Alt Empordà AEM 026_Pau
Parc Natural del Cap de Creus. Paratge Natural del Massís de l’Albera. Serra de la Baga d’en Ferran.
Pau – Vilajuïga – Garriguella – Coll de la Serra – Mas Guanter – Mas Patiràs – Coll del Llop – Coll de Madres – Valleta – Pujolar – Coll del Mosquit – Castell de Sant Salvador Saverdera – Monestir de Sant Pere de Rodes – Santa Helena – Pau
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:1300 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Sant Salvador de Saverdera. El balcó de l?Empordà
Enfileu-vos a Sant Salvador, el castell que corona el cim de la Serra de Rodes i dominareu l?Empordà sencer. Un viatge que des de Pau ens descobreix un paisatge genuí i atàvic, sempre singular. Gaudireu des de la magnífica badia de roses que acarona la gran plana empordanesa als relleus més feréstecs dels darrers contraforts del Pirineu dibuixant el perfil més oriental del litoral, ple d?espadats i petites cales. Pedalajareu per... Sant Salvador de Saverdera. El balcó de l’Empordà
Enfileu-vos a Sant Salvador, el castell que corona el cim de la Serra de Rodes i dominareu l’Empordà sencer. Un viatge que des de Pau ens descobreix un paisatge genuí i atàvic, sempre singular. Gaudireu des de la magnífica badia de roses que acarona la gran plana empordanesa als relleus més feréstecs dels darrers contraforts del Pirineu dibuixant el perfil més oriental del litoral, ple d’espadats i petites cales. Pedalajareu per un territori esquitxat de tombes megalítiques en un ambient típic d’alta muntanya seguint la darrera línia de pirenaica abans d’entregar-se definitivament al mar al Cap de Creus.
Des de Pau a Garriguella pedalem al nord de la gran plana empordanesa entre vinyes d’antiga tradició arrelades als peus dels darrers contraforts del Pirineu més oriental. Des d’aquest nucli de llarga tradició vinícola, enfilem cap a muntanya per l’ermita de Santuari de la Mare de Déu del Camp, inicialment entre vinyes i més tard entre les suredes que poblen la vessant de la Serra de la Baga d’en Ferran. El camí fins la carena te algun tram molt costerut on cal posar peu a terra (opcionalment des de Garriguella hi ha opcions menys tècniques).
Des del turó que assolim, les vistes de la gran plana delimitada per l’immens Golf de Roses i els relleus que es despengen des del Pirineu són magnífiques. Entre tots els relleus que copsem, si domineu el territori gaudireu posant el nom a molts d’ells (Montgrí, el Montseny, el Far, Cabrera, Puigsacalm, Mare de Déu del Mont, Bassegoda…), destaquen clarament els massissos del Canigó, les Salines i les Alberes. La frontera entre l’Alt Empordà i la Catalunya Nord es dibuixa perfectament. Des de diferents punts de la plana emanen diàfanes columnes de fum: són els viticultors cremant els sarments arrabassats al cep mentre dormia per tal d’afavorir la propera collita.
Perdem alçada per un corriol que ens deixa en una bonica pista flanquejada per alzines sureres que ens marquen el camí fins a Coll de la Serra. Ens endinsem cap al darrer Pirineu. Des del coll dominem la Vall de la Velleta i el relleus que des del Puig d’Esquers s’estenen cap el sud en una successió de turons de formes arrodonides i nues però irresistiblement belles que ens marquen el trajecte de la ruta. Són els darrers contraforts que es desprenen de les Alberes en direcció al mar, una línia de relleus que es difumina sota les temperades aigües del mediterrani dibuixant cales i espadats abruptes que donen forma al Cap de Creus, l’extrem més oriental de la península ibèrica.
Des del Coll de la Serra perdem alçada per la pista que puja de la vall però ens desviem tot seguit en direcció a Sant Martí de Vallmala. Passem al costat de Mas Guanter, un nucli imponent de grans casalots formant una gran unitat d’estructures que només conserven els murs perimetrals. Probablement havia estat un mas de referència a la zona ja que abastava molta part de la vall; tenien ramats i probablement també conreaven vinya i olivera i explotaven els suros. La finca més propera era el mas Patiràs entre Puig Tifell i Puig d’Esquers, cap on es dirigim.
Resseguim en suau pujada la vessant sud del Puig d’Esquers sobrevolant la vall de la Valleta fins al petit coll on sobre un intens cel blau es perfila la silueta del mas Patiràs, també en runes. Ja s’olora el mar.
