Osona OSO 006_Vic
Plana de Vic. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Serrat del Vent. Cingles de Romegats. Puig Molt
Vic — Folgueroles — Sant Llorenç del Munt — Coll de Portell — Coll de Romegats — Collet de l’Home Mort — Puiglagulla — Collet de les Tres Termes — Collada de Mansa — Montrodon_Vic
Mapa digital Comarcal. Osona. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:42 km
Desnivell:920 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Els límits de la plana
Ruta que travessa la plana i s?enfila als relleus que tanquen la depressió per l?est, uns límits formats per cingleres que s?aixequen sobre capçalera de la Riera Major estenent-se fins la cinglera d?El Far i que recorrem per aeris corriols que connecten els diferent colls que trobem pel camí abans de caure novament a la plana.
Deixem la ciutat des d?un dels seus punts neuràlgics, la plaça del mercadal, enllaçant carrers del centre històric ... Els límits de la plana
Ruta que travessa la plana i s’enfila als relleus que tanquen la depressió per l’est, uns límits formats per cingleres que s’aixequen sobre capçalera de la Riera Major estenent-se fins la cinglera d’El Far i que recorrem per aeris corriols que connecten els diferent colls que trobem pel camí abans de caure novament a la plana.
Deixem la ciutat des d’un dels seus punts neuràlgics, la plaça del mercadal, enllaçant carrers del centre històric que ens mostren dos dels centres d’interès de cronologia ben diferent, el temple romà i, als afores, el nou teatre Atlàntida.
Deixem la ciutat pedalant pel marge dret del Gurri. El sol ixent d’un dia que es preveu esplendorós allargassa l’ombra de l’arbreda i la seva tènue escalfor fa plorar cada bri d’herba despertant-la de la rosada matinal. Travessem la plana ausetana tancada per cingles i turons descarnats de vegetació quan trenquen des de l’altiplà, la serralada de Bellmunt i el Puigsacalm o els relleus singulars del Cabrerès i, sobresurtin en un segon pla llunyà, el cim pirinenc per excel·lència que sembla presidir la Plana, el Puigmal.
Passem per Fogueroles, poble natal del poeta Jacint Verdaguer, continuant fins la Font Trobada, un indret de lleure i esbarjo on l'artista Perejaume va realitzar una intervenció paisatgística que consistia a dibuixar la signatura del poeta tot seguint el curs de l'aigua del torrent de Folgueroles.
Deixem la plana enrere per endinsar-nos a muntanya en busca dels límits occidentals de la gran conca osonenca en direcció al castell de Sant Llorenç del Munt. Ens submergim en una frondosa i humida boscúria on la llum penetra escassament entre les copes de l’arbreda creant una atmosfera màgica al nostre pas. Pedalem al costat de la riera de Folgueroles que ha excavat un solc estret i profund en la tova roca mare, creant un canó estret gairebé imperceptible de belles i curioses formes que podem gaudir plenament al misteriós Gorg de Llitons, fent referència a uns essers màgics que segons Verdaguer “son capaços d’entrar al cervell, ficant-se per les orelles, els forats del nas o la boca, per això no cal mai fer-hi aquí migdiada”.
Just en aquest punt la ruta s’enfila sobtadament per rampes de fort pendent que afortunadament estan pavimentades fins l’enclavament del monestir o castell Sant Llorenç dels Munts ubicat al caire de la cinglera. Al segle X tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals i quatre sarcòfags de pedra al seu interior. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració.
Les vistes des d’aquest punt abasten molt més enllà dels relleus de la plana vigatana i són ben visibles
les serres d’Ensija, Rasos de Peguera, Port de Comte, el singular massís del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró.
Ens enfilem per roca nua seguint el GR per pujar dalt la cinglera, un curt tram que ens obliga a carregar la bicicleta per assolir la part alta del Serrat del Vent. Des d’aquí ens queda una llarga travessia per corriols, pràcticament sobre la bici en tot el recorregut, que ressegueixen el caire de la cinglera fins al Collet de l’Home Mort, protegits gairebé sempre per la vegetació que ens dona seguretat encara que en algun tram desprotegit la sensació de verticalitat és més intensa.
El sender GR ens porten fins al santuari de Puig-l’agulla i la Collada de Mansa. Les vistes cap al territori de la vall de la Riera Major son esplèndides, i en molts punts podem veure com els cingles s’estiren fins al Far i contemplar en primer pla la magnitud del massís del Montseny sempre present en tot el trajecte.
A la Collada de la Mansa trobem la carretera que puja des de Taradell. A partir d’aquí una bona pista ens porta fins el Collet de Gratallops des d’on perdem alçada novament cap a la Plana on el riu Gurri comença a prendre forma i ha excavat profusament la roca sobre la que s’assenta i que ens acompanyarà de ben a prop fins al final de la ruta.
