Noguera NOG 004_Balaguer
Serres dels Camps. Serra dels Quadres. Serra de Bellmunt. Espai Natural Protegit Aiguabarreig Segre-
Balaguer – Sant Jordi de Muller – Panelles – Pradell – Montclar d’Urgell – Marcovau – Artesa de Segre – Baldomar – Alòs de Balaguer – Sant Llorenç de Montgai – Balaguer
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. Noguera. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:77 km
Desnivell:450 m
Temps:6 h 45 min
Dificultat:difícil
Informació
Camins d?Aigua: el Canal d?Urgell i el Congost del Mu
El Segre és un riu que, en general, és de recorregut plàcid, amb petits trams més estrets, com els de Pont de Bar, el conegut congost de Terradets o el de Rubió. Menys conegut, però potser el paratge més impressionant del seu curs, és el congost del Mu (o de Mur), amb gairebé 4 km de llargada des del barranc del Mu fins a l?aiguabarreig amb el riu Noguera Pallaresa, a Camarassa.
Des del segle XIX el riu està ... Camins d’Aigua: el Canal d’Urgell i el Congost del Mu
El Segre és un riu que, en general, és de recorregut plàcid, amb petits trams més estrets, com els de Pont de Bar, el conegut congost de Terradets o el de Rubió. Menys conegut, però potser el paratge més impressionant del seu curs, és el congost del Mu (o de Mur), amb gairebé 4 km de llargada des del barranc del Mu fins a l’aiguabarreig amb el riu Noguera Pallaresa, a Camarassa.
Des del segle XIX el riu està estretament lligat a l’històric Canal d’Urgell, una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que abastí i abasteix d’aigua els camps de cultiu situats a diferents termes de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Aquest canal, que ve des d’Artesa de Segre, passa per Agramunt fent una gran marrada i evita la serra de Montclar a través d’un túnel de gairebé cinc quilòmetres de llargada construït a la mateixa època.
Una ruta exigent, bàsicament per la llargada, de còmodes pistes, exceptuant el tram del magnífic congost de Mu, entretingut i ciclable en dues terceres parts.
Sortim de Balaguer per la carretera de la Sentiu de Sió, però la deixem just travessar el Canal Auxiliar d'Urgell. Continuem en direcció a Sant Jordi de Muller, anomenat també Muller o Mollé, on enllacem amb el camí que ressegueix la Sèquia Primera del Canal d’Urgell, que seguirem fins trobar el propi Canal.
El canal auxiliar marxa en paral·lel als relleus suaus i ondulants que conformen les Serres del Camp, la Serra de les Quadres i la Serra de Bellmunt. Aquestes estructures orogràfiques separen la gran planúria de les valls que rega el Sió. El camí és planer i amb un bon ritme de pedaleig els quilometres cauen ràpidament. Les basses d’aigua que trobem repartides a la vora del canal son com petites llacunes o oasis que acullen esporàdicament diferents espècies d’aus.
Quan el canal comença a serpentejar resseguint l’orografia ens apareix l’altiva silueta del poble de Bellmunt d’Urgell. La seva privilegiada ubicació li ha donat el sobrenom en terres ponentines de "l'Espia d'Urgell" o el "Balcó d'Urgell” ja que mirant al nord es gaudeix d’una gran perspectiva dels Pirineus i vers el sud la Plana d'Urgell esdevé enorme i sembla no tenir fi.
Aviat trobem l’històric Canal d’Urgell. Aquest canal que ve des d’Artesa de Segre passa per Agramunt fent una gran marrada que evitem enfilant-nos cap al nucli de Pradell. Si es vol fer el tram d’Agramunt sempre seguint el canal podrem gaudir del magnífic pont de ferro del s. XIX, construït per salvar el riu.
Tornem a trobar el canal superats els desnivells que volten el municipi de Pradell. Quan ja veiem en l’horitzó el poble de Montclar, enfilat dalt la carena de la serra del mateix nom, el canal desapareix entrant al que és coneix com la Mina de Montclar, un túnel de gairebé cinc quilòmetres de llargada construït el segle XIX a Montclar d'Urgell per permetre que les aigües passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant la Serra de Montclar. Va ser el túnel més llarg d'Europa durant gairebé un segle, i una obra visitada per enginyers de tot el món.
Assolim la carena de la serra just a tocar del cementiri de Montclar. Just en el punt més alt de la serra, hi ha un monòlit de pedra i totxanes, anomenat "La Torreta", estretament lligat a la construcció del túnel. Amb una alçada d'uns 8 metres i just a la meitat de la galeria, aquesta torre era visible des de les dues boques i permetia mantenir l'orientació per construir la mina en línia recta.
Iniciem la baixada cap a Artesa de Segre pel bonic paratge del Pla de Marcovau, tancat per les primeres serres prepirinenques. Passem per la dreta del turó on s’assenta el nucli del mateix nom i dels vestigis del recinte emmurallat, amb restes de les torres de guaita cantoneres, de l’antic castell de Marcovau, del s.XI. Trobem la boca nord de la Mina de Montclar, des d’on, seguint el canal, arribem a Artesa de Segre.
