Bages BAG 055_Castellgalí
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Serra de l’Otzet.
Castellgalí — Colld’arboç_Marganell — Les Cases d’en Massacs — Castellvell-El Burès — Sant Vicenç de Castellet — Castellgalí
Mapes Comarcals de Catalunya. Bages. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:40 km
Desnivell:915 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Pedalant al peu d?Agulles i Frares Encantats
Volta a la capçalera de les rieres de Marganell i Castellet, que recullen les aigües de la vessant nord de la muntanya de Montserrat. Un trajecte que ens acosta a la base mateix de les moles pètries dels sectors d?Agulles i Frares Encantats.
Sortim del nucli antic del poble enfilant cap a la muntanya. Guanyem alçada còmodament fins al Pla de Sant Ramon, on hi ha el cim del Talló, un bon mirador de Castellgalí i poble... Pedalant al peu d’Agulles i Frares Encantats
Volta a la capçalera de les rieres de Marganell i Castellet, que recullen les aigües de la vessant nord de la muntanya de Montserrat. Un trajecte que ens acosta a la base mateix de les moles pètries dels sectors d’Agulles i Frares Encantats.
Sortim del nucli antic del poble enfilant cap a la muntanya. Guanyem alçada còmodament fins al Pla de Sant Ramon, on hi ha el cim del Talló, un bon mirador de Castellgalí i pobles veïns i la vall del Llobregat encaixada entre els relleus dels massissos de Montserrat i Sant Llorenç dels Munts i l’Obac.
Curta baixada cap el Raval del Talló, moment on podem gaudir de les serralades prepirinenques al nord de la província de Barcelona, entre elles el massís del Pedraforca. Carenem tota l’estona fins sortir a la carretera que puja de Manresa que segueix la carena fins al coll de Can Maçana. La seguim fins abans de Colldarboç, lloc on surt la carretera de Marganell, per una pista a l’esquerra que ens duu fins al mas en runes de Les Tines. Gaudim d’una excel·lent panoràmica de la muntanya de Montserrat que serà present en bona part de la ruta, ja que hi passarem ben be a tocar.
Al mas les Tines l’antic camí ha desaparegut ja que el propietari de la finca l’ha integrat al camp llaurant el camí que abans el travessava. Creuem el camp, son pocs metres, per recuperar l’antic camí que fins ara era públic. Una altra opció es continuar per carretera fins a Colldarboç, i desviar-nos cap a Marganell i en un revolt tancat de la carretera, just passat el Km 10, una pista en baixada recupera el trajecte original. Enllacem diferents pistes que transiten sota la fronda de pi blanc que domina aquest tram. Arribem a Pla de Roldors, un bonic lloc des d’on contemplar la muntanya, i ràpidament al camp de futbol de Marganell.
Iniciem la pujada cap a les parets que conformen la cara nord de Montserrat, un dels llocs més icònics de l’escalada al nostre país i escola on es van produir algunes de les primeres ascensions del que entenem avui en dia per escalada. Travessem diferents fondalades que aboquen les seves aigües a la riera de Marganell, sempre flanquejant per la part alta i sota mateix de les verticals parets montserratines carregades d’un intens i poderós magnetisme. Mentre travessem per sobre els diferents fondals, no deixa de sorprendre les urbanitzacions que s’aixequen al vessant de la muntanya, construccions que de ben segur ara no tindrien lloc en un parc natural com aquest.
Finalment ens deixem caure a ritme veloç pel marge dret del Torrent de Can Martorell, seguint senyals de GR fins la urbanització de Sant Cristòfol. Comencem a seguir la senyalització de Burés i, després d’un curt tram de carretera, ens deixem caure encaixats pel Torrent dels Abadals, un bonic trajecte que ens deixa, un cop travessada la carretera C-55, a tocar del mas del mateix nom. Un pas soterrat ens permet passar per sota la via fèrria i pedalar de pla seguint el curs del Llobregat pel seu marge esquerra. Fins a Sant Vicenç de Castellet naveguem seguint riu amunt per un bonic bosc de ribera, ple de salzes, àlbers i exuberants canyars que formen túnels durant el trajecte.
