Pallars Sobirà PAS 022_Peramea
Estany de Montcortès. Pla de Corts. Congost de Collegats
Peramea – Bretui – Montcortès – Estany de Montcortès – Cabestany – Montsor – Perecalç – Cortscastell – Peramea
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Sobirà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:37 km
Desnivell:1015 m
Temps:5 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Camins històrics del Pla de Corts
Un viatge per descobrir una raconada força desconeguda, un altiplà a cavall del Prepirineu i Pirineu entre el congost de Collegats i la vall del Flamisell on s?hi assenten petits nuclis de demografia molt baixa i amb el singular estany de Montcortès, un estany d?origen càrstic de gran bellesa.
La ruta presenta dos parts ben diferenciades amb la possibilitat d?escurçar-la. La primera part fins al Pla del Llac es fa en bona pa... Camins històrics del Pla de Corts
Un viatge per descobrir una raconada força desconeguda, un altiplà a cavall del Prepirineu i Pirineu entre el congost de Collegats i la vall del Flamisell on s’hi assenten petits nuclis de demografia molt baixa i amb el singular estany de Montcortès, un estany d’origen càrstic de gran bellesa.
La ruta presenta dos parts ben diferenciades amb la possibilitat d’escurçar-la. La primera part fins al Pla del Llac es fa en bona part per carretera pedalant còmode i plàcidament i la segona, més exigent física i tècnicament, es fa majoritàriament per antics camins de ferradura que enllaçaven els pobles de Montsort, despoblat, Perecalç i Cortscastell amb Peramea.
Des de Peramea ens deixem caure per la carretera cap al pla que s’estén a ponent. La silueta de poble presideix una magnífica esplanada anomenada Pla de Corts. Peramea s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli.
Un còmode viatge ens porta sense gaires esforços a Bretui, Montcortés i l’estany del mateix nom. L’estany de Montcortès és tota una descoberta per als amants de la natura. Un paratge idíl·lic totalment inusual ja que és una formació d’origen càrstic que juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, com en el cas de Banyoles. Té una fondària màxima de trenta metres i l’entrada d’aigua és subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti.
L’avidesa de coneixement ens obliga a desviar-nos momentàniament per visitar el petit nucli de Cabestany. La ruta continua enfilant-se ara pel camí de Perecalç. El paisatge canvia sobtadament just travessada la carena de la serra del mateix nom. Un petit altiplà acull petites prades on pasturen assossegadament ramats de vaques impertorbables. En aquest punt deixem a l’esquerra el camí que duu a Perecalç, camí que ens permet escurçar la ruta en cas que no es vulgui visitar el despoblat de Montsort. Continuem pujant per pista en direcció al Pla del Llac. Passem a tocar del Dolmen de Perauba (a l’esquerra del camí, passat un camp que te de fons la penya calcària de Perauba). Les panoràmiques creixen com bolets. Gaudim de bones vistes del Pirineu que s’aixeca des de la Vall Fosca, sobretot des del Pla del Llac, un fantàstic lloc des d’on contemplar les meravelles que ens envolten. Nous relleus muntanyosos s’insinuen en la llunyania, a ponent el massís del Turbó i els cims de la Maladeta son ben visibles i identificables.
Seguim per la carena en direcció al cim del Roc de Sant Aventí que voltem per la dreta. El paisatge cap a migdia canvia significativament. A la dreta de la carena, els relleus conglomerats que es desprenen del Pic de Lleràs es mostren desafiants des de les seves parets verticals. Passat lo Tossalet les panoràmiques es multipliquen. A llevant el Boumort domina el territori. La morfologia suau de la serra a la part alta contrasta amb els relleus que s’enfonsen sobtadament cap a la Noguera Pallaresa formant el Congost de Collegats que des de la nostra alçada sembla una gran ferida infligida al paisatge que no vol tancar-se. Una morfologia singular especialment bella.
Podem arribar a Montsor tant per pista com per sender, opció que oferim i que agradarà als amants d’aquest tipus de terreny, encara que en el trajecte des de Montsor al final de la ruta tindrem moltes oportunitats de pedalar per corriols de dificultat desigual. Arribem doncs a Montsor per un sender que flanqueja l’aeri barranc del mateix nom, un trajecte realment espectacular.
