Pla d`Urgell PLU 004_Mollerussa
Plana d’Urgell. Espai Protegit dels Tossals de Torregrossa. Secans de Belianes-Preixana
Mollerussa – Miralcamp – Puiggròs¬ – Arbeca – Fortalesa dels Vilars – Vilanova de Bellpuig – Golmes – Mollerussa
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla d’Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:36 km
Desnivell:304 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Els habitants dels camps de les urnes. Fortalesa dels Vilars.
Arbres fruiters, camps de cereals, el punt més alt de la comarca, els nuclis d?Arbeca i Puiggròs, el Canal d?Urgell i la impressionant fortalesa d?Els Vilars son alguns dels principals atractius d?una bonica ruta exempta de dificultats tècniques.
Travessem la capital del Pla d?Urgell en direcció a Arbeca, per desviar-nos als afores per una pista que porta a Miralcamp. Al poble pugem fins a la p... Els habitants dels camps de les urnes. Fortalesa dels Vilars.
Arbres fruiters, camps de cereals, el punt més alt de la comarca, els nuclis d’Arbeca i Puiggròs, el Canal d’Urgell i la impressionant fortalesa d’Els Vilars son alguns dels principals atractius d’una bonica ruta exempta de dificultats tècniques.
Travessem la capital del Pla d’Urgell en direcció a Arbeca, per desviar-nos als afores per una pista que porta a Miralcamp. Al poble pugem fins a la part alta, continuant al darrera de l’església, per un pla enlairat en direcció al Tossal de l’Infern, el punt més alt de la Plana d’Urgell, pertanyent a l’espai protegit dels Tossals de Torregrossa, un espai de petites dimensions format per un conjunt de tossals, que són el testimoni actual de les elevacions peculiars dels petits tossals àrids de les planes de Lleida, els quals estan afectats per les transformacions agrícoles. Es caracteritzen per uns relleus suaus i tabulars, constituïts per antigues terrasses fluvials.
Naveguem per aquest territori que encara conserva fragments notables de paisatge natural en contrast amb les terres agràries del voltant davallant cap a l’extrem sud del Pla del Portell des d’on divisem Puiggròs, poble que corona un turó que s’eleva al mig de la plana urgellesa. Al cim del turó i enmig de la vila closa hi havia el castell de Puiggròs, després castell palau, del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics conopials i portals adovellats amb les armes dels senyors.
Des de Puiggròs marxem cap a Arbeca, nucli al que el Canal d’Urgell proporciona aigua abundant i bones arbredes. Arbeca és coneguda per les oliveres arbequines que han donat nom a una varietat molt apreciada de l’arbre que dona un oli verge de gran qualitat. El nucli antic de la població té una xarxa de carrers estrets, de traçat irregular, que s’enfilen vers el castell o les dues places porxades (la plaça Major i la de l’Església). A la part alta del nucli es poden admirar les restes del magnífic castell que fou un grandiós i sumptuós edifici bastit dins els cànons de l’arquitectura renaixentista
Sortim d’Arbeca seguint el Canal d’Urgell, una infraestructura hidràulica que serpentejant per la gran plana, abasteix del preuat líquid a aquest territori impressionantment sec. Deixem el canal momentàniament per visitar la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, una de les restes ibèriques més impressionants que es conserven a Catalunya. La construcció té 2.800 anys d'antiguitat i està bastida en un terrenys totalment plans, probablement per aprofitar l’aigua dels rius Corb i Aixaragall, fet que els va obligar a fer una construcció de gran complexitat per a l'època però que devia ser inexpugnable amb les armes d’aquest període. Els Vilars disposava del fossat, de muralles de cinc metres d'altura i, entremig, d'un camp frisi format per pedres clavades verticalment que dificultaven l'accés als visitants hostils. Els constructors d’Els Vilars eren coneguts com el “habitants dels camps de les urnes” pel fet que acostumaven a incinerar els seus morts i enterrar les seves cendres en recipients de ceràmica.
Des de la fortalesa ibèrica recuperem de nou el canal pedalant per l’espai protegit dels Secans de Belianes-Preixana, un espai natural dedicat pràcticament al conreu agrícola: conreus herbacis extensius al marge dret del canal i de secà a l’esquerra. Deixem el canal per anar cap a Vilanova de Bellpuig- L’origen del poble es remunta a l’any 1149, quan els Anglesola començaren a aplicar la política de fer créixer en població el seu territori i que aquest fos cultivat a fi d'augmentar les seves rendes. Així, decidiren crear una vila nova i per facilitar-ne el poblament feren diverses concessions als nous colons que s'instal·lessin a la vila. Majoritàriament, gent de Bellpuig aprofità aquests avantatges, i així la vila passà a anomenar-se Vilanova de Bellpuig.
