Alt Urgell AUR 051_La Guardia d’Ares
Parc Natural de l'Alt Pirineu. Serra de Taus. Serrat de Pratnavall.
La Guardia d’Ares — Collada de les Saleres — Collada de Pratnavall — Espaén — Castellàs_Junyent — Coll Estremer — La Guardia d’Ares
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:1110 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Informació
Serra de Taús. Quietud i paisatges en cinemascop.
Una ruta sorprenentment soliua que uneix diferents nuclis del municipi de les Valls d?Aguilar amb un final de sorprenent bellesa natural recorrent la carena de la Serra de Taús que ens regala amb unes panoràmiques excepcionals que abasten bona part del muntanyam del nord de Catalunya
Iniciem la ruta en direcció nord per la pista que puja a la Serra de Taus. A l?alçada de la Collada de les Saleres la deixem per u... Serra de Taús. Quietud i paisatges en cinemascop.
Una ruta sorprenentment soliua que uneix diferents nuclis del municipi de les Valls d’Aguilar amb un final de sorprenent bellesa natural recorrent la carena de la Serra de Taús que ens regala amb unes panoràmiques excepcionals que abasten bona part del muntanyam del nord de Catalunya
Iniciem la ruta en direcció nord per la pista que puja a la Serra de Taus. A l’alçada de la Collada de les Saleres la deixem per una pista secundària a la dreta que duu a la Collada de Pratnavall. El trajecte ens permet comprovar com el nom del poble de la Guardia d’Ares no es casual ja que des de la seva privilegiada i vertiginosa ubicació sobre un turó que coronava l’antic castell, només resten ruïnes de l’antic recinte murallat es domina la profunda vall que cau abruptament als peus de la vessant nord de la Serra de Prada.
A la collada de Pratnavall ens movem per la obaga de la muntanya del Montcau immersos en una generosa boscúria. Entre les escletxes que ens regala esporàdicament la frondosa vegetació intuïm lleugerament el paisatge que ens envolta, de fet un ventall tan ample de relleus, com podrem comprovar quan assolim la carena de la Serra de Taús, que van des dels cims pirenaics del Pallars Sobirà a les serralades del Prepirineu més oriental.
El descens cap al fons de la vall de Castellàs passa pel petit nucli d’Espaén des d’on connectem amb la carretera que recorre la vall, un camí rural asfaltat molt agradable per pedalar. Travessem un estret congost que ens engoleix entre abruptes parets fins que la vall s’obre de nou generosament i els relleus es tornen més sinuosos. Les vessants nord de la Serra de Taus que toquen a la vall estan ocupades en bona part per arbres caducifolis, que amb els troncs i brancatge despullats de la fulla, semblen recrear el sistema nerviós de la muntanya.
Arribem al poble de Castellàs, un municipi que fins al 1971, moment en el que va entrar a formar part del nou terme de les Valls d’Aguilar, pertanyia al Pallars Sobirà. Per tant, fou extret de la seva comarca original i incorporat a la de l'Alt Urgell. En destaca la casa senyorial de Servós, una casa forta del segle XVII o XVIII de grans dimensions, construïda sobre una fortificació anterior documentada des del 1146, propietat del vescomtat de Castellbó i infeudada a Berenguer de Vilamur el 1230.
Continuem per la petita carretera cap a Junyent per un paisatge d’increïble quietud on tot sembla aturat i en silenci, navegant dins d’una imaginària i bucòlica postal vestida de tardor on només el ritme pausat de la bicicleta o la remor de l’aigua lliscant riu avall son els únics elements que palesen moviment. Al poble de Junyent, un topònim romànic de caràcter descriptiu que indica lloc on es trobem dos rius, prenem una pista a l’esquerra que travessa el riu i ens porta a l’antiga quadra i caseria de Mesons. Continuem per la dreta de la casa per un antic camí que s’enfila cap als contraforts septentrionals de la Serra de Taús encara que, opcionalment, es pot seguir per la pista principal, més còmode. Totes dues opcions conflueixen més amunt i tenen en comú un magnífic i ombrívol bosc cobert per una gran catifa de molsa exuberant que vesteix el paisatge d’un intens i brillant verd.
Arribem al punt d’inflexió de la ruta, concretament a una ampla collada on conflueixen les serres de Mollet i Taús, sota mateix del cim de les Piques que corona aquesta línia de relleus que fan de partió d’aigües entre la vall de Castellàs i Taús. En destaca l’especial orografia d’aquesta línia carenera on plaques granítiques recolzades entre elles com llibres en una estanteria, sovint utilitzades com atalaies pels voltors, sobresurten dels prats d’alta muntanya, excepcionalment daurats a la tardor, que vesteixen les suaus ondulacions de la carena totalment mancada d’arbreda.
El trajecte seguint la carena és converteix en un viatge apassionant d’una bellesa visual extraordinària ja que a banda i banda de la mateixa es desplega una amplia panoràmica que converteix aquesta serra en un mirador excepcional. En una descripció de 360º la mirada abasta una arc amplíssim de cims i serralades: Montsant de Pallars, Torreta de l’Orri, Saloria, Monturull, Puigmal, Moixeró, Cadí, Pedraforca, Serra del Verd, Port del Comte, Montserrat, Aubenç, Montsec, Pui Lleràs o Sant Gervàs. Un viatge sensorial fins al final de la ruta ple d’energia positiva generada per l’extraordinària quietud que impregna aquest solitari territori, probablement poc conegut. Senzillament brutal.
