Languedoc-Rosellón LAR 008_Prats de Molló
Costabona. Puig de l’Artiga del Rei. Puig de la Clapa. Puig de les Basses de Fabert.
Prats de Molló – El Xetard – Santa Margarida de Coll d’ Ares – Collada de Prats – Coll Pregon – Coll Pany – Coll de Siern – Coll de l’Allader – La Farga – Prats de Molló
Mapes Comarcals de Catalunya. Ripollès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:1140 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Paisatges de frontera. Paisatges de fugida
Els idíl·lics paisatges de la carena fronterera que es desplega des de Coll d?Ares contrasten fortament amb el patiment de les persones que durant la Guerra Civil van haver de fugir per aquests camins a banda i banda del Pirineu que ara nosaltres fem servir com espais de lleure i recordatori de situacions que no s?han de repetir mai més.
Just sortir del poble en direcció a Coll d?Ares ens desviem per un camí a la dreta. ... Paisatges de frontera. Paisatges de fugida
Els idíl·lics paisatges de la carena fronterera que es desplega des de Coll d’Ares contrasten fortament amb el patiment de les persones que durant la Guerra Civil van haver de fugir per aquests camins a banda i banda del Pirineu que ara nosaltres fem servir com espais de lleure i recordatori de situacions que no s’han de repetir mai més.
Just sortir del poble en direcció a Coll d’Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l’antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i a la barriada del Xetard. Perdem alçada per la carretera fins trobar una desviació a la dreta que passa pel mas de Can Got i que s’endinsa per la vall del Canadell.
Entrem en un bosc densament poblat, on les ombres jogasseres es projecten entre la densa vegetació. Pedalem per una bona pista que serpenteja amb llargues llaçades per un esplendorós bosc que va alternar avets, castanyers, faigs etc. Sense saber-ho recorrem camins que es despleguen pel vessant nord de la carena transfronterera, a l’altra banda de Coll d’Ares, camins de la retirada per on els republicans fugien desvalguts i exhausts de la lacra feixista. Aquest fou un dels punts forts per on es va fer la retirada republicana de Catalunya el febrer de 1939.
Envoltats d’una densa vegetació, quan petites escletxes ho permeten, veiem la Torre del Mir, molt popular entre els habitants de Prats de Molló. La Torre del Mir, d'origen medieval i datada al segle XIII, formava part del circuït de defensa del poble. Actualment ha estat molt ben restaurada i fins i tot s’hi pot pujar i gaudir d'una magnífica vista del Vallespir, el Canigó i el Ripollès (adjuntem una variant de la ruta per si es vol visitar).
Sortint del bosc, el paisatge s’obre i ens ofereix una bona perspectiva dels relleus que tanquen la vall: el Canigó i les serralades frontereres de la Garrotxa i l’Empordà, com el Comanegra, el massís de les Salines i més enllà, traient el cap, el Puig Neulós.
Sortim a la carretera. A tocar veiem les restes de Santa Margarida de Coll d'Ares, un antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica. Era una filial del monestir de Sant Pere de Camprodon i des del 1275 tingué una església i l'hospital de donats. L'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral. No cal dir que també va tenir un paper important en la retirada del 39, ja que tot i estar desmantellada i abandonada, servia d'aixopluc per passar la nit.
Fem un tram de carretera i en un revolt tancat prenem una pista a la dreta. Pedalem encara al vessant del Vallespir. A la collada de Prats entrem a territori del ripollès: una simple tanca o vailet separa artificialment territoris, cultures, països, etc. El paisatge, però, no presenta cap diferència substancial. Naveguem per prats d’alta muntanya seguint la carena fronterera entre bestiar que hi pastura plàcidament; fins i tot, per l’idíl·lic entorn on es mou, podríem afirmar que gratament feliç.
La bellesa de l’entorn és tan superba que la travessia per la carena navegant al costat de la tanca transfronterera, envoltats de paisatges extensos i ambient pirinenc, omple de satisfacció l’ànima. Navegar per aquests indrets és un plaer que queda per sempre retingut a la memòria. Arribem a Coll Pregon (1.535 m), on hi trobem la fita fronterera 515, per on passa el camí que puja d'Espinavell i baixa a la Presta, camí evidentment que també es va fer servir durant la retirada. La ruta continua fins a coll de Siern, on trobem també un sender, indicat també com a ruta de BTT, que baixa cap a la Presta. El sender és totalment ciclable, exceptuant un tram de tartera que dificulta molt anar damunt la bici. Desemboquem en una pista que prenem a la dreta fins al coll de l’Allader, on comença un tram de bellíssima senda que serpenteja per dintre del bosc i que ens permet gaudir de la bici plenament. Un cúmul de sensacions que només pots viure damunt d’una bicicleta en llocs com aquests. Sortim a tocar del nucli de la Farga i per carretera, sempre baixant, arribem de nou a Prats de Molló.
