Conca de Barberà CBA 009_Barberà de la Conca
Serra de Comaverd
Barberà de la Conca_Sarral_Rocafort de Queralt_Vallverd_Coll de Puig de Gaigs_Collada de Malda_Coll de Valls_Coll de Sàrria_Cabra del Camp_Barberà de la Conca
Mapes Comarcals de Catalunya. Conca de Barberà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:725 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Volta a la Serra de Comaverd
Un viatge de descoberta paisatgística que va des de les sinuositats dels relleus de la conca on predomina la vinya als relleus més agrestes de la comarca, reflectits ens els abruptes conglomerats de la serra de Comaverd, un territori on cal endinsar-se per descobrir-lo
Sortim del poble que ostenta el títol de ser el primer a tenir un celler cooperatiu de la península, pel camí rural asfaltat que travessant el Pla d?Anguera duu a Sarr... Volta a la Serra de Comaverd
Un viatge de descoberta paisatgística que va des de les sinuositats dels relleus de la conca on predomina la vinya als relleus més agrestes de la comarca, reflectits ens els abruptes conglomerats de la serra de Comaverd, un territori on cal endinsar-se per descobrir-lo
Sortim del poble que ostenta el títol de ser el primer a tenir un celler cooperatiu de la península, pel camí rural asfaltat que travessant el Pla d’Anguera duu a Sarral. Naveguem pel bellmig de la Conca, una depressió tancada per les Muntanyes de Prades, la Serra del Tallat i la Serra de Comaverd, l’objectiu de la ruta.
Arribem a Sarral, considerat el cor vinícola i artesà de Catalunya. Aquest títol és corroborat pel Celler Cooperatiu de Sarral, obra modernista de 1914 de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, i per tot el que han significat les pedreres d'alabastre per al municipi, un mineral translúcid que s’utilitza en escultura, com per exemple el retaule de l’Altar Major de Poblet, obra de l’escultor Damià Forment.
Al poc de deixar el poble trobem uns antics forns de guix en desús. Destaca entre el paisatge el nucli medieval de Forés coronant la Serra del Tallat, ocupada en tota la seva extensió per molins de vent. Pedalem entre camps que mostren els primers brots verds que en poc temps vestiran de color el paisatge agrícola: ceps i oliveres estan a punt de despertar per començar un nou cicle.
Arribem a Rocafort de Queralt. Fora les antigues muralles trobem Cal Claret, edifici de tipus colonial construït als anys XX per l'indià Ferran Bonet, que havia fet fortuna a Cuba; de fet, molts dels habitants del poble van emigrar com ell a aquesta illa de les Antilles. Accedim a l’antiga vila fortificada pel portal de Bonet pedalant per l’antic clos murallat. Un edifici destacable del poble, construït per Cèsar Martinell el 1918, és el Celler de la Societat Agrícola, una de les anomenades catedrals del vi, naus de gran envergadura construïdes a l'estil modernista amb una estètica comuna (per exemple, per la façana i les voltes del sostre), i un dels més bells exponents dels cellers de Catalunya.
Al costat del cementiri surt el camí que porta a la pedania de Vallverd, nucli que deixem a l’esquerra quan enfilem cap a la serra de Vallverd. Entre el Coll de Puig de Gaigs i la Collada de Malda carenem per pistes pedregoses de còdols amb alguna rampa forta. Les panoràmiques abasten tota la conca, des de la capçalera del riu Vallverd fins a la seva capital Montblanc, ubicada a la part baixa de la depressió i als peus de les muntanyes de Prades.
Assolim el punt més alt de la serra, el Puig de Comaverd, de poc més de 900 metres d’altitud. Alçada suficient perquè des de l’interior del país es pugui albirar, fins i tot, alguns cims del Pirineu. Ara bé, el que si ens queda proper son les valls allargassades i fèrtils amagades entre els relleus de dos antics espais naturals protegits: Ancosa-Montagut i les Serres de Miralles-Queralt. Raconades poc freqüentades vertebrades pel riu Gaia, un espai de transició entre el Meditarrani i la Depressió Central.
Baixem fins a Coll de Valls per una pista pedregosa on cal anar en compte amb la frenada. Ens endinsem en una vall tancada, extremadament soliua, entre el Comaverd i Serra Morena que a través del Coll de Sàrria ens permet eixir de la clotada i arribar a Cabra de Camp. Aquest poble als peus de les muntanyes de Cabarrà i de Jordà, te dos edificis rellevants: a parròquia de Santa Maria fou construïda el Segle XVIII damunt de l'anterior església, que probablement era romànica, i el Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp, obra també d’en Cesar Martinell, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius modernistes de la zona.
