Baix Empordà BEM 010_Sant Feliu de Guíxols
Espai Natural Protegit del Massís de Cadiretes - l'Ardenya. Muntanya d’en Bonet
Sant Feliu de GuÍxols – Can Cabanyes de Montagut – Puig Cadiretes – Can Cabanyes de Montagut – Santa cristina d’Aró – Sant Feliu de Guíxols
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:43 km
Desnivell:695 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
GIR 006_Llagostera
SEL 025_Tossa de Mar
GIR 008_Cassà de la Selva
El cor del massís de Puig Cadiretes-l?Ardenya
La descoberta del massís, paisatges impressionants de sureres, la magnìfica vall de Ridaura o vall d?Aro, el Puig de cadiretes o les panoràmiques extenses des del cim son al·licients suficients per escapar-se per fer aquesta ruta.
Travessem la població per anar a buscar el camí de la urbanització de Sant Amanç. Ens desviem a l?alçada de l?ermita del mateix nom, un petit edifici amb antecedents medievals beneït el 1649... El cor del massís de Puig Cadiretes-l’Ardenya
La descoberta del massís, paisatges impressionants de sureres, la magnìfica vall de Ridaura o vall d’Aro, el Puig de cadiretes o les panoràmiques extenses des del cim son al·licients suficients per escapar-se per fer aquesta ruta.
Travessem la població per anar a buscar el camí de la urbanització de Sant Amanç. Ens desviem a l’alçada de l’ermita del mateix nom, un petit edifici amb antecedents medievals beneït el 1649. Passada la urbanització de la Casa Nova ens endinsem de ple al Massís de Cadiretes - l'Ardenya, caracteritzat en aquest sector per un conjunt de formes característiques del modelat granític, anomenats doms, que afloren a les crestes despullats de vegetació, veritables talaies de formes granítiques arrodonides que contrasten amb els frondosos boscos de suro que s’estenen per les seves vessants.
Guanyem alçada per pistes de sauló de diferent compactat sempre envoltats d’una densa vegetació típicament mediterrània assentada sobre roques sorrenques on predomina l’alzina surera i, en menor grau alzines, pins i el pi pinyoner amb la seva singular silueta en forma de para-sol. Paisatges verds tot l’any de grans bellesa, accentuada en aquells indrets on es duen accions de neteja del sotabosc, deixant al descobert l’autèntica morfologia dels paisatges de suredes. L’extracció i transformació del suro van ocupar molta gent fins les primeres dècades del segle XX; en l’actualitat aquesta activitat s’ha reduït significativament.
Pedalant per la carena que tanca la conca de la feréstega vall del Torrent de Canyet, passem prop del lloc de Sant Baldiri. El conjunt de la casa rectoral i l'ermita són datades per diversos historiadors dels segles XVII-XVIII. Entre la vegetació que ens envolta mentre avancem trobem escampats, intermitentment, grans blocs de granit amuntegats que semblen muralles de castells o grans tombes megalítiques. Arribem a Can Cabanyes de Montagut, lloc on ens desviem de la ruta per visitar el castell de Montagut i Puig Cadiretes, el cim més alt del massís.
La pujada al Castell de Montagut és curta però intensa. De l’antiga fortalesa només es conserva la part inferior d'una torre de planta circular i part del clos emmurallat. D'aquest en roman un mur septentrional que s'adossa a la torre, amb diverses espitlleres i una petita porta d'accés. Pel costat sud de la torre, també es conserva l'arrencament d'un mur que correspondria a les estances interiors. És probable que es conservin més restes en el subsol. Per les característiques arquitectòniques que es conserven, es considera una obra dels segles X-XI, i es pensa que en els segles XIV-XV, el castell només actuava com a torre de guaita. Les vistes des d’aquest lloc son panoràmiques sense límit pels quatre costats.
Continuem la ruta fins al Puig de les Cadiretes, punt culminant del massís. Al voltant de l’ample cimal rocallós els grans blocs granítics que s’hi amunteguen en permeten accedir a un vèrtex geodèsic, un mirador de vistes més que espectaculars. Mirant cap al sud, sota els nostres peus, es desplega la vall de la Riera de la Tossa amb el poble ben visible a la seva desembocadura. Tancant la panoràmica de mar cap terra veiem a diferents distàncies del punt d’observació, la desembocadura de la Tordera, Collserola darrera el Montnegre, Montserrat i Serra de l’Obac al fons del corredor, el Montseny, relleus del Collsacabra com el Far o de les Muntanyes de Rocacorba. I completant aquest semicercle imaginari cap el nord, darrera la Fossa de la Selva, els relleus nevats d’un ventall de cimes que van des del Puigmal al Massís del Canigó i, més propers, les serres de Les Salines, Alberes i Gavarres. Un espectacle per gaudir en calma i reflexionar sobre el concepte de distància, ja que des del cim estant sobte la proximitat de la quantitat de relleus que mentalment ubiquem molt més lluny.
