Osona OSO 070_Vic
Plana de Vic
Vic – Roda de Ter – Cases Noves de les Masies de Roda – Sant Martí Sescorts – Santa Margarida – Sant Pere de Torelló – Sant Vicenç de Torelló – Sant Hipòlit de Voltregà – La Gleva – Santa Cecília de Voltregà – Sant Andreu de Gurb – Vic
Mapes Comarcals de Catalunya. Osona. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:59 km
Desnivell:894 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Volta a la Plana de Vic
Probablement tothom sap que la Plana de Vic està envoltada de muntanyes. El Montseny, Cabrera, Puigsacalm, Bellmunt i els contraforts dels altiplans del Lluçanès i el Moianès tanquen una depressió vertebrada pel riu Ter amb suficient altitud i extensió com per gaudir alhora d?importants massissos veïns com Montserrat, Rasos de Peguera, Ensija, Peraforca, Cadí, Moixeró o el poderós Puigmal.
Però no només d?excepcionals paisatges i relleus e... Volta a la Plana de Vic
Probablement tothom sap que la Plana de Vic està envoltada de muntanyes. El Montseny, Cabrera, Puigsacalm, Bellmunt i els contraforts dels altiplans del Lluçanès i el Moianès tanquen una depressió vertebrada pel riu Ter amb suficient altitud i extensió com per gaudir alhora d’importants massissos veïns com Montserrat, Rasos de Peguera, Ensija, Peraforca, Cadí, Moixeró o el poderós Puigmal.
Però no només d’excepcionals paisatges i relleus es sustenta la ruta proposada. Trobarem història viva ens els camins rals que comunicaven Olot amb Vic, Manlleu o Torelló pel Collsacabra, trams de camins de llarg recorregut coms els senders de l’Abat Oliva o el Meridià Verd al seu pas per Osona i els espais ambientals recuperats de les riberes del Ter, el Ges i el Gurri o els meandres i illes de les Gambires i Gallifa.
La ruta comença al centre neuràlgic de la ciutat de Vic, la Plaça. Per carrerons del nucli històric baixem a buscar el pont medieval sobre el riu Meder, frontera natural que la protegia per l’est. Des de l’altra banda del riu, als afores del nucli antic, s’aixequen les Adoberies de Vic, un barri emblemàtic que concentrava la indústria d’adob de les pells, la més destacada a la ciutat durant molts anys. Alguns edificis conserven encara infraestructures i enginys propis del treball de la pell i també els assecadors, construïts pràcticament en la seva totalitat amb elements de fusta, que confereixen un aspecte pintoresc al perfil de la ciutat vista des del riu Mèder.
Quan el Mèder es troba amb el Gurri iniciem un tram recuperat per a l’ús lúdic que, resseguint la llera del riu, ens porta des de Vic al pont del Bruguer, punt de sortida de la ciutat del camí ral cap a Olot i que seguirem fins passat Roda de Ter.
Entrem a Roda de Ter seguint però un sender local que ens permet entrar al recinte de la Blava, una antiga fàbrica tèxtil que actualment forma part del patrimoni industrial i cultural del poble i on va treballar i es va inspirar el gran poeta Miquel Martí i Pol.
De Roda de Ter el camí ral enfila cap a l’Esquirol. Quan sortim a la carretera deixem el camí ral i canviem la direcció per dirigir-nos cap al petit nucli de Sant Martí Sescorts. Pel camí, pedalant entre camps agrícoles, gaudim plenament dels relleus peculiars de les serres de Cabrera i Aiats i un ull expert descobrirà, cap al sud, la silueta del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres i els relleus i meandres socavats pel Ter quan aquest s’obre pas cap al pantà de Sau.
Des de Sant Martí Sescorts continuem pel camí ral de Manlleu a Cabrera que va guanyant alçada còmodament fins a la carena de Graons del Rei on connecta amb el camí ral de Torelló. Durant el trajecte de pujada al punt més alt de la ruta el paisatge s’obre completament, i des del mas on hi ha l’ermita de Santa Margarida tenim una panoràmica total de la ruta, la Plana de Vic, els cims i relleus que l’encerclen i els cims pre-pirinencs de les comarques veïnes.
