Berguedà BER 051_Montmajor
Serra de Barballó. Serra de la Canya. La Vall de l’Aigüa d’Ora. Cingles de Taravil. Serrat de la Pin
Montmajor – Barballó – Tentellatge – Postils – La Valldora – Sant Andreu de la Móra – Correà – Les Alzines – Montmajor
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:33 km
Desnivell:870 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
La Vall d?Ora, la vall de la senyera.
La ruta s?endinsa per la vall d?Ora, identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós, i ens permet descobrir les impressionants cingleres de la serres de Busa i de Taravil, darrers contraforts dels relleus prepirinencs del Berguedà. És una zona poc freqüentada, amb poques masies aïllades.
Per tal d?evitar el màxim d?asfalt la ruta s?enfila per una pista de fort pendent ... La Vall d’Ora, la vall de la senyera.
La ruta s’endinsa per la vall d’Ora, identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós, i ens permet descobrir les impressionants cingleres de la serres de Busa i de Taravil, darrers contraforts dels relleus prepirinencs del Berguedà. És una zona poc freqüentada, amb poques masies aïllades.
Per tal d’evitar el màxim d’asfalt la ruta s’enfila per una pista de fort pendent a la carena de la Serra de Barballó continuant per la carena de la Serra de la Canya. L’esforç val la pena pel paisatge que albirem des de dalt del serrat.
Baixem a la carretera de Berga a Solsona que seguim fins travessar la riera de Tentellatge. Continuem en pujada fins el bonic mas de Postils emplaçat en un pla amb bones vistes de les cingleres de la Serra de Busa que sobresurten imponents sobre la vall de l’Aigüa d’Ora. Segons la llegenda, a redós de la serra de Busa —al Solsonès— va néixer la bandera catalana: l’any 897, el comte Guifré el Pelós va impregnar el seu escut daurat amb les quatre barres de sang. La llegenda diu que en aquest indret fou on el rei franc Carles II el Calb va mullar els seus dits amb la sang de Guifré i els féu lliscar sobre l’escut d’or, dibuixant les quatre barres que conformen la bandera catalana.
Baixem al fons de la vall que resseguim per l’esquerra de la riera. Arribem al nucli de masos pertanyents al nucli de La Valldora que com el de Tentellatge pertanyen al municipi de Navès.
Si ens desviem a l’esquerra abans d’arribar-hi podem veure l’interessant molí fariner de Ca l’Ambròs amb dues moles, una per fer farina per fer pa i l’altra per fer farina pel bestiar, una mostra de l’antiga serradora i el petit pont romànic que ens permet creuar la riera. Podem visitar també l’ermita de Sant Lleïr, un bon exemple del llegat romànic de la Vall d’Ora i a tocar de l’ermita, el monument dedicat a Guifré el Pelós que rememora l’episodi llegendari del naixement de la senyera.
Deixem La Valldora i continuem per la pista que ressegueix les cingleres de Taravil que posen fi a l'altiplà de Capolat pel vessant oest, i es desplomen verticalment sobre la Vall d'Ora. Mentre pugem veiem destacar dalt del Pujol i sota la cinglera l’església de Sant Andreu de la Móra. La pujada s’acaba al coll on s’emplaça Casa Gomira.
Continuem, ara per asfalt, fins al mas La Creu, voltant la capçalera de la Riera de Tentellatge. En aquest punt deixem l’asfalt i ens dirigim cap el mas la Pineda per la carena del serrat del mateix nom. Passat el mas prenem la pista que perd alçada per la Costa Sivella.
Arribem al nucli de Correà on destaca l’església actual de Sant Martí, una construcció del segle XVII d'estil clàssic rural reconstruïda aprofitant part dels murs medievals que encara són visibles a la dreta de la façana.
Des de Correà baixem cap a la vall de la Riera de l’Hospitalet, la travessem, pugem a cal Tet. La pista ens porta a la carretera. A l’altra banda, el camí ens porta fins a les Alzines i de nou a Montmajor.
Maig de 2013
CENTRES D’INTERÉS
Ermita de Postils. Molí de Ca l’Ambròs. Ermita de Sant Lleïr. Ermita de Sant Andreu de la Móra. Sant Martí de Correà
ALLOTJAMENTS/RESTAURANTS
http://www.montmajor.cat/inici.php
La ruta s?endinsa per la vall d?Ora, identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós, i ens permet descobrir les impressionants cingleres de la serres de Busa i de Taravil, darrers contraforts dels relleus prepirinencs del Berguedà. És una zona poc freqüentada, amb poques masies aïllades.
Per tal d?evitar el màxim d?asfalt la ruta s?enfila per una pista de fort pendent ... La Vall d’Ora, la vall de la senyera.
La ruta s’endinsa per la vall d’Ora, identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós, i ens permet descobrir les impressionants cingleres de la serres de Busa i de Taravil, darrers contraforts dels relleus prepirinencs del Berguedà. És una zona poc freqüentada, amb poques masies aïllades.
Per tal d’evitar el màxim d’asfalt la ruta s’enfila per una pista de fort pendent a la carena de la Serra de Barballó continuant per la carena de la Serra de la Canya. L’esforç val la pena pel paisatge que albirem des de dalt del serrat.
Baixem a la carretera de Berga a Solsona que seguim fins travessar la riera de Tentellatge. Continuem en pujada fins el bonic mas de Postils emplaçat en un pla amb bones vistes de les cingleres de la Serra de Busa que sobresurten imponents sobre la vall de l’Aigüa d’Ora. Segons la llegenda, a redós de la serra de Busa —al Solsonès— va néixer la bandera catalana: l’any 897, el comte Guifré el Pelós va impregnar el seu escut daurat amb les quatre barres de sang. La llegenda diu que en aquest indret fou on el rei franc Carles II el Calb va mullar els seus dits amb la sang de Guifré i els féu lliscar sobre l’escut d’or, dibuixant les quatre barres que conformen la bandera catalana.
Baixem al fons de la vall que resseguim per l’esquerra de la riera. Arribem al nucli de masos pertanyents al nucli de La Valldora que com el de Tentellatge pertanyen al municipi de Navès.
Si ens desviem a l’esquerra abans d’arribar-hi podem veure l’interessant molí fariner de Ca l’Ambròs amb dues moles, una per fer farina per fer pa i l’altra per fer farina pel bestiar, una mostra de l’antiga serradora i el petit pont romànic que ens permet creuar la riera. Podem visitar també l’ermita de Sant Lleïr, un bon exemple del llegat romànic de la Vall d’Ora i a tocar de l’ermita, el monument dedicat a Guifré el Pelós que rememora l’episodi llegendari del naixement de la senyera.
Deixem La Valldora i continuem per la pista que ressegueix les cingleres de Taravil que posen fi a l'altiplà de Capolat pel vessant oest, i es desplomen verticalment sobre la Vall d'Ora. Mentre pugem veiem destacar dalt del Pujol i sota la cinglera l’església de Sant Andreu de la Móra. La pujada s’acaba al coll on s’emplaça Casa Gomira.
Continuem, ara per asfalt, fins al mas La Creu, voltant la capçalera de la Riera de Tentellatge. En aquest punt deixem l’asfalt i ens dirigim cap el mas la Pineda per la carena del serrat del mateix nom. Passat el mas prenem la pista que perd alçada per la Costa Sivella.
Arribem al nucli de Correà on destaca l’església actual de Sant Martí, una construcció del segle XVII d'estil clàssic rural reconstruïda aprofitant part dels murs medievals que encara són visibles a la dreta de la façana.
Des de Correà baixem cap a la vall de la Riera de l’Hospitalet, la travessem, pugem a cal Tet. La pista ens porta a la carretera. A l’altra banda, el camí ens porta fins a les Alzines i de nou a Montmajor.
Maig de 2013
CENTRES D’INTERÉS
Ermita de Postils. Molí de Ca l’Ambròs. Ermita de Sant Lleïr. Ermita de Sant Andreu de la Móra. Sant Martí de Correà
ALLOTJAMENTS/RESTAURANTS
http://www.montmajor.cat/inici.php