Alt Camp ACA 004_Montferri
Planes del Gaià
Montferri – Brafim – Alió – Vila-Rodona – Rodonyà – Montferri
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Camp. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:25 km
Desnivell:275 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
Les catedrals del vi. Cellers modernistes a l?Alt Camp
Un recorregut familiar per una plana farcida de vinyes que enllaça diferents pobles rurals que basen part de la seva economia en el cooperativisme i que a principis del segle XX va donar lloc a nombrosos cellers d?arquitectura modernista que el dramaturg Àngel Guimerà va definir com a Catedrals del vi i que han perdurat fins el moment actual.
El maó vist, la pedra, l?arrebossat i la ceràmica es conjuguen per ... Les catedrals del vi. Cellers modernistes a l’Alt Camp
Un recorregut familiar per una plana farcida de vinyes que enllaça diferents pobles rurals que basen part de la seva economia en el cooperativisme i que a principis del segle XX va donar lloc a nombrosos cellers d’arquitectura modernista que el dramaturg Àngel Guimerà va definir com a Catedrals del vi i que han perdurat fins el moment actual.
El maó vist, la pedra, l’arrebossat i la ceràmica es conjuguen per aconseguir una estètica característica. Grans arcades d’inspiració clàssica, molta llum en els interiors i tots els detalls tecnològics de l’època aplicats a l’elaboració de vins, són la resta d’elements que caracteritzen aquests temples vinícoles.
Els cellers modernistes van proliferar en una conjuntura del sector agrícola marcada per l’aparició de les cooperatives. El segle XIX havia acabat amb l’arribada de la fil·loxera, que va empobrir la pagesia catalana, i el cooperativisme va néixer com a alternativa per sortir d’aquella situació a través de la unió entre els pagesos. L’èxit de la fórmula i les aportacions personals de molts agricultors, tant en diners com en jornals a l’obra, van fer possibles els edificis dels cellers cooperatius, entre els quals es compten la major part de catedrals del vi, construïdes majoritàriament entre el 1915 i el 1930.
Iniciem la ruta a la plaça on hi ha l’església parroquial del poble anomenada Sant Bartomeu carrer Major avall. Sortim del poble i seguim baixant, ara cap a la plana al·luvial del Gaià ocupada per horts arreu, un dels quals, l’Hort del Safereig, és un “Espai en Custòdia” on els responsables de la cerveseria Les Clandestines cultiven Llúpol, planta que viu de manera natural a les ribes del Gaià.
Curta i intensa pujada pel talús excavat pel Gaià que ens permet assolir la extensa plana que ocupa bona part de la comarca. Naveguem entre oliveres altives i vetustes. El campanar de l’església parroquial de Bràfim treu el cap entre les capçaleres dels arbres. Abans d’arribar al poble deixem a l’esquerra l’ermita neoromànica de la Mare de Déu de Loreto.
Bràfim, el nom prové de l'àrab "Ibrahim", és un municipi rural sustentat econòmicament, com gairebé tots els pobles de la contrada, pels cultius de vinyes i oliveres, i alguns fruiters com els cirerers, i en menys intensitat, en l’explotació de granges ovines i porcines.
Continuem còmodament fins Alió, al bell mig de la plana, navegant sempre entre camps de secà. Sorprenen les espectaculars cabanes de pedra seca dels diferents trossos. Unes autèntiques obres d’arquitectura rural que amunteguen ordenadament les pedres que s’extreuen dels camps per poder cultivar amb comoditat.
Passem per davant la Cooperativa Agrícola d'Alió, un bé cultural d'interès local, fundada com a societat l'any 1909. L'edifici del celler fou construït dos anys després, el 1911 i fou ampliat el 1917 en un moment d'expansió del cooperativisme propi de la política de la Mancomunitat de Catalunya
Continuem un curt tram per la carretera de Vilardida per desviar-nos al poc per un camí rural asfaltat que ens duu a Vila-rodona. Arribant al poble passem per davant del Celler de la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona, un altre edifici modernista catalogat i protegit com a bé cultural. Creuem el Gaià i ens desviem per visitar el Columbari, un edifici relacionat amb el ritu religiós funerari de la incineració, practicat pels romans. Travessem el nucli per marxar cap el Convent dels Dolors, un convent de frares servites fundat a Vila-rodona l’any 1599 i, finalment a la part alta, visitem el castell de Vila-rodona, amb la Torre de l'Homenatge, totalment restaurada i avui dia habitada.
Deixem el poble pel camí del cementiri. Pedalem per un camí rural asfaltat que s’endinsa als contraforts del Montmell. Això fa que deixem la plana per afrontar diverses torrenteres que impliquen curts trams de fort pendent per salvar els diferents desnivells. Arreu hi ha vinyes. El paisatge es vesteix de línies verdes perfectament arrenglerades amb espais regulars entre elles per mecanitzar la vendímia.
Arribem a Rodonyà. Al centre del poble, a prop de l’església hi ha el Castell de Rodonyà, un edifici de planta rectangular i de grans proporcions amb una estructura externa amb bona salut, coronada per merlets.
Fem el darrer tram de la ruta per un camí estret asfaltat seguint la direcció del santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri. Continuem navegant entre vinyes assentades en relleus més sinuosos. El santuari està molt a prop de Montferri. La primera impressió sobta al viatger ja que es tracta d’un edifici modernista amb una estructura peculiar que destaca entre els camps que l’envolten. Va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. La manca de diners i la guerra van aturar les obres. A principis dels noranta del s. XX es feren obres de restauració i consolidació.
Setembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Cooperativa Agrícola d'Alió. Cooperativa Agrícola de Vila-rodona. Columbari de Vilarodona. Castell de Vila-rodona. Convent dels Dolors. Castell de Rodonyà. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Castell de Rocamora. Tel. 977620120.
