Pallars Jussà PAJ 021_Isona i Conca Dellà
Espai d'Interès Natural Serra Mitjana. Conca Dellà. Serra de la Conca. Serra
Isona i Conca Dellà – Siall – Coll d’Espina – Coll de Prat – Coll de Grau de Moles – Roca Roja – Coll de Comiols – Benavent de la Conca – Covet – Els Masos de Sant Martí – Isona
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1250 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
El mirador de la Conca Dellà... I del Pallars Jussà i la Vall de Rialb
Una excel·lent ruta, molt completa, totalment feréstega i solitària que ens permet gaudir dels relleus del Pallars Jussà navegant a la vora mateix de les cingleres que tanquen la depressió de la Conca Dellà, la orografia de la qual contrasta amb el territori esquarterat de profundes valls, abruptes i salvatges, que configuren la Vall de Rialb.
Sortim en direcció nord enllaçant pistes que recor... El mirador de la Conca Dellà... I del Pallars Jussà i la Vall de Rialb
Una excel·lent ruta, molt completa, totalment feréstega i solitària que ens permet gaudir dels relleus del Pallars Jussà navegant a la vora mateix de les cingleres que tanquen la depressió de la Conca Dellà, la orografia de la qual contrasta amb el territori esquarterat de profundes valls, abruptes i salvatges, que configuren la Vall de Rialb.
Sortim en direcció nord enllaçant pistes que recorren camps d’ametllers i olivars. Sorprèn agradablement l’abrupte orografia que s’alça al nord de la Conca Dellà, en especial la de l’enclavament de la vila d’Abella de la Conca, assentada a la part baixa d’un coster de relleus accidentats, sobre el forat d’Abella, per on s’escola el riu d’Abella.
Just sortim a la carretera d’Isona-Coll de Nargó podem veure a la dreta, en mig d’un camp, un dels bunquers utilitzats pels republicans del Front del Pallars per impedir el pas de les tropes franquistes cap a la vall del Segre. Una tret característic de la forma exterior d’aquestes estructures militars és l’empremta dels sacs terrers que es feien servir per fer l’encofrat.
Continuem per carretera, en direcció a Bóixols. Trobem un sender a la dreta que desaconsellem, ja que de moment no està en les millors condicions per fer en bicicleta, encara que pot ser una bona opció de futur. A més, la carretera que duu a Siall es petita i realment bonica per fer en bicicleta. El petit nucli rural de Siall te poques cases, algunes mig ensorrades, amb les teulades de lloses de pedra i, exceptuant algun habitatge, sembla despoblat.
Continuem per una pista que per una bonica fageda ens porta a Coll d’Espina. Iniciem el llarg trajecte que ens dura a Coll de Comiols perfilant la carena que separa la Conca de Tremp dels relleus de la vall del Rialb. Un recorregut solitari i salvatge, alhora de bellesa extrema degut als seus relleus abruptes que cauen cap a profundes barrancades que moren al riu de Rialb. El fet de no trobar ningú durant tot aquest camí fan que el trajecte sigui realment escruixidor. Acompanyats de la imatge de la serra d’Aubenc anem sempre perfilant les vessants orientals de les serres Mitjana i de la Conca i a partir del cim d’Abudell, comencen les cingleres del Roc de Benavent.
Per la vessant oriental el paisatge es fa més humà i predominen les formes arrodonides. Pedalejant arran de la cinglera les vistes son excepcionals, no només veiem els relleus que tanquen la conca de Tremp en tota la seva immensitat i per on van caminar els darrers dinosaures d’Europa, sino que la vista s’allarga finas al pirineu central. Un espectacle visual corprenedor.
Una pista rocallosa amb el tram final força dolent ens deixa a Coll de Comiols, la porta d’entrada a la Conca. A tocar del mirador surt un sender GR no gaire bo que seguim. Arribem al poble de Benavent de la Conca des d’on enllacem diferents pistes per arribar a Covet, petit nucli que acull l’interessant església romànica del s. XII de Santa Maria de Covet, declarada Monument Nacional el 1921. La façana principal presenta una portalada esculturada que es considera un dels conjunts més excepcionals d'escultura romànica de Catalunya. L'església formà part del Priorat de Covet, canònica agustiniana depenent d'Àger, fruit del trasllat des de Sant Sadurní del Castell de Llordà, en no poder mantenir-s'hi, per qüestions de senyoriu, una comunitat canonical.
