Fins i tot, un viatger experimentat queda gratament sorprès quan albira per primera vegada la vessant nord de la Serra del Cadí. La serralada sembla la cresta d’una gran onada a punt de trencar congelada en el temps i s’estén entre les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell, des del coll del Tancalaporta fins a coll de Bancs.

Vist des dels contraforts del marge dret del Segre, el Cadí es presenta com una gran muralla de poc més de vint quilòmetres de parets alteroses i verticals d’aspecte dolomític que inocula en qualsevol amant de la muntanya, senderistes o ciclistes, el verí per voler-la conquerir.
 
Tot i ser una unitat de relleu coneguda per la majoria de catalans per formar part i donar nom juntament amb el Moixeró a un parc natural, i també a un conegut túnel de preu excessiu, és força desconeguda per a qui mai s’ha endinsat a la seva impressionant cara nord. Als seus peus s’estén un vast territori on s’han establert petits nuclis poc poblats que encara conserven el seu aspecte rural i gaudeixen d’una qualitat de vida envejable —no ens referim a la bonança econòmica dels seus habitants—. Pobles com Ges, Artedo, Vilanova de Banat, Arseguel, Toloriu, Bar, Beixec, Villec s’assenten als seus costers gaudint de la impressionant verticalitat dolomítica de les parets calcàries i d’altres com Estana, el Querforadat, Cava, Ansovell o Lletó queden directament impregnats, per la seva proximitat a aquesta màgica muntanya, dels seu caràcter indòmit que conjura calma i bravura.
 
L’oferta de coneixement d’aquest territori que us oferim en aquest monogràfic és extensa i permet descobrir moltes de les raconades i indrets, que d’altra banda restarien ocults, a aquells viatgers que decideixin fer algun dels trajectes que proposem. Si us hi entreteniu una mica, trobareu rutes que s’acosten a la base mateix de les parets rocoses com la que duu a Prat d’Aguiló, ubicat en un paratge de prats idíl·lics als peus del conegut Pas dels Gosolans o la que ens obliga a empènyer la bici per travessar un grau aeri de fort pendent cobert per un mantell de blocs de pedra que farien paüra als menys agosarats. Altres rutes us descobriran l’excepcional paratge de coll de Vanses, un aflorament amb un conjunt de colades andesítiques en forma de dom, un entorn volcànic impressionant amb curioses formacions rocoses i multitud de colors.
 
Hi ha rutes que tenen en comú un espai de gran devoció com el santuari de la Mare de Déu del Boscalt, preciós edifici ubicat en un lloc immillorable que segons la llegenda té el seu origen al segle XVII quan va trobar la imatge d’una verge sota d'un boix molt gran que hi ha al costat de l'església.  Els amants dels senders també aniran ben servits i gaudiran de valent de la ruta que des de Pi es mou sense gaires dificultats tècniques per paratges encisadors vestits de boscos humits sota mateix d’un dels cims de la serra, el Comabona.
 
I tots aquells a qui els agrada descobrir la petja històrica dels llocs que visiten reviuran escenes del passat recorrent part de l’antic camí nord de la ruta de la Sal de Cardona en direcció a les antigues comarques nord-catalanes. I quedaran gratament sorpresos en saber que al mas de Vima, prop de Bèixec, hi va viure una emperadriu asteca filla de Moctezuma II, de nom Xipaguazin Moctezuma, que va ser batejada amb el nom de Maria i que va morir a Toloriu el 10 de gener de 1537. Sobre aquesta història s’ha creat una llegenda que encara perviu al voltant d’un fabulós tresor que va enterrar la princesa i el seu marit Joan Grau, baró de Toloriu, i que moltes persones han buscat i, per ara, ningú ha trobat.

Rutes Cadí Nord

CER 004_Martinet. Estana, Bastanist i Xipaguazin Moctezuma
CER 012_Martinet. Bar, Toloriu, Querforadat i Bèixec
CER 016_Montellà. Prat d’Aguiló
CER 024_Pi. Senders de la Serra de la Moixa
AUR 009_La Seu d’Urgell. El Vulcanisme de Coll de Vanses
AUR 015_Alàs. Mare de Deú del Boscalt.
AUR 022_Pont de Bar. De Toloriu a Arseguel per coll de Se
AUR 023_Arsèguel. El camí de la Ruta de la Sal
AUR 043_Cerc. La muntanya màgica. Parets dolomítiques