Baix Empordà BEM 020_Monells
Espai Natural Protegit de les Gavarres. Cim de Montigalar. Puig de les Conteses
Monells — Montnegre — Coll de Portell — Sant Mateu de Montnegre — Santa Pelaia — Sant Cebrià de Lledó (Els Metges) — Monells
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1060 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Nuclis al cor de les Gavarres, un massís que encara batega
Des de la turística plaça del poble medieval enfilem des de la plana cap al cor del Massís de les Gavarres per visitar les antigues parròquies, eixos històrics i vertebradors dels masos que bullien de vida en temps que ja formen part del passat. La ruta volta la capçalera del Daró i permet visitar l?excepcional mirador del cim de Montigalar, un dels sostres de la serralada, i els petits nuclis de Montnegre, Sant Mateu d... Nuclis al cor de les Gavarres, un massís que encara batega
Des de la turística plaça del poble medieval enfilem des de la plana cap al cor del Massís de les Gavarres per visitar les antigues parròquies, eixos històrics i vertebradors dels masos que bullien de vida en temps que ja formen part del passat. La ruta volta la capçalera del Daró i permet visitar l’excepcional mirador del cim de Montigalar, un dels sostres de la serralada, i els petits nuclis de Montnegre, Sant Mateu de Montnegre, Santa Pelaia i Sant Cebrià de Lledó o Els Metges pedalant per paratges solius que converteixen la ruta en un viatge d’introspecció i en una simbiosi total amb aquesta muntanya vora el mar voltada de planes.
Els camps que dormiten als peus del massís exhalen vaporoses boirines amb els càlids raigs de sol de primera hora desprès d’una fresca matinada. El marró dels terrossos dels camps acabats de llaurar contrasta amb el verd fosc perenne de la muntanya i el blau brillant d’un cel matiner especialment límpid. Poc a poc el massís ens absorbeix i les ombres allargades del viatger es projecten al terra quan la llum aconsegueix penetrar entre les escasses clarianes de la densa massa forestal. Densos boscos de alzines, pi i sureres flanquegen les arteries de les Gavarres que s’enfilen costerudes cap a les parts altes d’aquesta serralada prima, allargada i d’alçades modestes però suficients per gaudir d’intenses panoràmiques des dels cims més alts.
Durant l’ascens aprofitem els trams més planers i els llocs on la boscúria ho permet per gaudir del paisatge que es desplega cap al nord. La serralada pirinenca en el seu declivi cap al mar, la extensa abadia de Roses i les petites i inconfusible taques que dibuixen els pobles que s’assenten en el territori ras i obert de la bella plana empordanesa o els illots de les Medes que emergeixen com moais poderosos de la platejada calma marina son registrats per uns ulls inquiets. Tot i aquests moments de plaer visual no es pot baixar la guàrdia en un massís que sobtadament et mostra vessants de trams costeruts i que afortunadament els que ens duen fins al llogaret de Montnegre estan cimentats facilitant enormement la progressió.
Al final del camí trobem la carretera i ens desviem momentàniament per visitar Santa Maria de Montnegre, centre d’un veïnat amb personalitat pròpia dintre el terme de la parròquia de Sant Mateu del Montnegre format per uns masos que depenien del monestir de Cervià des del s. XIV i potser des d’abans. Continuem la ruta amb l’objectiu d’assolir el sostre d’aquest veïnat i un dels més alts de les Gavarres, el cim de Montigalar. Ho fem per uns petits camins que apunten a convertir-se en amples corriols pedalant entre petites sureres que emergeixen dels blocs de pedra embolcallats d’una densa i suggeridora molsa. Un trajecte preciós i inesborrable que ens deixa als peus del cim.