El mas Patiràs està ubicat al bell mig de les conques de la part alta de les rieres de Valleta i de Garbet. En totes dues capçaleres hi ha signes evidents d’intents de recuperació forestal. Continuem el viatge pedalant per la carena pirenaica que apunta cap el seu destí final abans d’entregar-se al mar. A l’horitzó, dels diferents relleus entre el mar i la plana que dominem destaca la silueta inconfusible del castell de Sant Salvador de Savardera, objectiu final de la ruta, al punt més alt de la Serra de Rodes.
El paisatge es mou al nostre ritme, mentre avancen deixem darrera les petites i abruptes valls que s’aboquen cap al mar des de la frontera fins a la badia de Llançà. Valls de gran bellesa que la tramuntana s’encarrega de vestir de gala, potenciant la llum i colors mediterranis, contrastant cada raconada per configurar un paisatge ple de matisos i ombres, una imatge aturada dels relleus muntanyosos fusionant-se amb el mar, esdevenint una superfície plana que s’estén més enllà de l’horitzó. Un viatge apassionant que des del mas Patiràs ens porta fins el nucli de Valleta, al fons de la vall del mateix nom.
Iniciem la segona part de la ruta que ens ha de dur al cim de la Serra de Rodes abans d’iniciar el camí de retorn al punt de sortida per la Serra de Pau. Fem un tram de carretera i ens desviem cap al Pujolar, un petit nucli de cases a la sortida de la vall presidida per la Roca de Miralles. Un sender en general còmode, que alterna trams ciclables tècnicament amb trams a peu, ens porta a la base mateix de l’abrupte turó que antigament coronava el castell de Miralles. A partir d’aquí una pista perfila la feréstega vall, tornem a ser al Pirineu i la orografia ho fa evident, guanyant alçada fins al mas Margall.
Per la dreta de l’antic mas, que tot i estar en runes desprèn noblesa, connectem amb la pista que mor definitivament a la carena de la Serra de Rodes. Més enllà, davant nostre, sobre una majestuosa atalaia de roca que sembla inabastable, s’aixequen solemnes les restes del castell de Sant Salvador Saverdera, fent funambulisme al centre de l’immens paisatge que des del mateix s’albirà.
Cal pujar al castell per entendre-ho tot; la ruta i el territori que ens envolta. Sense cap dubte, som al balcó de l’Alt Empordà. El domini visual del territori és total. Ja no només gaudim de les panoràmiques que ens ha ofert el viatge fins ara: la gran plana abraçada pel Golf de Roses i les serralades que la tanquen, el Pirineu més abrupte des d’Ull de Ter al Canigó o els relleus d’alta muntanya que sobtadament s’esmunyen al mar, ara aquest mirador natural ens regala el fragment que ens faltava per completar el trencaclosques i gaudir de tota la comarca, l’istme de paisatge lunar de la punta de Cap de Creus.
La punta més oriental de la Península i dels Pirineus és un territori abrupte de cales impossibles que es desplega a l’est de de la darrera muntanya que sembla resistir-se al seu destí final: el Pení. Als seus peus, dos pobles als que l’aïllament orogràfic ha permès mantenir un caràcter intensament lligat amb el mar malgrat el turisme: el Port de la Selva i Cadaqués. Cap al sud el Pení cau sobtadament i allarga el seu braç vigorós fins el Cap de Norfeu que es precipita al mar lluitant amb les onades que lentament intenten abduir-lo per sempre. No hi ha més per menys.
Iniciem el camí de retorn a Pau. Paga la pena haver dosificat les forces fins aquí. El tram de baixada transcorre bàsicament per senders. Primer, baixem fins al Monestir de Sant Pere de Rodes, un bonic camí i un edifici imponent carregat d’història, des d’on és domina tota l’abadia del Port de la Selva. Un camí ben arranjat ens porta a Santa Helena o antic poblat de Santa Creu de Rodes, que va perdre la seva població entre els segles XIV i XV. Tot el conjunt s’està excavant i recuperant des de fa temps. A la vista tenim les estructures de les cases, de la plaça, els portals d’entrada, lloc obligat de pas per tots els que es dirigien al monestir de San Pere, i dempeus, la interessant església amb parts molt antigues i alhora amb moltes modificacions de la primitiva estructura original.
Continuem per un sender fins a trobar de nou la carretera, al punt on hem iniciat l’assalt final al castell, i la seguim fins trobar l’antic camí de la Creu Blanca, antic camí que feien servir els habitants de Pau per accedir al monestir. Un camí impregnat de megal.litisme, un tret característic d’aquest territori, amb algun tram tècnic, que ens retorna al punt de sortida gaudint de les meravelloses vistes de la plana de l’Alt Empordà, lluminosa i esplèndida, esquitxada de petits nuclis, conreus, estanys, closes i llaunes (petits estanys d’aigües somes).
Un fabulós viatge per un tros de Pirineu envoltat de mar. Apúnta-te-la a l’agenda.
