Gironès GIR 008_Cassà de la Selva
Espai Natural Protegit de les Gavarres. Puig d’Arques
Cassà de la Selva — Coll del Matxo Mort — Puig d’Arques — Romanyà de la Selva — Cassà de la Selva
Mapes Comarcals de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Resum
Distància:42 km
Desnivell:670 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
El naixement del Daró, Puig d?Arques i Sant Martí de Romanyà
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l?entapissen, el el lloc on neix el Daró, assolir el cim del massís i gaudir de les excelses panoràmiques des del mirador de Puig d?Arques. I de regal dos importants descobertes: el dolmen de Puig d?Arques i la magnífica església romànica de Sant Martí de Romanyà. Un viatge plaent per degustar en calma
Iniciem la ruta a la... El naixement del Daró, Puig d’Arques i Sant Martí de Romanyà
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l’entapissen, el el lloc on neix el Daró, assolir el cim del massís i gaudir de les excelses panoràmiques des del mirador de Puig d’Arques. I de regal dos importants descobertes: el dolmen de Puig d’Arques i la magnífica església romànica de Sant Martí de Romanyà. Un viatge plaent per degustar en calma
Iniciem la ruta a la plaça de Sant Pere on hi ha l’església parroquial de Sant Martí marxant en direcció est per anar a buscar la pista forestal que porta a Can Cassà de les Serres, un dels masos més antics del municipi que encara conserva tota la seva puresa formal. Just abans d’arribar canviem de direcció baixant cap al sud. Quan trobem el camí rural asfaltat de Cassà a Sant Cebrià de Lledó, també conegut com els Metges, el seguim.
Ens endinsem poc a poc cap al massís. Quan l’asfalt s’acaba continuem per una pista ample i de ferm compactat que passa per una discreta urbanització que la boscúria de la carena de la Serra Mala amaga. Algunes entrades reixades a banda i banda de la pista i el lladrucs d’algun gos son els elements que evidencien que estem passant per una zona habitada.
Més enllà comencem a gaudir de ple dels camins del massís, primer de sauló ben compactat amb pinedes que el festegen a la zona de les Planes d’en Castelló i, més endavant, d’un camí més estret que bells exemplars de castanyer guarneixen per on es una delícia pedalar. Un trajecte inspirador que omple l’anima de bones vibracions. Arribem a una cruïlla de camins de nom singular, Coll del Matxo Mort on seguim les indicacions de Puig d’Arques, l’objectiu de la ruta.
Pedalem envoltats de alzines sureres de grossària i edat considerable que vesteixen el bosc d’ombres i contrallums. Connectem el coll del Matxo Mort amb el mas de can Sitges pedalant per la part alta de la vall on neix el Daró, riu que davallarà cap al nord fins trobar-se amb el Ter als peus del Montgrí. A can Sitges seguim remuntant fins el vèrtex geodèsic del Puig d’Arques o de les Gavarres (533 m.), el segon més alt del massís després del veí Puig d’Aiguabona amb tan sols un metre més.
Un corriol ens permet baixar fins al coll que ens separa del mirador de Puig d’Arques al costat del radar meteorològic i de l’extraordinari dolmen del mateix nom, un dels més important del massís. L’excel·lent mirador , una plataforma de fusta que sobresurt de la boscúria del cim, ens regala grans panoràmiques cap a totes bandes. El massís del Garraf, la plana empordanesa amb els seus pobles i viles i la característica silueta del Massís del Montgrí amb el castell que el corona i, al seu recer, la badia de Pals; les Muntanyes de Begur, la badia de Palamós i el massís de Cadiretes; i relleus més llunyans com el Montseny, Collsacabra, Guilleries, Puigmal, Canigó, les Salines, les Alberes i Cap de Creus; un festival paisatgístic. Abans de deixar el sostre del massís ens endinsem al bosc uns metres per visitar el monument megalític de la cista de Puig d’Arques, un dels més importants de les Gavarres. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC.
Deixem el cim pel corriol que passa pel dolmen i baixem cap els Plans de can Sabater on prenem un camí asfaltat estret que ens permet baixar rabent fins a Can Llac gaudint del paisatge del paisatge dels vessants a migdia dels cims de les Gavarres ocupats per belles suredes d'escorça blanquinosa.
Passat can Llop prenem un magnífic camí que ens porta directament a Romanya de la Selva, poble amb un nucli antic de gran interès històric. Romanyà consta de diverses masies i cases pairals destacables com El Refugi o Can Güitó; especial interessant és l'església de Sant Martí de Romanyà –datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI– i la rectoria vella. Cal sumar a aquest repertori la creu del terme d'estil modernista i l'era de can Güitó. Un altra dada d’interès és que al poble hi visqué l’escriptora Mercè Rodoreda i Romanyà desde 1972 quan tornà de l’exili, de fet està enterrada añ cementiri del poble i un bust seu presideix la façana de Can Cama, un edifici dels segles XVIII i XIX que destaca també per les seves dimensions i l'emplaçament al punt central i més elevat. Defensa aquesta casa una garita en un dels angles.
Incie un magnífic descens combinant pistes i corriols, i algun tram de carretera, un trajecte plaent que ens deixa a la la Vía Verde Girona-Costa Brava, antic camí del carrilet que va ser, durant dècades, el mitjà de transport preferit pels gironins per acostar-se a les platges de Sant Feliu. La seguim fins al punt de sortida passant per Llagostera.