Les parets del despoblat Montsor, que encara conserva restes de recinte clos, lluiten estoicament contra l’embat del pas del temps, negant-se a desaparèixer per sempre més. Parets de cases esfondrades d’un intens color vermell i la petita ermita romànica de Santa Maria de Montsor, construccions senzilles ubicades en un mirador natural esplèndid, un balcó de privilegiades vistes del Pallars Jussà tancada a migdia per la barrera natural de la serralada del Montsec.
La ruta continua per l’antic camí entre Montsor i Perecalç, una variant de l’antiga via de comunicació entre el Jussà i el Sobirà, que travessa el massís de Collegats per la zona més alta. Un trajecte exigent amb trams tècnics que va fent marrades, mantenint l’alçada, per la capçalera del Barranc de Sant Pere. Malgrat la dificultat de l’itinerari per ciclistes no avesats a tot tipus de camins, el trajecte ens regala un paisatge ple de contrastos que defineixen l’Espai Natural Protegit de Collegats-Queralt, un territori dominat pels contraforts que es despleguen del Massís de Boumort que dibuixen relleus recargolats que el riu Noguera Pallaresa ha obert formant una estreta escletxa entre gegantines parets de conglomerat vermellós formant el conegut congost.
Finalment arribem al petit nucli de Perecalç. Hi ha una font a tocar de l’església que deixa anar aigua fresca i necessària després d’aquest tram exigent. Deixem el poble seguint l’antic camí de ferradura, un camí de gran bellesa natural, que travessa amb elegància la serra de Peramea i ens deixa en una pista que ens baixa a Corscastell, nucli que, si no estàs al cas, fàcilment et passes de llarg. Enllacem amb un sender que combinant trams de pista ens porta de nou a Perecalç. Un tram que culmina una bella ruta de grans al·licients per als ciclistes de muntanya, tant tècnics com paisatgístics. Abans d’arribar a destí, opcionalment ja que cal desviar-se momentàniament, es pot visitar el Dòlmen de la Mosquera,
CENTRES D’INTERÉS
Sant Esteve de Bretui. Sant Martí de Montcortès. Estany de Montcortès. Sant Romà de Cabestany. Dolmen de Perauba. Santa Maria de Montsor. Sant Llorenç de Perecalç. Santa Anna de Corscastell. Dolmen de la Mosquera
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://barlom.cat/
Un viatge per descobrir una raconada força desconeguda, un altiplà a cavall del Prepirineu i Pirineu entre el congost de Collegats i la vall del Flamisell on s?hi assenten petits nuclis de demografia molt baixa i amb el singular estany de Montcortès, un estany d?origen càrstic de gran bellesa.
La ruta presenta dos parts ben diferenciades amb la possibilitat d?escurçar-la. La primera part fins al Pla del Llac es fa en bona pa... Camins històrics del Pla de Corts
Un viatge per descobrir una raconada força desconeguda, un altiplà a cavall del Prepirineu i Pirineu entre el congost de Collegats i la vall del Flamisell on s’hi assenten petits nuclis de demografia molt baixa i amb el singular estany de Montcortès, un estany d’origen càrstic de gran bellesa.
La ruta presenta dos parts ben diferenciades amb la possibilitat d’escurçar-la. La primera part fins al Pla del Llac es fa en bona part per carretera pedalant còmode i plàcidament i la segona, més exigent física i tècnicament, es fa majoritàriament per antics camins de ferradura que enllaçaven els pobles de Montsort, despoblat, Perecalç i Cortscastell amb Peramea.
Des de Peramea ens deixem caure per la carretera cap al pla que s’estén a ponent. La silueta de poble presideix una magnífica esplanada anomenada Pla de Corts. Peramea s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli.
Un còmode viatge ens porta sense gaires esforços a Bretui, Montcortés i l’estany del mateix nom. L’estany de Montcortès és tota una descoberta per als amants de la natura. Un paratge idíl·lic totalment inusual ja que és una formació d’origen càrstic que juntament amb els estanys de Basturs és l'únic d'origen no glacial dels Pirineus. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, com en el cas de Banyoles. Té una fondària màxima de trenta metres i l’entrada d’aigua és subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti.