El darrer tram de la ruta transcorre entre camps on predomina la vinya i els cereals i conclou amb un bonic sender, colofó magnífic per una ruta per un territori on cal endinsar-se per descobrir-lo
Gener de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Museu de l’Alabastre de Sarral. Santa Maria de Sarral. Celler Cooperatiu de Sarral. Cal Claret de Rocafort de Queralt. Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt. Santa Maria de Cabra de Camp. Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.concaturisme.cat
Un viatge de descoberta paisatgística que va des de les sinuositats dels relleus de la conca on predomina la vinya als relleus més agrestes de la comarca, reflectits ens els abruptes conglomerats de la serra de Comaverd, un territori on cal endinsar-se per descobrir-lo
Sortim del poble que ostenta el títol de ser el primer a tenir un celler cooperatiu de la península, pel camí rural asfaltat que travessant el Pla d?Anguera duu a Sarr... Volta a la Serra de Comaverd
Un viatge de descoberta paisatgística que va des de les sinuositats dels relleus de la conca on predomina la vinya als relleus més agrestes de la comarca, reflectits ens els abruptes conglomerats de la serra de Comaverd, un territori on cal endinsar-se per descobrir-lo
Sortim del poble que ostenta el títol de ser el primer a tenir un celler cooperatiu de la península, pel camí rural asfaltat que travessant el Pla d’Anguera duu a Sarral. Naveguem pel bellmig de la Conca, una depressió tancada per les Muntanyes de Prades, la Serra del Tallat i la Serra de Comaverd, l’objectiu de la ruta.
Arribem a Sarral, considerat el cor vinícola i artesà de Catalunya. Aquest títol és corroborat pel Celler Cooperatiu de Sarral, obra modernista de 1914 de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, i per tot el que han significat les pedreres d'alabastre per al municipi, un mineral translúcid que s’utilitza en escultura, com per exemple el retaule de l’Altar Major de Poblet, obra de l’escultor Damià Forment.
Al poc de deixar el poble trobem uns antics forns de guix en desús. Destaca entre el paisatge el nucli medieval de Forés coronant la Serra del Tallat, ocupada en tota la seva extensió per molins de vent. Pedalem entre camps que mostren els primers brots verds que en poc temps vestiran de color el paisatge agrícola: ceps i oliveres estan a punt de despertar per començar un nou cicle.
Arribem a Rocafort de Queralt. Fora les antigues muralles trobem Cal Claret, edifici de tipus colonial construït als anys XX per l'indià Ferran Bonet, que havia fet fortuna a Cuba; de fet, molts dels habitants del poble van emigrar com ell a aquesta illa de les Antilles. Accedim a l’antiga vila fortificada pel portal de Bonet pedalant per l’antic clos murallat. Un edifici destacable del poble, construït per Cèsar Martinell el 1918, és el Celler de la Societat Agrícola, una de les anomenades catedrals del vi, naus de gran envergadura construïdes a l'estil modernista amb una estètica comuna (per exemple, per la façana i les voltes del sostre), i un dels més bells exponents dels cellers de Catalunya.
Al costat del cementiri surt el camí que porta a la pedania de Vallverd, nucli que deixem a l’esquerra quan enfilem cap a la serra de Vallverd. Entre el Coll de Puig de Gaigs i la Collada de Malda carenem per pistes pedregoses de còdols amb alguna rampa forta. Les panoràmiques abasten tota la conca, des de la capçalera del riu Vallverd fins a la seva capital Montblanc, ubicada a la part baixa de la depressió i als peus de les muntanyes de Prades.
Assolim el punt més alt de la serra, el Puig de Comaverd, de poc més de 900 metres d’altitud. Alçada suficient perquè des de l’interior del país es pugui albirar, fins i tot, alguns cims del Pirineu. Ara bé, el que si ens queda proper son les valls allargassades i fèrtils amagades entre els relleus de dos antics espais naturals protegits: Ancosa-Montagut i les Serres de Miralles-Queralt. Raconades poc freqüentades vertebrades pel riu Gaia, un espai de transició entre el Meditarrani i la Depressió Central.
Baixem fins a Coll de Valls per una pista pedregosa on cal anar en compte amb la frenada. Ens endinsem en una vall tancada, extremadament soliua, entre el Comaverd i Serra Morena que a través del Coll de Sàrria ens permet eixir de la clotada i arribar a Cabra de Camp. Aquest poble als peus de les muntanyes de Cabarrà i de Jordà, te dos edificis rellevants: a parròquia de Santa Maria fou construïda el Segle XVIII damunt de l'anterior església, que probablement era romànica, i el Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp, obra també d’en Cesar Martinell, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius modernistes de la zona.
El darrer tram de la ruta transcorre entre camps on predomina la vinya i els cereals i conclou amb un bonic sender, colofó magnífic per una ruta per un territori on cal endinsar-se per descobrir-lo
Gener de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Museu de l’Alabastre de Sarral. Santa Maria de Sarral. Celler Cooperatiu de Sarral. Cal Claret de Rocafort de Queralt. Celler de la Societat Agrícola de Rocafort de Queralt. Santa Maria de Cabra de Camp. Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.concaturisme.cat