Continuem fins a Golmés per un camí envoltat d’arbres fruiters, especialment pomeres. Des de Golmés acabem la ruta pedalant fins a Mollerussa per un petit camí asfaltat a l’altra banda de la via del tren.
Setembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Fortalesa d’Els Vilars.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismeplaurgell.cat/ca/
Arbres fruiters, camps de cereals, el punt més alt de la comarca, els nuclis d?Arbeca i Puiggròs, el Canal d?Urgell i la impressionant fortalesa d?Els Vilars son alguns dels principals atractius d?una bonica ruta exempta de dificultats tècniques.
Travessem la capital del Pla d?Urgell en direcció a Arbeca, per desviar-nos als afores per una pista que porta a Miralcamp. Al poble pugem fins a la p... Els habitants dels camps de les urnes. Fortalesa dels Vilars.
Arbres fruiters, camps de cereals, el punt més alt de la comarca, els nuclis d’Arbeca i Puiggròs, el Canal d’Urgell i la impressionant fortalesa d’Els Vilars son alguns dels principals atractius d’una bonica ruta exempta de dificultats tècniques.
Travessem la capital del Pla d’Urgell en direcció a Arbeca, per desviar-nos als afores per una pista que porta a Miralcamp. Al poble pugem fins a la part alta, continuant al darrera de l’església, per un pla enlairat en direcció al Tossal de l’Infern, el punt més alt de la Plana d’Urgell, pertanyent a l’espai protegit dels Tossals de Torregrossa, un espai de petites dimensions format per un conjunt de tossals, que són el testimoni actual de les elevacions peculiars dels petits tossals àrids de les planes de Lleida, els quals estan afectats per les transformacions agrícoles. Es caracteritzen per uns relleus suaus i tabulars, constituïts per antigues terrasses fluvials.
Naveguem per aquest territori que encara conserva fragments notables de paisatge natural en contrast amb les terres agràries del voltant davallant cap a l’extrem sud del Pla del Portell des d’on divisem Puiggròs, poble que corona un turó que s’eleva al mig de la plana urgellesa. Al cim del turó i enmig de la vila closa hi havia el castell de Puiggròs, després castell palau, del qual resten alguns murs amb finestrals gòtics conopials i portals adovellats amb les armes dels senyors.
Des de Puiggròs marxem cap a Arbeca, nucli al que el Canal d’Urgell proporciona aigua abundant i bones arbredes. Arbeca és coneguda per les oliveres arbequines que han donat nom a una varietat molt apreciada de l’arbre que dona un oli verge de gran qualitat. El nucli antic de la població té una xarxa de carrers estrets, de traçat irregular, que s’enfilen vers el castell o les dues places porxades (la plaça Major i la de l’Església). A la part alta del nucli es poden admirar les restes del magnífic castell que fou un grandiós i sumptuós edifici bastit dins els cànons de l’arquitectura renaixentista
Sortim d’Arbeca seguint el Canal d’Urgell, una infraestructura hidràulica que serpentejant per la gran plana, abasteix del preuat líquid a aquest territori impressionantment sec. Deixem el canal momentàniament per visitar la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, una de les restes ibèriques més impressionants que es conserven a Catalunya. La construcció té 2.800 anys d'antiguitat i està bastida en un terrenys totalment plans, probablement per aprofitar l’aigua dels rius Corb i Aixaragall, fet que els va obligar a fer una construcció de gran complexitat per a l'època però que devia ser inexpugnable amb les armes d’aquest període. Els Vilars disposava del fossat, de muralles de cinc metres d'altura i, entremig, d'un camp frisi format per pedres clavades verticalment que dificultaven l'accés als visitants hostils. Els constructors d’Els Vilars eren coneguts com el “habitants dels camps de les urnes” pel fet que acostumaven a incinerar els seus morts i enterrar les seves cendres en recipients de ceràmica.
Des de la fortalesa ibèrica recuperem de nou el canal pedalant per l’espai protegit dels Secans de Belianes-Preixana, un espai natural dedicat pràcticament al conreu agrícola: conreus herbacis extensius al marge dret del canal i de secà a l’esquerra. Deixem el canal per anar cap a Vilanova de Bellpuig- L’origen del poble es remunta a l’any 1149, quan els Anglesola començaren a aplicar la política de fer créixer en població el seu territori i que aquest fos cultivat a fi d'augmentar les seves rendes. Així, decidiren crear una vila nova i per facilitar-ne el poblament feren diverses concessions als nous colons que s'instal·lessin a la vila. Majoritàriament, gent de Bellpuig aprofità aquests avantatges, i així la vila passà a anomenar-se Vilanova de Bellpuig.
Continuem fins a Golmés per un camí envoltat d’arbres fruiters, especialment pomeres. Des de Golmés acabem la ruta pedalant fins a Mollerussa per un petit camí asfaltat a l’altra banda de la via del tren.
Setembre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Fortalesa d’Els Vilars.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismeplaurgell.cat/ca/