Març de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Noves. Santuari de la Mare de Déu del Camp. Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. Dolmen del Puig del Llop. Sant Genís del Terrer. Castell de Sant Salvador Saverdera. Monestir de Sant Pere de Rodes. Santa Helena
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.empordaturisme.com/es/c/pau-es/
Enfileu-vos a Sant Salvador, el castell que corona el cim de la Serra de Rodes i dominareu l?Empordà sencer. Un viatge que des de Pau ens descobreix un paisatge genuí i atàvic, sempre singular. Gaudireu des de la magnífica badia de roses que acarona la gran plana empordanesa als relleus més feréstecs dels darrers contraforts del Pirineu dibuixant el perfil més oriental del litoral, ple d?espadats i petites cales. Pedalajareu per... Sant Salvador de Saverdera. El balcó de l’Empordà
Enfileu-vos a Sant Salvador, el castell que corona el cim de la Serra de Rodes i dominareu l’Empordà sencer. Un viatge que des de Pau ens descobreix un paisatge genuí i atàvic, sempre singular. Gaudireu des de la magnífica badia de roses que acarona la gran plana empordanesa als relleus més feréstecs dels darrers contraforts del Pirineu dibuixant el perfil més oriental del litoral, ple d’espadats i petites cales. Pedalajareu per un territori esquitxat de tombes megalítiques en un ambient típic d’alta muntanya seguint la darrera línia de pirenaica abans d’entregar-se definitivament al mar al Cap de Creus.
Des de Pau a Garriguella pedalem al nord de la gran plana empordanesa entre vinyes d’antiga tradició arrelades als peus dels darrers contraforts del Pirineu més oriental. Des d’aquest nucli de llarga tradició vinícola, enfilem cap a muntanya per l’ermita de Santuari de la Mare de Déu del Camp, inicialment entre vinyes i més tard entre les suredes que poblen la vessant de la Serra de la Baga d’en Ferran. El camí fins la carena te algun tram molt costerut on cal posar peu a terra (opcionalment des de Garriguella hi ha opcions menys tècniques).
Des del turó que assolim, les vistes de la gran plana delimitada per l’immens Golf de Roses i els relleus que es despengen des del Pirineu són magnífiques. Entre tots els relleus que copsem, si domineu el territori gaudireu posant el nom a molts d’ells (Montgrí, el Montseny, el Far, Cabrera, Puigsacalm, Mare de Déu del Mont, Bassegoda…), destaquen clarament els massissos del Canigó, les Salines i les Alberes. La frontera entre l’Alt Empordà i la Catalunya Nord es dibuixa perfectament. Des de diferents punts de la plana emanen diàfanes columnes de fum: són els viticultors cremant els sarments arrabassats al cep mentre dormia per tal d’afavorir la propera collita.
Perdem alçada per un corriol que ens deixa en una bonica pista flanquejada per alzines sureres que ens marquen el camí fins a Coll de la Serra. Ens endinsem cap al darrer Pirineu. Des del coll dominem la Vall de la Velleta i el relleus que des del Puig d’Esquers s’estenen cap el sud en una successió de turons de formes arrodonides i nues però irresistiblement belles que ens marquen el trajecte de la ruta. Són els darrers contraforts que es desprenen de les Alberes en direcció al mar, una línia de relleus que es difumina sota les temperades aigües del mediterrani dibuixant cales i espadats abruptes que donen forma al Cap de Creus, l’extrem més oriental de la península ibèrica.
Des del Coll de la Serra perdem alçada per la pista que puja de la vall però ens desviem tot seguit en direcció a Sant Martí de Vallmala. Passem al costat de Mas Guanter, un nucli imponent de grans casalots formant una gran unitat d’estructures que només conserven els murs perimetrals. Probablement havia estat un mas de referència a la zona ja que abastava molta part de la vall; tenien ramats i probablement també conreaven vinya i olivera i explotaven els suros. La finca més propera era el mas Patiràs entre Puig Tifell i Puig d’Esquers, cap on es dirigim.
Resseguim en suau pujada la vessant sud del Puig d’Esquers sobrevolant la vall de la Valleta fins al petit coll on sobre un intens cel blau es perfila la silueta del mas Patiràs, també en runes. Ja s’olora el mar.
El mas Patiràs està ubicat al bell mig de les conques de la part alta de les rieres de Valleta i de Garbet. En totes dues capçaleres hi ha signes evidents d’intents de recuperació forestal. Continuem el viatge pedalant per la carena pirenaica que apunta cap el seu destí final abans d’entregar-se al mar. A l’horitzó, dels diferents relleus entre el mar i la plana que dominem destaca la silueta inconfusible del castell de Sant Salvador de Savardera, objectiu final de la ruta, al punt més alt de la Serra de Rodes.
