Anoia ANO 013_La Llacuna
Espai d'Interès Natural Ancosa-Montagut. Serra d’Ancosa. Plana d’Ancosa
La Llacuna – Castell de Vilademàger – Collet de la Serra – Puig Castellar – Convent d’Ancosa – La Llacuna.
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:24 km
Desnivell:550 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
La Plana d?Ancosa
La Plana d?Ancosa és un territori singular que abraça en poc més d?un quilòmetre quadrat les restes d?un convent cistercenc amb el seu pou medieval, un roure monumental i un curiós avenc vertical. Abans d?arribar la ruta visita també el Castell de Vilademàger i Puig Castellar, des d?on és gaudeix de grans panoràmiques.
Sortim de la plaça porxada del poble pel portal d?en Garreta, una de les entrades a l?antiga vila medieval emmurallada. Anem en ... La Plana d’Ancosa
La Plana d’Ancosa és un territori singular que abraça en poc més d’un quilòmetre quadrat les restes d’un convent cistercenc amb el seu pou medieval, un roure monumental i un curiós avenc vertical. Abans d’arribar la ruta visita també el Castell de Vilademàger i Puig Castellar, des d’on és gaudeix de grans panoràmiques.
Sortim de la plaça porxada del poble pel portal d’en Garreta, una de les entrades a l’antiga vila medieval emmurallada. Anem en direcció al cementiri, des d’on surt la pista que, amb alguns trams de fort pendent, puja al castell de Vilademàger, que actualment conserva restes de torres semicirculars i del recinte emmurallat.
A l’interior del que era el recinte emmurallat es conserva magníficament l’església de Sant Pere de Vilademàger. En una de les voltes de l’església es conserven unes pintures murals datades d’inicis del segle XI. A l’interior també es conserva una pica baptismal de característiques romàniques.
Continuem la ruta fins al collet entre les serres de Rocamur i la Llacuna. Carenem tota la Serra d’Ancosa fins trobar la carretera que puja de Sant Martí Sarroca. Durant el trajecte podem veure ocasionalment el mar més enllà de les serralades que tanquen la capçalera del Foix i que ens separen de la plana de l’Alt Penedès.
Al Collet de la Serra ens desviem per iniciar l’ascensió a Puig Castellar. Paradoxalment hem de perdre una mica d’alçada fins a cal Manyo per anar a buscar la pista que ens puja a dalt del cim. Abans de començar a perdre alçada, just en una clara bifurcació hi ha, només a mig quilòmetre de distància, les restes del Poblat Ibèric de Puig Castellar, que es poden visitar opcionalment; fins i tot, empenyent la bici, es pot pujar al cim pel sender, ja que no hi ha més de cinquanta metres de desnivell.
La relativa alçada del cim de Puig Castellar, 944 m, un dels més alts de la comarca de l’Anoia, ens permet gaudir de bones panoràmiques de les serralades properes pertanyents al Sistema Prelitoral Central: Montmell, l’Ordal, Garraf, Montserrat, Miralles, Comaverd o Prades. En dies clars, malgrat la distància, també és veuen properes les serralades del Prepirineu que tanquen la Depressió Central: Port del Compte, Cadí, Pedraforca, Ensija, Moixeró o Puigmal.
Encara que des del cim podem retallar la ruta, el nostre segon objectiu és la Plana d’Ancosa, que val la pena visitar. Per arribar-hi desfem el camí i allarguem la ruta per la carena de la Serra dels Esgavellats fins al coll de la Rimbalda. Tot el trajecte es pedregós però molt interessant. Aquesta plana o peneplana rocallosa, tancada per totes bandes excepte el pas per on s’escola el Torrent de la Llançana ens ofereix un paisatge singular que amaga llocs interessants que la ruta visita: l’antic convent d’Ancosa, amb el seu pou medieval, el roure monumental i l’avenc.
L’antic Convent d’Àncosa, del qual només queden unes restes al nord de la casa d’Ancosa, fou cedit el 1155 als monjos cistercencs de Valldaura pels comtes de Barcelona per tal de que hi establissin un monestir. Probablement les mancances d'aigua i la pobresa del terreny van empènyer els monjos a instal·lar-se el 1158 a Santes Creus. El lloc va quedar com a una granja propietat de Santes Creus. Propera a la granja hi ha també una joia arquitectònica: el pou medieval d’Ancosa, que té una profunditat de 9 m per 3 m de diàmetre i una magnífica volta que el cobreix.
Abans d’arribar al lloc d’Ancosa passarem per l’avenc d’Ancosa, una cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical i una profunditat de més de 30 metres. I uns metres enllà trobem el Roure d’Ancosa, catalogat com a arbre monumental, amb una soca i brancatge enorme i amb 437 cm de perímetre de tronc.
Des de la casa d’Ancosa, la pista principal surt de la plana pel coll de Corral, des d’on, fent una marrada per la pista de l’esquerra, arribem a la Llacuna.