Un cop a la carena, passat Santa Margarida, enllacem amb el camí ral que puja de Torelló seguint la carena i posteriorment el camí de llarg recorregut de l’Abat Oliva per baixar fins a Sant Pere de Torelló.
Des del poble que en temps no llunyans era conegut per la seva indústria de torneria, baixem a buscar el riu Ges que ha modelat la vall i nexe d’unió entre els municipis de Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere. Ciclem a la vora del riu, fins i tot un cop el travessem per la mateixa llera, per bonics trams d’antigues i imponents pollancredes, espècies considerades invasives i nous espais on es porta a terme actuacions de restauració ecològica plantant arbres autoctons.
Des de la bonica plaça porxada ens encaminen fins al Santuari de Rocaprevera, una obra noucentista de l'arquitecte J.M. Pericas. L’edifici està ubicat al Puig de les Tres Creus, un petit turó des del qual s’albira tot el territori pel qual estem viatjant.
Des del turó veiem a l’altra banda del Ter el pròxim objectiu, Sant Hipòlit de Voltregà. Travessem el Ter per una passera al punt conegut com Meandres i illes de la Gambira i Gallifa, illes fluvials molt ben conservades. Un sector de riu on es concentra una gran diversitat d’ambients naturals, prats inundables, aiguamolls, platges de sorra i còdols, que fa que hi puguin viure moltes espècies vegetals i animals.
Des de Sant Hipòlit ens acostem al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva on va viure reclòs Jacint Verdaguer, quan aquest va ser allunyat de Barcelona pel bisbe Morgades de Vic. De la Gleva connectem amb Santa Cecília de Voltregà salvant un petit desnivell per un camí exigent i trialer, que t’obliga a baixar de la bici diverses vegades.
Continuem fins al destí final de la ruta enllaçant trams de senders locals i del Meridià verd en el seu pas cap al Moianès per pistes i camins que marxen entre terrenys agrícoles que comuniquen els abundants massos dispersos de la plana, entrant a la ciutat per la banda de ponent.
Desembre de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Adoberies de Vic. Ermita de Sant Jordi i dòlmen de Puigseslloses. La Blava. Sant Vicenç de Torelló. Santuari de Rocaprevera. Santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Sant Andreu de Gurb
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.osonaturisme.cat/
Probablement tothom sap que la Plana de Vic està envoltada de muntanyes. El Montseny, Cabrera, Puigsacalm, Bellmunt i els contraforts dels altiplans del Lluçanès i el Moianès tanquen una depressió vertebrada pel riu Ter amb suficient altitud i extensió com per gaudir alhora d?importants massissos veïns com Montserrat, Rasos de Peguera, Ensija, Peraforca, Cadí, Moixeró o el poderós Puigmal.
Però no només d?excepcionals paisatges i relleus e... Volta a la Plana de Vic
Probablement tothom sap que la Plana de Vic està envoltada de muntanyes. El Montseny, Cabrera, Puigsacalm, Bellmunt i els contraforts dels altiplans del Lluçanès i el Moianès tanquen una depressió vertebrada pel riu Ter amb suficient altitud i extensió com per gaudir alhora d’importants massissos veïns com Montserrat, Rasos de Peguera, Ensija, Peraforca, Cadí, Moixeró o el poderós Puigmal.
Però no només d’excepcionals paisatges i relleus es sustenta la ruta proposada. Trobarem història viva ens els camins rals que comunicaven Olot amb Vic, Manlleu o Torelló pel Collsacabra, trams de camins de llarg recorregut coms els senders de l’Abat Oliva o el Meridià Verd al seu pas per Osona i els espais ambientals recuperats de les riberes del Ter, el Ges i el Gurri o els meandres i illes de les Gambires i Gallifa.
La ruta comença al centre neuràlgic de la ciutat de Vic, la Plaça. Per carrerons del nucli històric baixem a buscar el pont medieval sobre el riu Meder, frontera natural que la protegia per l’est. Des de l’altra banda del riu, als afores del nucli antic, s’aixequen les Adoberies de Vic, un barri emblemàtic que concentrava la indústria d’adob de les pells, la més destacada a la ciutat durant molts anys. Alguns edificis conserven encara infraestructures i enginys propis del treball de la pell i també els assecadors, construïts pràcticament en la seva totalitat amb elements de fusta, que confereixen un aspecte pintoresc al perfil de la ciutat vista des del riu Mèder.
