Garrigues GRR 002_Arbeca
Espai natural protegit secans de Belianes-Preixana. Serra de Tallat
Arbeca – Els Vilars – Poblat Ibèric de la Pleta – Belianes – Sant Martí de Maldà – El Vilet – L’Espluga Calva – Els Omellons – Vallbona de les Monges
Mapes Comarcals de Catalunya. Garrigues. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:50 km
Desnivell:560 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Ruta de contacte
URG 001_Tàrrega
URG 005_Vallbona de les Monges
PLU 004_Mollerussa
Dels Ibers al Císter
De la fortalesa ibèrica dels Vilars, al bell mig de la plana, al sorprenent monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Entre un i altre, un llarg viatge entre camps de cereals, ametllers, oliveres i vinya; un viatge des de les terres planes als contraforts de la serra del Tallat, límit amb la depressió de la Conca de Barberà.
En el tram inicial de la ruta entre d?Arbeca i la fortalesa dels Vilars ens acompanya la frescor que desprèn l?aig... Dels Ibers al Císter
De la fortalesa ibèrica dels Vilars, al bell mig de la plana, al sorprenent monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Entre un i altre, un llarg viatge entre camps de cereals, ametllers, oliveres i vinya; un viatge des de les terres planes als contraforts de la serra del Tallat, límit amb la depressió de la Conca de Barberà.
En el tram inicial de la ruta entre d’Arbeca i la fortalesa dels Vilars ens acompanya la frescor que desprèn l’aigua de l’immens Canal d’Urgell que, serpentejant per la gran plana, abasteix del preuat líquid aquest territori impressionantment sec. La fortalesa dels Vilars d'Arbeca és una de les restes ibèriques més impressionants que es conserven a Catalunya. La construcció té 2.800 anys d'antiguitat i està bastida en un terreny totalment pla, probablement per aprofitar l’aigua dels rius Corb i Aixaragall, fet que els va obligar a fer una construcció de gran complexitat per a l'època però que devia ser inexpugnable amb les armes d’aquest període. Els Vilars disposava del fossat, de muralles de cinc metres d'altura i, entremig, d'un camp frisi format per pedres clavades verticalment que dificultaven l'accés als visitants hostils. Certament la visita al recinte és obligada si es té l’oportunitat.
Des de la fortalesa ibèrica la ruta es desenvolupa per la gran planícia transitant entre grans extensions de conreus de secà, cadascun d’ells amb la corresponent barraca, entapissats d’un verd intens amb esquitxos de colors ataronjats degut a la floració primaveral dels fruiters i ametllers. Els horitzons semblen llunyans i només les serralades del Prepirineu i del Prelitoral trenquen la monotonia d’aquest perfil pla.
Arribem a Belianes, que s’alça en un planell aturonat a l’esquerra del riu Corb. La seva posició enlairada en fa un magnífic mirador sobre la plana d’Urgell. Continuem fins a Sant Martí de Maldà, al costat del riu Corb, en una petita serra que domina la vall. El nucli encara conserva carrerons i portals medievals de l’antiga vila closa. Baixem cap a la petita vall per on corre l’escassa aigua del riu Corb i ens acostem al Vilet.
A partir del Vilet deixem definitivament la plana i enfilem sobtadament les primeres pujades amb cara i ulls. Ara els camps s’adapten esgraonadament al pendent del relleu, continguts per perfectes construccions de pedra seca. La imatge recorda a una maqueta topogràfica amb corbes de nivell perfectament delimitades.
Amagada als ulls del viatger, al bell mig d’una petita vall del riu Maldanell i al peu de la Serra del Tallat, sobtadament se’ns apareix l’impressionant monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Fundat a la primera meitat del segle XII, és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. S'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges, formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI. El monestir de Vallbona de les Monges juntament amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya Nova.
Deixem de nou la petita vall i enfilem cap els relleus que ens separen de la vall del Riner. Un cop guanyem la carena, un plaent viatge navegant arran del vessant entre bancals on s'arrengleren oliveres i ametllers, lliscant suaument cap a l’Espluga Calba. Durant el trajecte, des de la petita alçada per la qual ens movem, percebem clarament els relleus propers de les muntanyes de Prades. El topònim “Espluga Calba” es refereix a unes coves excavades a la roca (spelunca en llatí) que encara subsisteixen a la vila, i el nucli, com Arbeca, havia estat una fortalesa àrab.
Des de l’Espluga Calba continuem per un tram d’asfalt molt tranquil fins trobar el camí del poble dels Omellons, i des d’aquí, seguint la sinuosa vall fins que es dilueix definitivament a la gran planícia, arribem de nou a Arbeca.
