Gironès GIR 009_Llagostera
Espai Natural Protegit de les Gavarres. Serra Llarga
Llagostera — Sant Cebrià de Lledó — Coll de Llumeneres — Cassà de la Selva — Llagostera
Mapes Comarcals de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:40 km
Desnivell:680 m
Temps:3 h 20 min
Dificultat:mitjana
Informació
Sant Cebrià de Lledó o els Metges
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l?entapissen pedalant sempre per pistes còmodes de sauló ben compactat amb l?objectiu posat en Sant Cebrià de Lledó. Un viatge plaent per degustar amb calma.
Marxem al nord de la població pel camí vell de Sant Feliu de Guixols que travessa el Pla de Penedes. Els primers relleus de les Gavarres il·luminats pel sol a trenc d?alba recreen una atmosfera ... Sant Cebrià de Lledó o els Metges
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l’entapissen pedalant sempre per pistes còmodes de sauló ben compactat amb l’objectiu posat en Sant Cebrià de Lledó. Un viatge plaent per degustar amb calma.
Marxem al nord de la població pel camí vell de Sant Feliu de Guixols que travessa el Pla de Penedes. Els primers relleus de les Gavarres il·luminats pel sol a trenc d’alba recreen una atmosfera volàtil que augura bons moments. Quan ens endinsem al bosc el verd intens de les fulles del pi negre contrasten amb el vermell lluent de les sureres a les que han llevat l’escorça. Uns primers quilòmetres plaents que canvien sobtadament davant l’exigent pujada per assolir el Collet entre el Puig Gros i el Puig dels Gallegs, punt on perdem alçada ràpidament fins trobar una pista de sauló molt compactat pel pas de vehicles.
Som al camí rural que enllaça Cassà de la Selva amb Sant Cebrià de Lledó, també conegut popularment pels Metges. Per arribar perdem alçada cap el Daró, riu que neix a prop de Can Sitges i del coll del Matxo Mort i que un cop es desempallega dels massís, deambula amb cabal escàs, inexistent, per la plana rural del Baix Empordà a la cerca del Ter, rio que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.
Remuntem les entranyes del massís entre boscos exuberants entapissat de frondosos alzinars que han convertit les Gavarres en un dels espais més extensos de boscos de sureda a Catalunya. No debades, el comerç del suro va representar la principal font de subsistència dels pobles de la zona durant el segle XIX i principi del XX. Una rabent baixada ens deixa, sobtadament, al llogaret de Sant Cebrià de Lledó, epicentre de l’antic poble de massís de masies disseminades. Des de la seva plaça tenim una bona panoràmica de l’Empordanet, nom amb que va batejar en Josep Pla aquesta porció de terra del Baix Empordà que s’estén entre el Montgrí i les Gavarres, una plana que combina camps, boscos i pobles medievals. Presideix aquesta esplanada un lledoner centenari, ubicat entre can Cama, masia que ofereix serveis de restauració, i l’església de Sant Cebrià de Lledó , anomenada també dels Metges ja que venerava als metges Sant Cosme i Sant Damià.
Deixem aquest reducte de pau fent una marrada que passa per can Marti, un mas d’especial bellesa arquitectònica per la seva simplicitat i la justa mesura volumètrica, abans de remuntar cap el mas Can Castelló de Dalt i tornar a la llera del Daró, punt des d’on enfilem a Coll de Llumeneres on seguim remuntant per les costes dels Solells d’en Barril. La llum que es filtra entre l’arbreda projecta la seva ombra sobre el sorrenc camí de sauló dibuixant bonics contrastos i, de tant en tant, alguna escletxa generosa entre la vegetació, ens deixa copsar visualment els relleus del Montseny, les Guilleries o el massís de Cadiretes
Sortim a la carretera, just en una esplanada on s’assenten diversos cases, i per un camí rural asfaltat arribem fins a Cassà de la Selva, vila on es fa la coneguda Fira del Tap i el Suró, una fira temàtica dedicada exclusivament al suro, el producte més rellevant i proper al poble i als seus habitants. Des de l'església gòtica de Sant Martí del segle XVI, a l'interior de la qual es troben restes de construccions romanes, ens deixem caure cap a l’antiga estació del Carrilet, el modest ferrocarril de via estreta que fins als anys 70 va ser la principal arteria que enllaçava les comarques de la Garrotxa i el Gironès, ara convertit en una via verda que seguim per arribar còmodament al punt de sortida, Llagostera.
Abans de tancar la ruta ens enfilem cap a la part alta de Llagostera per pujar a la torre del castell i gaudir de les extenses panoràmiques que des de dalt s’albiren.