Des d’aquest poble continuem per la carretera de Vernet. Just travessat el Segre ens desviem per marxar en paral·lel al riu; tenim com a referencia el Castell de Montmagastre que, com un far, ens guia en el nostre trajecte. Comencem a intuir el traçat del Segre quan aquest deixa la Depressió Central i comença a introduir-se, en les serralades exteriors dels Pirineus a través de l’estret i profund congost de Mu.
Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre. Pedalarem per un dels trams menys coneguts del seu curs i, probablement, el més impressionant. El riu transcorre encaixonat entre els contraforts de la cara sud del Montsec i la cara nord de la serra Carbonera. Ens espera un recorregut farcit d’atractius i alhora assequible.
Al llarg del trajecte es van succeint els espadats, els racons i les elevacions del camí que ens ofereixen unes vistes espectaculars. A l’inici de l’estret, quan la pista s’acaba, el camí es poc ciclable, sobretot degut al fet que cal guanyar alçada per poder travessar el congost. Un cop situats per sobre de les verticals parets, el sender es totalment ciclable. Un trajecte tant espectacular, emocionant i inesborrable que difícilment el cervell guardarà en la zona de records efímers.
Arribats al barranc de Palomar iniciem la forta baixada en ziga-zaga fins arribar a un pont penjant i, poc després, superem la represa de la central d’Alòs per una passarel·la metàl·lica ancorada a la paret. Som al punt de confluència del Segre i el Noguera Pallaresa, un entorn tancat per les verticals parets del Mont-roig i la Serra Carbonera. Com a curiositat esmentem que, per l’altra banda, hi passen les truites tot remuntant els esglaons adaptats que els permeten ascendir.
Tornem a les complicitats que han definit el grau de dificultat del primer tram del trajecte entre Balaguer i Alòs de Balaguer. Sortim del Congost per camí asfaltat, travessem novament el Segre, fem un curt tram de trialera que motiva a fer-se damunt la bicicleta i finalment ens dirigim per còmodes pistes a Sant Llorenç de Montgai. Espadats i el poble de Camarasa ens acompanyen des de l’altra banda del Segre.
Les parets verticals que volten el pantà de Sant Llorenç de Montgai, d’un vermell intens, atreuen a un gran nombre d’escaladors. Les vistes del pantà des de la presa són un instant màgic amb el sol de ponent. Un entorn encisador que emociona. Al pantà comença la Sèquia del Canal d’Urgell, per on hem iniciat la ruta. La seguim un tram enllaçant amb diferents pistes a tocar del Segre per tornar de nou a Balaguer.
Octubre de 2016
CARTOGRAFIA
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. La Noguera. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
CENTRÈS D’INTERÈS
Castell i església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Pradell. Mina de Montclar. Castell de Marcovau. Congost de Mu
ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS
http://www.balaguer.cat/turisme/
El Segre és un riu que, en general, és de recorregut plàcid, amb petits trams més estrets, com els de Pont de Bar, el conegut congost de Terradets o el de Rubió. Menys conegut, però potser el paratge més impressionant del seu curs, és el congost del Mu (o de Mur), amb gairebé 4 km de llargada des del barranc del Mu fins a l?aiguabarreig amb el riu Noguera Pallaresa, a Camarassa.
Des del segle XIX el riu està ... Camins d’Aigua: el Canal d’Urgell i el Congost del Mu
El Segre és un riu que, en general, és de recorregut plàcid, amb petits trams més estrets, com els de Pont de Bar, el conegut congost de Terradets o el de Rubió. Menys conegut, però potser el paratge més impressionant del seu curs, és el congost del Mu (o de Mur), amb gairebé 4 km de llargada des del barranc del Mu fins a l’aiguabarreig amb el riu Noguera Pallaresa, a Camarassa.
Des del segle XIX el riu està estretament lligat a l’històric Canal d’Urgell, una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que abastí i abasteix d’aigua els camps de cultiu situats a diferents termes de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Aquest canal, que ve des d’Artesa de Segre, passa per Agramunt fent una gran marrada i evita la serra de Montclar a través d’un túnel de gairebé cinc quilòmetres de llargada construït a la mateixa època.
Una ruta exigent, bàsicament per la llargada, de còmodes pistes, exceptuant el tram del magnífic congost de Mu, entretingut i ciclable en dues terceres parts.
Sortim de Balaguer per la carretera de la Sentiu de Sió, però la deixem just travessar el Canal Auxiliar d'Urgell. Continuem en direcció a Sant Jordi de Muller, anomenat també Muller o Mollé, on enllacem amb el camí que ressegueix la Sèquia Primera del Canal d’Urgell, que seguirem fins trobar el propi Canal.
El canal auxiliar marxa en paral·lel als relleus suaus i ondulants que conformen les Serres del Camp, la Serra de les Quadres i la Serra de Bellmunt. Aquestes estructures orogràfiques separen la gran planúria de les valls que rega el Sió. El camí és planer i amb un bon ritme de pedaleig els quilometres cauen ràpidament. Les basses d’aigua que trobem repartides a la vora del canal son com petites llacunes o oasis que acullen esporàdicament diferents espècies d’aus.