Març de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Fortalesa dels Vilars. Poblat Ibèric de la Pleta. Monestir de Vallbona de les Monges
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.arbeca.cat
http://www.placeta.net/
De la fortalesa ibèrica dels Vilars, al bell mig de la plana, al sorprenent monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Entre un i altre, un llarg viatge entre camps de cereals, ametllers, oliveres i vinya; un viatge des de les terres planes als contraforts de la serra del Tallat, límit amb la depressió de la Conca de Barberà.
En el tram inicial de la ruta entre d?Arbeca i la fortalesa dels Vilars ens acompanya la frescor que desprèn l?aig... Dels Ibers al Císter
De la fortalesa ibèrica dels Vilars, al bell mig de la plana, al sorprenent monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Entre un i altre, un llarg viatge entre camps de cereals, ametllers, oliveres i vinya; un viatge des de les terres planes als contraforts de la serra del Tallat, límit amb la depressió de la Conca de Barberà.
En el tram inicial de la ruta entre d’Arbeca i la fortalesa dels Vilars ens acompanya la frescor que desprèn l’aigua de l’immens Canal d’Urgell que, serpentejant per la gran plana, abasteix del preuat líquid aquest territori impressionantment sec. La fortalesa dels Vilars d'Arbeca és una de les restes ibèriques més impressionants que es conserven a Catalunya. La construcció té 2.800 anys d'antiguitat i està bastida en un terreny totalment pla, probablement per aprofitar l’aigua dels rius Corb i Aixaragall, fet que els va obligar a fer una construcció de gran complexitat per a l'època però que devia ser inexpugnable amb les armes d’aquest període. Els Vilars disposava del fossat, de muralles de cinc metres d'altura i, entremig, d'un camp frisi format per pedres clavades verticalment que dificultaven l'accés als visitants hostils. Certament la visita al recinte és obligada si es té l’oportunitat.
Des de la fortalesa ibèrica la ruta es desenvolupa per la gran planícia transitant entre grans extensions de conreus de secà, cadascun d’ells amb la corresponent barraca, entapissats d’un verd intens amb esquitxos de colors ataronjats degut a la floració primaveral dels fruiters i ametllers. Els horitzons semblen llunyans i només les serralades del Prepirineu i del Prelitoral trenquen la monotonia d’aquest perfil pla.
Arribem a Belianes, que s’alça en un planell aturonat a l’esquerra del riu Corb. La seva posició enlairada en fa un magnífic mirador sobre la plana d’Urgell. Continuem fins a Sant Martí de Maldà, al costat del riu Corb, en una petita serra que domina la vall. El nucli encara conserva carrerons i portals medievals de l’antiga vila closa. Baixem cap a la petita vall per on corre l’escassa aigua del riu Corb i ens acostem al Vilet.
A partir del Vilet deixem definitivament la plana i enfilem sobtadament les primeres pujades amb cara i ulls. Ara els camps s’adapten esgraonadament al pendent del relleu, continguts per perfectes construccions de pedra seca. La imatge recorda a una maqueta topogràfica amb corbes de nivell perfectament delimitades.
Amagada als ulls del viatger, al bell mig d’una petita vall del riu Maldanell i al peu de la Serra del Tallat, sobtadament se’ns apareix l’impressionant monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Fundat a la primera meitat del segle XII, és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. S'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges, formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI. El monestir de Vallbona de les Monges juntament amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya Nova.
Deixem de nou la petita vall i enfilem cap els relleus que ens separen de la vall del Riner. Un cop guanyem la carena, un plaent viatge navegant arran del vessant entre bancals on s'arrengleren oliveres i ametllers, lliscant suaument cap a l’Espluga Calba. Durant el trajecte, des de la petita alçada per la qual ens movem, percebem clarament els relleus propers de les muntanyes de Prades. El topònim “Espluga Calba” es refereix a unes coves excavades a la roca (spelunca en llatí) que encara subsisteixen a la vila, i el nucli, com Arbeca, havia estat una fortalesa àrab.
Des de l’Espluga Calba continuem per un tram d’asfalt molt tranquil fins trobar el camí del poble dels Omellons, i des d’aquí, seguint la sinuosa vall fins que es dilueix definitivament a la gran planícia, arribem de nou a Arbeca.
Març de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Fortalesa dels Vilars. Poblat Ibèric de la Pleta. Monestir de Vallbona de les Monges
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.arbeca.cat
http://www.placeta.net/