Urgell URG 006_Agramunt
Serra de Montclar. Serra del Mas Vell
Agramunt – Les Puelles – Maravella – Claret – Montclar d’Urgell – Mafet – Agramunt
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:42 km
Desnivell:390 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Despoblats de Maravella i Claret. L?èxode rural
Un recorregut per paisatges de la plana d?Urgell de relleus ondulants que ens descobreix dos despoblats que, com molts d?altres, han passat a l?oblit degut a la migració dels seus habitants en busca de condicions dignes per viure i que el temps inexorablement engolirà fins a fer-los desaparèixer.
Deixem Agramunt per l?antic camí d?accés al poble des de llevant passant pel Tossal Roig. Arribem a Puelles un petit... Despoblats de Maravella i Claret. L’èxode rural
Un recorregut per paisatges de la plana d’Urgell de relleus ondulants que ens descobreix dos despoblats que, com molts d’altres, han passat a l’oblit degut a la migració dels seus habitants en busca de condicions dignes per viure i que el temps inexorablement engolirà fins a fer-los desaparèixer.
Deixem Agramunt per l’antic camí d’accés al poble des de llevant passant pel Tossal Roig. Arribem a Puelles un petita vila que te l'origen en un castell medieval, encara que el nucli actual es formà bàsicament al segle XVIII. En destaca la seva església i dues cases pairals del segle XVII.
Des del poble continuem fins topar amb el Canal Segarra-Garrigues que seguim cap al nord encaixats entre el nucli de Coscó i la Serra del Mitjà. Arribem al punt on brolla el canal desprès que les aigües canalitzades del Segre llisquin per l’interior de la Serra de Montclar des dels afores de Ponts per conduir les aigües a la gran Plana. Es tracta de la versió actual del conegut Túnel de la Mina de Montclar, una túnel de gran llargària, una autèntica obra d’enginyeria construïda el segle XIX per permetre que les aigües del Canal d'Urgell passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant també la Serra de Montclar . Més tard la ruta visita també aquest singular lloc.
Enfilem cap als relleus muntanyosos que fan de partió d’aigües entre el Llobregós i el Sió. Entrem en un territori de camps ondulants que dibuixen i defineixen el paisatge entre la plana i els primers relleus prepirinencs. Grans extensions de cereals ocupen aquest territori on trobarem els principals atractius de la ruta. Un d’ells, les amplies panoràmiques que es gaudeixen des de la carena de la Serra de Montclar malgrat la seva poca altitud. L’altra, els nuclis i casalots que es despleguen per la carena, nuclis i masos abandonats al anys seixanta del darrer segle quant molts pagesos, davant les dificultats econòmiques per viure del camp, es van veure obligats a migrar a les ciutats en busca de dignitat econòmica.
Maravella i Claret son dos clars exemples de nuclis abandonats. Aquests tipus de llocs desprenen un halo de misteri. Entristeix saber que aquest munt de pedres que abans havien estat fermes ara lluiten per no desprendre’s del murs que durant segles han acollit històries de la gent que hi vivia, històries que poc a poc s’esvaeixen per sempre amb el pas del temps. Masies d’aspecte noble i petites ermites s’estan desmembrant, parets esquerdades, porticons oberts i sales buides de mobles, sostres esfondrats... esdevindran lentament, si ningú hi posa solució, en un mar de runes que la vegetació engolirà i amagarà per sempre.
Arribem primer al despoblat de Maravella, un nucli de cases que giren entorn a una bonica plaça que un dia va acollir balls de festa major amenitzats pels musics que es situaven sota el balcó de Cal Freixes. Totes les cases tenen balconades que encara aguanten. Destaca també les canonades que conduïen l’aigua de la pluja, un bé escàs a la zona, fins l’aljub. Sortim del poble pel camí que hi ha al costat de la petita ermita de Santa Magdalena, senzilla i en molt mal estat.
Continuem fins a Claret. Més històries perdudes que ja pocs poden explicar. Deixem parlar a les pedres i tornem a deixar volar la imaginació per construir un relat que no formi part de l’oblit sinó d’una cultura que no hem de perdre.
Compungits seguim navegant per la Serra de Montclar en direcció al poble que li dona nom, Montclar d’Urgell. El paisatge que divisem contrasta fortament d’una vessant a l’altra. A migdia la gran plana de les terres lleidatanes s’estén immensa fins allà on arriba la mirada; al nord l’abrupte Prepirineu es fa present oferint-nos des dels relleus ponentins del Montsec fins als més orientals com el grup format per les serres d’Aubenc, Cadí, Port de Comte, Ensija o Rasos de Peguera.
A Montclar d’Urgell la vida continua. Malgrat la tranquil·litat que el nucli traspua reconforta veure algun nens en bicicleta pedalant vigorosos pel carrer. Encara en subsisteix l'antic castell de Montclar, reformat al segle XVII per convertir-lo en una mansió senyorial. L'església parroquial està dedicada a Sant Jaume.
Iniciem el retorn al punt de sortida. En un ràpid descens ens plantem just on brollen les aigües del Canal d’Urgell a través del Túnel de la Mina de Montclar. Naveguem sempre pel camí paral·lel al Canal d’Urgell resseguint cada raconada que fa, dibuixant una corba de nivell imaginària que seguim de pla fins a Agramunt. Un trajecte vivificant i còmode pedalant mecànicament, sense pensar, cavil·lant quin futur tindran aquests despoblats que formen part de la cultura i història d’aquest país. No hi ha res pitjor que perdre el passat i passar a l’oblit total.
