Conca de Barberà CBA 005_Sarral
Serra de Comaverd. El Cogulló. Muntanya de Conill
Sarral – Montbrió de la Marca – Coll de Maldà – Cogulló – Barberà de la Conca – Pira – Ollers – Sarral
Mapes Comarcals de Catalunya. Conca de Barberà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:31 km
Desnivell:740 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Carenant per la Serra de Comaverd
La ruta ens descobreix la serra de Comaverd, un espai poc o gens conegut de notable valor natural, de sol clivellat, ple d?abrics naturals i profundes barrancades. La travessa de la carena de sinuós relleu i camins pedregosos, ens regala una magnífica perspectiva de la cubeta on s?assenta la comarca i dels relleus que l?encerclen, perfectament retallats al cel amb una gran precisió de contorns fruit de la marinada que sovinteja aquestes terres.... Carenant per la Serra de Comaverd
La ruta ens descobreix la serra de Comaverd, un espai poc o gens conegut de notable valor natural, de sol clivellat, ple d’abrics naturals i profundes barrancades. La travessa de la carena de sinuós relleu i camins pedregosos, ens regala una magnífica perspectiva de la cubeta on s’assenta la comarca i dels relleus que l’encerclen, perfectament retallats al cel amb una gran precisió de contorns fruit de la marinada que sovinteja aquestes terres.
Sortim de Sarral, poble conegut per la industria de l’alabastre i del vi, pel carrer dels Jueus, un carrer tant estret on passar-hi amb bicicleta és una aventura. Continuem per l’itinerari de la ruta local de les Pedanies que comença a la riba esquerre del riu Vallverd. Voltats de conreus a banda i banda de la vereda, pedalem fins a Montbrió de la Marca, poble que amb Vallverd formen les pedanies de Sarral. La nomenclatura del poble ens remet a la frontera (la Marca) del període de reconquesta dels senyors feudals catalans sobre els àrabs, sobre tot al segle XI.
Deixem el nucli de cases arrapades al petit coster coronat per les restes de l’antic castell i pedalem seguint el GR 175 o ruta del Cister en direcció a Santes Creus. La pista que enfila cap a la carena de la Serra de Comaverd presenta alguns trams exigents degut a l’abundant pedra solta que fa relliscar els pneumàtics allà on el pendent s’accentua.
A Coll de Maldà el panorama canvia radicalment i l’amplitud del paisatge, que ens acompanyarà durant tota la travessa de la carena, convida a un moment de pausa per recuperar forces i gaudir del territori que ens envolta. Pràcticament d’una ullada podem veure tota la comarca de la Conca de Barberà, una cubeta natural limitada per les Muntanyes de Prades, les Serres del Tallat, de Queralt i de Brufaganya, el Comaverd i el Cogulló –on ens trobem- i la Serra de Miramar. Si canviem la perspectiva cap el sud la sorpresa esdevé majúscula en copsar com de prop estem de la Mediterrània.
Iniciem el trajecte per una carena sinuosa de rocallam fragmentat, embadalits per la bellesa del paisatge que es domina i, especialment per la serra de Comaverd, on el verd intenta guanyar terreny en un sol àrid que dificulta el creixement de la vegetació. Un territori de naturalesa nua però mancat de vegetació degut al gran incendi de 1979.
A partir del Cogulló deixem el GR. Perdem alçada per la carena cap a ponent gaudim d’una bona perspectiva de la Serra de Miramar, frontera natural entre la Conca i l’Alt Camp i de les Muntanyes de Prades, amb la ciutat medieval de Montblanc arrapada als peus de la vessant de llevant. Quan la pista s’acaba sobtadament hem de continuar per una sendera que, encara que no és sempre ciclable i té alguns amb alguns passos tècnics i aeris, és realment motivadora. Prop de la Muntanya de Conill, superat aquest tram entretingut, trobem una pista que sense més dilacions ens baixa a Barberà de la Conca.
A Barberà de la Conca hi ha dos centres d’interès de primer ordre: el castell on templers i hospitalers van deixar-hi la seva empremta i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola del poble, una catedral del vi declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric.
Continuem la ruta en direcció a Pira pedalant entre conreus típics de la conca: especialment vinyes però també olivers, avellaners i camps de cereal. Travessem l’interessant nucli antic de Pira i marxem en direcció a Ollers, una pedania de Barberà de la Conca malgrat ser més a prop de Pira o Sarral, pedalant pel marge dret del petit barranc excavat pel riu Vallverd. Prop d’Ollers baixem fins al riu, just a l’aiguabarreig del Vallverd i l’Anguera, per creuar-lo i enfilar definitivament cap al final de la ruta, Sarral.
Setembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Montbrió de la Marca. Castell i Celler Modernista de Barberà de la Conca
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Rocafort.
La ruta ens descobreix la serra de Comaverd, un espai poc o gens conegut de notable valor natural, de sol clivellat, ple d?abrics naturals i profundes barrancades. La travessa de la carena de sinuós relleu i camins pedregosos, ens regala una magnífica perspectiva de la cubeta on s?assenta la comarca i dels relleus que l?encerclen, perfectament retallats al cel amb una gran precisió de contorns fruit de la marinada que sovinteja aquestes terres.... Carenant per la Serra de Comaverd
La ruta ens descobreix la serra de Comaverd, un espai poc o gens conegut de notable valor natural, de sol clivellat, ple d’abrics naturals i profundes barrancades. La travessa de la carena de sinuós relleu i camins pedregosos, ens regala una magnífica perspectiva de la cubeta on s’assenta la comarca i dels relleus que l’encerclen, perfectament retallats al cel amb una gran precisió de contorns fruit de la marinada que sovinteja aquestes terres.
Sortim de Sarral, poble conegut per la industria de l’alabastre i del vi, pel carrer dels Jueus, un carrer tant estret on passar-hi amb bicicleta és una aventura. Continuem per l’itinerari de la ruta local de les Pedanies que comença a la riba esquerre del riu Vallverd. Voltats de conreus a banda i banda de la vereda, pedalem fins a Montbrió de la Marca, poble que amb Vallverd formen les pedanies de Sarral. La nomenclatura del poble ens remet a la frontera (la Marca) del període de reconquesta dels senyors feudals catalans sobre els àrabs, sobre tot al segle XI.
Deixem el nucli de cases arrapades al petit coster coronat per les restes de l’antic castell i pedalem seguint el GR 175 o ruta del Cister en direcció a Santes Creus. La pista que enfila cap a la carena de la Serra de Comaverd presenta alguns trams exigents degut a l’abundant pedra solta que fa relliscar els pneumàtics allà on el pendent s’accentua.
A Coll de Maldà el panorama canvia radicalment i l’amplitud del paisatge, que ens acompanyarà durant tota la travessa de la carena, convida a un moment de pausa per recuperar forces i gaudir del territori que ens envolta. Pràcticament d’una ullada podem veure tota la comarca de la Conca de Barberà, una cubeta natural limitada per les Muntanyes de Prades, les Serres del Tallat, de Queralt i de Brufaganya, el Comaverd i el Cogulló –on ens trobem- i la Serra de Miramar. Si canviem la perspectiva cap el sud la sorpresa esdevé majúscula en copsar com de prop estem de la Mediterrània.
Iniciem el trajecte per una carena sinuosa de rocallam fragmentat, embadalits per la bellesa del paisatge que es domina i, especialment per la serra de Comaverd, on el verd intenta guanyar terreny en un sol àrid que dificulta el creixement de la vegetació. Un territori de naturalesa nua però mancat de vegetació degut al gran incendi de 1979.
A partir del Cogulló deixem el GR. Perdem alçada per la carena cap a ponent gaudim d’una bona perspectiva de la Serra de Miramar, frontera natural entre la Conca i l’Alt Camp i de les Muntanyes de Prades, amb la ciutat medieval de Montblanc arrapada als peus de la vessant de llevant. Quan la pista s’acaba sobtadament hem de continuar per una sendera que, encara que no és sempre ciclable i té alguns amb alguns passos tècnics i aeris, és realment motivadora. Prop de la Muntanya de Conill, superat aquest tram entretingut, trobem una pista que sense més dilacions ens baixa a Barberà de la Conca.
A Barberà de la Conca hi ha dos centres d’interès de primer ordre: el castell on templers i hospitalers van deixar-hi la seva empremta i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola del poble, una catedral del vi declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de monument històric.
Continuem la ruta en direcció a Pira pedalant entre conreus típics de la conca: especialment vinyes però també olivers, avellaners i camps de cereal. Travessem l’interessant nucli antic de Pira i marxem en direcció a Ollers, una pedania de Barberà de la Conca malgrat ser més a prop de Pira o Sarral, pedalant pel marge dret del petit barranc excavat pel riu Vallverd. Prop d’Ollers baixem fins al riu, just a l’aiguabarreig del Vallverd i l’Anguera, per creuar-lo i enfilar definitivament cap al final de la ruta, Sarral.
Setembre de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Montbrió de la Marca. Castell i Celler Modernista de Barberà de la Conca
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Rocafort.