Al lloc més planer del Puig de Cadiretes, just on afloren grans blocs de granit, hi havia un poblat medieval de poca grandària que aprofitava per a la seva defensa l'escarpament natural del puig. Encara és poden veure murs de pedra seca que conformen diferents àmbits de planta quadrangular i orientats molt variablement encara que no s'hi reconeixen espais de circulació (tipus carrer) ni altres elements constructius o edificacions com podrien ser esglésies, muralles o dipòsits.
Desfem el camí fins a Can Cabanyes de Montagut. Es tracta d’una masia fortificada que actualment està en runes, però manté encara gran part de la muralla exterior de planta quadrangular, la porta d’entrada de la muralla i vestigis del que podria haver estat una torre de defensa a l’extrem est de la muralla. La masia en si conserva part de les parets exteriors i els llindars d’entrada de les portes. Just al costat hi ha la Pedra dels Sacrificis, una roca amb inscultures de fa 4000/5000 anys i al seu costat el paradolmen piramidal de Can Cabanyes.
Des de les restes de l’antiga masia iniciem un magnífic descens per la cresta de la Muntanya d’en Bonet fins al fons de la angosta vall d’El Ridaura. El recorregut engolits per la densa vegetació de riera es especialment bell i relaxant alhora que ens aporta noves fonts de coneixement com son la descoberta dels Molins del Ridaura. L'establiment d'aquests molins en el riu Riudaura alguns d’abandonats i engolits per la vegetació, respon a la necessària utilització tradicional que s'havia fet de l'aigua per fer funcionar els molins de gra. En destaca el Moli de Monner, un edifici industrial destinat a la producció de farina i actualment en desús. El conjunt edificat servia per emmagatzemar la matèria bàsica, el blat, la transformació i la producció de la farina. Del conjunt del Molí de Can Moner destaca la xemeneia d'obra vista, que reflecteix l'etapa d'electrificació del molí.
A partir del Moner la vall s’eixampla. Enormes exemplars de pi pinyoner vesteixen el camí de belles postals paisatgístiques. Enllacem amb la via verde del Carrilet que seguim íntegrament fins al Port de Sant Feliu de Guixols.
Desembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Amanç. Sant Baldiri. Can Cabanyes de Montagut. Molins del Ridaura
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.visitguixols.com/ca/
La descoberta del massís, paisatges impressionants de sureres, la magnìfica vall de Ridaura o vall d?Aro, el Puig de cadiretes o les panoràmiques extenses des del cim son al·licients suficients per escapar-se per fer aquesta ruta.
Travessem la població per anar a buscar el camí de la urbanització de Sant Amanç. Ens desviem a l?alçada de l?ermita del mateix nom, un petit edifici amb antecedents medievals beneït el 1649... El cor del massís de Puig Cadiretes-l’Ardenya
La descoberta del massís, paisatges impressionants de sureres, la magnìfica vall de Ridaura o vall d’Aro, el Puig de cadiretes o les panoràmiques extenses des del cim son al·licients suficients per escapar-se per fer aquesta ruta.
Travessem la població per anar a buscar el camí de la urbanització de Sant Amanç. Ens desviem a l’alçada de l’ermita del mateix nom, un petit edifici amb antecedents medievals beneït el 1649. Passada la urbanització de la Casa Nova ens endinsem de ple al Massís de Cadiretes - l'Ardenya, caracteritzat en aquest sector per un conjunt de formes característiques del modelat granític, anomenats doms, que afloren a les crestes despullats de vegetació, veritables talaies de formes granítiques arrodonides que contrasten amb els frondosos boscos de suro que s’estenen per les seves vessants.
Guanyem alçada per pistes de sauló de diferent compactat sempre envoltats d’una densa vegetació típicament mediterrània assentada sobre roques sorrenques on predomina l’alzina surera i, en menor grau alzines, pins i el pi pinyoner amb la seva singular silueta en forma de para-sol. Paisatges verds tot l’any de grans bellesa, accentuada en aquells indrets on es duen accions de neteja del sotabosc, deixant al descobert l’autèntica morfologia dels paisatges de suredes. L’extracció i transformació del suro van ocupar molta gent fins les primeres dècades del segle XX; en l’actualitat aquesta activitat s’ha reduït significativament.
