fossat de barrera de dimensions modestes, actualment en curs d’excavació. Des de la petita elevació on és troba es controla algunes de les partides més fèrtils del terme de Verdú com són els fondos o les petites valls de fons que l’envolten. Al recinte del jaciment, tancat, hi ha una reproducció d'una casa de l'època ibèrica construïda amb les tècniques de l’època, anomenada “la casa de la premsa” perquè a l'interior hi ha la reproducció d'una premsa que es va trobar.
Mentre recorrem per una bona pista el Fondo de Sant Julià destaca en l’horitzó l’esvelta silueta de la torre de l’església de Santa Maria de Preixana. Des del poble enllacem amb Bellpuig seguint l’impressionant canal d’Urgell, una obra construïda a mitjans del segle XIX que rega 70.000 hectàrees de la plana lleidatana. Un tram que encara conserva part de l’aforestació que servia per assegurar la subjecció dels caixers i les possibles esllavissades. Un bonic camí seguint el camí que dibuixa l’aigua, serpentejant entre les petites ondulacions del terrenys, resguardats de la calor per la fresca ombra de l’arbreda.
A Bellpuig passem per la bonica plaça de Sant Roc, una plaça porticada típicament mediterrània. Sortim del poble per la part alta, recorrent la Serra del Coscollar. Travessem la carretera i ens tornem a endinsar en les grans extensions de conreus agrícoles que s’estenen per la gran plana que defineix l’espai natural protegit Secans de Belianes-Preixana.
Viatjar per aquest territori és un immens plaer. Sempre trobem elements que distreuen la nostra mirada: petits turons, masos, barraques o nuclis llunyans destaquen sense esforços de la gran horitzontalitat del paisatge. Un dels masos destacables és el Mas d’Estadella, que trobem al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú. Es tracta d’una masia fortificada amb habitatges annexos construïda amb pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos. Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles; una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608. Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser. El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca.
En direcció a Verdú, trencant la monotonia de la plàcida pedalada, assolim el pla de la Serra de Molars, des d’on albirem bona part de la comarca. Una ràpida baixada ens porta de nou a Verdú, un poble conegut per la ceràmica negra, especialment pels seus càntirs, presents a la majoria de masies catalanes per mantenir fresca l’aigua.
Novembre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Poblat ibèric dels Estinclells. Canal d’Urgell. Santa Maria de Preixana. Plaça Porticada i Castell de Bellpuig. Mas d’Estadella
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.verdu.cat/
Un plaent viatge per un territori on els pobles aprofiten la mínima elevació per assentar-se i controlar el territori. Petits turons que destaquen i es fan visibles amb facilitat des de la llunyania degut a un horitzó extremadament pla. Canals que serpentegen per relleus horitzontals regant grans extensions de conreus que a la tardor mostren els colors terrosos dels camps acabats de llaurar, colors que a la primavera mutaran en verds intensos... Paisatge horitzontal, llum i color
Un plaent viatge per un territori on els pobles aprofiten la mínima elevació per assentar-se i controlar el territori. Petits turons que destaquen i es fan visibles amb facilitat des de la llunyania degut a un horitzó extremadament pla. Canals que serpentegen per relleus horitzontals regant grans extensions de conreus que a la tardor mostren els colors terrosos dels camps acabats de llaurar, colors que a la primavera mutaran en verds intensos. I en qualsevol època de l’any, si no hi ha la boira típica dels freds hiverns, predominen uns cels blaus lluminosos que il·luminen cada pedalada, sempre plàcida i fàcil.
Sortim de Verdú pel camí de Sant Martí de Maldà. Naveguem per l’extensa plana i des dels punts enlairats, ja podem veure des de la llunyania sobreeixint del perfil pla de l’horitzó urgellenc, les siluetes dels pobles de Preixana i Bellpuig. Un petit promontori seguint en paral·lel al Fondo dels Marquesos crida l’atenció. En aquest tossal, a la vora de la carretera local que va de Tàrrega a Sant Martí de Maldà, s'ubica el poblat ibèric dels Estinclells.
El jaciment dels Estinclells és un nucli fortificat ilerget, construït i ocupat al llarg del segle III aC., que presenta un fossat de barrera de dimensions modestes, actualment en curs d’excavació. Des de la petita elevació on és troba es controla algunes de les partides més fèrtils del terme de Verdú com són els fondos o les petites valls de fons que l’envolten. Al recinte del jaciment, tancat, hi ha una reproducció d'una casa de l'època ibèrica construïda amb les tècniques de l’època, anomenada “la casa de la premsa” perquè a l'interior hi ha la reproducció d'una premsa que es va trobar.
Mentre recorrem per una bona pista el Fondo de Sant Julià destaca en l’horitzó l’esvelta silueta de la torre de l’església de Santa Maria de Preixana. Des del poble enllacem amb Bellpuig seguint l’impressionant canal d’Urgell, una obra construïda a mitjans del segle XIX que rega 70.000 hectàrees de la plana lleidatana. Un tram que encara conserva part de l’aforestació que servia per assegurar la subjecció dels caixers i les possibles esllavissades. Un bonic camí seguint el camí que dibuixa l’aigua, serpentejant entre les petites ondulacions del terrenys, resguardats de la calor per la fresca ombra de l’arbreda.
A Bellpuig passem per la bonica plaça de Sant Roc, una plaça porticada típicament mediterrània. Sortim del poble per la part alta, recorrent la Serra del Coscollar. Travessem la carretera i ens tornem a endinsar en les grans extensions de conreus agrícoles que s’estenen per la gran plana que defineix l’espai natural protegit Secans de Belianes-Preixana.
Viatjar per aquest territori és un immens plaer. Sempre trobem elements que distreuen la nostra mirada: petits turons, masos, barraques o nuclis llunyans destaquen sense esforços de la gran horitzontalitat del paisatge. Un dels masos destacables és el Mas d’Estadella, que trobem al peu del camí veïnal de Bellpuig a Verdú. Es tracta d’una masia fortificada amb habitatges annexos construïda amb pedra picada i planta quadrada, amb defenses i un ampli baluard que continua el clos. Hi ha la data de 1543 a la porta de la planta baixa, de grans dovelles; una gran escalinata sota la barbacana de la teulada puja al pis, i en aquesta porta, de llinda plana, hi ha la data de 1608. Dins el clos mig emmurallat hi ha una capella del segle XVI, amb una imatge damunt l’entrada de la Mare de Déu del Roser. El 1538 habitava aquest mas Francesc Estadella, persona d’una gran fortuna, el llinatge del qual s’emparentà amb les famílies més poderoses de la comarca.
En direcció a Verdú, trencant la monotonia de la plàcida pedalada, assolim el pla de la Serra de Molars, des d’on albirem bona part de la comarca. Una ràpida baixada ens porta de nou a Verdú, un poble conegut per la ceràmica negra, especialment pels seus càntirs, presents a la majoria de masies catalanes per mantenir fresca l’aigua.
Novembre de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Poblat ibèric dels Estinclells. Canal d’Urgell. Santa Maria de Preixana. Plaça Porticada i Castell de Bellpuig. Mas d’Estadella
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.verdu.cat/