Pallars Sobirà PAS 024_Gerri de la Sal
Reserva Nacional de Caça de Boumort. Serra de Cuberes. Vall del Riu Major. Serra de Taús.
Gerri de la Sal_Coll de Pan_Coll de Carrabines_Taús_els Castells_Coll de les Iglésies_Sarroca_Sant Sebastià de Buseu_Baén_Bresca_Gerri de la Sal
Mapes Comarcals de Catalunya. Segrià. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:63 km
Desnivell:1740 m
Temps:6 h 0 min
Dificultat:difícil
De Gerri a Taús. Volta a l?abrupte vall del Riu Major
Una llarga pista de muntanya de commovedores panoràmiques ens porta per la vessant nord de la Serra de Cuberes, contrafort de la Serra de Boumort, a l?idíl·lic paratge de Taús, un poble situat en una amplia collada d?alta muntanya que s?assenta sobre profundes barrancades que aboquen les seves aigües al Noguera Pallaresa i al Segre. La tornada ens descobreix l?ànima silenciosa dels nuclis que s?assenten per sobre de l?abrupt... De Gerri a Taús. Volta a l’abrupte vall del Riu Major
Una llarga pista de muntanya de commovedores panoràmiques ens porta per la vessant nord de la Serra de Cuberes, contrafort de la Serra de Boumort, a l’idíl·lic paratge de Taús, un poble situat en una amplia collada d’alta muntanya que s’assenta sobre profundes barrancades que aboquen les seves aigües al Noguera Pallaresa i al Segre. La tornada ens descobreix l’ànima silenciosa dels nuclis que s’assenten per sobre de l’abrupte vall del riu Major, un d’ells el despoblat de Sant Sebastià, pràcticament en runes.
Gerri de la Sal és una petita vila medieval coneguda per l’Alfolí de la sal que va ser una important font d'ingressos per a aquesta població des del segle VIII fins fa pocs anys, quan van parar l'activitat. Iniciem la ruta al pàrquing al costat de les petites basses de planta irregular on es recollia l'aigua d'una font salada propera al poble en el procés inicial de producció de la sal.
Travessem el Noguera Pallaresa pel magnífic pont gòtic constituït per una única gran arcada que ens porta al monestir de Santa Maria de Gerri. Una curta pujada ens deixa al punt de confluència del final de la ruta. Baixem fins al Riu Major que travessem per la llera.
Comença la llarga pujada que ens durà a Taús i al punt més alt de la ruta, el despoblat de Sant Sebastià de Buseu, per una bella pista de muntanya amb un traçada impecable que evita les abruptes parets que es despengen verticals de la part alta de la Serra de Cuberes. Llargues llaçades dibuixen un trajecte còmode i aeri que regala al viatger amb meravelloses panoràmiques de l’entorn: al fons de la vall enclavat a la sortida d’un estret congost el nucli de Gerri, per sobre la vila, els diferents pobles assentats en el Pla de Montcortés es van dibuixant des de l’alçada i, com a teló de fons, ben perfilats per la coberta blanca que els cobreix, el reguitzell de relleus pirinencs, muntanyes i serralades que van des del singular Turbó fins a l’emblemàtic Montsent de Pallars.
Prop de Coll de Solduga sortim del bosc i el paisatge s’expandeix. Als nostres peus tenim la profunda i angosta ferida que el riu Major ha infringit en aquest territori, un barranc abrupte que ens permet desxifrar parcialment el recorregut de tornada per la vessant oposada, coronada per la Serra de Taús i, als seus peus, el poble del mateix nom. Malgrat que albirem el nucli, arribar-hi encara no és immediat. El trajecte es fa llarg, gairebé vint quilòmetres ens separen encara del poble, però alhora el camí està ple d’encants: prats d’alta muntanya, silenci i solitud arreu, grans panoràmiques, boscos densos que capturen la llum i vesteixen de clarobscurs el paisatge. Una densa catifa de molsa s’estén a les vores del camí que en alguns trams, degut a l’època de l’any, es guarneix de clapes de neu que cal travessar, posant a prova les habilitats del ciclista, no sempre reeixint en l’intent. I si la fortuna acompanya podrem gaudir de la imatge fugaç, no oblidem que som en un contrafort del Boumort, d’algun cérvol fugisser.