Destaquen en tot aquest tram, concentrats en el mateix lloc, el pont medieval de Castellvell i el Vilar, la fàbrica tèxtil de la Colònia Burés, l’edifici de la Fassina i el castell de Castellbell ubicat sobre un dels meandres més importants del Llobregat. Molt per conèixer en tant sols un quilòmetre.
El bonic pont medieval de Castellvell i el Vilar, també anomenat Pont dels Catalans, amb la forma típica d’esquena d'ase i estructurat en quatre arcades d'obertura desigual; la més ample i que sosté la clau del pont fa 30 metres. Se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se'ls sancionava.
A l’altra banda del riu gaudim de la monumental fàbrica tèxtil de la Colònia Burés, una obra protegida com a bé cultural d'interès local. L’antiga fàbrica d‘aiguardent de la Fassina, nom provinent del llatí que significa fàbrica artesanal on es destil·lava l’esperit de vi per a obtenir aiguardent, fou construïda a la primera meitat del segle XVIII per tal d’aprofitar i rendibilitzar l’excedent de la verema. Aquesta indústria local, transformava el raïm fermentat en beguda espirituosa que, fins i tot, s’exportà a Amèrica.
Y finalment el meandre de Castellbell i el Vilar, un dels meandres més espectaculars del riu Llobregat ja que dibuixa sobre el terreny un arc de gairebé 360°, ha esdevingut un punt clau per a la migració d'algunes espècies i com a biòtop-pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. La nova llacuna interior ha estat un revulsiu per a moltes espècies animals que hi han trobat un lloc idoni per a criar o com a àrea de repòs.
El meandre encercla un turó tallat per cingleres que acull el castell de Castellbell, un gran edifici gòtic, rectangular, amb dos cossos, més alts als extrems i amb la capella romànica de Sant Miquel desafectada.
Arribats a Sant Vicenç de Castellet continuem pel Polígon industrial La Farinera que travessem fins trobar la pista del Camí del Pla que ens puja de nou a Castellgalí.
Novembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Pont del Catalans. La Fassina. Castell de Castellbell. Sant Miquel de Castell
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.castellgali.cat/directori/adreces
Volta a la capçalera de les rieres de Marganell i Castellet, que recullen les aigües de la vessant nord de la muntanya de Montserrat. Un trajecte que ens acosta a la base mateix de les moles pètries dels sectors d?Agulles i Frares Encantats.
Sortim del nucli antic del poble enfilant cap a la muntanya. Guanyem alçada còmodament fins al Pla de Sant Ramon, on hi ha el cim del Talló, un bon mirador de Castellgalí i poble... Pedalant al peu d’Agulles i Frares Encantats
Volta a la capçalera de les rieres de Marganell i Castellet, que recullen les aigües de la vessant nord de la muntanya de Montserrat. Un trajecte que ens acosta a la base mateix de les moles pètries dels sectors d’Agulles i Frares Encantats.
Sortim del nucli antic del poble enfilant cap a la muntanya. Guanyem alçada còmodament fins al Pla de Sant Ramon, on hi ha el cim del Talló, un bon mirador de Castellgalí i pobles veïns i la vall del Llobregat encaixada entre els relleus dels massissos de Montserrat i Sant Llorenç dels Munts i l’Obac.
Curta baixada cap el Raval del Talló, moment on podem gaudir de les serralades prepirinenques al nord de la província de Barcelona, entre elles el massís del Pedraforca. Carenem tota l’estona fins sortir a la carretera que puja de Manresa que segueix la carena fins al coll de Can Maçana. La seguim fins abans de Colldarboç, lloc on surt la carretera de Marganell, per una pista a l’esquerra que ens duu fins al mas en runes de Les Tines. Gaudim d’una excel·lent panoràmica de la muntanya de Montserrat que serà present en bona part de la ruta, ja que hi passarem ben be a tocar.