Desembre de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Màger. Castell de Màger. Poblat Ibèric de Puig Castellar. Convent, Pou Medieval, Roure i Avenc d’Ancosa.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lallacuna.cat/
La Plana d?Ancosa és un territori singular que abraça en poc més d?un quilòmetre quadrat les restes d?un convent cistercenc amb el seu pou medieval, un roure monumental i un curiós avenc vertical. Abans d?arribar la ruta visita també el Castell de Vilademàger i Puig Castellar, des d?on és gaudeix de grans panoràmiques.
Sortim de la plaça porxada del poble pel portal d?en Garreta, una de les entrades a l?antiga vila medieval emmurallada. Anem en ... La Plana d’Ancosa
La Plana d’Ancosa és un territori singular que abraça en poc més d’un quilòmetre quadrat les restes d’un convent cistercenc amb el seu pou medieval, un roure monumental i un curiós avenc vertical. Abans d’arribar la ruta visita també el Castell de Vilademàger i Puig Castellar, des d’on és gaudeix de grans panoràmiques.
Sortim de la plaça porxada del poble pel portal d’en Garreta, una de les entrades a l’antiga vila medieval emmurallada. Anem en direcció al cementiri, des d’on surt la pista que, amb alguns trams de fort pendent, puja al castell de Vilademàger, que actualment conserva restes de torres semicirculars i del recinte emmurallat.
A l’interior del que era el recinte emmurallat es conserva magníficament l’església de Sant Pere de Vilademàger. En una de les voltes de l’església es conserven unes pintures murals datades d’inicis del segle XI. A l’interior també es conserva una pica baptismal de característiques romàniques.
Continuem la ruta fins al collet entre les serres de Rocamur i la Llacuna. Carenem tota la Serra d’Ancosa fins trobar la carretera que puja de Sant Martí Sarroca. Durant el trajecte podem veure ocasionalment el mar més enllà de les serralades que tanquen la capçalera del Foix i que ens separen de la plana de l’Alt Penedès.
Al Collet de la Serra ens desviem per iniciar l’ascensió a Puig Castellar. Paradoxalment hem de perdre una mica d’alçada fins a cal Manyo per anar a buscar la pista que ens puja a dalt del cim. Abans de començar a perdre alçada, just en una clara bifurcació hi ha, només a mig quilòmetre de distància, les restes del Poblat Ibèric de Puig Castellar, que es poden visitar opcionalment; fins i tot, empenyent la bici, es pot pujar al cim pel sender, ja que no hi ha més de cinquanta metres de desnivell.
La relativa alçada del cim de Puig Castellar, 944 m, un dels més alts de la comarca de l’Anoia, ens permet gaudir de bones panoràmiques de les serralades properes pertanyents al Sistema Prelitoral Central: Montmell, l’Ordal, Garraf, Montserrat, Miralles, Comaverd o Prades. En dies clars, malgrat la distància, també és veuen properes les serralades del Prepirineu que tanquen la Depressió Central: Port del Compte, Cadí, Pedraforca, Ensija, Moixeró o Puigmal.
Encara que des del cim podem retallar la ruta, el nostre segon objectiu és la Plana d’Ancosa, que val la pena visitar. Per arribar-hi desfem el camí i allarguem la ruta per la carena de la Serra dels Esgavellats fins al coll de la Rimbalda. Tot el trajecte es pedregós però molt interessant. Aquesta plana o peneplana rocallosa, tancada per totes bandes excepte el pas per on s’escola el Torrent de la Llançana ens ofereix un paisatge singular que amaga llocs interessants que la ruta visita: l’antic convent d’Ancosa, amb el seu pou medieval, el roure monumental i l’avenc.
L’antic Convent d’Àncosa, del qual només queden unes restes al nord de la casa d’Ancosa, fou cedit el 1155 als monjos cistercencs de Valldaura pels comtes de Barcelona per tal de que hi establissin un monestir. Probablement les mancances d'aigua i la pobresa del terreny van empènyer els monjos a instal·lar-se el 1158 a Santes Creus. El lloc va quedar com a una granja propietat de Santes Creus. Propera a la granja hi ha també una joia arquitectònica: el pou medieval d’Ancosa, que té una profunditat de 9 m per 3 m de diàmetre i una magnífica volta que el cobreix.
Abans d’arribar al lloc d’Ancosa passarem per l’avenc d’Ancosa, una cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical i una profunditat de més de 30 metres. I uns metres enllà trobem el Roure d’Ancosa, catalogat com a arbre monumental, amb una soca i brancatge enorme i amb 437 cm de perímetre de tronc.
Des de la casa d’Ancosa, la pista principal surt de la plana pel coll de Corral, des d’on, fent una marrada per la pista de l’esquerra, arribem a la Llacuna.
Desembre de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Màger. Castell de Màger. Poblat Ibèric de Puig Castellar. Convent, Pou Medieval, Roure i Avenc d’Ancosa.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lallacuna.cat/