La bellesa del paratge al voltant del poble de Taús no deixa indiferent al visitant. Ara, després d’una llarga i treballada ascensió, l’ambient s’impregna d’una intensa calma. Taús, assentat sobre un coster de la serra, presideix una amplia i planera collada que contrasta amb les barrancades que cauen verticals a ponent i llevant. Naveguem per un paisatge bucòlic que omple al viatger d’una agradable sensació de plenitud.
Arribant al nucli trobem l'ermita romànica de Sant Martí de Taús que forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. El poble s’estructura com un nucli aturonat de carrers costeruts amb les cases ben arranjades creixent de baix cap a dalt. Son cases de segona residència i, malgrat ser diumenge, al poble sembla no haver-hi ni un bri de vida. En Benito, un avi que trobem a la font, ens comenta que ell és l’únic que hi viu permanentment tot l’any.
Continuem la ruta per una bona pista que ens porta fins a Coll de les Iglésies passant pel petit nucli d’Els Castells. Ràpida baixada per una pista rocallosa i aèria que sobrevola el barranc de Gavarret. Un trajecte espectacular que ens porta fins el llogaret de Sarroca on el camí passa a ser asfaltat. El deixem quan trobem el trencant que puja al coll de Sant Sebastia enclavament del despoblat de sant Sebastià (amb una insòlita mutació de l’accent), amb les cases i església de l’any 1163, ensorrades. Una imatge com la d’altres llocs similars que convida a la reflexió i l’enyorança que desprenen aquest tipus de llocs inanimats.
Iniciem un descens sobradament merescut. Llisquem engolits per una densa boscúria fins trobar la petita carretera que ve de Sarroca i Buseu. Quan sortim del bosc la imatge de Baén apareix sobtadament recreant una bonica postal d’alta muntanya. Ens espera fins a Gerri de la Sal una còmoda i llarga baixada per una solitària carretera que sobrevolant la vall converteix el descens en pura delícia cicloturística. Un recorregut plaent on el viatger es deixa dur per la inèrcia amb la ment totalment en blanc recordant els moments viscuts sobre la bicicleta. Abans d’arribar al poble de Bresca gaudim d’una nova perspectiva de l’inaccessible barranc que acabem de voltar completament amb el poble d’Useu, en primer terme, presidint la sortida de la vall.
Febrer de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Gerri. Sant Martí de Taús. Sant Roc de Sarroca. Sant Sebastià de Buseu. Sant Andreu de Baén. Castell i Sant Miquel de Bresca.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://baixpallars.ddl.net/el-municipi/menjar-i-dormir
Una llarga pista de muntanya de commovedores panoràmiques ens porta per la vessant nord de la Serra de Cuberes, contrafort de la Serra de Boumort, a l?idíl·lic paratge de Taús, un poble situat en una amplia collada d?alta muntanya que s?assenta sobre profundes barrancades que aboquen les seves aigües al Noguera Pallaresa i al Segre. La tornada ens descobreix l?ànima silenciosa dels nuclis que s?assenten per sobre de l?abrupt... De Gerri a Taús. Volta a l’abrupte vall del Riu Major
Una llarga pista de muntanya de commovedores panoràmiques ens porta per la vessant nord de la Serra de Cuberes, contrafort de la Serra de Boumort, a l’idíl·lic paratge de Taús, un poble situat en una amplia collada d’alta muntanya que s’assenta sobre profundes barrancades que aboquen les seves aigües al Noguera Pallaresa i al Segre. La tornada ens descobreix l’ànima silenciosa dels nuclis que s’assenten per sobre de l’abrupte vall del riu Major, un d’ells el despoblat de Sant Sebastià, pràcticament en runes.
Gerri de la Sal és una petita vila medieval coneguda per l’Alfolí de la sal que va ser una important font d'ingressos per a aquesta població des del segle VIII fins fa pocs anys, quan van parar l'activitat. Iniciem la ruta al pàrquing al costat de les petites basses de planta irregular on es recollia l'aigua d'una font salada propera al poble en el procés inicial de producció de la sal.
Travessem el Noguera Pallaresa pel magnífic pont gòtic constituït per una única gran arcada que ens porta al monestir de Santa Maria de Gerri. Una curta pujada ens deixa al punt de confluència del final de la ruta. Baixem fins al Riu Major que travessem per la llera.
Comença la llarga pujada que ens durà a Taús i al punt més alt de la ruta, el despoblat de Sant Sebastià de Buseu, per una bella pista de muntanya amb un traçada impecable que evita les abruptes parets que es despengen verticals de la part alta de la Serra de Cuberes. Llargues llaçades dibuixen un trajecte còmode i aeri que regala al viatger amb meravelloses panoràmiques de l’entorn: al fons de la vall enclavat a la sortida d’un estret congost el nucli de Gerri, per sobre la vila, els diferents pobles assentats en el Pla de Montcortés es van dibuixant des de l’alçada i, com a teló de fons, ben perfilats per la coberta blanca que els cobreix, el reguitzell de relleus pirinencs, muntanyes i serralades que van des del singular Turbó fins a l’emblemàtic Montsent de Pallars.
Prop de Coll de Solduga sortim del bosc i el paisatge s’expandeix. Als nostres peus tenim la profunda i angosta ferida que el riu Major ha infringit en aquest territori, un barranc abrupte que ens permet desxifrar parcialment el recorregut de tornada per la vessant oposada, coronada per la Serra de Taús i, als seus peus, el poble del mateix nom. Malgrat que albirem el nucli, arribar-hi encara no és immediat. El trajecte es fa llarg, gairebé vint quilòmetres ens separen encara del poble, però alhora el camí està ple d’encants: prats d’alta muntanya, silenci i solitud arreu, grans panoràmiques, boscos densos que capturen la llum i vesteixen de clarobscurs el paisatge. Una densa catifa de molsa s’estén a les vores del camí que en alguns trams, degut a l’època de l’any, es guarneix de clapes de neu que cal travessar, posant a prova les habilitats del ciclista, no sempre reeixint en l’intent. I si la fortuna acompanya podrem gaudir de la imatge fugaç, no oblidem que som en un contrafort del Boumort, d’algun cérvol fugisser.
La bellesa del paratge al voltant del poble de Taús no deixa indiferent al visitant. Ara, després d’una llarga i treballada ascensió, l’ambient s’impregna d’una intensa calma. Taús, assentat sobre un coster de la serra, presideix una amplia i planera collada que contrasta amb les barrancades que cauen verticals a ponent i llevant. Naveguem per un paisatge bucòlic que omple al viatger d’una agradable sensació de plenitud.
Arribant al nucli trobem l'ermita romànica de Sant Martí de Taús que forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. El poble s’estructura com un nucli aturonat de carrers costeruts amb les cases ben arranjades creixent de baix cap a dalt. Son cases de segona residència i, malgrat ser diumenge, al poble sembla no haver-hi ni un bri de vida. En Benito, un avi que trobem a la font, ens comenta que ell és l’únic que hi viu permanentment tot l’any.
Continuem la ruta per una bona pista que ens porta fins a Coll de les Iglésies passant pel petit nucli d’Els Castells. Ràpida baixada per una pista rocallosa i aèria que sobrevola el barranc de Gavarret. Un trajecte espectacular que ens porta fins el llogaret de Sarroca on el camí passa a ser asfaltat. El deixem quan trobem el trencant que puja al coll de Sant Sebastia enclavament del despoblat de sant Sebastià (amb una insòlita mutació de l’accent), amb les cases i església de l’any 1163, ensorrades. Una imatge com la d’altres llocs similars que convida a la reflexió i l’enyorança que desprenen aquest tipus de llocs inanimats.
Iniciem un descens sobradament merescut. Llisquem engolits per una densa boscúria fins trobar la petita carretera que ve de Sarroca i Buseu. Quan sortim del bosc la imatge de Baén apareix sobtadament recreant una bonica postal d’alta muntanya. Ens espera fins a Gerri de la Sal una còmoda i llarga baixada per una solitària carretera que sobrevolant la vall converteix el descens en pura delícia cicloturística. Un recorregut plaent on el viatger es deixa dur per la inèrcia amb la ment totalment en blanc recordant els moments viscuts sobre la bicicleta. Abans d’arribar al poble de Bresca gaudim d’una nova perspectiva de l’inaccessible barranc que acabem de voltar completament amb el poble d’Useu, en primer terme, presidint la sortida de la vall.
Febrer de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Santa Maria de Gerri. Sant Martí de Taús. Sant Roc de Sarroca. Sant Sebastià de Buseu. Sant Andreu de Baén. Castell i Sant Miquel de Bresca.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://baixpallars.ddl.net/el-municipi/menjar-i-dormir