L’avidesa de coneixement ens obliga a desviar-nos momentàniament per visitar el petit nucli de Cabestany. La ruta continua enfilant-se ara pel camí de Perecalç. El paisatge canvia sobtadament just travessada la carena de la serra del mateix nom. Un petit altiplà acull petites prades on pasturen assossegadament ramats de vaques impertorbables. En aquest punt deixem a l’esquerra el camí que duu a Perecalç, camí que ens permet escurçar la ruta en cas que no es vulgui visitar el despoblat de Montsort. Continuem pujant per pista en direcció al Pla del Llac. Passem a tocar del Dolmen de Perauba (a l’esquerra del camí, passat un camp que te de fons la penya calcària de Perauba). Les panoràmiques creixen com bolets. Gaudim de bones vistes del Pirineu que s’aixeca des de la Vall Fosca, sobretot des del Pla del Llac, un fantàstic lloc des d’on contemplar les meravelles que ens envolten. Nous relleus muntanyosos s’insinuen en la llunyania, a ponent el massís del Turbó i els cims de la Maladeta son ben visibles i identificables.
Seguim per la carena en direcció al cim del Roc de Sant Aventí que voltem per la dreta. El paisatge cap a migdia canvia significativament. A la dreta de la carena, els relleus conglomerats que es desprenen del Pic de Lleràs es mostren desafiants des de les seves parets verticals. Passat lo Tossalet les panoràmiques es multipliquen. A llevant el Boumort domina el territori. La morfologia suau de la serra a la part alta contrasta amb els relleus que s’enfonsen sobtadament cap a la Noguera Pallaresa formant el Congost de Collegats que des de la nostra alçada sembla una gran ferida infligida al paisatge que no vol tancar-se. Una morfologia singular especialment bella.
Podem arribar a Montsor tant per pista com per sender, opció que oferim i que agradarà als amants d’aquest tipus de terreny, encara que en el trajecte des de Montsor al final de la ruta tindrem moltes oportunitats de pedalar per corriols de dificultat desigual. Arribem doncs a Montsor per un sender que flanqueja l’aeri barranc del mateix nom, un trajecte realment espectacular.
Les parets del despoblat Montsor, que encara conserva restes de recinte clos, lluiten estoicament contra l’embat del pas del temps, negant-se a desaparèixer per sempre més. Parets de cases esfondrades d’un intens color vermell i la petita ermita romànica de Santa Maria de Montsor, construccions senzilles ubicades en un mirador natural esplèndid, un balcó de privilegiades vistes del Pallars Jussà tancada a migdia per la barrera natural de la serralada del Montsec.
La ruta continua per l’antic camí entre Montsor i Perecalç, una variant de l’antiga via de comunicació entre el Jussà i el Sobirà, que travessa el massís de Collegats per la zona més alta. Un trajecte exigent amb trams tècnics que va fent marrades, mantenint l’alçada, per la capçalera del Barranc de Sant Pere. Malgrat la dificultat de l’itinerari per ciclistes no avesats a tot tipus de camins, el trajecte ens regala un paisatge ple de contrastos que defineixen l’Espai Natural Protegit de Collegats-Queralt, un territori dominat pels contraforts que es despleguen del Massís de Boumort que dibuixen relleus recargolats que el riu Noguera Pallaresa ha obert formant una estreta escletxa entre gegantines parets de conglomerat vermellós formant el conegut congost.
Finalment arribem al petit nucli de Perecalç. Hi ha una font a tocar de l’església que deixa anar aigua fresca i necessària després d’aquest tram exigent. Deixem el poble seguint l’antic camí de ferradura, un camí de gran bellesa natural, que travessa amb elegància la serra de Peramea i ens deixa en una pista que ens baixa a Corscastell, nucli que, si no estàs al cas, fàcilment et passes de llarg. Enllacem amb un sender que combinant trams de pista ens porta de nou a Perecalç. Un tram que culmina una bella ruta de grans al·licients per als ciclistes de muntanya, tant tècnics com paisatgístics. Abans d’arribar a destí, opcionalment ja que cal desviar-se momentàniament, es pot visitar el Dòlmen de la Mosquera,
CENTRES D’INTERÉS
Sant Esteve de Bretui. Sant Martí de Montcortès. Estany de Montcortès. Sant Romà de Cabestany. Dolmen de Perauba. Santa Maria de Montsor. Sant Llorenç de Perecalç. Santa Anna de Corscastell. Dolmen de la Mosquera
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://barlom.cat/