Quan el canal comença a serpentejar resseguint l’orografia ens apareix l’altiva silueta del poble de Bellmunt d’Urgell. La seva privilegiada ubicació li ha donat el sobrenom en terres ponentines de "l'Espia d'Urgell" o el "Balcó d'Urgell” ja que mirant al nord es gaudeix d’una gran perspectiva dels Pirineus i vers el sud la Plana d'Urgell esdevé enorme i sembla no tenir fi.
Aviat trobem l’històric Canal d’Urgell. Aquest canal que ve des d’Artesa de Segre passa per Agramunt fent una gran marrada que evitem enfilant-nos cap al nucli de Pradell. Si es vol fer el tram d’Agramunt sempre seguint el canal podrem gaudir del magnífic pont de ferro del s. XIX, construït per salvar el riu.
Tornem a trobar el canal superats els desnivells que volten el municipi de Pradell. Quan ja veiem en l’horitzó el poble de Montclar, enfilat dalt la carena de la serra del mateix nom, el canal desapareix entrant al que és coneix com la Mina de Montclar, un túnel de gairebé cinc quilòmetres de llargada construït el segle XIX a Montclar d'Urgell per permetre que les aigües passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant la Serra de Montclar. Va ser el túnel més llarg d'Europa durant gairebé un segle, i una obra visitada per enginyers de tot el món.
Assolim la carena de la serra just a tocar del cementiri de Montclar. Just en el punt més alt de la serra, hi ha un monòlit de pedra i totxanes, anomenat "La Torreta", estretament lligat a la construcció del túnel. Amb una alçada d'uns 8 metres i just a la meitat de la galeria, aquesta torre era visible des de les dues boques i permetia mantenir l'orientació per construir la mina en línia recta.
Iniciem la baixada cap a Artesa de Segre pel bonic paratge del Pla de Marcovau, tancat per les primeres serres prepirinenques. Passem per la dreta del turó on s’assenta el nucli del mateix nom i dels vestigis del recinte emmurallat, amb restes de les torres de guaita cantoneres, de l’antic castell de Marcovau, del s.XI. Trobem la boca nord de la Mina de Montclar, des d’on, seguint el canal, arribem a Artesa de Segre.
Des d’aquest poble continuem per la carretera de Vernet. Just travessat el Segre ens desviem per marxar en paral·lel al riu; tenim com a referencia el Castell de Montmagastre que, com un far, ens guia en el nostre trajecte. Comencem a intuir el traçat del Segre quan aquest deixa la Depressió Central i comença a introduir-se, en les serralades exteriors dels Pirineus a través de l’estret i profund congost de Mu.
Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre. Pedalarem per un dels trams menys coneguts del seu curs i, probablement, el més impressionant. El riu transcorre encaixonat entre els contraforts de la cara sud del Montsec i la cara nord de la serra Carbonera. Ens espera un recorregut farcit d’atractius i alhora assequible.
Al llarg del trajecte es van succeint els espadats, els racons i les elevacions del camí que ens ofereixen unes vistes espectaculars. A l’inici de l’estret, quan la pista s’acaba, el camí es poc ciclable, sobretot degut al fet que cal guanyar alçada per poder travessar el congost. Un cop situats per sobre de les verticals parets, el sender es totalment ciclable. Un trajecte tant espectacular, emocionant i inesborrable que difícilment el cervell guardarà en la zona de records efímers.
Arribats al barranc de Palomar iniciem la forta baixada en ziga-zaga fins arribar a un pont penjant i, poc després, superem la represa de la central d’Alòs per una passarel·la metàl·lica ancorada a la paret. Som al punt de confluència del Segre i el Noguera Pallaresa, un entorn tancat per les verticals parets del Mont-roig i la Serra Carbonera. Com a curiositat esmentem que, per l’altra banda, hi passen les truites tot remuntant els esglaons adaptats que els permeten ascendir.
Tornem a les complicitats que han definit el grau de dificultat del primer tram del trajecte entre Balaguer i Alòs de Balaguer. Sortim del Congost per camí asfaltat, travessem novament el Segre, fem un curt tram de trialera que motiva a fer-se damunt la bicicleta i finalment ens dirigim per còmodes pistes a Sant Llorenç de Montgai. Espadats i el poble de Camarasa ens acompanyen des de l’altra banda del Segre.
Les parets verticals que volten el pantà de Sant Llorenç de Montgai, d’un vermell intens, atreuen a un gran nombre d’escaladors. Les vistes del pantà des de la presa són un instant màgic amb el sol de ponent. Un entorn encisador que emociona. Al pantà comença la Sèquia del Canal d’Urgell, per on hem iniciat la ruta. La seguim un tram enllaçant amb diferents pistes a tocar del Segre per tornar de nou a Balaguer.
Octubre de 2016
CARTOGRAFIA
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. La Noguera. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
CENTRÈS D’INTERÈS
Castell i església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Pradell. Mina de Montclar. Castell de Marcovau. Congost de Mu
ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS
http://www.balaguer.cat/turisme/