Maig de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen de Puig d’Arques. Sant Martí de Romanyà.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.cassadestapa.cat/
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l?entapissen, el el lloc on neix el Daró, assolir el cim del massís i gaudir de les excelses panoràmiques des del mirador de Puig d?Arques. I de regal dos importants descobertes: el dolmen de Puig d?Arques i la magnífica església romànica de Sant Martí de Romanyà. Un viatge plaent per degustar en calma
Iniciem la ruta a la... El naixement del Daró, Puig d’Arques i Sant Martí de Romanyà
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l’entapissen, el el lloc on neix el Daró, assolir el cim del massís i gaudir de les excelses panoràmiques des del mirador de Puig d’Arques. I de regal dos importants descobertes: el dolmen de Puig d’Arques i la magnífica església romànica de Sant Martí de Romanyà. Un viatge plaent per degustar en calma
Iniciem la ruta a la plaça de Sant Pere on hi ha l’església parroquial de Sant Martí marxant en direcció est per anar a buscar la pista forestal que porta a Can Cassà de les Serres, un dels masos més antics del municipi que encara conserva tota la seva puresa formal. Just abans d’arribar canviem de direcció baixant cap al sud. Quan trobem el camí rural asfaltat de Cassà a Sant Cebrià de Lledó, també conegut com els Metges, el seguim.
Ens endinsem poc a poc cap al massís. Quan l’asfalt s’acaba continuem per una pista ample i de ferm compactat que passa per una discreta urbanització que la boscúria de la carena de la Serra Mala amaga. Algunes entrades reixades a banda i banda de la pista i el lladrucs d’algun gos son els elements que evidencien que estem passant per una zona habitada.
Més enllà comencem a gaudir de ple dels camins del massís, primer de sauló ben compactat amb pinedes que el festegen a la zona de les Planes d’en Castelló i, més endavant, d’un camí més estret que bells exemplars de castanyer guarneixen per on es una delícia pedalar. Un trajecte inspirador que omple l’anima de bones vibracions. Arribem a una cruïlla de camins de nom singular, Coll del Matxo Mort on seguim les indicacions de Puig d’Arques, l’objectiu de la ruta.
Pedalem envoltats de alzines sureres de grossària i edat considerable que vesteixen el bosc d’ombres i contrallums. Connectem el coll del Matxo Mort amb el mas de can Sitges pedalant per la part alta de la vall on neix el Daró, riu que davallarà cap al nord fins trobar-se amb el Ter als peus del Montgrí. A can Sitges seguim remuntant fins el vèrtex geodèsic del Puig d’Arques o de les Gavarres (533 m.), el segon més alt del massís després del veí Puig d’Aiguabona amb tan sols un metre més.
Un corriol ens permet baixar fins al coll que ens separa del mirador de Puig d’Arques al costat del radar meteorològic i de l’extraordinari dolmen del mateix nom, un dels més important del massís. L’excel·lent mirador , una plataforma de fusta que sobresurt de la boscúria del cim, ens regala grans panoràmiques cap a totes bandes. El massís del Garraf, la plana empordanesa amb els seus pobles i viles i la característica silueta del Massís del Montgrí amb el castell que el corona i, al seu recer, la badia de Pals; les Muntanyes de Begur, la badia de Palamós i el massís de Cadiretes; i relleus més llunyans com el Montseny, Collsacabra, Guilleries, Puigmal, Canigó, les Salines, les Alberes i Cap de Creus; un festival paisatgístic. Abans de deixar el sostre del massís ens endinsem al bosc uns metres per visitar el monument megalític de la cista de Puig d’Arques, un dels més importants de les Gavarres. Amb tota probabilitat es tracti d’un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable, construït probablement vers l’any 3.500 i el 3.000 aC.
Deixem el cim pel corriol que passa pel dolmen i baixem cap els Plans de can Sabater on prenem un camí asfaltat estret que ens permet baixar rabent fins a Can Llac gaudint del paisatge del paisatge dels vessants a migdia dels cims de les Gavarres ocupats per belles suredes d'escorça blanquinosa.
Passat can Llop prenem un magnífic camí que ens porta directament a Romanya de la Selva, poble amb un nucli antic de gran interès històric. Romanyà consta de diverses masies i cases pairals destacables com El Refugi o Can Güitó; especial interessant és l'església de Sant Martí de Romanyà –datant la nau de planta de creu grega del segle X i el campanar del segle XI– i la rectoria vella. Cal sumar a aquest repertori la creu del terme d'estil modernista i l'era de can Güitó. Un altra dada d’interès és que al poble hi visqué l’escriptora Mercè Rodoreda i Romanyà desde 1972 quan tornà de l’exili, de fet està enterrada añ cementiri del poble i un bust seu presideix la façana de Can Cama, un edifici dels segles XVIII i XIX que destaca també per les seves dimensions i l'emplaçament al punt central i més elevat. Defensa aquesta casa una garita en un dels angles.
Incie un magnífic descens combinant pistes i corriols, i algun tram de carretera, un trajecte plaent que ens deixa a la la Vía Verde Girona-Costa Brava, antic camí del carrilet que va ser, durant dècades, el mitjà de transport preferit pels gironins per acostar-se a les platges de Sant Feliu. La seguim fins al punt de sortida passant per Llagostera.
Maig de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen de Puig d’Arques. Sant Martí de Romanyà.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.cassadestapa.cat/