Pedalant per la carena que tanca la conca de la feréstega vall del Torrent de Canyet, passem prop del lloc de Sant Baldiri. El conjunt de la casa rectoral i l'ermita són datades per diversos historiadors dels segles XVII-XVIII. Entre la vegetació que ens envolta mentre avancem trobem escampats, intermitentment, grans blocs de granit amuntegats que semblen muralles de castells o grans tombes megalítiques. Arribem a Can Cabanyes de Montagut, lloc on ens desviem de la ruta per visitar el castell de Montagut i Puig Cadiretes, el cim més alt del massís.
La pujada al Castell de Montagut és curta però intensa. De l’antiga fortalesa només es conserva la part inferior d'una torre de planta circular i part del clos emmurallat. D'aquest en roman un mur septentrional que s'adossa a la torre, amb diverses espitlleres i una petita porta d'accés. Pel costat sud de la torre, també es conserva l'arrencament d'un mur que correspondria a les estances interiors. És probable que es conservin més restes en el subsol. Per les característiques arquitectòniques que es conserven, es considera una obra dels segles X-XI, i es pensa que en els segles XIV-XV, el castell només actuava com a torre de guaita. Les vistes des d’aquest lloc son panoràmiques sense límit pels quatre costats.
Continuem la ruta fins al Puig de les Cadiretes, punt culminant del massís. Al voltant de l’ample cimal rocallós els grans blocs granítics que s’hi amunteguen en permeten accedir a un vèrtex geodèsic, un mirador de vistes més que espectaculars. Mirant cap al sud, sota els nostres peus, es desplega la vall de la Riera de la Tossa amb el poble ben visible a la seva desembocadura. Tancant la panoràmica de mar cap terra veiem a diferents distàncies del punt d’observació, la desembocadura de la Tordera, Collserola darrera el Montnegre, Montserrat i Serra de l’Obac al fons del corredor, el Montseny, relleus del Collsacabra com el Far o de les Muntanyes de Rocacorba. I completant aquest semicercle imaginari cap el nord, darrera la Fossa de la Selva, els relleus nevats d’un ventall de cimes que van des del Puigmal al Massís del Canigó i, més propers, les serres de Les Salines, Alberes i Gavarres. Un espectacle per gaudir en calma i reflexionar sobre el concepte de distància, ja que des del cim estant sobte la proximitat de la quantitat de relleus que mentalment ubiquem molt més lluny.
Al lloc més planer del Puig de Cadiretes, just on afloren grans blocs de granit, hi havia un poblat medieval de poca grandària que aprofitava per a la seva defensa l'escarpament natural del puig. Encara és poden veure murs de pedra seca que conformen diferents àmbits de planta quadrangular i orientats molt variablement encara que no s'hi reconeixen espais de circulació (tipus carrer) ni altres elements constructius o edificacions com podrien ser esglésies, muralles o dipòsits.
Desfem el camí fins a Can Cabanyes de Montagut. Es tracta d’una masia fortificada que actualment està en runes, però manté encara gran part de la muralla exterior de planta quadrangular, la porta d’entrada de la muralla i vestigis del que podria haver estat una torre de defensa a l’extrem est de la muralla. La masia en si conserva part de les parets exteriors i els llindars d’entrada de les portes. Just al costat hi ha la Pedra dels Sacrificis, una roca amb inscultures de fa 4000/5000 anys i al seu costat el paradolmen piramidal de Can Cabanyes.
Des de les restes de l’antiga masia iniciem un magnífic descens per la cresta de la Muntanya d’en Bonet fins al fons de la angosta vall d’El Ridaura. El recorregut engolits per la densa vegetació de riera es especialment bell i relaxant alhora que ens aporta noves fonts de coneixement com son la descoberta dels Molins del Ridaura. L'establiment d'aquests molins en el riu Riudaura alguns d’abandonats i engolits per la vegetació, respon a la necessària utilització tradicional que s'havia fet de l'aigua per fer funcionar els molins de gra. En destaca el Moli de Monner, un edifici industrial destinat a la producció de farina i actualment en desús. El conjunt edificat servia per emmagatzemar la matèria bàsica, el blat, la transformació i la producció de la farina. Del conjunt del Molí de Can Moner destaca la xemeneia d'obra vista, que reflecteix l'etapa d'electrificació del molí.
A partir del Moner la vall s’eixampla. Enormes exemplars de pi pinyoner vesteixen el camí de belles postals paisatgístiques. Enllacem amb la via verde del Carrilet que seguim íntegrament fins al Port de Sant Feliu de Guixols.
Desembre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Sant Amanç. Sant Baldiri. Can Cabanyes de Montagut. Molins del Ridaura
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.visitguixols.com/ca/