Al mas les Tines l’antic camí ha desaparegut ja que el propietari de la finca l’ha integrat al camp llaurant el camí que abans el travessava. Creuem el camp, son pocs metres, per recuperar l’antic camí que fins ara era públic. Una altra opció es continuar per carretera fins a Colldarboç, i desviar-nos cap a Marganell i en un revolt tancat de la carretera, just passat el Km 10, una pista en baixada recupera el trajecte original. Enllacem diferents pistes que transiten sota la fronda de pi blanc que domina aquest tram. Arribem a Pla de Roldors, un bonic lloc des d’on contemplar la muntanya, i ràpidament al camp de futbol de Marganell.
Iniciem la pujada cap a les parets que conformen la cara nord de Montserrat, un dels llocs més icònics de l’escalada al nostre país i escola on es van produir algunes de les primeres ascensions del que entenem avui en dia per escalada. Travessem diferents fondalades que aboquen les seves aigües a la riera de Marganell, sempre flanquejant per la part alta i sota mateix de les verticals parets montserratines carregades d’un intens i poderós magnetisme. Mentre travessem per sobre els diferents fondals, no deixa de sorprendre les urbanitzacions que s’aixequen al vessant de la muntanya, construccions que de ben segur ara no tindrien lloc en un parc natural com aquest.
Finalment ens deixem caure a ritme veloç pel marge dret del Torrent de Can Martorell, seguint senyals de GR fins la urbanització de Sant Cristòfol. Comencem a seguir la senyalització de Burés i, després d’un curt tram de carretera, ens deixem caure encaixats pel Torrent dels Abadals, un bonic trajecte que ens deixa, un cop travessada la carretera C-55, a tocar del mas del mateix nom. Un pas soterrat ens permet passar per sota la via fèrria i pedalar de pla seguint el curs del Llobregat pel seu marge esquerra. Fins a Sant Vicenç de Castellet naveguem seguint riu amunt per un bonic bosc de ribera, ple de salzes, àlbers i exuberants canyars que formen túnels durant el trajecte.
Destaquen en tot aquest tram, concentrats en el mateix lloc, el pont medieval de Castellvell i el Vilar, la fàbrica tèxtil de la Colònia Burés, l’edifici de la Fassina i el castell de Castellbell ubicat sobre un dels meandres més importants del Llobregat. Molt per conèixer en tant sols un quilòmetre.
El bonic pont medieval de Castellvell i el Vilar, també anomenat Pont dels Catalans, amb la forma típica d’esquena d'ase i estructurat en quatre arcades d'obertura desigual; la més ample i que sosté la clau del pont fa 30 metres. Se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se'ls sancionava.
A l’altra banda del riu gaudim de la monumental fàbrica tèxtil de la Colònia Burés, una obra protegida com a bé cultural d'interès local. L’antiga fàbrica d‘aiguardent de la Fassina, nom provinent del llatí que significa fàbrica artesanal on es destil·lava l’esperit de vi per a obtenir aiguardent, fou construïda a la primera meitat del segle XVIII per tal d’aprofitar i rendibilitzar l’excedent de la verema. Aquesta indústria local, transformava el raïm fermentat en beguda espirituosa que, fins i tot, s’exportà a Amèrica.
Y finalment el meandre de Castellbell i el Vilar, un dels meandres més espectaculars del riu Llobregat ja que dibuixa sobre el terreny un arc de gairebé 360°, ha esdevingut un punt clau per a la migració d'algunes espècies i com a biòtop-pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. La nova llacuna interior ha estat un revulsiu per a moltes espècies animals que hi han trobat un lloc idoni per a criar o com a àrea de repòs.
El meandre encercla un turó tallat per cingleres que acull el castell de Castellbell, un gran edifici gòtic, rectangular, amb dos cossos, més alts als extrems i amb la capella romànica de Sant Miquel desafectada.
Arribats a Sant Vicenç de Castellet continuem pel Polígon industrial La Farinera que travessem fins trobar la pista del Camí del Pla que ens puja de nou a Castellgalí.
Novembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Pont del Catalans. La Fassina. Castell de Castellbell. Sant Miquel de Castell
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.castellgali.cat/directori/adreces