El paisatge es mou al nostre ritme, mentre avancen deixem darrera les petites i abruptes valls que s’aboquen cap al mar des de la frontera fins a la badia de Llançà. Valls de gran bellesa que la tramuntana s’encarrega de vestir de gala, potenciant la llum i colors mediterranis, contrastant cada raconada per configurar un paisatge ple de matisos i ombres, una imatge aturada dels relleus muntanyosos fusionant-se amb el mar, esdevenint una superfície plana que s’estén més enllà de l’horitzó. Un viatge apassionant que des del mas Patiràs ens porta fins el nucli de Valleta, al fons de la vall del mateix nom.
Iniciem la segona part de la ruta que ens ha de dur al cim de la Serra de Rodes abans d’iniciar el camí de retorn al punt de sortida per la Serra de Pau. Fem un tram de carretera i ens desviem cap al Pujolar, un petit nucli de cases a la sortida de la vall presidida per la Roca de Miralles. Un sender en general còmode, que alterna trams ciclables tècnicament amb trams a peu, ens porta a la base mateix de l’abrupte turó que antigament coronava el castell de Miralles. A partir d’aquí una pista perfila la feréstega vall, tornem a ser al Pirineu i la orografia ho fa evident, guanyant alçada fins al mas Margall.
Per la dreta de l’antic mas, que tot i estar en runes desprèn noblesa, connectem amb la pista que mor definitivament a la carena de la Serra de Rodes. Més enllà, davant nostre, sobre una majestuosa atalaia de roca que sembla inabastable, s’aixequen solemnes les restes del castell de Sant Salvador Saverdera, fent funambulisme al centre de l’immens paisatge que des del mateix s’albirà.
Cal pujar al castell per entendre-ho tot; la ruta i el territori que ens envolta. Sense cap dubte, som al balcó de l’Alt Empordà. El domini visual del territori és total. Ja no només gaudim de les panoràmiques que ens ha ofert el viatge fins ara: la gran plana abraçada pel Golf de Roses i les serralades que la tanquen, el Pirineu més abrupte des d’Ull de Ter al Canigó o els relleus d’alta muntanya que sobtadament s’esmunyen al mar, ara aquest mirador natural ens regala el fragment que ens faltava per completar el trencaclosques i gaudir de tota la comarca, l’istme de paisatge lunar de la punta de Cap de Creus.
La punta més oriental de la Península i dels Pirineus és un territori abrupte de cales impossibles que es desplega a l’est de de la darrera muntanya que sembla resistir-se al seu destí final: el Pení. Als seus peus, dos pobles als que l’aïllament orogràfic ha permès mantenir un caràcter intensament lligat amb el mar malgrat el turisme: el Port de la Selva i Cadaqués. Cap al sud el Pení cau sobtadament i allarga el seu braç vigorós fins el Cap de Norfeu que es precipita al mar lluitant amb les onades que lentament intenten abduir-lo per sempre. No hi ha més per menys.
Iniciem el camí de retorn a Pau. Paga la pena haver dosificat les forces fins aquí. El tram de baixada transcorre bàsicament per senders. Primer, baixem fins al Monestir de Sant Pere de Rodes, un bonic camí i un edifici imponent carregat d’història, des d’on és domina tota l’abadia del Port de la Selva. Un camí ben arranjat ens porta a Santa Helena o antic poblat de Santa Creu de Rodes, que va perdre la seva població entre els segles XIV i XV. Tot el conjunt s’està excavant i recuperant des de fa temps. A la vista tenim les estructures de les cases, de la plaça, els portals d’entrada, lloc obligat de pas per tots els que es dirigien al monestir de San Pere, i dempeus, la interessant església amb parts molt antigues i alhora amb moltes modificacions de la primitiva estructura original.
Continuem per un sender fins a trobar de nou la carretera, al punt on hem iniciat l’assalt final al castell, i la seguim fins trobar l’antic camí de la Creu Blanca, antic camí que feien servir els habitants de Pau per accedir al monestir. Un camí impregnat de megal.litisme, un tret característic d’aquest territori, amb algun tram tècnic, que ens retorna al punt de sortida gaudint de les meravelloses vistes de la plana de l’Alt Empordà, lluminosa i esplèndida, esquitxada de petits nuclis, conreus, estanys, closes i llaunes (petits estanys d’aigües somes).
Un fabulós viatge per un tros de Pirineu envoltat de mar. Apúnta-te-la a l’agenda.
Març de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Noves. Santuari de la Mare de Déu del Camp. Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. Dolmen del Puig del Llop. Sant Genís del Terrer. Castell de Sant Salvador Saverdera. Monestir de Sant Pere de Rodes. Santa Helena
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.empordaturisme.com/es/c/pau-es/