Un recorregut familiar per una plana farcida de vinyes que enllaça diferents pobles rurals que basen part de la seva economia en el cooperativisme i que a principis del segle XX va donar lloc a nombrosos cellers d?arquitectura modernista que el dramaturg Àngel Guimerà va definir com a Catedrals del vi i que han perdurat fins el moment actual.
El maó vist, la pedra, l?arrebossat i la ceràmica es conjuguen per ... Les catedrals del vi. Cellers modernistes a l’Alt Camp
Un recorregut familiar per una plana farcida de vinyes que enllaça diferents pobles rurals que basen part de la seva economia en el cooperativisme i que a principis del segle XX va donar lloc a nombrosos cellers d’arquitectura modernista que el dramaturg Àngel Guimerà va definir com a Catedrals del vi i que han perdurat fins el moment actual.
El maó vist, la pedra, l’arrebossat i la ceràmica es conjuguen per aconseguir una estètica característica. Grans arcades d’inspiració clàssica, molta llum en els interiors i tots els detalls tecnològics de l’època aplicats a l’elaboració de vins, són la resta d’elements que caracteritzen aquests temples vinícoles.
Els cellers modernistes van proliferar en una conjuntura del sector agrícola marcada per l’aparició de les cooperatives. El segle XIX havia acabat amb l’arribada de la fil·loxera, que va empobrir la pagesia catalana, i el cooperativisme va néixer com a alternativa per sortir d’aquella situació a través de la unió entre els pagesos. L’èxit de la fórmula i les aportacions personals de molts agricultors, tant en diners com en jornals a l’obra, van fer possibles els edificis dels cellers cooperatius, entre els quals es compten la major part de catedrals del vi, construïdes majoritàriament entre el 1915 i el 1930.
Iniciem la ruta a la plaça on hi ha l’església parroquial del poble anomenada Sant Bartomeu carrer Major avall. Sortim del poble i seguim baixant, ara cap a la plana al·luvial del Gaià ocupada per horts arreu, un dels quals, l’Hort del Safereig, és un “Espai en Custòdia” on els responsables de la cerveseria Les Clandestines cultiven Llúpol, planta que viu de manera natural a les ribes del Gaià.
Curta i intensa pujada pel talús excavat pel Gaià que ens permet assolir la extensa plana que ocupa bona part de la comarca. Naveguem entre oliveres altives i vetustes. El campanar de l’església parroquial de Bràfim treu el cap entre les capçaleres dels arbres. Abans d’arribar al poble deixem a l’esquerra l’ermita neoromànica de la Mare de Déu de Loreto.
Bràfim, el nom prové de l'àrab "Ibrahim", és un municipi rural sustentat econòmicament, com gairebé tots els pobles de la contrada, pels cultius de vinyes i oliveres, i alguns fruiters com els cirerers, i en menys intensitat, en l’explotació de granges ovines i porcines.
Continuem còmodament fins Alió, al bell mig de la plana, navegant sempre entre camps de secà. Sorprenen les espectaculars cabanes de pedra seca dels diferents trossos. Unes autèntiques obres d’arquitectura rural que amunteguen ordenadament les pedres que s’extreuen dels camps per poder cultivar amb comoditat.
Passem per davant la Cooperativa Agrícola d'Alió, un bé cultural d'interès local, fundada com a societat l'any 1909. L'edifici del celler fou construït dos anys després, el 1911 i fou ampliat el 1917 en un moment d'expansió del cooperativisme propi de la política de la Mancomunitat de Catalunya
Continuem un curt tram per la carretera de Vilardida per desviar-nos al poc per un camí rural asfaltat que ens duu a Vila-rodona. Arribant al poble passem per davant del Celler de la Cooperativa Agrícola de Vila-rodona, un altre edifici modernista catalogat i protegit com a bé cultural. Creuem el Gaià i ens desviem per visitar el Columbari, un edifici relacionat amb el ritu religiós funerari de la incineració, practicat pels romans. Travessem el nucli per marxar cap el Convent dels Dolors, un convent de frares servites fundat a Vila-rodona l’any 1599 i, finalment a la part alta, visitem el castell de Vila-rodona, amb la Torre de l'Homenatge, totalment restaurada i avui dia habitada.
Deixem el poble pel camí del cementiri. Pedalem per un camí rural asfaltat que s’endinsa als contraforts del Montmell. Això fa que deixem la plana per afrontar diverses torrenteres que impliquen curts trams de fort pendent per salvar els diferents desnivells. Arreu hi ha vinyes. El paisatge es vesteix de línies verdes perfectament arrenglerades amb espais regulars entre elles per mecanitzar la vendímia.
Arribem a Rodonyà. Al centre del poble, a prop de l’església hi ha el Castell de Rodonyà, un edifici de planta rectangular i de grans proporcions amb una estructura externa amb bona salut, coronada per merlets.
Fem el darrer tram de la ruta per un camí estret asfaltat seguint la direcció del santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri. Continuem navegant entre vinyes assentades en relleus més sinuosos. El santuari està molt a prop de Montferri. La primera impressió sobta al viatger ja que es tracta d’un edifici modernista amb una estructura peculiar que destaca entre els camps que l’envolten. Va ser projectat i començat a construir entre els anys 1926-1928. La manca de diners i la guerra van aturar les obres. A principis dels noranta del s. XX es feren obres de restauració i consolidació.
Setembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Cooperativa Agrícola d'Alió. Cooperativa Agrícola de Vila-rodona. Columbari de Vilarodona. Castell de Vila-rodona. Convent dels Dolors. Castell de Rodonyà. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Castell de Rocamora. Tel. 977620120.