Quan el Mèder es troba amb el Gurri iniciem un tram recuperat per a l’ús lúdic que, resseguint la llera del riu, ens porta des de Vic al pont del Bruguer, punt de sortida de la ciutat del camí ral cap a Olot i que seguirem fins passat Roda de Ter.
Entrem a Roda de Ter seguint però un sender local que ens permet entrar al recinte de la Blava, una antiga fàbrica tèxtil que actualment forma part del patrimoni industrial i cultural del poble i on va treballar i es va inspirar el gran poeta Miquel Martí i Pol.
De Roda de Ter el camí ral enfila cap a l’Esquirol. Quan sortim a la carretera deixem el camí ral i canviem la direcció per dirigir-nos cap al petit nucli de Sant Martí Sescorts. Pel camí, pedalant entre camps agrícoles, gaudim plenament dels relleus peculiars de les serres de Cabrera i Aiats i un ull expert descobrirà, cap al sud, la silueta del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres i els relleus i meandres socavats pel Ter quan aquest s’obre pas cap al pantà de Sau.
Des de Sant Martí Sescorts continuem pel camí ral de Manlleu a Cabrera que va guanyant alçada còmodament fins a la carena de Graons del Rei on connecta amb el camí ral de Torelló. Durant el trajecte de pujada al punt més alt de la ruta el paisatge s’obre completament, i des del mas on hi ha l’ermita de Santa Margarida tenim una panoràmica total de la ruta, la Plana de Vic, els cims i relleus que l’encerclen i els cims pre-pirinencs de les comarques veïnes.
Un cop a la carena, passat Santa Margarida, enllacem amb el camí ral que puja de Torelló seguint la carena i posteriorment el camí de llarg recorregut de l’Abat Oliva per baixar fins a Sant Pere de Torelló.
Des del poble que en temps no llunyans era conegut per la seva indústria de torneria, baixem a buscar el riu Ges que ha modelat la vall i nexe d’unió entre els municipis de Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere. Ciclem a la vora del riu, fins i tot un cop el travessem per la mateixa llera, per bonics trams d’antigues i imponents pollancredes, espècies considerades invasives i nous espais on es porta a terme actuacions de restauració ecològica plantant arbres autoctons.
Des de la bonica plaça porxada ens encaminen fins al Santuari de Rocaprevera, una obra noucentista de l'arquitecte J.M. Pericas. L’edifici està ubicat al Puig de les Tres Creus, un petit turó des del qual s’albira tot el territori pel qual estem viatjant.
Des del turó veiem a l’altra banda del Ter el pròxim objectiu, Sant Hipòlit de Voltregà. Travessem el Ter per una passera al punt conegut com Meandres i illes de la Gambira i Gallifa, illes fluvials molt ben conservades. Un sector de riu on es concentra una gran diversitat d’ambients naturals, prats inundables, aiguamolls, platges de sorra i còdols, que fa que hi puguin viure moltes espècies vegetals i animals.
Des de Sant Hipòlit ens acostem al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva on va viure reclòs Jacint Verdaguer, quan aquest va ser allunyat de Barcelona pel bisbe Morgades de Vic. De la Gleva connectem amb Santa Cecília de Voltregà salvant un petit desnivell per un camí exigent i trialer, que t’obliga a baixar de la bici diverses vegades.
Continuem fins al destí final de la ruta enllaçant trams de senders locals i del Meridià verd en el seu pas cap al Moianès per pistes i camins que marxen entre terrenys agrícoles que comuniquen els abundants massos dispersos de la plana, entrant a la ciutat per la banda de ponent.
Desembre de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Adoberies de Vic. Ermita de Sant Jordi i dòlmen de Puigseslloses. La Blava. Sant Vicenç de Torelló. Santuari de Rocaprevera. Santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Sant Andreu de Gurb
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.osonaturisme.cat/