Febrer de 2018
CENTROS DE INTERÉS
Santa Magdalena de Maravella. Mare de Déu del Carme de Claret. Castell i Sant Jaume de Montclar. Mina de Montclar
ALOJAMIENTOS / RESTAURANTES
http://agramunt.cat/
Un recorregut per paisatges de la plana d?Urgell de relleus ondulants que ens descobreix dos despoblats que, com molts d?altres, han passat a l?oblit degut a la migració dels seus habitants en busca de condicions dignes per viure i que el temps inexorablement engolirà fins a fer-los desaparèixer.
Deixem Agramunt per l?antic camí d?accés al poble des de llevant passant pel Tossal Roig. Arribem a Puelles un petit... Despoblats de Maravella i Claret. L’èxode rural
Un recorregut per paisatges de la plana d’Urgell de relleus ondulants que ens descobreix dos despoblats que, com molts d’altres, han passat a l’oblit degut a la migració dels seus habitants en busca de condicions dignes per viure i que el temps inexorablement engolirà fins a fer-los desaparèixer.
Deixem Agramunt per l’antic camí d’accés al poble des de llevant passant pel Tossal Roig. Arribem a Puelles un petita vila que te l'origen en un castell medieval, encara que el nucli actual es formà bàsicament al segle XVIII. En destaca la seva església i dues cases pairals del segle XVII.
Des del poble continuem fins topar amb el Canal Segarra-Garrigues que seguim cap al nord encaixats entre el nucli de Coscó i la Serra del Mitjà. Arribem al punt on brolla el canal desprès que les aigües canalitzades del Segre llisquin per l’interior de la Serra de Montclar des dels afores de Ponts per conduir les aigües a la gran Plana. Es tracta de la versió actual del conegut Túnel de la Mina de Montclar, una túnel de gran llargària, una autèntica obra d’enginyeria construïda el segle XIX per permetre que les aigües del Canal d'Urgell passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant també la Serra de Montclar . Més tard la ruta visita també aquest singular lloc.
Enfilem cap als relleus muntanyosos que fan de partió d’aigües entre el Llobregós i el Sió. Entrem en un territori de camps ondulants que dibuixen i defineixen el paisatge entre la plana i els primers relleus prepirinencs. Grans extensions de cereals ocupen aquest territori on trobarem els principals atractius de la ruta. Un d’ells, les amplies panoràmiques que es gaudeixen des de la carena de la Serra de Montclar malgrat la seva poca altitud. L’altra, els nuclis i casalots que es despleguen per la carena, nuclis i masos abandonats al anys seixanta del darrer segle quant molts pagesos, davant les dificultats econòmiques per viure del camp, es van veure obligats a migrar a les ciutats en busca de dignitat econòmica.
Maravella i Claret son dos clars exemples de nuclis abandonats. Aquests tipus de llocs desprenen un halo de misteri. Entristeix saber que aquest munt de pedres que abans havien estat fermes ara lluiten per no desprendre’s del murs que durant segles han acollit històries de la gent que hi vivia, històries que poc a poc s’esvaeixen per sempre amb el pas del temps. Masies d’aspecte noble i petites ermites s’estan desmembrant, parets esquerdades, porticons oberts i sales buides de mobles, sostres esfondrats... esdevindran lentament, si ningú hi posa solució, en un mar de runes que la vegetació engolirà i amagarà per sempre.
Arribem primer al despoblat de Maravella, un nucli de cases que giren entorn a una bonica plaça que un dia va acollir balls de festa major amenitzats pels musics que es situaven sota el balcó de Cal Freixes. Totes les cases tenen balconades que encara aguanten. Destaca també les canonades que conduïen l’aigua de la pluja, un bé escàs a la zona, fins l’aljub. Sortim del poble pel camí que hi ha al costat de la petita ermita de Santa Magdalena, senzilla i en molt mal estat.
Continuem fins a Claret. Més històries perdudes que ja pocs poden explicar. Deixem parlar a les pedres i tornem a deixar volar la imaginació per construir un relat que no formi part de l’oblit sinó d’una cultura que no hem de perdre.
Compungits seguim navegant per la Serra de Montclar en direcció al poble que li dona nom, Montclar d’Urgell. El paisatge que divisem contrasta fortament d’una vessant a l’altra. A migdia la gran plana de les terres lleidatanes s’estén immensa fins allà on arriba la mirada; al nord l’abrupte Prepirineu es fa present oferint-nos des dels relleus ponentins del Montsec fins als més orientals com el grup format per les serres d’Aubenc, Cadí, Port de Comte, Ensija o Rasos de Peguera.
A Montclar d’Urgell la vida continua. Malgrat la tranquil·litat que el nucli traspua reconforta veure algun nens en bicicleta pedalant vigorosos pel carrer. Encara en subsisteix l'antic castell de Montclar, reformat al segle XVII per convertir-lo en una mansió senyorial. L'església parroquial està dedicada a Sant Jaume.
Iniciem el retorn al punt de sortida. En un ràpid descens ens plantem just on brollen les aigües del Canal d’Urgell a través del Túnel de la Mina de Montclar. Naveguem sempre pel camí paral·lel al Canal d’Urgell resseguint cada raconada que fa, dibuixant una corba de nivell imaginària que seguim de pla fins a Agramunt. Un trajecte vivificant i còmode pedalant mecànicament, sense pensar, cavil·lant quin futur tindran aquests despoblats que formen part de la cultura i història d’aquest país. No hi ha res pitjor que perdre el passat i passar a l’oblit total.
Febrer de 2018
CENTROS DE INTERÉS
Santa Magdalena de Maravella. Mare de Déu del Carme de Claret. Castell i Sant Jaume de Montclar. Mina de Montclar
ALOJAMIENTOS / RESTAURANTES
http://agramunt.cat/