Baix Empordà BEM 022_Púbol
Plana empordanesa
Púbol — Monells — Planils — Castell d’Empordà — Fonolleres— Sant Iscle d’Empordà — Ultramort — La Sala (Foixà) — Rupià — Púbol
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:28 km
Desnivell:140 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
L?Empordanet
La ruta recorre part del territori batejat per Josep Pla com l?Empordanet, una gran plana on conviuen extensions agràries i clapes boscoses salpicada de petits nuclis medievals emmarcat entre els massissos del Montgrí i les Gavarres, el baix Ter i la mediterrània. Un paisatge amable, planer i històric per gaudir en família o amb amistats no gaire avesades a pedalar.
Púbol, poble on iniciem la ruta, conserva encara el seu aspecte feudal i es conegut p... L’Empordanet
La ruta recorre part del territori batejat per Josep Pla com l’Empordanet, una gran plana on conviuen extensions agràries i clapes boscoses salpicada de petits nuclis medievals emmarcat entre els massissos del Montgrí i les Gavarres, el baix Ter i la mediterrània. Un paisatge amable, planer i històric per gaudir en família o amb amistats no gaire avesades a pedalar.
Púbol, poble on iniciem la ruta, conserva encara el seu aspecte feudal i es conegut per allotjar el castell de Púbol, residencia d'Elena Diakonova més coneguda com a Gala, la dona de Salvador Dalí. El trajecte entre Púbol i Monells, el més muntanyós i boscós de la ruta, ho fem en direcció sud passant per Planils i el coll de Quatre camins. Pel camí trobem un mas històric rellevant, Can Savall o Can Savalls, gran casalot fortificat edificat durant els segles XV i XVI de planta rectangular amb una torre a banda i banda construïda en pedra volcànica sense escairar.
L’arribada a Monells per la seva plaça porticada és màgica i transporta al viatger irremeiablement al passat medieval de la localitat. I no només la plaça ens fa sentir que estem en una altra època: la placeta de l’Oli que comunica amb la plaça Major a través d’un carrer que transita sota les cases o les arcades del carrer dels Arcs ens recorden perquè Monells és un dels pobles amb més encant i bellesa de l’Empordanet. A la plaça porxada podeu veure també la coneguda pedra mitgera de Monells, tot i que és una reproducció fidel de l’original, instal·lada el 1234 pel rei Jaume I, que servia com a mesura de gra per als pobles del Bisbat de Girona.
Deixem Monells pedalant pel marge esquerra de la llera del Rissec. Arribem sota mateix de Castell d’Empordà coronant un turó que li serveix de talaia. Continuem avançant còmodament per un camí rodador que segueix l’estela del Daró. Pedalem entre camps erms que reviuran ufanosos a la primavera amb la silueta singular del proper massís del Montgri a l’hortizó, coronat pel seu conegut castell i far del Baix Empordà. Deixem momentàniament el riu just per visitar Fonolleres, nucli de població que es concentra a l'entorn de l'església parroquial dedicada a sant Cristòfol. L’edifici és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i un absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, al damunt del qual s'alça una torre de fortificació.
Tornem momentàniament a la llera del Daró. Fem un curt tram i el deixem anant en direcció Sant Iscle d’Empordà, un petit nucli situat dalt d'un turó, que com la majoria de nuclis va néixer a redós del seu castell medieval, del qual en resta una esvelta torre, i de l'església parroquial que va ser fortificada al segle XVII. D'aquella època són la major part de les cases que formen el conjunt urbà, amb carrers molt desdibuixats, gairebé com un agregat de masies. Moltes d'aquestes cases han estat rehabilitades com a segona residència, conservant tanmateix la seva estructura i fesomia originals, amb interessants portals i finestres de diverses tipologies, dels segles XVI i XVII.
A partir de Sant Iscle canviem la direcció i marxem cap a ponent. Pel camí ens esperen dos pobles de caire medieval, Ultramort i Rupià. Pel camí, un trajecte extremadament pla, gaudim dels relleus pirinencs que tanquen la gran plana empordanesa, dels quals en destaca el simbòlic i icònic Canigó. Ultramort se situa en un turonet allargassat sobre el marge dret del riu Ter des d’on es domina una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona. De fet, hi havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el topònim Pla de l'Estanyol, al sud-est del terme, al límit amb Parlavà.
Des d'Ultramort anem cap a Rupià, un trajecte menys planer però d'escàs desnivell, el darrer dels pobles que visita la ruta. El nucli manté intacte el seu esperit medieval en els carrers, places, muralles, els portals d'Amunt i el d'Avall, l'església de Sant Vicenç i el castell. I a partir d’aquí seguim pujant a tocar de la riera fins el punt d’inflexió, la carretera de la Bisbal, que travessem i en una ràpida baixada arribem de nou a Púbol.
Desembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Can Savall. Monells. Sant Cristòfol de Fonolleres. Sant Iscle i Santa Victòria. Santa Eulàlia d'Ultramort. Santa Maria de la Sala (Foixà). Sant Vicenç de Rupià.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.visitempordanet.cat/ca/
La ruta recorre part del territori batejat per Josep Pla com l?Empordanet, una gran plana on conviuen extensions agràries i clapes boscoses salpicada de petits nuclis medievals emmarcat entre els massissos del Montgrí i les Gavarres, el baix Ter i la mediterrània. Un paisatge amable, planer i històric per gaudir en família o amb amistats no gaire avesades a pedalar.
Púbol, poble on iniciem la ruta, conserva encara el seu aspecte feudal i es conegut p... L’Empordanet
La ruta recorre part del territori batejat per Josep Pla com l’Empordanet, una gran plana on conviuen extensions agràries i clapes boscoses salpicada de petits nuclis medievals emmarcat entre els massissos del Montgrí i les Gavarres, el baix Ter i la mediterrània. Un paisatge amable, planer i històric per gaudir en família o amb amistats no gaire avesades a pedalar.
Púbol, poble on iniciem la ruta, conserva encara el seu aspecte feudal i es conegut per allotjar el castell de Púbol, residencia d'Elena Diakonova més coneguda com a Gala, la dona de Salvador Dalí. El trajecte entre Púbol i Monells, el més muntanyós i boscós de la ruta, ho fem en direcció sud passant per Planils i el coll de Quatre camins. Pel camí trobem un mas històric rellevant, Can Savall o Can Savalls, gran casalot fortificat edificat durant els segles XV i XVI de planta rectangular amb una torre a banda i banda construïda en pedra volcànica sense escairar.
L’arribada a Monells per la seva plaça porticada és màgica i transporta al viatger irremeiablement al passat medieval de la localitat. I no només la plaça ens fa sentir que estem en una altra època: la placeta de l’Oli que comunica amb la plaça Major a través d’un carrer que transita sota les cases o les arcades del carrer dels Arcs ens recorden perquè Monells és un dels pobles amb més encant i bellesa de l’Empordanet. A la plaça porxada podeu veure també la coneguda pedra mitgera de Monells, tot i que és una reproducció fidel de l’original, instal·lada el 1234 pel rei Jaume I, que servia com a mesura de gra per als pobles del Bisbat de Girona.
Deixem Monells pedalant pel marge esquerra de la llera del Rissec. Arribem sota mateix de Castell d’Empordà coronant un turó que li serveix de talaia. Continuem avançant còmodament per un camí rodador que segueix l’estela del Daró. Pedalem entre camps erms que reviuran ufanosos a la primavera amb la silueta singular del proper massís del Montgri a l’hortizó, coronat pel seu conegut castell i far del Baix Empordà. Deixem momentàniament el riu just per visitar Fonolleres, nucli de població que es concentra a l'entorn de l'església parroquial dedicada a sant Cristòfol. L’edifici és d'estil gòtic tardà, d'una sola nau i un absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, al damunt del qual s'alça una torre de fortificació.
Tornem momentàniament a la llera del Daró. Fem un curt tram i el deixem anant en direcció Sant Iscle d’Empordà, un petit nucli situat dalt d'un turó, que com la majoria de nuclis va néixer a redós del seu castell medieval, del qual en resta una esvelta torre, i de l'església parroquial que va ser fortificada al segle XVII. D'aquella època són la major part de les cases que formen el conjunt urbà, amb carrers molt desdibuixats, gairebé com un agregat de masies. Moltes d'aquestes cases han estat rehabilitades com a segona residència, conservant tanmateix la seva estructura i fesomia originals, amb interessants portals i finestres de diverses tipologies, dels segles XVI i XVII.
A partir de Sant Iscle canviem la direcció i marxem cap a ponent. Pel camí ens esperen dos pobles de caire medieval, Ultramort i Rupià. Pel camí, un trajecte extremadament pla, gaudim dels relleus pirinencs que tanquen la gran plana empordanesa, dels quals en destaca el simbòlic i icònic Canigó. Ultramort se situa en un turonet allargassat sobre el marge dret del riu Ter des d’on es domina una ampla extensió de fèrtils terres de conreu guanyades a les maresmes que antigament ocupaven la zona. De fet, hi havia existit un petit estany, avui dessecat, tal com indica el topònim Pla de l'Estanyol, al sud-est del terme, al límit amb Parlavà.
Des d'Ultramort anem cap a Rupià, un trajecte menys planer però d'escàs desnivell, el darrer dels pobles que visita la ruta. El nucli manté intacte el seu esperit medieval en els carrers, places, muralles, els portals d'Amunt i el d'Avall, l'església de Sant Vicenç i el castell. I a partir d’aquí seguim pujant a tocar de la riera fins el punt d’inflexió, la carretera de la Bisbal, que travessem i en una ràpida baixada arribem de nou a Púbol.
Desembre de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Can Savall. Monells. Sant Cristòfol de Fonolleres. Sant Iscle i Santa Victòria. Santa Eulàlia d'Ultramort. Santa Maria de la Sala (Foixà). Sant Vicenç de Rupià.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.visitempordanet.cat/ca/