Novembre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia d’Espaén. Sant Joan de Castellàs. Casa senyorial de Servós. Caseria de Mesons.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallsaguilar.ddl.net/turisme.php?lang=ca
Una ruta sorprenentment soliua que uneix diferents nuclis del municipi de les Valls d?Aguilar amb un final de sorprenent bellesa natural recorrent la carena de la Serra de Taús que ens regala amb unes panoràmiques excepcionals que abasten bona part del muntanyam del nord de Catalunya
Iniciem la ruta en direcció nord per la pista que puja a la Serra de Taus. A l?alçada de la Collada de les Saleres la deixem per u... Serra de Taús. Quietud i paisatges en cinemascop.
Una ruta sorprenentment soliua que uneix diferents nuclis del municipi de les Valls d’Aguilar amb un final de sorprenent bellesa natural recorrent la carena de la Serra de Taús que ens regala amb unes panoràmiques excepcionals que abasten bona part del muntanyam del nord de Catalunya
Iniciem la ruta en direcció nord per la pista que puja a la Serra de Taus. A l’alçada de la Collada de les Saleres la deixem per una pista secundària a la dreta que duu a la Collada de Pratnavall. El trajecte ens permet comprovar com el nom del poble de la Guardia d’Ares no es casual ja que des de la seva privilegiada i vertiginosa ubicació sobre un turó que coronava l’antic castell, només resten ruïnes de l’antic recinte murallat es domina la profunda vall que cau abruptament als peus de la vessant nord de la Serra de Prada.
A la collada de Pratnavall ens movem per la obaga de la muntanya del Montcau immersos en una generosa boscúria. Entre les escletxes que ens regala esporàdicament la frondosa vegetació intuïm lleugerament el paisatge que ens envolta, de fet un ventall tan ample de relleus, com podrem comprovar quan assolim la carena de la Serra de Taús, que van des dels cims pirenaics del Pallars Sobirà a les serralades del Prepirineu més oriental.
El descens cap al fons de la vall de Castellàs passa pel petit nucli d’Espaén des d’on connectem amb la carretera que recorre la vall, un camí rural asfaltat molt agradable per pedalar. Travessem un estret congost que ens engoleix entre abruptes parets fins que la vall s’obre de nou generosament i els relleus es tornen més sinuosos. Les vessants nord de la Serra de Taus que toquen a la vall estan ocupades en bona part per arbres caducifolis, que amb els troncs i brancatge despullats de la fulla, semblen recrear el sistema nerviós de la muntanya.
Arribem al poble de Castellàs, un municipi que fins al 1971, moment en el que va entrar a formar part del nou terme de les Valls d’Aguilar, pertanyia al Pallars Sobirà. Per tant, fou extret de la seva comarca original i incorporat a la de l'Alt Urgell. En destaca la casa senyorial de Servós, una casa forta del segle XVII o XVIII de grans dimensions, construïda sobre una fortificació anterior documentada des del 1146, propietat del vescomtat de Castellbó i infeudada a Berenguer de Vilamur el 1230.
Continuem per la petita carretera cap a Junyent per un paisatge d’increïble quietud on tot sembla aturat i en silenci, navegant dins d’una imaginària i bucòlica postal vestida de tardor on només el ritme pausat de la bicicleta o la remor de l’aigua lliscant riu avall son els únics elements que palesen moviment. Al poble de Junyent, un topònim romànic de caràcter descriptiu que indica lloc on es trobem dos rius, prenem una pista a l’esquerra que travessa el riu i ens porta a l’antiga quadra i caseria de Mesons. Continuem per la dreta de la casa per un antic camí que s’enfila cap als contraforts septentrionals de la Serra de Taús encara que, opcionalment, es pot seguir per la pista principal, més còmode. Totes dues opcions conflueixen més amunt i tenen en comú un magnífic i ombrívol bosc cobert per una gran catifa de molsa exuberant que vesteix el paisatge d’un intens i brillant verd.
Arribem al punt d’inflexió de la ruta, concretament a una ampla collada on conflueixen les serres de Mollet i Taús, sota mateix del cim de les Piques que corona aquesta línia de relleus que fan de partió d’aigües entre la vall de Castellàs i Taús. En destaca l’especial orografia d’aquesta línia carenera on plaques granítiques recolzades entre elles com llibres en una estanteria, sovint utilitzades com atalaies pels voltors, sobresurten dels prats d’alta muntanya, excepcionalment daurats a la tardor, que vesteixen les suaus ondulacions de la carena totalment mancada d’arbreda.
El trajecte seguint la carena és converteix en un viatge apassionant d’una bellesa visual extraordinària ja que a banda i banda de la mateixa es desplega una amplia panoràmica que converteix aquesta serra en un mirador excepcional. En una descripció de 360º la mirada abasta una arc amplíssim de cims i serralades: Montsant de Pallars, Torreta de l’Orri, Saloria, Monturull, Puigmal, Moixeró, Cadí, Pedraforca, Serra del Verd, Port del Comte, Montserrat, Aubenç, Montsec, Pui Lleràs o Sant Gervàs. Un viatge sensorial fins al final de la ruta ple d’energia positiva generada per l’extraordinària quietud que impregna aquest solitari territori, probablement poc conegut. Senzillament brutal.
Novembre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia d’Espaén. Sant Joan de Castellàs. Casa senyorial de Servós. Caseria de Mesons.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://vallsaguilar.ddl.net/turisme.php?lang=ca