La majestuositat d’aquesta obra arquitectònica contrasta fortament amb la petita ermita de Sant Martí dels Masos de Sant Martí per on passem. Una navegació ràpida en suau descens entre grans extensions agrícoles ens porten de nou a Isona
Novembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Conca. Sant Martí dels Masos de Sant Martí
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.isona.cat/
Una excel·lent ruta, molt completa, totalment feréstega i solitària que ens permet gaudir dels relleus del Pallars Jussà navegant a la vora mateix de les cingleres que tanquen la depressió de la Conca Dellà, la orografia de la qual contrasta amb el territori esquarterat de profundes valls, abruptes i salvatges, que configuren la Vall de Rialb.
Sortim en direcció nord enllaçant pistes que recor... El mirador de la Conca Dellà... I del Pallars Jussà i la Vall de Rialb
Una excel·lent ruta, molt completa, totalment feréstega i solitària que ens permet gaudir dels relleus del Pallars Jussà navegant a la vora mateix de les cingleres que tanquen la depressió de la Conca Dellà, la orografia de la qual contrasta amb el territori esquarterat de profundes valls, abruptes i salvatges, que configuren la Vall de Rialb.
Sortim en direcció nord enllaçant pistes que recorren camps d’ametllers i olivars. Sorprèn agradablement l’abrupte orografia que s’alça al nord de la Conca Dellà, en especial la de l’enclavament de la vila d’Abella de la Conca, assentada a la part baixa d’un coster de relleus accidentats, sobre el forat d’Abella, per on s’escola el riu d’Abella.
Just sortim a la carretera d’Isona-Coll de Nargó podem veure a la dreta, en mig d’un camp, un dels bunquers utilitzats pels republicans del Front del Pallars per impedir el pas de les tropes franquistes cap a la vall del Segre. Una tret característic de la forma exterior d’aquestes estructures militars és l’empremta dels sacs terrers que es feien servir per fer l’encofrat.
Continuem per carretera, en direcció a Bóixols. Trobem un sender a la dreta que desaconsellem, ja que de moment no està en les millors condicions per fer en bicicleta, encara que pot ser una bona opció de futur. A més, la carretera que duu a Siall es petita i realment bonica per fer en bicicleta. El petit nucli rural de Siall te poques cases, algunes mig ensorrades, amb les teulades de lloses de pedra i, exceptuant algun habitatge, sembla despoblat.
Continuem per una pista que per una bonica fageda ens porta a Coll d’Espina. Iniciem el llarg trajecte que ens dura a Coll de Comiols perfilant la carena que separa la Conca de Tremp dels relleus de la vall del Rialb. Un recorregut solitari i salvatge, alhora de bellesa extrema degut als seus relleus abruptes que cauen cap a profundes barrancades que moren al riu de Rialb. El fet de no trobar ningú durant tot aquest camí fan que el trajecte sigui realment escruixidor. Acompanyats de la imatge de la serra d’Aubenc anem sempre perfilant les vessants orientals de les serres Mitjana i de la Conca i a partir del cim d’Abudell, comencen les cingleres del Roc de Benavent.
Per la vessant oriental el paisatge es fa més humà i predominen les formes arrodonides. Pedalejant arran de la cinglera les vistes son excepcionals, no només veiem els relleus que tanquen la conca de Tremp en tota la seva immensitat i per on van caminar els darrers dinosaures d’Europa, sino que la vista s’allarga finas al pirineu central. Un espectacle visual corprenedor.
Una pista rocallosa amb el tram final força dolent ens deixa a Coll de Comiols, la porta d’entrada a la Conca. A tocar del mirador surt un sender GR no gaire bo que seguim. Arribem al poble de Benavent de la Conca des d’on enllacem diferents pistes per arribar a Covet, petit nucli que acull l’interessant església romànica del s. XII de Santa Maria de Covet, declarada Monument Nacional el 1921. La façana principal presenta una portalada esculturada que es considera un dels conjunts més excepcionals d'escultura romànica de Catalunya. L'església formà part del Priorat de Covet, canònica agustiniana depenent d'Àger, fruit del trasllat des de Sant Sadurní del Castell de Llordà, en no poder mantenir-s'hi, per qüestions de senyoriu, una comunitat canonical.
La majestuositat d’aquesta obra arquitectònica contrasta fortament amb la petita ermita de Sant Martí dels Masos de Sant Martí per on passem. Una navegació ràpida en suau descens entre grans extensions agrícoles ens porten de nou a Isona
Novembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Conca. Sant Martí dels Masos de Sant Martí
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.isona.cat/