Juliol de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Margarida de Coll d’Ares. Torre del Mir
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pratsdemollolapreste.com/ca
Els idíl·lics paisatges de la carena fronterera que es desplega des de Coll d?Ares contrasten fortament amb el patiment de les persones que durant la Guerra Civil van haver de fugir per aquests camins a banda i banda del Pirineu que ara nosaltres fem servir com espais de lleure i recordatori de situacions que no s?han de repetir mai més.
Just sortir del poble en direcció a Coll d?Ares ens desviem per un camí a la dreta. ... Paisatges de frontera. Paisatges de fugida
Els idíl·lics paisatges de la carena fronterera que es desplega des de Coll d’Ares contrasten fortament amb el patiment de les persones que durant la Guerra Civil van haver de fugir per aquests camins a banda i banda del Pirineu que ara nosaltres fem servir com espais de lleure i recordatori de situacions que no s’han de repetir mai més.
Just sortir del poble en direcció a Coll d’Ares ens desviem per un camí a la dreta. Pedalem per l’antic camí que conduïa a diferents camps, ara abandonats, i a la barriada del Xetard. Perdem alçada per la carretera fins trobar una desviació a la dreta que passa pel mas de Can Got i que s’endinsa per la vall del Canadell.
Entrem en un bosc densament poblat, on les ombres jogasseres es projecten entre la densa vegetació. Pedalem per una bona pista que serpenteja amb llargues llaçades per un esplendorós bosc que va alternar avets, castanyers, faigs etc. Sense saber-ho recorrem camins que es despleguen pel vessant nord de la carena transfronterera, a l’altra banda de Coll d’Ares, camins de la retirada per on els republicans fugien desvalguts i exhausts de la lacra feixista. Aquest fou un dels punts forts per on es va fer la retirada republicana de Catalunya el febrer de 1939.
Envoltats d’una densa vegetació, quan petites escletxes ho permeten, veiem la Torre del Mir, molt popular entre els habitants de Prats de Molló. La Torre del Mir, d'origen medieval i datada al segle XIII, formava part del circuït de defensa del poble. Actualment ha estat molt ben restaurada i fins i tot s’hi pot pujar i gaudir d'una magnífica vista del Vallespir, el Canigó i el Ripollès (adjuntem una variant de la ruta per si es vol visitar).
Sortint del bosc, el paisatge s’obre i ens ofereix una bona perspectiva dels relleus que tanquen la vall: el Canigó i les serralades frontereres de la Garrotxa i l’Empordà, com el Comanegra, el massís de les Salines i més enllà, traient el cap, el Puig Neulós.
Sortim a la carretera. A tocar veiem les restes de Santa Margarida de Coll d'Ares, un antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica. Era una filial del monestir de Sant Pere de Camprodon i des del 1275 tingué una església i l'hospital de donats. L'església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral. No cal dir que també va tenir un paper important en la retirada del 39, ja que tot i estar desmantellada i abandonada, servia d'aixopluc per passar la nit.
Fem un tram de carretera i en un revolt tancat prenem una pista a la dreta. Pedalem encara al vessant del Vallespir. A la collada de Prats entrem a territori del ripollès: una simple tanca o vailet separa artificialment territoris, cultures, països, etc. El paisatge, però, no presenta cap diferència substancial. Naveguem per prats d’alta muntanya seguint la carena fronterera entre bestiar que hi pastura plàcidament; fins i tot, per l’idíl·lic entorn on es mou, podríem afirmar que gratament feliç.
La bellesa de l’entorn és tan superba que la travessia per la carena navegant al costat de la tanca transfronterera, envoltats de paisatges extensos i ambient pirinenc, omple de satisfacció l’ànima. Navegar per aquests indrets és un plaer que queda per sempre retingut a la memòria. Arribem a Coll Pregon (1.535 m), on hi trobem la fita fronterera 515, per on passa el camí que puja d'Espinavell i baixa a la Presta, camí evidentment que també es va fer servir durant la retirada. La ruta continua fins a coll de Siern, on trobem també un sender, indicat també com a ruta de BTT, que baixa cap a la Presta. El sender és totalment ciclable, exceptuant un tram de tartera que dificulta molt anar damunt la bici. Desemboquem en una pista que prenem a la dreta fins al coll de l’Allader, on comença un tram de bellíssima senda que serpenteja per dintre del bosc i que ens permet gaudir de la bici plenament. Un cúmul de sensacions que només pots viure damunt d’una bicicleta en llocs com aquests. Sortim a tocar del nucli de la Farga i per carretera, sempre baixant, arribem de nou a Prats de Molló.
Juliol de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Santa Margarida de Coll d’Ares. Torre del Mir
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pratsdemollolapreste.com/ca