Val la pena desviar-se de la ruta per assolir-lo tot i que no s’hi arriba en bicicleta fins al cim. Una oportunitat molt propera per gaudir d’una bellíssima i imperdible panoràmica. Hi ha pocs llocs a les Gavarres amb aquesta perspectiva visual. L'espectre visual es multiplica exponencialment i tenim una visió total, tant del territori que envolta les Gavarres com de molt més enllà dels límits de les comarques veïnes. Un reguitzell de relleus que un coneixedor del territori identificarà fàcilment: Cadiretes, Montseny, Guilleries, els cims del Pirineu oriental amb el Canigó com a cap de colla o el Montgrí sense entrar en cims o llocs rellevants més concrets. També s’albiren els nuclis més importants a banda i banda del massís com Girona i la Bisbal o, si parem atenció, Sant Mateu de Montnegre a la carena de les Gavarres, destí al qual ens dirigim.
Desfem el camí i seguim endavant ara ja amb el camí convertit en un bonic i plaent corriol que ens deixa a la carretera que duu a Sant Mateu, lloc on arribem desprès de fer un petit corriol que ens deixa a tocar. L’ermita de Sant Mateu de Montnegre, conserva algunes restes del seu origen romànic als murs, és l’epicentre d’un petit agregat situat al nord de l’església consistent en cases aïllades amb una població estable i algunes cases de segona residència. Continuem per una còmoda pista al peu de l’església que duu directament a Santa Pelaia pedalant entre aromes intensos i frescs que els ulls no perceben.
Seguim per una pista ampla que ens condueix directament a Santa Pelaia, una església que ja existia al 1064. D’aquell primigeni origen de temple romànic només es conserva un tram de nau cobert amb la volta de canó característica del s. XI. A l’igual que la resta de de parròquies de les Gavarres, està constituïda per masos dispersos, alguns dels quals es remunten als segles XIII-XIV. Continuem un tram per carretera fins trobar el camí que ens portarà al tercer objectiu del dia. Carenem en lleuger descens pel cor del massís voltant tota la capçalera de les imperceptibles aigües que recull l’incipient Daró, riu tributari del Ter. Un trajecte còmode que ens regala trams de positiva i pertorbadora bellesa que ens deixa a tocar del conegut Coll de Llumeneres i la llera del Daró que travessem per enfilar cap als Metges pel camí del Puig de les Conteses. Un tram de rampes fortes però amb un pis de sauló ben compactat que ajuda a superar-les sense excessives dificultats.
Un cop a la carena una rabent baixada ens deixa a Sant Cebrià de Lledó. En aquesta església es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc és popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la “Universitat del poble”, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica, però als segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. A la petita plaça davant de l’església es poden veure les làpides de l’antic cementiri i resseguir els principals cognoms de les famílies gavarrenques d’aquesta parròquia. Com totes les altres parròquies del massís, la crisi del mon rural del s. XX va fer tancar molts masos que no van superar ni el gran incendi del 1928, que va socarrimar les esplèndides i velles sureres del Montnegre, ni les gelades del 1956 que es van endur moltes oliveres centenàries.
Perdem alçada per una pista que surt des de l’esplanada. Ens endinsem en un territori que sembla engolir-nos irremeiablement cap a les entranyes del massís, humides i fosques, on ens envaeix la sensació de solitud total. Eixim de la profunditat de la vall seguint la senyalització del PR i alguna indicació per arribar a Cruïlles. Sortim a una pista ample i rodadora a tocar del llogaret de Tapioles. Baixem de cop a la plana i naveguem còmodament acompanyats en tot moment de la silueta del massís, gaudint plenament de la còmoda pedalada que ens porta de nou al punt de sortida amb la sensació d’haver fet un gran viatge introspectiu per una serralada solitària on la exuberant vegetació no permet gaires distraccions paisatgístiques, però si trobar-se a un mateix mentre els quilòmetres van caient. Durant el trajecte per la plana passem a tocar de Cruïlles amb la seva torre excepcional, el bonic i interessant nucli de Sant Sadurní d’Heures i la bonica ermita de Sant Joan de Salelles. Una ruta imperdible.
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Montnegre. Sant Mateu de Montnegre. Santa Pelaia. Sant Cebrià de Lledó. Lledoner de can Cama. Sant Joan de Salelles
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
La Neta de Ca l'Arcadi. Telèfon: 972 63 01 20
http://elrourablanch.com/
https://catalunyaturisme.cat/monells/
Des de la turística plaça del poble medieval enfilem des de la plana cap al cor del Massís de les Gavarres per visitar les antigues parròquies, eixos històrics i vertebradors dels masos que bullien de vida en temps que ja formen part del passat. La ruta volta la capçalera del Daró i permet visitar l?excepcional mirador del cim de Montigalar, un dels sostres de la serralada, i els petits nuclis de Montnegre, Sant Mateu d... Nuclis al cor de les Gavarres, un massís que encara batega
Des de la turística plaça del poble medieval enfilem des de la plana cap al cor del Massís de les Gavarres per visitar les antigues parròquies, eixos històrics i vertebradors dels masos que bullien de vida en temps que ja formen part del passat. La ruta volta la capçalera del Daró i permet visitar l’excepcional mirador del cim de Montigalar, un dels sostres de la serralada, i els petits nuclis de Montnegre, Sant Mateu de Montnegre, Santa Pelaia i Sant Cebrià de Lledó o Els Metges pedalant per paratges solius que converteixen la ruta en un viatge d’introspecció i en una simbiosi total amb aquesta muntanya vora el mar voltada de planes.
Els camps que dormiten als peus del massís exhalen vaporoses boirines amb els càlids raigs de sol de primera hora desprès d’una fresca matinada. El marró dels terrossos dels camps acabats de llaurar contrasta amb el verd fosc perenne de la muntanya i el blau brillant d’un cel matiner especialment límpid. Poc a poc el massís ens absorbeix i les ombres allargades del viatger es projecten al terra quan la llum aconsegueix penetrar entre les escasses clarianes de la densa massa forestal. Densos boscos de alzines, pi i sureres flanquegen les arteries de les Gavarres que s’enfilen costerudes cap a les parts altes d’aquesta serralada prima, allargada i d’alçades modestes però suficients per gaudir d’intenses panoràmiques des dels cims més alts.
Durant l’ascens aprofitem els trams més planers i els llocs on la boscúria ho permet per gaudir del paisatge que es desplega cap al nord. La serralada pirinenca en el seu declivi cap al mar, la extensa abadia de Roses i les petites i inconfusible taques que dibuixen els pobles que s’assenten en el territori ras i obert de la bella plana empordanesa o els illots de les Medes que emergeixen com moais poderosos de la platejada calma marina son registrats per uns ulls inquiets. Tot i aquests moments de plaer visual no es pot baixar la guàrdia en un massís que sobtadament et mostra vessants de trams costeruts i que afortunadament els que ens duen fins al llogaret de Montnegre estan cimentats facilitant enormement la progressió.
Al final del camí trobem la carretera i ens desviem momentàniament per visitar Santa Maria de Montnegre, centre d’un veïnat amb personalitat pròpia dintre el terme de la parròquia de Sant Mateu del Montnegre format per uns masos que depenien del monestir de Cervià des del s. XIV i potser des d’abans. Continuem la ruta amb l’objectiu d’assolir el sostre d’aquest veïnat i un dels més alts de les Gavarres, el cim de Montigalar. Ho fem per uns petits camins que apunten a convertir-se en amples corriols pedalant entre petites sureres que emergeixen dels blocs de pedra embolcallats d’una densa i suggeridora molsa. Un trajecte preciós i inesborrable que ens deixa als peus del cim.
Val la pena desviar-se de la ruta per assolir-lo tot i que no s’hi arriba en bicicleta fins al cim. Una oportunitat molt propera per gaudir d’una bellíssima i imperdible panoràmica. Hi ha pocs llocs a les Gavarres amb aquesta perspectiva visual. L'espectre visual es multiplica exponencialment i tenim una visió total, tant del territori que envolta les Gavarres com de molt més enllà dels límits de les comarques veïnes. Un reguitzell de relleus que un coneixedor del territori identificarà fàcilment: Cadiretes, Montseny, Guilleries, els cims del Pirineu oriental amb el Canigó com a cap de colla o el Montgrí sense entrar en cims o llocs rellevants més concrets. També s’albiren els nuclis més importants a banda i banda del massís com Girona i la Bisbal o, si parem atenció, Sant Mateu de Montnegre a la carena de les Gavarres, destí al qual ens dirigim.
Desfem el camí i seguim endavant ara ja amb el camí convertit en un bonic i plaent corriol que ens deixa a la carretera que duu a Sant Mateu, lloc on arribem desprès de fer un petit corriol que ens deixa a tocar. L’ermita de Sant Mateu de Montnegre, conserva algunes restes del seu origen romànic als murs, és l’epicentre d’un petit agregat situat al nord de l’església consistent en cases aïllades amb una població estable i algunes cases de segona residència. Continuem per una còmoda pista al peu de l’església que duu directament a Santa Pelaia pedalant entre aromes intensos i frescs que els ulls no perceben.
Seguim per una pista ampla que ens condueix directament a Santa Pelaia, una església que ja existia al 1064. D’aquell primigeni origen de temple romànic només es conserva un tram de nau cobert amb la volta de canó característica del s. XI. A l’igual que la resta de de parròquies de les Gavarres, està constituïda per masos dispersos, alguns dels quals es remunten als segles XIII-XIV. Continuem un tram per carretera fins trobar el camí que ens portarà al tercer objectiu del dia. Carenem en lleuger descens pel cor del massís voltant tota la capçalera de les imperceptibles aigües que recull l’incipient Daró, riu tributari del Ter. Un trajecte còmode que ens regala trams de positiva i pertorbadora bellesa que ens deixa a tocar del conegut Coll de Llumeneres i la llera del Daró que travessem per enfilar cap als Metges pel camí del Puig de les Conteses. Un tram de rampes fortes però amb un pis de sauló ben compactat que ajuda a superar-les sense excessives dificultats.
Un cop a la carena una rabent baixada ens deixa a Sant Cebrià de Lledó. En aquesta església es veneraven els sants metges Cosme i Damià, motiu pel qual el lloc és popularment més conegut pel nom de "Els Metges". A més de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la “Universitat del poble”, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals ajuntaments. Té la nau romànica, però als segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. A la petita plaça davant de l’església es poden veure les làpides de l’antic cementiri i resseguir els principals cognoms de les famílies gavarrenques d’aquesta parròquia. Com totes les altres parròquies del massís, la crisi del mon rural del s. XX va fer tancar molts masos que no van superar ni el gran incendi del 1928, que va socarrimar les esplèndides i velles sureres del Montnegre, ni les gelades del 1956 que es van endur moltes oliveres centenàries.
Perdem alçada per una pista que surt des de l’esplanada. Ens endinsem en un territori que sembla engolir-nos irremeiablement cap a les entranyes del massís, humides i fosques, on ens envaeix la sensació de solitud total. Eixim de la profunditat de la vall seguint la senyalització del PR i alguna indicació per arribar a Cruïlles. Sortim a una pista ample i rodadora a tocar del llogaret de Tapioles. Baixem de cop a la plana i naveguem còmodament acompanyats en tot moment de la silueta del massís, gaudint plenament de la còmoda pedalada que ens porta de nou al punt de sortida amb la sensació d’haver fet un gran viatge introspectiu per una serralada solitària on la exuberant vegetació no permet gaires distraccions paisatgístiques, però si trobar-se a un mateix mentre els quilòmetres van caient. Durant el trajecte per la plana passem a tocar de Cruïlles amb la seva torre excepcional, el bonic i interessant nucli de Sant Sadurní d’Heures i la bonica ermita de Sant Joan de Salelles. Una ruta imperdible.
Novembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de Montnegre. Sant Mateu de Montnegre. Santa Pelaia. Sant Cebrià de Lledó. Lledoner de can Cama. Sant Joan de Salelles
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
La Neta de Ca l'Arcadi. Telèfon: 972 63 01 20
http://elrourablanch.com/
https://catalunyaturisme.cat/monells/