Octubre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Cebrià de Lledó o els Metges. Sant Martí de Cassà de la Selva
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.cassadestapa.cat/ca/
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l?entapissen pedalant sempre per pistes còmodes de sauló ben compactat amb l?objectiu posat en Sant Cebrià de Lledó. Un viatge plaent per degustar amb calma.
Marxem al nord de la població pel camí vell de Sant Feliu de Guixols que travessa el Pla de Penedes. Els primers relleus de les Gavarres il·luminats pel sol a trenc d?alba recreen una atmosfera ... Sant Cebrià de Lledó o els Metges
Ruta pel massís de les Gavarres que ens permet gaudir dels boscos exuberants que l’entapissen pedalant sempre per pistes còmodes de sauló ben compactat amb l’objectiu posat en Sant Cebrià de Lledó. Un viatge plaent per degustar amb calma.
Marxem al nord de la població pel camí vell de Sant Feliu de Guixols que travessa el Pla de Penedes. Els primers relleus de les Gavarres il·luminats pel sol a trenc d’alba recreen una atmosfera volàtil que augura bons moments. Quan ens endinsem al bosc el verd intens de les fulles del pi negre contrasten amb el vermell lluent de les sureres a les que han llevat l’escorça. Uns primers quilòmetres plaents que canvien sobtadament davant l’exigent pujada per assolir el Collet entre el Puig Gros i el Puig dels Gallegs, punt on perdem alçada ràpidament fins trobar una pista de sauló molt compactat pel pas de vehicles.
Som al camí rural que enllaça Cassà de la Selva amb Sant Cebrià de Lledó, també conegut popularment pels Metges. Per arribar perdem alçada cap el Daró, riu que neix a prop de Can Sitges i del coll del Matxo Mort i que un cop es desempallega dels massís, deambula amb cabal escàs, inexistent, per la plana rural del Baix Empordà a la cerca del Ter, rio que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.
Remuntem les entranyes del massís entre boscos exuberants entapissat de frondosos alzinars que han convertit les Gavarres en un dels espais més extensos de boscos de sureda a Catalunya. No debades, el comerç del suro va representar la principal font de subsistència dels pobles de la zona durant el segle XIX i principi del XX. Una rabent baixada ens deixa, sobtadament, al llogaret de Sant Cebrià de Lledó, epicentre de l’antic poble de massís de masies disseminades. Des de la seva plaça tenim una bona panoràmica de l’Empordanet, nom amb que va batejar en Josep Pla aquesta porció de terra del Baix Empordà que s’estén entre el Montgrí i les Gavarres, una plana que combina camps, boscos i pobles medievals. Presideix aquesta esplanada un lledoner centenari, ubicat entre can Cama, masia que ofereix serveis de restauració, i l’església de Sant Cebrià de Lledó , anomenada també dels Metges ja que venerava als metges Sant Cosme i Sant Damià.
Deixem aquest reducte de pau fent una marrada que passa per can Marti, un mas d’especial bellesa arquitectònica per la seva simplicitat i la justa mesura volumètrica, abans de remuntar cap el mas Can Castelló de Dalt i tornar a la llera del Daró, punt des d’on enfilem a Coll de Llumeneres on seguim remuntant per les costes dels Solells d’en Barril. La llum que es filtra entre l’arbreda projecta la seva ombra sobre el sorrenc camí de sauló dibuixant bonics contrastos i, de tant en tant, alguna escletxa generosa entre la vegetació, ens deixa copsar visualment els relleus del Montseny, les Guilleries o el massís de Cadiretes
Sortim a la carretera, just en una esplanada on s’assenten diversos cases, i per un camí rural asfaltat arribem fins a Cassà de la Selva, vila on es fa la coneguda Fira del Tap i el Suró, una fira temàtica dedicada exclusivament al suro, el producte més rellevant i proper al poble i als seus habitants. Des de l'església gòtica de Sant Martí del segle XVI, a l'interior de la qual es troben restes de construccions romanes, ens deixem caure cap a l’antiga estació del Carrilet, el modest ferrocarril de via estreta que fins als anys 70 va ser la principal arteria que enllaçava les comarques de la Garrotxa i el Gironès, ara convertit en una via verda que seguim per arribar còmodament al punt de sortida, Llagostera.
Abans de tancar la ruta ens enfilem cap a la part alta de Llagostera per pujar a la torre del castell i gaudir de les extenses panoràmiques que des de dalt s’albiren.
Octubre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Sant Cebrià de Lledó o els Metges. Sant Martí de Cassà de la Selva
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.cassadestapa.cat/ca/