Febrer de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Gorg de Llitons. Sant Llorenç dels Munts. Castell de Sant Julià. Santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla. Pont del Moli del Sorts. Castell de Mont-rodon.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.victurisme.cat/
CARTOGRAFIA
OSONA. 1.50.000. Mapa Comarcal de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya
Ruta que travessa la plana i s?enfila als relleus que tanquen la depressió per l?est, uns límits formats per cingleres que s?aixequen sobre capçalera de la Riera Major estenent-se fins la cinglera d?El Far i que recorrem per aeris corriols que connecten els diferent colls que trobem pel camí abans de caure novament a la plana.
Deixem la ciutat des d?un dels seus punts neuràlgics, la plaça del mercadal, enllaçant carrers del centre històric ... Els límits de la plana
Ruta que travessa la plana i s’enfila als relleus que tanquen la depressió per l’est, uns límits formats per cingleres que s’aixequen sobre capçalera de la Riera Major estenent-se fins la cinglera d’El Far i que recorrem per aeris corriols que connecten els diferent colls que trobem pel camí abans de caure novament a la plana.
Deixem la ciutat des d’un dels seus punts neuràlgics, la plaça del mercadal, enllaçant carrers del centre històric que ens mostren dos dels centres d’interès de cronologia ben diferent, el temple romà i, als afores, el nou teatre Atlàntida.
Deixem la ciutat pedalant pel marge dret del Gurri. El sol ixent d’un dia que es preveu esplendorós allargassa l’ombra de l’arbreda i la seva tènue escalfor fa plorar cada bri d’herba despertant-la de la rosada matinal. Travessem la plana ausetana tancada per cingles i turons descarnats de vegetació quan trenquen des de l’altiplà, la serralada de Bellmunt i el Puigsacalm o els relleus singulars del Cabrerès i, sobresurtin en un segon pla llunyà, el cim pirinenc per excel·lència que sembla presidir la Plana, el Puigmal.
Passem per Fogueroles, poble natal del poeta Jacint Verdaguer, continuant fins la Font Trobada, un indret de lleure i esbarjo on l'artista Perejaume va realitzar una intervenció paisatgística que consistia a dibuixar la signatura del poeta tot seguint el curs de l'aigua del torrent de Folgueroles.
Deixem la plana enrere per endinsar-nos a muntanya en busca dels límits occidentals de la gran conca osonenca en direcció al castell de Sant Llorenç del Munt. Ens submergim en una frondosa i humida boscúria on la llum penetra escassament entre les copes de l’arbreda creant una atmosfera màgica al nostre pas. Pedalem al costat de la riera de Folgueroles que ha excavat un solc estret i profund en la tova roca mare, creant un canó estret gairebé imperceptible de belles i curioses formes que podem gaudir plenament al misteriós Gorg de Llitons, fent referència a uns essers màgics que segons Verdaguer “son capaços d’entrar al cervell, ficant-se per les orelles, els forats del nas o la boca, per això no cal mai fer-hi aquí migdiada”.
Just en aquest punt la ruta s’enfila sobtadament per rampes de fort pendent que afortunadament estan pavimentades fins l’enclavament del monestir o castell Sant Llorenç dels Munts ubicat al caire de la cinglera. Al segle X tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals i quatre sarcòfags de pedra al seu interior. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració.
Les vistes des d’aquest punt abasten molt més enllà dels relleus de la plana vigatana i són ben visibles
les serres d’Ensija, Rasos de Peguera, Port de Comte, el singular massís del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró.
Ens enfilem per roca nua seguint el GR per pujar dalt la cinglera, un curt tram que ens obliga a carregar la bicicleta per assolir la part alta del Serrat del Vent. Des d’aquí ens queda una llarga travessia per corriols, pràcticament sobre la bici en tot el recorregut, que ressegueixen el caire de la cinglera fins al Collet de l’Home Mort, protegits gairebé sempre per la vegetació que ens dona seguretat encara que en algun tram desprotegit la sensació de verticalitat és més intensa.
El sender GR ens porten fins al santuari de Puig-l’agulla i la Collada de Mansa. Les vistes cap al territori de la vall de la Riera Major son esplèndides, i en molts punts podem veure com els cingles s’estiren fins al Far i contemplar en primer pla la magnitud del massís del Montseny sempre present en tot el trajecte.
A la Collada de la Mansa trobem la carretera que puja des de Taradell. A partir d’aquí una bona pista ens porta fins el Collet de Gratallops des d’on perdem alçada novament cap a la Plana on el riu Gurri comença a prendre forma i ha excavat profusament la roca sobre la que s’assenta i que ens acompanyarà de ben a prop fins al final de la ruta.
Febrer de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Gorg de Llitons. Sant Llorenç dels Munts. Castell de Sant Julià. Santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla. Pont del Moli del Sorts. Castell de Mont-rodon.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.victurisme.cat/
CARTOGRAFIA
OSONA. 1.50.000. Mapa Comarcal de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya